44 / Menjar cru
L'enginyer
de manteniment de pèl castany tenia un aspecte demacrat, allà al seient del
pilot. Agafava els controls de la nau amb les dues mans i la seva expressió
estava a mig camí entre la preocupació i la incredulitat més absoluta. A
l'exterior del casc de la Mirocaw una
altra explosió va sacsejar la nau i la va desplaçar cap enrere. Per sobre dels
estridents sons de les alarmes de col·lisió de la nau, la Zo sentir esmicolar-se
l'acer de la part inferior d'una de les ales.
-Què és
el que ens està disparant? -va preguntar la noia.
-Els canons
de defensa de l'Scabrous -va cridar aquell home, assenyalant amb el cap cap
endavant. A la seva cara van brillar les balises d'emergències vermelles i
blanques-. Allà baix.
La Zo
agafà el respatller del seient del pilot i va mirar per la finestra de la
coberta transparent. El que va veure va ser suficient per gelar-li la sang.
Encara estaven surant per sobre del planeta, a poc més de mig quilòmetre per
sobre de la superfície assotada per la neu d'Odacer-Faustin. Entre els temples
ensorrats i els edificis de pedra, els pesats canons que havien sortit de la
terra apuntaven cap amunt i els seus rajos d'energia martellejaven la nau amb
pesades descàrregues d'artilleria.
-Treu-nos
d'aquí! -va cridar la Zo.
-No és
tan senzill! Estan projectant un sòlid mur de contenció a l'horitzó superior!
-Com?
-Que no
volen que fotem el camp! -En Frode es va girar i la va mirar als ulls. Els ulls
del pilot eren sorprenentment blaus-. I no puc mantenir els escuts deflectors
en aquest tros de ferralla!
-On és
en Tulkh? -va preguntar la Zo.
-Qui?
-El whíphid!
La propietari de la nau!
L'HK
no va respondre immediatament. La Zo va resistir l'impuls d'agafar aquella cosa
dels processadors i sacsejar-lo. No podia imaginar el whíphid creuat de braços
mentre els canons Sith feien trossos la seva nau, però no l'havia vist des que
havia marxat, i si el droide sabia una cosa de...
-Pots desactivar
els canons? -va preguntar la Zo. L'HK va emetre un brunzit greu de resignació.
-No mitjançant
control remot... ja no.
-Com podem
aturar-los? Ens enderrocaran!
-El sistema
de control principal està a l'interior de la torre -va dir el droide-. Potser
podria anul·lar el sistema de manera manual. Però això implicaria...
BOOM!
Una altra ràfega de descàrregues, la més gran fins al moment, va colpejar la Mirocaw des de baix i va estar a punt de
fer-la bolcar. La Zo es va asseure a la cadira del copilot i es va passar la
xarxa de contenció per les espatlles i la cintura. Va veure fileres senceres de
torretes de duracer sobresortint de la neu, amb els seus canons disparant una
onada rere l'altra d'impulsos de color vermell contra la nau.
-Fes-nos
aterrar -va cridar a Frode, indicant el lloc on s'alçava la torre de l'Scabrous
assenyalant com un dit negre acusatori. En Frode no va discutir i va tirar de
la palanca de comandament per fer baixar la Mirocaw.
Es va capbussar entre els edificis de l'acadèmia i després va tornar a pujar.
Per un
instant, la part superior de la torre va aparèixer als seus peus com un disc
negre i pla envoltat de llums per sota. Es va sentir un fort soroll metàl·lic
quan el tren d'aterratge de la Mirocaw
va xocar contra el metall del terrat. Una altra descàrrega de foc de
desintegrador bombardejà just davant d'ells i l'últim tret va rebotar al costat
de la nau. Es va sentir un nou gemec constant i agut que va caure en el silenci
quan va fallar l'últim dels escuts deflectors.
-De pressa
-li va dir ombrívolament en Frode-. Aquí a dalt no durarem ni trenta segons
més.
L'HK
ja havia desaparegut de la cabina i estava baixant per l'escotilla fins al celler.
Un segon després, va udolar l'alarma que anunciava que hi havia una escotilla
oberta. La Zo i en Frode van mirar fora de la cabina, a dalt de la torre.
-No -Va
cridar ella.
-Què?
La Zo va
assenyalar amb el dit mentre un fred horrible li envaïa per dins i se li feia
un nus a la gola. A l'exterior de la nau, amb els primers colors grisos de
l'alba, va veure a la primera de les criatures que s'enfilava al sostre des del
interior de la cambra superior de la torre, travessava retorçant-se les
finestres trencades de l'últim pis i s'acostava a la nau. Va comprendre que la
torre estava infestada de cadàvers. Va recordar el que havia dit el droide.
-Hi ha
algú més a bord?
-Només
aquest caça-recompenses whíphid. -En Frode arrufà el gest-. Per què?
-L'HK
ha dit que hi havia alguna cosa infectada a bord.
-Com?
-Es va mirar a si mateix i es va donar uns copets amb les mans en el vestit de
vol, com buscant algun indici de la malaltia-. On?
-No ho
ha dit, però...
THOOM!
Una enorme descàrrega d'energia va aconseguir encertar el costat de la Mirocaw amb la força suficient per fer
que es desprengués el tren d'aterratge i la desplacés fins a l'altra punta del
terrat de la torre, just fins a la vora. A través de la cabina, la Zo va veure
que el morro de la nau es movia cap a endavant, s'estampava contra la multitud
de cadàvers congregats davant d'ella, els tirava del terrat i els feia caure un
darrere l'altre. La nau va seguir lliscant, va trontollar, es va inclinar i va
caure en picat.
Tot
d'una, la Zo va comprendre que estava mirant en perpendicular la superfície del
planeta, que avançava a tota velocitat cap amunt, cap a ells.
«Estem
caient», va cridar mentalment. «Anem a...»
En Frode
va agafar la palanca de comandament. La Mirocaw
girà violentament cap amunt en l'últim segon, va evitar així l'aflorament rocós
de l'arquitectura Sith i va sortir disparada cap amunt.
Removent-se
al seient, la Zo va tornar a mirar la torre, clarament visible amb la llum del
matí. El terrat estava ple de criatures Sith, de tots els alumnes de l'acadèmia
que havien resultat infectats, que sortien per les finestres i ocupaven l'espai
buit on havia estat posada la Mirocaw.
Estaven amb la boca oberta, cridant a l'uníson, i encara que la Zo no podia
sentir els seus crits, una part d'ella va poder notar com retrunyien en el seu
pit, el seu cervell i el seu cor. Sabia que hauria de passar molt de temps
abans que aquell crit desaparegués completament de la seva memòria, si és que
alguna vegada desapareixia.
-El droide
deu haver arribat als comandaments principals -va dir en Frode, assenyalant cap
a baix-. Mira.
La Zo
es va girar i va veure que els turbolàsers de terra de l'Scabrous giraven de
nou. Al principi va pensar que estaven apuntant de nou a la nau, però llavors
va comprendre que havien seguit girant fins que almenys una dotzena dels canons
tenien en el punt de mira digital el mateix objectiu central.
La
torre.
«El
droide», va pensar la Zo. «L'HK segueix
allà dalt...».
Els
canons làser van disparar tots al mateix temps. Cada un va escopir un raig
d'energia sòlida dirigit a la part superior de la torre. Les descàrregues la
van encertar de forma simultània i la torre va explotar en una pluja encegadora
de metralla i flames, mentre un enorme núvol de combustió secundari s'estenia
des de l'interior i creixia fins a formar un immens anell devorador quan van
explotar els reactors principal i secundari.
L'esclat
va ser colossal i va fer que tremolés tot. A la cabina del pilot, Pergus Frode,
que a penes sabia res de combustió o reactors però dominava els rudiments de la supervivència, va tenir l'aplom suficient per obrir al màxim els propulsors de la
Mirocaw. Va ser l'únic que va evitar
que a la nau l'absorbís l'ona de xoc, i n'hi va haver prou amb això.
A la
velocitat d'escapament va travessar l'atmosfera d'Odacer-Faustin. Mentre es
preparaven per al salt a la velocitat de la llum, la Zo encara podia sentir una
tremolor recorrent la nau. En mirar-se els dits, va veure que estava agafant el
reposabraços del seient del copilot amb tanta força que els artells se li
havien posat blancs. Amb una mica d'esforç el va deixar anar, es va escurar la golai li va
allargar una mà a l'home que pilotava la nau.
-Per cert
-va dir tremolant-li la veu-, em dic Hestizo Trace.
-Pergus
Frode. -El pilot va sospirar i li va estrènyer la mà-. Encantat de conèixer-te.
-Pilotes
molt bé.
-Fa temps
vaig pilotar moltes naus -va contestar, i va arquejar lleugerament la cella
dreta-. Espera, on vas?
-Al celler
-va dir la Zo. -He de comprovar una cosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada