9
Després
de passar el riu, la Jaina es va obrir pas a la força a través de la selva,
buscant un camí adequat a través de la mala herba més gruixuda mentre es
mantenia oculta dels assaltants. Ara mateix, l’embullada selva era la seva aliada,
i la va usar com a avantatge de cobertura. Ella no tenia por de combatre contra
els Jedi Foscos que amenaçaven l'Acadèmia, però tenia en ment una missió
vital... alguna cosa més del seu gust.
Mentre
els escuts defensius d'energia estiguessin caiguts i el generador danyat,
l'àrea sencera era vulnerable als repetits atacs aeris. Els aprenents Jedi d’en
Luke Skywalker es defensaven... però si la Jaina en certa forma podia reparar
el generador d'escuts i l'abast del camp protector de força tornava a elevar-se,
llavors, els nous Cavallers Jedi podrien cuidar-se d'aquests audaços enemics un
cada vegada.
La Jaina
finalment, va aconseguir arribar per mitjà de l'astúcia a la clariana on el seu
pare i en Chewbacca havien instal·lat el nou generador d'escuts d'energia. Amb
un únic cop d'ull va veure que la maquinària era irreparable, malgrat el seu
talent natural per utilitzar i arreglar coses.
Normalment,
podia fer reparacions temporals i tornar a fer funcionar els sistemes, almenys
per un temps. Però no en aquest cas. Un sabotejador Imperial havia utilitzat
detonadors termals per arrasar la central elèctrica per complet.
Estava
destruïda sense esperances, una pica de restes, no podia fer res.
No
obstant això, l'atenció de la Jaina es va quedar fixa més enllà del generador
per un moment. Ella va recuperar el seu alè.
Allà, a la
clariana, estava aterrat un caça TIE en perfectes condicions.
Des que
en Chewbacca li havia donat al Lowie el saltacels T-23, la Jaina havia anhelat
tenir el seu propi vehicle. Això, de fet, havia estat l'ímpetu del seu desig de
reparar el caça TIE que els joves Jedi havien trobat estavellat a la jungla, el
caça TIE d’en Qorl.
Es va
aturar amb la mirada fixa, congelada amb excitació i aprensió. Però a banda
dels sorolls esmorteïts de la batalla a la selva, els trets i els crits
distants prop del Gran Temple, ella no va escoltar cap so.
La Jaina
va treure la seva espasa de llum i pressionà el botó d'encesa. La fulla va
brollar cap a fora, resplendint amb un violeta elèctric. Després va avançar
d'amagat en condició de barallar-se si el pilot del TIE emergia amb el seu blàster
disparant. Però ella no va sentir a ningú al voltant i no va sentir cap soroll
procedent de la nau.
- Hola? -Va
cridar la Jaina -. Serà millor que es rendeixi si és Imperial! -Va esperar -.
Uh, Hi ha algú aquí?
Només els
sorolls de la bullent selva li van contestar.
Avançant,
i deixant que la seva ànsia s'apoderés d'ella, va anar a la carrera cap a l’abandonat
caça TIE. La nau es veia sinistra: la cabina del pilot rodona suspesa entre dos
imponents panells hexagonals lacònics de poder, amb dos motors bessons iònics
que propulsaven al petit caça a través de l'espai, i amb dos mortífers canons
làser.
Les idees
i les possibilitats van tronar a través de la seva ment. Si ella podia pilotar
aquesta nau entre l'enemic, la Jaina estaria camuflada. Podia introduir-se
entre ells i no sabrien que era un enemic... fins que fos massa tard.
Apagant
l'espasa de llum, la Jaina va obrir l'escotilla de la cabina del pilot i va
gatejar dins. Havia estudiat com operaven els caces TIE quan ella i els seus
amics havien reemplaçat els components de la nau estavellada d’en Qorl. Sabia
quins eren els botons dels panells de control, i sabia com activar els
sistemes.
Encara
que el vell pilot perdut havia emprès el vol amb la seva nau abans que la Jaina
hagués tingut l'oportunitat de pilotar, ella confiava que podria manejar-la.
Es va
col·locar al seient del pilot, notant les olors olioses de lubricants rancis i les
agres olors que l'Imperi no s'havia molestat a canviar. Una petita màscara
respiradora penjava al costat de la petita consola del suport de vida.
Les
parets de la cabina del pilot es tancaven al voltant d'ella com si d'una
petxina protectora es tractés, donant-li poc espai per moure’s, però tots els
controls eren a la punta dels seus dits. A través de les portelles davanteres
de la nau, podia veure l'exterior.
La Jaina va
trobar l'interruptor d'encesa i el va tocar sentint els motors tamborinejar,
l'encesa dels sistemes i les bateries carregant-se. Els llums del tauler de
comandaments van parpellejar en un petit remolí brillant al seu voltant. Va
prendre una profunda respiració i es va col·locar dins, agafant fermament els
controls.
- Tots els
sistemes llestos -va murmurar per a si mateixa. Va recórrer amb la mirada el
cel, buscant les motes negres d'altres naus Imperials -. Bé caces TIE,
prepareu-vos per tenir companyia. - La nau Imperial es va elevar a mesura que
la Jaina operava els controls. Aclarint les copes dels arbres de la selva,
sentint l'eufòria d'estar realment volant. La nau semblava increïblement
tranquil·la des de dins, fins que es va adonar que els més sorollosos motors
primaris estaven atenuats. Aquell caça TIE volava tan silenciosament perquè els
seus motors estaven preparats. Així és
com el pilot enemic s'havia ficat sota l'escut passant inadvertit! Sens dubte, els sistemes originals romanien
intactes, però el comando enemic havia entrat silenciosament sense el familiar
udol dels motors d'un caça TIE. Molt bé llavors, va pensar la Jaina, puc ser tan silenciosa i mortífera igualment.
Finalment, passant fregant les copes dels arbres, va escodrinyar al voltant
buscant blancs. Es va disparar cap endavant, delectant-se en l'emoció del vol,
amb el paisatge verd movent-se sota ella com una taca verda clapejada. Per
sobre d'ella va veure sis caces TIE volant en formació disparant a les copes
dels arbres, martellejant les ruïnes del Temple, i fins i tot estructures que
mai havien servit per a l'entrenament Jedi. El palau del Woolamander, una
antiga ruïna gairebé col·lapsada va ser colpejada com per un puny per les vetes
brillants dels canons làser, encara que la Jaina no creia que cap dels
Cavallers Jedi hagués anat. Va mantenir encesos els canals Imperials de
comunicacions, escoltant així les ordres brusques de com els pilots dels TIE
discutien el seu pla global, escollint blancs i disparant a les figures que
corrien a l'abric dels gruixuts arbres Massassi.
La Jaina
va mantenir el seu micro apagat mentre s'unia a la formació de caces TIE,
entrant silenciosament per la rereguarda. Pel sistema de comunicacions els va
escoltar agrair la seva arribada. En comptes de fer-los sospitar parlant amb la
veu d'un jove, només va donar un clic sobre el micròfon.
Després
energitzà els seus canons làser.
Un dels
caces TIE es va comunicar.
- Hi ha
prou blancs aquí per a tothom. Anem a causar alguns danys.
La Jaina es
va mossegar el seu llavi inferior i va inclinar el cap.
-Sí -va
murmurar per a si mateixa -, anem a causar alguns danys.
Va deixar
als seus ulls tancar-se parcialment i es va concentrar, sentint la Força.
Malgrat els sensors i sistemes disponibles al caça TIE; cap cosa podia
igualar-se a les percepcions Jedi per realçar els seus moviments. Necessitava
apuntar i disparar i tornar a apuntar amb la velocitat del llamp. Només tenia
una oportunitat.
La Jaina
va agafar la maneta de les seves armes i va enfocar l'atenció en els mecanismes
de punteria, volant planerament darrere de l’ingenu Imperial. Havia d’incapacitar-los
amb un sol tret a cada un. No podia arriscar-se a un tiroteig amb un sol blanc
perquè una vegada comencés a disparar, es tornarien en contra. La Jaina va
buscar els punts més vulnerables: els seus motors i els acoblaments on s'agafaven
els imponents panells laterals.
Si els
caces TIE es tornessin en contra, podria bombardejar-los en grup, sent un blanc
gran impossible fallar. Comptant cap enrere per si mateixa, la Jaina va apuntar
els làsers cap a la nau més propera. A
què estic esperant?, Es va preguntar a si mateixa.
Va
estrènyer les dents, i va disparar un sol tret, després girà els canons làser,
movent-se amb hipervelocitat per apuntar a un segon caça TIE. Abans que el
segon raig copegés l'estreta juntura del costat de la cabina del pilot llescant-li
el panell solar, el primer caça TIE va entrar en barrina girant esbojarradament.
La Jaina bombardejà de nou els motors posteriors de la segona nau. El caça TIE va
explotar davant seu, cegant-la momentàniament, però ràpidament va desviar els
ulls. A mesura que apuntava els canons sobre un tercer blanc, la Jaina va escoltar
als pilots dels TIE cridant el succés amb pànic. La formació va començar a
dispersar-se.
No tenia
molt de temps.
El tercer
caça TIE va canviar de direcció cap a ella, i la Jaina el va bombardejar a
través de la seva superfície, separant un dels panells solars i donant a les
portelles de la cabina del pilot. La tercera nau va caure enderrocada, però
encara quedaven tres Imperials que havien donat la volta i es dirigien directament
cap a ella. La Jaina parpellejà a mesura que els raigs dels seus trets van
passar pel seu costat. Va ficar el seu caça TIE en un ris. Ara, utilitzant la
Força per anticipar-se als trets que s'acostaven, exactament com el seu oncle
Luke utilitzava l'espasa de llum per rebutjar trets de blàster, ella va girar i
va canviar de direcció i es va inclinar, i després, va començar a volar a la
velocitat màxima del seu caça. Però els tres caces Imperials la van seguir,
deixant anar una constant descàrrega de foc làser, ignorant els múltiples
blancs que tenien a sota i adquirint un només... El traïdor de les seves
pròpies files.
La Jaina va
baixar i va esquivar, ja sense gaudir de l'emoció del vol. Tenia un mal
pressentiment sobre el seu atac impulsiu. Es va moure a gran velocitat sobre la
selva, amb els tres caces TIE cremant-li a la cua.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada