Collita Roja (V)

Anterior

5 / El tub del dolor

-Mestre, estic a punt per començar de nou.

En Mnah Ra'at es va netejar la sang del llavi trencat i inflat; tenia disset anys i estava dret enmig del tub del dolor, que era el nom amb el qual els alumnes anomenaven al simulador de combat de l'acadèmia. Ja no sentia dolor, l'únic que desitjava ara era atacar i venjar-se del que li havien fet. No li importava gens ni mica que el causant hagués estat un sistema informàtic que s'encarregava del seu entrenament; estava furiós i la ràbia el feia més fort.

A la part alta, Xat Hracken, el mestre de combat Sith, es va recolzar en el seient de la cabina de control, amb una mà recolzada sobre els controls que tenia al voltant seu. Malgrat ser un humà, la constitució d'en Hracken era més semblant a la d'un aqualish: era calb i corpulent, la cara ampla i de color oliva i les celles permanentment arrufades, com si el seu front fos un farcell d'ant greixat. S'havia fet tard, ja no hi quedava ningú a part d'ell i d'en Ra'at en el simulador. Igual que el mestre d'espases Shak'Weth, en Hracken portava dècades fent classe a l'acadèmia, i havia tingut molts alumnes com Ra'at -acòlits que semblaven no necessitar gairebé dormir, que insistien a continuar amb l'entrenament fins a altes hores de la nit, i fins i tot de vegades fins al matí següent- i els havia vist tirar la tovallola. Després de quedar-se pensatiu un moment, va prémer el botó de l'intercomunicador.

-Ja n'hi ha prou per aquesta nit.

-No. -Els furiosos i enrogits ulls d'en Ra'at el van fulminar amb la mirada-. Vull una més.

En Hracken es va aixecar del control de comandaments i es va acostar a la finestra de transpariacer perquè l'aprenent pogués veure'l.

-M'estàs desafiant?

-No, Mestre. -El to de veu d'en Ra'at es va aplacar només una mica, un simbòlic gest de cortesia a l'autoritat del mestre-. Tan sol desitjo entrenar-me seguint el mateix règim que en Rance Lussk.

En Hracken va assentir per a si. Allò no li va sorprendre. Des que havia arribat a l'acadèmia, en Lussk s'havia convertit en un referent per als alumnes més motivats; tots volien combatre, entrenar i estudiar tant com ell. El que cap semblava entendre és que només podia haver-hi un com Lussk, i que tots aquells que el desafiessin acabarien igual que en Nickter i que els altres.

Malgrat tot, el Mestre Hracken va haver d'admetre que l'ambició d'aquell noi li tenia intrigat. En Ra'at era probablement el menys corpulent de la classe, tenia els cabells esclarissats i els trets fins, i la seva llargaruda constitució tot just havia guanyat musculatura després de dos anys d'entrenament. Però tenia un tremp especial, una fúria descarnada i mig psicòtica, i una força de voluntat que el motivava a fer tot el necessari per millorar. A més, tenia unes idees bastant peculiars. Havia estat ell, després de tot, qui havia propagat el rumor que en Darth Scabrous estava segrestant alumnes i portant-los a dalt de la torre per intentar trobar algú prou poderós com per ser el seu successor. La seva teoria havia tingut bastant ressò i diversos alumnes, i fins i tot algun dels mestres, es preguntaven si seria certa.

En Hracken es va preguntar si seria aquest el veritable objectiu d'en Ra'at.

Va tornar a prémer el botó de l'intercomunicador.

-Està bé, una més.

Sense ni tan sols assentir, en Ra'at va tornar a col·locar-se en posició de combat, amb l'esquena recta i la mandíbula premuda.

Feia la impressió de no haver dubtat en cap moment que el Mestre anava a acceptar.

«Molt bé», va pensar en Hracken, «anem a veure del que ets capaç.»

Va teclejar una seqüència de comandaments i va veure que, per sota d'ell, el simulador es posava en funcionament. Un grup de braços automàtics de dos metres d'ample van aparèixer des dels dos costats balancejant-se de manera que en Ra'at va haver de fer un salt per evitar que l'aixafessin. Es va colar hàbilment entre els dos, va donar una tombarella a terra i va tornar a posar-se dempeus després d'esquivar el tercer obstacle, una pica de cinc metres de llarg que un ressort havia fet sortir de sobte del sostre. En Hracken va tornar a assentir amb el cap. L'última vegada, en Ra'at no havia estat capaç d'esquivar-la; ara es movia amb més velocitat.

«Però ets de veritat prou ràpid? Perquè d'això es tracta, no? I què passaria si no poguessis veure res?»

El mestre va agafar un parell de lents de visió tèrmica d'un prestatge i se les va col·locar sobre els ulls; a continuació va estendre la mà i va apagar els llums. Una foscor total va inundar completament la sala. En Hracken va activar les lents. Una imatge borrosa formada per un centenar de verds fluorescents es van anar gradualment enfocant; tot seguit, es va incorporar cap endavant, ple d'interès.

A sota, en Ra'at, que ja no podia veure res, es va parar en sec i va començar a assimilar el que acabava de succeir. En aquell mateix instant, el mur que tenia darrere es va obrir i van aparèixer una sèrie de sibilants fuets de goma dura assotant l'aire. En Ra'at es va tirar cap endavant, però no va ser prou ràpid i les fuetades li van fer caure de genolls. En Hracken va veure que l'aprenent torçava el gest i es mossegava els llavis a causa del dolor.

S'ha acabat, va pensar, i va estirar la mà per tornar a encendre els llums.

Però allò encara no havia acabat.

En Ra'at es va aixecar immediatament i d'un salt es va posar fora de perill dels fuets. En Hracken es va adonar que la capacitat de visió, o la manca d'ella, ja no era un impediment per a l'aprenent: ara s'havia posat en mans de la Força. Quan el braç oscil·latori tornà a baixar, en Ra'at va aixecar la mà, el va atrapar, i es va elevar amb ell fins al sostre; aquell era un moviment que el mestre Sith no havia vist mai fer a ningú, ni tan sols a Lussk. Quan va arribar a dalt, es va deixar anar i es va llançar de cap per l'aire, girant sobre si mateix fins agafar-se a una barra que en aquell mateix instant sortia de la paret accionada per un ressort.

Va ser un moviment dut a terme amb una gracilitat inaudita i una precisió absoluta. En Ra'at començà a donar voltes al voltant de la barra una, dues, tres vegades, fins que va guanyar velocitat i va sortir disparat cap a la finestra de la cabina de control.

En Hracken es va tirar enrere. En Ra'at es va estampar contra el transpariacer amb les dues mans, i es va quedar penjat durant tot just un segon, el temps suficient perquè el mestre pogués veure a l'alumne mirant-lo fixament.

I després es va deixar caure.

En Hracken es va treure les ulleres i va encendre els llums. La llum va envair la sala i va il·luminar fins a l'últim racó. En Ra'at estava dret a sota, amb la cara vermella i coberta de suor; les seves espatlles i el seu pit encara s'agitaven intentant recuperar l'alè. Malgrat l'evident esgotament, el seu rostre seguia il·luminat per l'adrenalina que li sobrava. Quan va veure a Hracken baixar les escales, es delia per conèixer el veredicte del mestre Sith.

-Interessant -Va dir en Hracken-. Demà veurem si ets capaç de repetir-ho.

En Ra'at se'l va quedar mirant amb gest pensatiu.

-Mestre?

-Què passa? -va contestar en Hracken donant-se la volta.

-Lussk... En una simulació de combat, alguna vegada...

El Mestre Sith va esperar que en Ra'at acabés la frase, però l'aprenent només va assentir amb el cap i va apartar la mirada.

-Demà -Va repetir.

Mentre tornava a la residència amb la capa aixecada sobre les espatlles i les punxants ferides exposades al gèlid aire nocturn, en Ra'at es va aturar i va mirar enrere cap al búnquer on es duien a terme les simulacions. Sabia perfectament el que deien d'ell els mestres i la resta dels alumnes: que no era prou alt, que era massa feble, que era esclau de les seves pròpies fantasies paranoiques, però a ell tot això li era igual. Aquesta nit li havia demostrat a Hracken del que era capaç. Molt aviat tots els altres també serien testimonis del seu potencial.

Va pujar per una acumulació de neu que s'havia format a l'exterior de la biblioteca i la va envoltar pel mur més oriental de l'edifici fins arribar al peu de la torre. Malgrat que nevava de forma continuada, va ser capaç de distingir els dos parells de petjades que, juntament amb el conegut rastre que deixava darrere seu l'HK, conduïen fins a l'entrada principal.

En Ra'at va sentir un inevitable ressentiment envejós. Aquestes empremtes significaven que lord Scabrous acabava de rebre una visita. Havien accedit a l'interior del sancta sanctorum després de rebre la invitació del lord Sith. En Ra'at, que mai havia estat dins de la torre i que tan sols podia accedir als seus secrets per mitjà de la imaginació, es va preguntar qui serien els visitants. Lussk? Nickter? Algun dels Mestres?

Es va treure un dels guants i va recolzar la mà nua directament sobre l'escotilla tancada i va imaginar per un moment que era capaç de sentir el poder que emetia aquell lloc, un poder pel qual ell estaria disposat a donar qualsevol cosa.

«Algun dia» va pensar, «entraré pel meu propi peu.»

Fins llavors seguiria entrenant.

 Següent