Estrella a Estrella 2 (XXV)

Anterior

CAPÍTOL 25

Les esmolades agulles i les delicades torres del palau imperial estaven banyades per la brillant llum taronja procedent de l'Oficina Central Orbital de Defensa, que cremava com a segon sol en la seva caiguda pel cel opalescent de Coruscant. Quan van baixar a la plataforma d'aterratge privada del Cap d'Estat, la Leia es va sentir com si caiguessin en un bosc en flames. En Han aterrà a menys d'un metre de les aletes estabilitzadores de la cridanera luxenau d'en Fey'lya fabricada per Sistemes Kothlis, i va desconnectar la unitat de fusió fins i tot abans que el Falcó es posés sobre el tren d'aterratge.

Van deixar la Meewalh a càrrec del nen que era un sòsies de l'Ànakin, el seu veritable nom era Dab Hantaq, van descendir per la rampa de descens i es van trobar mirant a la boca d'un canó portàtil G-40 muntat en un trípode.

-Li passa alguna cosa al microxip del Falcó, Garv? -Va preguntar la Leia, no massa sorpresa per la cautelosa recepció-. Intentem comunicar-nos, però no va ser possible.

-Tan sols som prudents, Princesa -Va dir un home prim amb uniforme de general de la Nova República que va aparèixer llavors-. Sento això del sistema de comunicació. Els yuuzhan vong s'estan apoderant de la xarxa de satèl·lits, i el Cap d'Estat Fey'lya ha ordenat bloquejar totes les comunicacions no militars.

-Segur que això ajuda a l'evacuació -Va dir en Han.

En Garv, o general Tomas per a tothom menys per als seus superiors i els seus antics superiors, va respondre amb una enigmàtica inclinació de cap. La Leia havia nomenat personalment Garv al comandant de la seguretat de palau, i en tot el temps que feia que el coneixia això era el més semblant a un comentari sobre un superior que li havia vist fer.

-Garv, hem tingut un petit problema de sabotatge amb la Viqi Shesh -Va explicar la Leia-. Seria massa demanar que algú ens recarregués el fluid de contenció? I m'agradaria parlar amb el Cap d'Estat Fey'lya.

-Podem arreglar les dues coses -En Garv envià a un assistent bothan de peludes galtes a per l'equip de manteniment, i es va tornar cap a la Leia amb una expressió de dubte inhabitual en ell-. Perdoni si m'entremeto, però he sentit rumors sobre l'Ànakin. No sóc capaç d'expressar el meu pesar.

-Gràcies -Va dir la Leia. Sabent que hauria d'acostumar-se a rebre gent que li oferiria el seu condol, va posar una mà a l'espatlla d'en Garv-. Significa molt per a nosaltres.

-El trobarem a faltar -Va assentir en Han.

-Igual que la Nova República -va dir en Garv.

-A propòsit de la Nova República -va dir la Leia, feliç de tenir una excusa per canviar de tema-. He notat que les torres de dades segueixen intactes. No hauria de destruir algú aquests registres?

-Algú ho hauria de fer -Va dir en Garv-, però en Fey'lya es nega a donar l'ordre.

-Creu que podrà conservar el planeta? -Va preguntar en Han, incrèdul-. Quin idiota! Si els caratallades aconsegueixen aquesta informació no quedarà un sol lloc a la galàxia on establir una base.

El gest d'en Garv es va tornar amarg.

-Li ho he dit moltes vegades.

-Estic segur que el Cap d'Estat donarà l'ordre quan arribi el moment -Va dir la Leia. Els turbolàser ja disparaven a les naus enemigues des dels terrats de tot Coruscant, i el moment ja havia arribat, però en Garv Tomas era un oficial massa bo com per excedir a la seva autoritat d'oficial fins i tot en aquestes circumstàncies-. Així i tot, no seria inadequat armar ja les càrregues, oi, general?

En Garv va somriure.

-En absolut inadequat.

Va introduir la clau en el seu datapad i va despatxar a un oficial perquè l'ordre es complís, després els va conduir per l'hangar fins a l'oficina del Cap d'Estat, situada a l'última planta de la torre.

Després d'una breu disputa amb el droide de l'agenda, que en Garv va guanyar en virtut d'una ordre d'anul·lació de seguretat, el general els va fer passar a les càmeres privades i es va retirar per continuar amb els seus deures. Van trobar a Fey'lya sense el seu habitual seguici de consellers i aduladors, sol, dret a la seva opulenta oficina i estudiant una pantalla hologràfica que reflectia l'esfondrament de les defenses de Coruscant.

La situació era desesperada. El que quedava de les flotes de la Nova República estava envoltat o lluny del planeta, o les dues coses. La meitat de les plataformes de defensa estaven sortint de la seva òrbita i la resta es debatia amb els indicadors d'avaria parpellejant en estat crític. La força de seguretat atmosfèrica lluitava feroçment amb Ala-V i udoladors, però la superioritat aèria no podia amb l'ingent nombre d'enemics. Els bombarders yuuzhan vong ja formaven per baixar, i la Leia sabia que la batalla aviat es lliuraria als terrats.

En Fey'lya va necessitar un minut per adonar-se que tenia convidats.

-Ve a delectar-se, Princesa?

La Leia va forçar un to càlid en la seva forma de parlar.

-En absolut, Cap -Esperant que la cara d'en Han no delatés l'opinió que abans havia expressat d'ell, va estendre les seves mans i les va creuar amb el bothan-. Vinc a demanar-li disculpes.

L'actitud d'en Fey'lya es va suavitzar.

-Demanar-me disculpes?

-Per no ajudar-lo amb l'exèrcit -Va explicar-. Em temo que estava massa consumida pel dolor.

L'actitud d'en Fey'lya va canviar a l'instant i va prendre les mans d'ella entre les seves urpes.

-En absolut, sóc jo qui ha de demanar-li perdó per trucar-la en un moment així.

-Devia ser per alguna cosa important o no s'hauria ficat -Tot confiant en què en Fey'lya estigués pensant en com utilitzar-la per recuperar el suport perdut, va mirar cap a la pantalla i va deixar caure un comentari-: La nostra posició sembla feble. Podrem aguantar?

-Hem de fer-ho -Va contestar en Fey'lya-. Si cau Coruscant, cau el meu govern.

-I a què seria una vergonya? -Va dir en Han. Resistint l'impuls de trepitjar-li el peu, la Leia va somriure fingint no haver notat el sarcasme en les paraules d'en Han.

-El que el meu marit vol dir, Cap Fey'lya, és que té el nostre suport -Va atreure al Han al seu costat-. No és cert, estimat?

-Per descomptat, estimada -En Han semblava sincer, o prou com perquè en Fey'lya fes un gest d'aprovació-. Pot comptar amb nosaltres, Cap Fey'lya.

La Leia va adoptar un rictus de serietat.

-Si creu que unes paraules meves podrien servir d'alguna cosa...

En Fey'lya va somriure més per alleujament que per agraïment.

-A qui podria perjudicar? Si els militars saben que està del meu costat, donaran suport al meu govern. Aquest ha estat el problema, sap? Amb tots aquests senadors fugint a casa i emportant-se la part de la meva flota que tenien a mà.

-Ja ho sé -Va dir la Leia-. He vist els videonoticiers. El centre de comunicacions segueix estant al costat de la finestra?

-Era un lloc massa bo per als lectors de llavis baldavians -En Fey'lya la va agafar pel braç i la va conduir fins al que va ser un armari per abrics, quan ella ocupava el despatx.

-Una única massa d'aigua a tot el planeta i fas que els nostres Ala-X s'estavellin en ella? -Va dir la Mara, posant-se una aerotauleta al turmell trencat-. L'única? En què estaves pensant, Skywalker?

-No tenia moltes més opcions, Mara -Va dir en Luke. La calor dels seus motors havia pres les fibres dels vestits de vol i necessitaria un bon tall de cabells abans que el seu cabell socarrimat tornés a semblar humà-. Era això o estavellar-nos contra una torre.

La Mara i en Luke van mantenir la mirada fixa en les aigües il·luminades pel foc de l'oceà occidental, un extens llac artificial amb una zona recreativa multiespècies que s'estenia sobre milers, potser desenes de milers de terrats. Una dotzena de remolins assenyalava els llocs on xocs menys controlats que el seu havien perforat el llit de duracer i filtraven el seu contingut al subsòl de Coruscant. Tenint-ho tot en compte, no havia estat mal lloc al qual conduir els Ala-X després de ser ejectats, però el fons del llac estava tan ple de droides rebutjats i aerolliscadors destrossats que localitzar la seva preuada unitat R2-D2 resultava difícil fins i tot per al Luke.

La Mara tirà de l'anella de l'inflador de l'aeroférula i no es va permetre ni un gemec quan va comprimir els seus ossos trencats, després va agafar un injector de la farmaciola d'ejecció i es va injectar una dosi de bacta entumidor. Normalment hauria evitat qualsevol mena d'analgèsic, però haurien de moure's ràpidament i no volia que la seva lesió els retardés. Els yuuzhan vong ja arribaven amb naus més grans per acabar amb els làsers dels terrats. Podia sentir que el Byrt no havia saltat a l'hiperespai amb Ben. Havia de trobar la manera de tornar a l'espai, i ràpid.

Per fi en Luke va estendre una mà sobre l'aigua. Un reflex distant de trencar la superfície i es va engrandir fins a adquirir la forma d'un Ala-X carbonitzat. Un parell d'aeroesquifs yuuzhan vong van baixar puntualment del sol per atacar-los, rebent a canvi el foc d'una bateria de turbolàsers propera. Durant curts segons, el cel sobre els seus caps va esdevenir una xarxa de boles de plasma i rajos d'energia, fins que una de les naus yuuzhan vong esclatar en trossos i l'altra es va elevar, perdent-se contra el sol perseguida per un torrent de trets làser.

La Mara va donar les gràcies amb senyals a l'equip de la bateria, tan ben camuflat en una teulada propera que no va poder localitzar-la abans d'utilitzar la Força. En Luke va atreure l'Ala-X fins a la vora i va aixecar a un R2-D2 que refilava salvatgement a l'alvèol de l'astromecànic. El droide semblava en bon estat, a part d'estar marcat per la calor, i l'enrenou que estava armant confirmava que el seu segellat hermètic havia continuat intacte després de l'incendi i la immersió.

Una cosa gran va explotar sobre els seus caps, eclipsant momentàniament al sol i estenent llargues llengües de foc blanc pel cel. La Mara i en Luke ho van contemplar fins que la resplendor es va enfosquir prou per revelar trossos aïllats de runes que van caure el planeta en un poti-poti. No hi havia manera de saber si era una nau de la Nova República o yuuzhan vong.

Sobtadament superats pel desesper de la seva situació, la Mara el va abraçar al voltant dels colzes i va permetre que li alleugés el pes que suportava el seu turmell trencat.

-Com sortirem d'aquesta, Luke? -Havien vist tots els aerocarrils encallats pel trànsit o bloquejats per enderrocs, i els dos sabien que en cas de poder arribar a un espaiport, qualsevol cosa que pogués considerar-se una nau espacial ja hauria enlairat molt abans-. Tindrem sort si aconseguim sortir del planeta, per no parlar de rescatar al Ben.

En Luke la va estrènyer entre els seus braços.

-Confia en la Força, Mara.

-És el millor que et passa pel cap? -Va preguntar la Mara amargament-. Va salvar a l'Ànakin confiar en la Força?

-Potser l'Ànakin estigués destinat a salvar-nos -Va dir en Luke suaument. Es va agenollar davant l'R2-D2 i va utilitzar la màniga per assecar els sensors auditius del droide-. No estem sols en això, Mara. Si l'R2 pogués connectar amb algun canal militar, igual aconseguiríem ajuda.

-Potser -La Mara mirà a una altra banda, i procurà evitar que les emocions fosques s'amunteguessin al seu interior. No volia culpar al Han i la Leia del perill que corria el seu fill, però havia estat la seva ajuda la qual havia posat en perill al Ben en primer lloc.

-Pots anar més de pressa, Skywalker?

-Ja està -Va dir en Luke-. R2...

El droide va xiular amb excitació.

-Estàs segur? -En Luke començar a assecar la reixeta de l'altaveu de l'R2-D2-. Has trobat la Leia?

-Això no és la fi -Va dir la Leia-. Fa dos anys els yuuzhan vong van entrar en la nostra galàxia. No van venir ni com a amics ni com a iguals, encara que ens hauria alegrat donar-los la benvinguda com a tals en lloc de com a conqueridors i lladres. Van veure una galàxia en pau i van confondre la força de la nostra creença amb la debilitat de les armes, la saviesa del compromís amb la timidesa dels covards. Van atacar sense pietat i sense que intervingués provocació. Van matar milers de milions dels nostres ciutadans, van esclavitzar planetes sencers i van sacrificar a milions d'éssers per apaivagar la set de sang dels seus imaginaris Déus. Van creure que seríem fàcilment derrotats perquè van donar per fet que ens llençaríem sense lluitar.

»Estaven equivocats. Hem lluitat a Dubrillion, a Ithor, a la nebulosa del Bantha Negre, a Borleias i a Corèllia. Hem lluitat contra ells en el seu recorregut des de la Vora Exterior al Nucli. Hem perdut un incomptable nombre de gent a la qual estimàvem, entre ells al meu propi fill i a Chewbacca, l'estimat amic del meu marit. Ara lluitem en el cel de Coruscant.

»Seguim combatent.

»Aviat, l'enemic estarà en els nostres terrats, a les nostres cases, recorrent el fosc subsòl de la nostra ciutat. Als que puguin escapar i als que s'han quedat atrapats els dic el mateix que els hi diria als meus fills, on siguin rere de les línies enemigues: Seguiu lluitant.

»Això no és el final. En dues ocasions, les forces conduïdes pels Jedi han delmat a les flotes yuuzhan vong. Afrontem cada batalla amb noves armes i millors estratègies. Hem prevalgut sobre enemics despietats en el passat, contra Palpatine, contra Thrawn, contra els ssi-ruuk.

»Sabem com guanyar aquesta guerra. Seguiu lluitant fins que no us quedin forces per seguir lluitant, i llavors esgoteu l'enemic fent que us persegueixi, i després torneu a lluitar una altra vegada.

»Seguiu lluitant. I us prometo que prevaldrem.

La coberta de vol de la Dama Afortunada va quedar tan silenciosa com un noghri amb una vibrofulla. En Lando es va proposar ajustar la potència dels escuts mentre encara tingués els ulls secs. Llavors va sentir una mena de grunyit procedent del seient del copilot. Va mirar cap amunt i va trobar al general Ba'tra assecant-se la pell de les galtes.

-Aquesta dona podria fer que un hutt es posés a dieta -el bothan va dedicar els següents segons a mirar pel finestral davanter, on el perfil de la mida d'un dit del Byrt s'eixamplava fins a arribar al d'un braç. Un bloc més petit, negre, escarpat i amb tentacles a la seva panxa, i l'esvelt iot Kuat de la Viqi Shesh planejava a prop seu. Finalment, en Ba'tra va grunyir-: General Calrissian, cap d'aquestes naus sembla el Ventura Errant.

-No ho són -Va dir en Lando sense donar més explicacions.

Que ell sabés, la seva reactivació com a general havia conclòs en caure l'Oficina Central Orbital de Defensa. Ara, en Ba'tra i els seus soldats només eren evacuats a l'espera de ser recollits. Va obrir un canal de nau a nau per parlar amb la seva dona.

-On estàs? -Va preguntar la Tendra-. Em tens malalta de preocupació.

-Tot va bé. Em vaig endarrerir una mica a l'Oficina Central Orbital de Defensa -Mentre parlava, li enviava coordenades per una pista de dades paral·lelament. -Quan arribi en Booster, demana-li que es deixi caure per aquí. Li estic fent un favor a uns amics comuns i seria bo tenir un destructor estel·lar a la zona.

-Quina classe de favor?

-Un d'important -Encara que el canal estava codificat, en Lando va vacil·lar a dir alguna cosa més per por dels pirates informàtics de la Brigada de la Pau-. Tu digues-ho a Booster. Et veuré aviat.

-Pots apostar que si.

Volent no alarmar-la, en Lando es va acomiadar sense dir-li que l'estimava. En Ba'tra li estudiava de cua d'ull.

-No et feia un heroi, Calrissian.

-Jo? Per a res -En Lando mostrà el seu somriure de venedor-. No podia passar per alt una oportunitat de presentar els meus droides a un públic captiu.

En Ba'tra esbufegà, després va somriure a mitges i va mirar la pantalla principal. Fins i tot en aquesta òrbita tan elevada l'espai estava encallat de vehicles. La majoria dels yuuzhan vong estaven massa ocupats amb les formidables defenses de Coruscant com per molestar els civils, però hi havia una dotzena de coralites patrullant al voltant del Byrt, perseguint qualsevol nau que s'acostés.

En Ba'tra va donar un toc amb la seva arpa a la pantalla.

-No ens aniria malament tenir alguna escorta. Podríem demanar a l'esquadró Jedi que renunciés a aquest yammosk.

-I cridar l'atenció? -En Lando va adoptar una expressió sorruda i va activar el sistema de comunicació del Dama Afortunada-. Ajusteu-vos bé les subjeccions antixoc. Un: Un-A, està la teva companyia llesta?

-Afirmatiu, General.

-No sóc general. La reactivació va ser temporal.

-Un General sempre és un general.

En Lando torçà la mirada i va obrir un panell al braç del seu seient de pilot. Va prémer un botó de seguretat i una vàlvula del motor d'estribord va començar a expel·lir gas Tibanna en els motors iònics.

El Dama Afortunada va expulsar una cua d'un quilòmetre de longitud del que semblava una flamarada blanca, que en realitat era una fulgurant descàrrega inofensiva deguda a la ionització del gas Tibanna. En Lando va fer que el iot girés en un tirabuixó i va disposar una trajectòria obliqua cap al Byrt, mantenint la inclinació necessària per mantenir un marge de seguretat respecte al ferri estel·lar. Els coralites es van dispersar però van contenir el foc. Un impacte podria fer canviar la trajectòria del iot danyat i escorar-lo contra les naus que protegien.

-les meves felicitacions, general -En Ba'tra va tancar els ulls per no mirar el marejador girar de les estrelles de l'exterior-. Fa anys que no veia una fugida bothana tan tancada.

En Lando va mantenir aquesta ruta que fallaria el seu objectiu en mig quilòmetre. Els coralites el van envoltar, però es van mantenir apartats de la cua de Tibanna. La imatge del Byrt va créixer fins a adquirir la mida d'un edifici i en Lando va baixar el morro i va frenar bruscament, per no veure pel finestral davanter altra cosa que no fos el duracer del casc i els escuts de partícules de les dues naus es van besar amb força suficient com per empènyer el ferri estel·lar contra la nau yuuzhan vong que el remolcava.

En Lando va balancejar la seva popa i va situar el Dama Afortunada al costat del Byrt.

Els dos primers coralites van arribar escopint boles de plasma contra els escuts del Dama.

En Lando va desconnectar l'alimentació de combustible i va tancar les toveres de flux. El gas Tibanna va sortir onejant per les preses de refrigeració i va quedar atrapat sota els escuts, submergint al Dama en flames de fotons fusionats.

Els dos següents coralites es van allunyar sense disparar i en Lando va anul·lar els escuts del costat del Byrt.

-1-1A, endavant!

Quan va rebre l'ordre d'atac del general Calrissian, CYV 1-1A ja estava subjectat magnèticament al Byrt, fixant una tira de detonita elàstica al casc. Seguia preocupat per la seva decisió durant la demostració a Coruscant i havia dedicat tota una banda de processament a comprovar els circuits armamentístics. Tots els sistemes donaven positiu en potència i provisió de municions, però això també va succeir a Coruscant. Les rutines d'autoconservació del CYV 1-1 seguien accedint a la memòria dels seus trets rebotant en els yuuzhan vong, seguien informant d'un error no detectat en el mòdul de selecció de potència. El seu centre lògic sabia que l'asseveració no tenia fonament, però si només era un bucle fantasma, per què persistia després desmagnetitzar els seus circuits?

1,2 segons després que el general Calrissian li donés l'ordre d'actuar, dues unitats subordinades van assegurar l'atall del Dama Afortunada. I CYV 1-1A es va retirar a la resclosa d'aire per activar la detonita. Una secció de la mida d'una porta es va desprendre del casc i va ressonar contra el tòrax armat de l'1-1A mentre s'igualaven les pressions.

Després d'explorar el terreny amb els sensors òptics i acústics, 1-1A va entrar per l'obertura a una petita estació de control energètic. Hi havia tres membres de la tripulació estesos a terra, tapant-se les orelles i gemegant pel canvi de pressió. CYV 1-1A els va ignorar i va travessar la cabina, detenint-se quan els seus sensors de transparència van detectar una patrulla de yuuzhan vong al corredor principal.

-Una emboscada? -Va preguntar 1-24A.

-Afirmatiu.

CYV 1-1A projectà punts vermells a la paret per marcar la localització de cada individu. Estava a punt d'establir una estratègia d'atac quan 1-24A va travessar l'escotilla fent un soroll metàl·lic i va començar a disparar. El resultat no va deixar cap dubte sobre l'efectivitat dels seus sistemes d'armament.

-Passadís assegurat -Va dir 1-24A.

-Màxima eficiència -Va dir 1-1A com a compliment.

La vacil·lació refredava els circuits de l'1-1A mentre assignava equips per tallar la unió amb el remolc enemic, controlar els motors del Byrt i iniciar un escombrat de recerca i destrucció de yuuzhan vong. Es va reservar la tasca més important per a si mateix. Va deixar dos esquadrons per vigilar la bretxa fins que arribés el general Calrissian amb els biòtics, i va configurar els seus sensors auditius al màxim abans de creuar l'escotilla.

Encara que només havien passat 4,5 segons, les parets del corredor estaven picades pels insectes atordidors morts i el terra ple de cossos de yuuzhan vong. Els esquadrons de droides avançaven en ambdues direccions, amb els braços armats omplint el corredor de centelleigs de color. Mentre la seva unitat de processament començava a interpretar les dades auditives, l'1-1A es va adonar que havia menyspreat la dificultat de la seva missió. Només amb els seus sensors configurats per a aquest rang, va detectar cinquanta-dos nens que ploraven. Que ploraven a crits.

Va començar pel més proper, passant per sobre d'un cadàver de yuuzhan vong encara fumejant i va seguir els plors per un curt laberint de passadissos que conduïa als allotjaments de primera classe. Una partida d'enemics treia refugiats de les seves cabines, empenyent-los a terra.

El líder subjectava per una cama a un nadó que plorava, agitant-lo davant d'una plorosa dona humana.

-Digues-me! És aquest el nadó Jeedai? -preguntava.

CYV 1-1A alçà el braç làser i el brunzit dels seus servomotors va fer girar al yuuzhan vong.

Alguns van empènyer als seus captius dins de les cabines, mentre que altres els van utilitzar com a escut. CYV 1-1A saltà cap endavant disparant. Aquesta vegada no hi va haver selectors de mòdul erronis o reduccions de potència. Amb cinc tirs va acabar amb cinc enemics. Quan el líder va intentar aixafar al nadó contra la paret, fins i tot es va sentir prou confiat com per volar-li d'un tret el canell.

L'atònita mare va recollir al nen en els seus braços i es va girar cap a 1-1A balbucejant incomprensibles paraules de gratitud.

-Calmi's -Va contestar 1-1A-. Busqui refugi immediatament.

La Viqi Shesh tenia l'aspecte d'alguna cosa ressuscitada per una bruixa Krath de la mort. Tenia les galtes enfonsades, les pupil·les dilatades, la pell tan fosca com la d'un noghri i la seva manera de caminar apuntava a la influència d'algun potent analgèsic. Tot i així, va mantenir el cap ben alt i semblava resolta a impressionar al yuuzhan vong que la seguia pel passadís. C-3PO, temorós que la brillantor dels seus fotoreceptors delatés la seva presència, es va posar a un costat de l'escotilla d'evacuació i va continuar mirant a través del finestral.

-I llavors la repugnant senadora Shesh va anar a pel Ben Skywalker -Va dir tranquil·lament. En un fútil intent de calmar el desconsolat nen. Estava amb el vostre àgil vocalitzador TranLang III per reproduir la veu entretallada de la Mara. La imitació era impecable, però no podia fer res per evitar el fred del seu cos metàl·lic ni per emular el que el nen hauria sentit en la Força-. Per això el valent Ben es va quedar molt callat.

En Ben gemegà sonorament.

Al corredor,la  Viqi Shesh inclinar el cap a un costat.

-Li vaig dir a la mestressa Leia que no era el droide adequat per això -Va gemegar C-3PO amb la veu de la Mara. Després va obrir la farmaciola d'emergència que havia agafat de la càpsula de salvament i va treure el safetranq-. Estigues quiet, si us plau, amo Ben. Estic segur que a la seva mare no li agradaria que li administrés sedants.

La Viqi Shesh parlà amb els seus escortes, que es van posar a obrir escotilles i a registrar zones d'evacuació. C-3PO ja havia preparat la seva pròpia càpsula d'evacuació, però no estava impacient per fer un altre viatge en un d'aquests artefactes. A més, només aconseguirien tornar a Coruscant.

Els yuuzhan vong estaven a tres escotilles de distància quan un droide bèl·lic va aparèixer darrere d'ells.

-Gràcies al Faedor! -Va dir C-3PO.

Va pensar que devia de pertànyer a la sèrie 1-1, però difícilment importava això. Tota la línia CYV era de màxima qualitat i el mer fet que hi hagués un a bord era bon senyal. C-3PO envià una transmissió identificant-se a si mateix i a la seva càrrega i sol·licitant ajuda. Va rebre una concisa resposta que va informar-li que la missió consistia a rescatar-los a ells.

Després, el droide va descarregar una ràfega que va deixar fora de combat a quatre dels escortes de la Shesh a la meitat d'altres tants segons.

En Ben es va posar a plorar. Considerant l'estrèpit al corredor, C-3PO pensà que amb tres centímetres de paret de duracer n'hi hauria prou perquè ningú sentís el nadó. Es va desenganyar d'aquesta creença al moment de mirar pel finestral i veure la Viqi Shesh agenollada darrere d'un mampara situada davant seu, mirant-li a través de l'espiell.

-Ben! Mira el que has fet!

Era just la classe de problema tàctic adequat per a la artera ment d'un bothan: una entrada estreta defensada per una dotzena d'enemics ben armats amb un nombre indeterminat d'ostatges. Normalment, en Ba'tra hauria enviat a un equip pel conducte de ventilació, o intentat que l'enemic el perseguís fingint una retirada. Aquesta vegada es va tornar cap a un droide CYV i va assenyalar a la porta.

-Un-Trenta-dos, assegura el pont.

-Sí, General.

CYV 1-32A es va endinsar en un eixam d'insectes tan dens que en Ba'tra el va perdre de vista. El droide va respondre amb una tempesta de foc làser. Tres segons després estava parat davant la porta d'entrada amb dos braços fumejants i l'armadura de Laminànium foradada fins als circuits.

-Pont assegurat, general.

-Ben fet -En Ba'tra parlà pel comunicador amb un subordinat que esperava al iot d'en Lando-. Hauria d'allunyar al Dama Afortunada, capità, i faci-ho amb certa pressa. Estic segur que al general Calrissian li agradaria trobar-se amb la nau encara intacta quan la cridi per recollir-lo.

El general va tallar la comunicació i va seguir a una dotzena de soldats fins al pont, sense esperar confirmació que havien rebut el missatge. Tot i que no hi havia senyals que els tripulants del Byrt haguessin lluitat contra l'invasor, dos havien estat torturats fins a la mort i els altres estaven dessagnats en diferents graus. En Ba'tra mirà al seu voltant i va trobar a un rodià amb els galons de capità penjant d'una de les seves espatlles.

-Aquesta nau acaba de ser requisada -En Ba'tra li va lliurar un tros de plastifí amb un conjunt de coordenades-. Porta'ns fins aquí.

-No ens està requisant general, ens està salvant -el rodià va estudiar el plastifí, després va mirar fora del finestral i va veure el Dama Afortunada passar a tota velocitat amb un esquadró complet de coralites a la saga. Les antenes amb forma de platet del seu cap es van enroscar exterioritzant la seva confusió-. Però no ho entenc. Això no està molt apartat de la zona de combat. No estarem segurs allà.

En Ba'tra va somriure.

-Ho estarem quan arribi el Ventura.

En Lando estava a mig camí de l'escala de servei quan una ona expansiva va impactar contra el Byrt amb tanta força que no va necessitar seguir baixant. Es va deixar anar i es va trobar de sobte ajupit a la coberta inferior del ferri estel·lar, sentint el rugit de la batalla que es lliurava a la volta de la cantonada.

-Detonador tèrmic encès, general -Va dir l'1-1A encara dret a la coberta. -Nau remolc destruïda.

-Gràcies per l'avís.

En Lando es va aixecar, va sentir un brunzit que li resultava familiar i va caure cap enrere veient aparèixer per la cantonada un insectetallador. Aquella cosa va saltar al seu coll, però l'1-1A va disparar un raig de baixa intensitat que va passar fregant-li l'oïda. En Lando va esbossar un feble somriure intentant no mostrar la seva por, però conscient que el droide bèl·lic havia detectat ja l'augment de la seva freqüència cardíaca i la lleugera pujada de temperatura en la seva pell. Va treure la seva pistola làser i va mirar amb atenció a la volta de la cantonada.

La Viqi Shesh i dues dotzenes de yuuzhan vong es retiraven cap a la coberta d'evacuació catorze, deixant al seu pas el sòl cobert de diminutes beines de llavors negres. Encara que en Lando mai havia vist aquesta arma concreta va saber amb seguretat que les closques contenien alguna sorpresa desagradable.

-Anàlisis? -Va preguntar.

-Dispositiu obriülls desconegut -Va contestar l'1-1A-. Alt potencial d'atac amb biotoxines.

-Gràcies per res.

El Byrt va retrunyir lleugerament quan es van activar els motors subllum, i en Lando va saber que estaven de camí per reunir-se amb el Ventura. Es va treure la màscara d'oxigen del cinturó d'utilitats.

-Segur que aquesta vegada és el bebè correcte? -Va preguntar Lando-. No anirem darrere de cap squib atrapat en un armariet?

-La marca de so era idèntica -Va dir l'1-1A, defenent-se-. I el nivell de confiança és elevat.

CYV 1-25A va rebre una transmissió del droide de protocol C-3PO afirmant tenir al nen correcte.

-Són ells -En Lando es va cobrir la cara amb la seva màscara d'oxigen-. 1-1A envia un droide dins.

En Lando tot just havia acabat la frase quan 1-25A es va precipitar cap endavant esquivant gràcilment les closques.

Llavors, les beines van tirar a rodar cap a ell. Va donar dos passos més i es va sostenir sobre un sol peu. No va passar res.

Després va moure els peus, i un dels grans amb forma de cor que tenia a la seva esquena va disparar a l'aire. El droide es va quedar immòbil, i va ser absorbit pel gra.

-Mines de singularitats -En Lando es va treure la màscara d'oxigen-. Repugnant.

-L'anàlisi indica la presència d'un objecte infranquejable -Va dir l'1-1A-. Totes les tècniques per esquivar-lo o aclarir camps de mines fracassaran.

En Lando negà amb el cap en senyal de decepció.

-Recorda'm que parli amb el departament de cervells sobre les teves rutines d'enginy -Va treure el comunicador i va obrir un canal amb el pont-. Aquí Calrissian. Necessito una suspensió de la gravetat artificial i de la compensació d'inèrcia durant dos segons.

-Rebut.

En Lando es va agafar a una de les parets. Els droides es van subjectar magnèticament a terra. Un instant després va notar un voleteig a l'estómac i les mines de singularitats van surar en l'aire.

Es van dirigir a la deriva cap a la popa i van omplir el passadís de misteriosos sons conforme anaven fregant les parets i deixaven forats de dos metres al duracer. Quan la gravetat es va restaurar, les closques que encara quedaven van caure a terra i van destruir una secció de cinc metres del corredor de servei.

En Lando es va deixar anar i va arrencar a córrer cap a la plataforma d'evacuació nombre catorze. Va intentar encapçalar ell mateix la càrrega, però els droides ja hi eren disparant ràfegues a través de l'escotilla.

-Amb compte! -Va ordenar en Lando-. Vigileu el nadó i a 3PO!

En Lando va sortir corrent a tota velocitat cap al panell de control i va accionar el comandament d'anul·lació.

Es va sentir un suau espetec metàl·lic i els coets de la càpsula van colpejar els escuts amb les seves esteles.

-Quina alleujament! -C-3PO es va disposar a creuar la zona d'embarcament-. Vaig pensar que s'emportaven.

En Lando el va seguir de prop per darrere.

-3PO, qui estava plorant a la càpsula de salvament?

-Oh, era jo, general Calrissian -Va contestar C-3PO amb veu infantil.

Es va aturar al costat d'una taquilla amb màscares d'oxigen d'emergència i va treure la bossa d'una farmaciola que tenia dins a un nen profundament adormit.

 Següent