Estrella a Estrella 2 (XXII)

Anterior

CAPÍTOL 22

La línia del cel de Coruscant, i innombrables anys d'ús l'havien fet créixer fins a sortir-se completament de la fossa dels insectes, amb serpentejants torres que esquinçaven el sostre voltat després d'alçar-se des del cim d'un monticle de trenta metres d'alt compost per detritus de closques i crisàlides rebutjades. Encara que la colònia estava tan deserta com la majoria de la mónnau, el liquen lluminós descuidat des de feia tant de temps encara brillava prou com per permetre'ls veure les cames d'un yuuzhan vong mort sobresortint d'un forat causat per àcid a la base de la torre més interior, sacsejant-se i agitant-se a mesura que el cos era devorat per un voxyn.

En Jacen va desitjar que fos el voxyn. Tenia els braços pesats i les cames tremoloses, i se sentia com si haguessin seguit aquesta cosa per tot el diàmetre de la mónnau, tot i que era impossible saber-ho sense el sentit d'orientació subterrània de l'Alema.

-La lectura és correcta -Va murmurar la Tekli. Va usar les dues mans per aixecar l'analitzador de cèl·lules i li va mostrar els números -. Vols que provem una segona mostra? Veig algunes deposicions per allà.

-No cal -Va replicar en Jacen. Estaven examinant la colònia des de la boca d'un carreró fosc. I hauria estat impossible recollir les deposicions sense posar-se al descobert o sense utilitzar la Força, ja que les dues opcions els haurien exposat al voxyn-. En Tesar va dir que el rastre correspon a la reina. Matem-la.

-Que no tinguem un làser de canó llarg és greu -Va dir en Ganner suaument-. Crec que sé on és i podríem foradar-la a través del niu.

-Aquezt penza que seria millor que m'acosti sigil·lozament pel seu punt feble -xiulà en Tesar-. Si fuig, vozaltres ezteu aquí per atacar-la i perseguir-la.

Quan en Jacen va assentir amb el cap, el barabel saltà a la paret i es va enfilar en silenci cap al sostre, on va semblar fondre's amb les ombres. Un feble formigueig va recórrer el clatell d'en Jacen, un formigueig que va seguir creixent quan en Tesar es va acostar a la boca de túnel. Alguna cosa no anava bé, una cosa que no veien. La Tenel Ka va tocar l'espatlla d'en Jacen i va saber que ella també ho havia sentit.

-Tesar! -xiulà en Jacen. No va voler utilitzar la Força, ja havien après que això alertaria a la reina de la seva presència-. Espera!

-Esperar? -Va preguntar en Ganner, dubtant-. A què?

-Silenci -Va murmurar la Tekli. En Ganner tenia el sentit del perill d'un mynock. Havia estat a punt de topar-se amb una partida de recerca yuuzhan vong en dues ocasions-. Alguna cosa no va bé.

Quan el barabel no va tornar immediatament, en Jacen va començar a tenir visions sobre perdre l'últim estudiant de la Saba. Va procurar no sortir d'entre les ombres i va lliscar per la paret, estant a punt de cridar quan una sacsejada va agitar el passadís. En Tesar xiuxiuejà per la sorpresa, va retreure les urpes i gairebé li talla el cap al Jacen en caure per la paret. Es van retirar endinsant-se en el túnel, amb la mirada en la feble brillantor del sostre de la colònia.

-Ha aterrat alguna cosa? -Va preguntar en Ganner.

-Alguna cosa gran -Va assentir en Tesar.

-Justa la fusta. Intentaven conduir-nos fins a un parany -La Tenel Ka va colpejar al Jacen a l'espatlla-. Potser és el moment de retirar-se, amic meu.

-Potser -En Jacen no va retrocedir. Alguna cosa seguia anant malament, una cosa que encara no s'havia revelat. -Però si és un parany, per què es delaten?

Un altre cop, aquesta vegada més petit, que va fer retrunyir el corall Yorik.

-Aquezt podria anar a mirar -Va suggerir en Tesar.

En Jacen li va passar els electrobinoculars i el barabel saltà pel passadís de quatre grapes. Aquesta zona de la mónnau semblava destinada a produir substàncies alimentàries i altres necessitats, i més o menys a cada quilòmetre hi havia grans rescloses d'aire amb accés a la superfície. En Jacen havia recorregut la mónnau prou com per saber que la xarxa de superfície seria un sistema més eficient per moure carregaments que els estrets i serpentejants passadissos de l'interior. Un minut més tard, en Tesar va informar:

-Ez un anàleg de fragata, potser la que va portar a Nom Anor. No té llançadora.

En Jacen no estava més preocupat que abans, tot l'armament i el personal extra que implicava això. Era sabut que les fragates d'aquesta mida només portaven tres companyies d'assalt i, si no hi havia comptat malament, havien acabat amb una i tolit bastant a les altres dues. Si en Nom Anor tenia intenció de llançar algun atac, ho faria amb el personal de la mónnau o amb la tripulació de la fragata, i en cap dels dos casos comptaria amb homes prou professionals com per impedir-los escapar.

-Algun senyal d'una companyia d'assalt? -Va preguntar en Jacen.

-La rampa d'accèz eztà baixada -Va contestar en Tesar-. Però els que la van uzar s'han anat.

-Llavors no seran molts -la veu de la Tekli sonà més desitjosa que confiada.

-Molt bé, Tesar -Va dir en Jacen-. Estigues alerta mentre decidim què fer.

-Podríem llançar un detonador tèrmic al voxyn usant telequinesis i esperar que passi el millor -Va suggerir en Ganner-. O el podria portar jo.

-I per què funcionarà això millor que les altres vegades? -Va preguntar la Tenel Ka-. Només ens queden dos detonadors, hem de conservar-los.

En Ganner va acceptar el raonament amb un encongiment d'espatlles i el Jedi va contemplar la situació en silenci. Ningú sentia impulsos de fugir, almenys no sense saber què estava passant. Havien estat esquivant partides de recerca yuuzhan vong des que van escapar del grashal de clonatge i l'arribada de la fragata era el primer indici que l'enemic havia suposat on eren.

Uns minuts més tard, la Tenel Ka va dir:

-Potser la Força ens hagi portat aquesta fragata.

Va assenyalar a la colònia del rusc, on diverses desenes de siluetes de yuuzhan vong emergien des d'amagatalls propers a voxyn. El líder desarmat va sortir de dins d'una torre i baixà amb pas ferm pel monticle de desfets, donant voltes al voltant d'un passadís situat a uns setanta metres de la fossa on estaven els Jedi. Es va reunir amb un cuidador de vuit dits que li il·luminar la cara del líder amb la gàbia d'insectes brill revelant que era la d'en Nom Anor. Immediatament, tots dos van començar a parlar i gesticular severament. Un moment després sortia la Vergere del túnel, portant el cinturó de l'equipament de l'Ànakin en bandolera, amb el sabre làser i les bosses d'útils encara al seu lloc i el comunicador penjant de la cartutxera buida de la pistola làser.

La vista de l'equipament capturat del seu germà va omplir al Jacen de pena i culpabilitat. Les irades acusacions de la Jaina l'havien obligat a reconsiderar gairebé tots els seus actes des de la ficada de pota a bord del Mort Exquisida i no deixava de pensar que d'haver estat menys preocupat pels desgreuges i més per atenuar l'ímpetu del seu germà, l'Ànakin encara seguiria viu. En Jacen també estava preocupat per haver-se refugiat a la tranquil·la resposta de l'Ànakin al robatori del Taquió Volador. Si la Jaina, que romania en calma fins i tot en les més aferrissades batalles era incapaç de suportar la mort del seu germà, com podia ell seguir preocupant-se per la missió? Com no s'havia tornat boig de pena?

La Vergere va donar un cop d'ull cap a on estava el Jedi. Va accionar el comunicador de l'Ànakin i de sobte dues furioses veus yuuzhan vong van sonar per la xarxa de comunicació.

En Jacen amb prou feines es va adonar. La seva mirada estava fixa sobre la Vergere. Malgrat el molt que li feia mal veure portant l'equip de l'Ànakin com un trofeu, no va sentir la urgència d'atacar, ni tan sols a Nom Anor. En realitat, encara que estava decidit a matar la reina, tampoc sentia necessitat de matar-la. Res d'això li tornaria la vida a l'Ànakin.

La Tenel Ka va estrènyer el dors del seu braç. Llavors va allargar el braç per agafar el micròfon del comunicador i el va apagar.

-No sé a què estarà jugant, però seria millor que no ens sentin.

-Gràcies -Va dir en Jacen.

Encara que no podia entendre la conversa que sonava pel comunicador, va sentir dues paraules que li van resultar familiars: Jeedai i Ànakin. En Nom Anor va gesticular furiosament cap a l'amagatall del voxyn. La Vergere va estendre les mans i va assenyalar al passadís pel qual havia vingut el cuidador.

Va recitar alguna cosa a tota velocitat, cosa que va incloure la paraula Jaina, la qual cosa va fer que el cuidador de vuit dits es tornés per assenyalar als ruscs repetint la paraula voxyn una vegada i una altra.

En Nom Anor es va dirigir a ell bruscament, llavors la Vergere i ell van començar a cridar a Nom Anor i no van trigar a estar els tres cridant alhora.

-Sembla que la Jaina ha estat ocupada -Va observar en Ganner.

-Per què serà que no em sorprèn? -Va preguntar retòricament la Tenel Ka-. Però ara serà difícil matar la reina. La fragata complica l'assumpte.

-No per molt temps -Va dir en Jacen. Podia sentir alguna cosa en el lloc del seu interior que reservava a la Jaina, una cosa furiosa i tenebrosa-. No, si conec a la meva germana.

El nou modulador d'amplitud gravitacional de la Cilghal es basava sobretot en la tecnologia dels sabre làser i en alguns concentradors de vidre que havia pres prestat amb el que pensava controlar l'enorme potència necessària per bloquejar les ones d'un yammosk. Era en part un generador gravitacional i en part antena receptora de plastiacer. També era fins i tot més gran que el destruït quan els coralites de la nau rastrejadora van atacar el seu laboratori, de manera que en Booster Térrik no va semblar molt content quan va remolcar el pesat aparell per l'hangar, ajudat per en Kyp. Va baixar a batzegades per la rampa d'embarcament de l'Ombra de Jade, negant amb el cap i agitant el dispositiu de trucada.

-Les ordres són d'evacuar, no de reubicar -va grunyir-. El Ventura ja està ple a vessar amb els refugiats de Reecee. No hi ha lloc per a escultures Jedi.

-Això no és una escultura -Va dir en Kyp-. És un modulador d'ones gravitatòries i pot ajudar-nos a guanyar la guerra.

En Booster va arrufar el gest.

-I un gamorreà pot arribar a ser el proper Cap d'Estat, però no serà avui.

La cara d'en Kyp va enrogir per l'enuig.

-Mira, vell...

-Ja n'hi ha prou, Kyp -Va dir la Cilghal detenint-lo. Li va lliurar els comandaments de l'aerotrineu i es va girar cap a Booster-. Estic segura que quan el capità Térrik vegi aquest aparell en acció s'alegrarà d'haver-li trobat un lloc a bord del Ventura Errant.

En Booster arrufà les celles i va tornar a reiterar la seva negativa, però llavors va cridar de sorpresa quan els seus peus van deixar de tocar terra i la Cilghal el va apartar surant del seu camí.

-Està bé, està bé -remugà-. Si tant significa per a tu, vegem aquest trasto en acció.

-Una sàvia idea -Va dir la Cilghal. Li disgustava utilitzar la Força d'aquesta manera amb un company, però en Booster era tossut i el temps escàs-. Estic segura que quedaràs impressionat, tant que ens deixaràs usar un dels alimentadors dels teus reactors de fusió.

Les celles d'en Booster van tornar al seu més obstinat gest.

-No abusis, Cilghal. Parlarem sobre això una vegada que m'ensenyis què pot fer aquesta cosa.

Per fart que estigués en Jacen de veure la Vergere i al cuidador discutir amb Nom Anor, seguia sense ocórrer-se-li una manera d'arribar al voxyn. Tenint una fragata plena de yuuzhan vong a la zona, es descartava la possibilitat d'intentar-se acostar passant desapercebuts. Com enviar levitant un detonador o una bomba incendiària, ja que la criatura havia demostrat moltes vegades que fugiria quant percep una utilització de la Força. Només els hi quedava esperar, però si calia esperaria fins i tot cinquanta anys per destruir la reina. Li ho havia promès a l'Ànakin.

La Vergere i els altres seguien discutint quan una sèrie d'espetecs frenètics van sonar per la xarxa de comunicació. En Jacen va buscar a Tesar amb la Força i va sentir el barabel encara a l'espera a la superfície, concentrat però no prou excitat com per estar lluitant amb algú. Un únic clic va confirmar que en Tesar l'havia sentit, i després el soroll d'un projectil en explotar va reverberar per tot el corall Yorik. La Vergere es va girar i va saltar al voltant del monticle de desfets. En Nom Anor i el cuidador es van quedar on eren, bordant mentre desapareixia.

-Jaina? -Va preguntar en Ganner.

-Qui si no? -Va contestar la Tenel Ka.

En Jacen va arribar fins a la seva germana amb la Força i va trobar la freda còlera que havia sentit des de la mort de l'Ànakin, pel que va tractar d'obrir un camí fins a algun vestigi de la Jaina que havia conegut tota la vida. Només va trobar una foscor arremolinant-se, tempestuosa, irracional, plena d'odi. Tement utilitzar el comunicador per si la Vergere tenia el canal obert, en Jacen va obrir les seves emocions a la resta, utilitzant la fusió de combat, i va enviar a Tesar la pregunta que ja estava en la ment de tots: Era la Jaina qui estava fent això?

Els van contestar amb un clic de confirmació.

-Un pla excel·lent, això d'agafar a la fragata per sorpresa -Va dir la Tenel Ka-. Ens ajudarà quan haguem d'escapar.

Una altra explosió va sacsejar el passadís, aquest cop més a prop que la primera, seguida d'una segona erupció encara més gran. Va començar a ploure flocs de liquen del sostre. A l'interior de la colònia, les cames del yuuzhan vong mort van desaparèixer quan el voxyn espantat el va arrossegar cap a la part de darrere del rusc i va desaparèixer sense posar-se a tir del Jedi que era a baix. Una tercera explosió va fer saltar la pols de les parets i trossos solts del sostre van bombardejar la ciutat dels insectes.

La veu desesperada d'en Tesar sonà pel comunicador:

-Ezcuradents, allà no, para!

Malgrat el crit d'en Tesar, una quarta explosió va fer caure en allau part de la volta del sostre sobre la colònia. Tot un barri de la ciutat dels insectes es va reduir a runa al voltant d'en Nom Anor i el cuidador. Tota la fossa dels insectes es va omplir amb un espès núvol de pols.

Mentre una esporàdica pluja de corall Yorik continuava desprenent-se del debilitat sostre, en Jacen va tornar a endinsar-se al túnel i es va despullar de l'equip.

-Serà millor que ens posem els vestits de buit -Va murmurar.

En Tesar va pensar que, després de fracassar dues vegades en destruir la fragata, la llançadora d'assalt pilotada per la Jaina es retiraria del combat. Hauria estat la tàctica d'un caçador intel·ligent enfrontant-se a una presa tan perillosa. Però la Jaina estava posseïda per un frenesí assassí i era incapaç de resistir-se a la temptació d'una fragata yuuzhan vong aparcada a la superfície, a cent cinquanta metres d'ella, amb la rampa de desembarcament encara desplegada, penjant com la llengua d'un dewback quan hiperventila. Va donar voltes al seu voltant, buscant el tir de gràcia, i va perdre dues esferes de plasma que es van esvair de forma gairebé immediata en els escuts de singularitat.

La llançadora d'assalt es va dirigir cap al seu objectiu i es va aturar bruscament, disposant-se a donar una altra volta al seu voltant i fer un últim atac.

La fragata va reaccionar per fi, disparant contra el seu objectiu una ràfega de projectils de magma i boles de plasma des de les bateries de babord. En aquesta distància tan curta, els projectils no tenien temps per fixar el seu objectiu i van passar de llarg sense fer danys, però dues esferes de plasma van explotar a la part posterior de la llançadora, arrasant els escuts i fent-la girar sobre si mateixa en el cel.

Per un moment, en Tesar va témer que la llançadora explotés o es fes trossos, però llavors la Jaina -almenys pensava que era ella qui pilotava- va aconseguir dominar-la i es va allunyar d'allà. La nau va pujar cinc-cents metres, va expulsar una flamarada i va iniciar un llarg i trontollant descens cap a l'horitzó.

En Tesar va fer petar la llengua en un gest de còlera, després va pensar un moment i va decidir arriscar-se a enviar un missatge pel canal de comunicació personal d'en Jacen. No era una cosa que voldria transmetre amb clics o mitjançant la Força, encara que hi hagués yuuzhan vong escoltant.

-No! -Va panteixar en Jacen.

Hi havia notat que passava alguna cosa fins i tot abans que en Tesar es comuniqués amb ell, però no sabia el què. Va oblidar el comunicador de l'Ànakin en poder de la Vergere i va obrir un canal general i hauria sol·licitat un informe de danys si la Tenel Ka no li hagués arrencat el micròfon del coll.

-No ajudaràs a ningú fent que ens matin -Va dir-. La Jaina aterrarà la nau sense problemes. Ho saps.

-No, no ho sé -En Jacen va inhalar profundament, utilitzant una tècnica de meditació per calmar-se i recuperar el control de si mateix-. Però tens raó en la resta.

En Jacen va buscar a la seva germana en la Força i es va passar tot el minut següent intentant mantenir-se en contacte amb les fosques emocions que ara l'omplien. No semblava espantada, només colèrica i concentrada en l'esforç que tenia entre mans. Després, va percebre que els seus intents eren cada vegada més intensos, la seva ira accentuant-se en nivells que en Jacen no va poder suportar, i la va perdre.

-Se n'ha anat -Va dir ofegant un crit.

-Està morta? -Va preguntar en Ganner.

-No ho sé -En Jacen alçà la vista-. No he sentit això, només he deixat de sentir-la.

La Tenel Ka el va envoltar amb el braç i es va estrènyer contra ell.

-Ho sento molt, Jacen.

Mentrestant, a la fossa dels insectes, la pols s'havia assentat prou com per poder veure els yuuzhan vong apartant la runa. Encara que els trossos del sostre cada vegada queien amb més freqüència, aviat va ser palès que l'esfondrament havia causat poques baixes. En Nom Anor estava parat davant un rusc derruït, fulminant amb una mirada d'amargor a dos assistents que treien al cuidador de sota de les restes.

Quan el cuidador va recuperar la verticalitat i una mica de dignitat, es va sacsejar la pols i començà a parlar amb brusquedat a Nom Anor. Per un moment, en Jacen va pensar que seguirien discutint, però poc després en Nom Anor només negava amb el cap i assenyalava al túnel que conduïa a la superfície i la seva fragata. El cuidador va contestar assentint, va agafar als guerrers i va començar a travessar la colònia en persecució de la reina voxyn. L'Executor va negar amb el cap feblement i es va dirigir a la fragata a través del túnel.

Tot just havia marxat quan una veu grinyolant va sorgir del seu comunicador:

-Ja pots sortir amb seguretat, jove Jedi, no tens per què témer-me.

En Jacen va fer senyals a la resta perquè preparessin les armes i va activar el micròfon del seu comunicador.

-Qui parla?

-No hi ha temps per explicar-ho ara -Mentre parlava, la Vergere tornà a la colònia pel costat oposat pel qual havia marxat, i va assenyalar cap a on havia fugit la reina voxyn-. La teva presa s'escapa.

Següent