Collita Roja (XXXIII)

Anterior

33 / Paret vermella

-Semblava més gran a l'holograma -va dir en Maggs amb la veu esmorteïda per la mà amb què es tapava la boca.

En Ra'at, ell i els altres estaven tots drets davant de la paret, cobrint-se el nas i la boca. El final del túnel estava envoltat en una olor tan rància que gairebé transcendia la definició de la paraula. L'única vegada que en Ra'at havia pres aire inadvertidament sense tapar-se la boca l'havia pogut assaborir a la part posterior de la llengua i al paladar. Era una pudor horrible a teixit orgànic podrint-se, un cop desproveït de vida i consistent únicament en una massa pudent.

-De què està feta? -va murmurar en Maggs.

-Jo diria que de restes de metall, de runes...

-El metall no fa una pudor així.

-No és només metall.

-Llavors, què és? -va preguntar la Kindra.

-Bé... -En Ra'at va assenyalar una cosa blanca que sobresortia-. Estic bastant segur que això és una tèbia.

-Humana?

En Ra'at va assentir amb el cap.

En Hartwig va empassar saliva, però va haver d'intentar-ho diverses vegades fins aconseguir-ho.

-Sembla... -Va començar a dir en Ra'at, però es va quedar callat. Anava a dir «parcialment digerida», però va decidir que aquesta observació probablement no aportaria res útil a la conversació. A jutjar per les expressions dels altres, estaven a punt que se'ls hi regiressin els estómacs.

-La sortida està a l'altre costat -va dir la Kindra, i va activar la seva espasa de llum.

-Espereu. -En Ra'at es va girar i va mirar enrere. Hi havia sentit alguna cosa, poc més que una ona en el teixit de la Força, però feia molt de temps que havia après a confiar més en aquestes peculiaritats de la percepció que en qualsevol cosa captada pels ulls i l'oïda. Va llançar una mirada a Maggs-. Espasa de llum. Ara!

Immediatament, en Maggs es va unir a la Kindra i a ell, i en Ra'at va assenyalar en silenci un bassal d'ombra just darrere d'un banc d'enormes caixes metàl·liques que semblaven haver estat convertides en un lloc d'emmagatzematge de peces de droide. Alguna cosa es movia visiblement a l'altre costat dels contenidors d'emmagatzematge, i un segon després va aparèixer trontollant.

-Es pot saber...? -va dir en Hartwig. Era el primer que deia des de l'enfrontament amb la Kindra per l'espasa de llum-. Què li passa a aquest?

-Que què li passa? -En Maggs va fer un soroll malaltís-. Voldràs dir què no li passa?

En Ra'at reconèixer l'acòlit Sith que avançava cap a ells, encara que amb prou feines: era l'estudiant de cinquè curs a qui deien Rucker. A Rucker li havien arrencat netament el costat esquerre de la cara i ara quedava a la vista la brillant infraestructura del seu pòmul i la seva mandíbula. Els seus ulls gèlids van tremolar en les seves conques com un parell d'ous vermells infectats. Estava mig nu; només portava un parell de pantalons negres esquinçats per la part de davant, i l'enorme protuberància del seu abdomen inflat amb prou feines li permetia avançar amb ell a sobre.

Aquella criatura se'ls va quedar mirant durant uns segons. Després va tirar el cap cap enrere, amb les mandíbules obertes fins a dislocar-se-les, i va cridar.

-Mateu-lo! -va dir en Hartwig-. A què esteu esperant?

Sense deixar de cridar, la criatura abans coneguda com Rucker es va girar i va avançar trontollant cap a la paret. En Ra'at va veure la seva boca obrir-se encara més, amb la mandíbula totalment desencaixada, i el seu crit es va convertir en un soroll de gàrgares líquides, ja que va vomitar un doll gris vermellós directament sobre la barrera. El seu ventre va disminuir visiblement de grandària.

En Ra'at el va contemplar impotent mentre li envaïa una onada de por, com l'ombra d'un objecte volador a la llunyania... un rebuig tardà, malgrat tot el que havia vist fins al moment, a acceptar plenament aquella monstruositat. «Segur que estic veient el que estic veient?», Va pensar. «Segur que ho estic veient?»

Sense deixar de bavejar, la criatura va aixecar les mans per aixafar aquella barreja i incorporar-la paret. En Ra'at no va poder evitar pensar en les cosmovespes, de les que hi havia llegit que construïen els seus nius omplint l'estómac i regurgitant la polpa.

«Nosaltres també som polpa», va pensar. L'olor li va arribar a la part més vulnerable de l'estómac i li va produir nàusees. L'única cosa que li va impedir perdre el control absolut del reflex a l'arcada va ser la realitat, encara més intensa, que aquella criatura s'estava girant cap a ells i es movia molt més ràpid que abans.

-Mateu-lo -Es va sentir murmurar a la Kindra, gairebé dintre seu, i en Maggs, en Ra'at i ella mateixa van avançar per realitzar un sol atac coordinat. La Kindra li va tallar el cap d'un tall mentre en Maggs li tallava les cames. El cop d'en Ra'at li va tallar la part frontal del cos i el va obrir en canal. Menys de cinc segons després, el cadàver de la criatura que havia estat en Rucker jeia a terra, esquarterat, tremolant encara.

-Què ha estat dels altres? -va preguntar en Maggs entre dents, assenyalant l'espai buit.

-Bona pregunta -va dir en Ra'at-. Això és un carreró sense sortida. On s'hauran ficat?

-Oblida-ho. -La Kindra es va tornar cap a la paret-. Hem de posar-nos mans a l'obra amb això.

En Ra'at va assentir amb el cap, però no es va moure. Es va tornar a mirar els contenidors metàl·lics per a peces de droides, prop de la zona sumida en ombres d'on havia sortit la criatura. Encara estava pensant en el crit que havia proferit, alt i agut, com la descàrrega d'una botzina vivent. I si havia estat un senyal per als altres, una mena de...?

Un dels contenidors va caure amb un so metàl·lic. I en Ra'at ho va comprendre.

Els alumnes de l'acadèmia Sith d'Odacer-Faustin si estaven reunits allà baix; havien estat allà des del principi, esperant en silenci i observant.

-Quants? -va murmurar en Maggs.

-Deu -Va contestar Ra'at-. Potser dotze...

El silenci va explotar en un crit i aquelles criatures van avançar cap endavant en una onada coordinada, sortint pel túnel obert com un sol organisme.

-Màquina de matar amb precisió! -Va cridar la Kindra-. Dreta i esquerra. -Va assenyalar amb la mà a Hartwig i Maggs-. Hem de travessar aquesta paret.

En Ra'at es va obrir a la dreta, com li havien indicat, i va deixar que la seva espasa de llum el dirigís com una prolongació natural de la seva voluntat. Es va girar i la va descarregar sobre el cap de la primera criatura Sith a la que hi va arribar; li va obrir el crani en canal fins arribar a les amígdales. Però la criatura va posar les mans cap amunt a cegues com un parell d'aus carronyeres i va seguir lluitant. En Ra'at es va girar, va atacar des de baix, li va tallar les cames just per sobre dels genolls i va deixar a la criatura jaient sobre la seva pròpia dissolució viscosa. Se li van acostar dos més, però els va tallar amb una economia total de moviments.

«Dreta. Esquerra. Enrere. Mou-te. Mou-te. Mou-te.»

En Ra'at posà la ment en blanc i deixà que el seu entrenament prengués el control. Allò s'assemblava als exercicis en el tub del dolor del mestre Hracken. Ja havia començat a veure el combat a través de la brillant lent especular d'un guerrer i s'havia reduït la batalla a una seqüència de moviments, com una sèrie de portes que hagués de creuar per arribar a l'altre costat.

Les criatures ja estaven de nou al seu voltant proferint aquell crit deliberat i constant. Igual que l'olor, ho cobria tot. Semblava que anés a explotar-li el cervell. En tallar per la meitat a una altra d'aquelles criatures, una descàrrega de dolor roent li va pujar per l'espatlla dreta. Va notar la mà insensible i tot seguit va deixar de sentir del tot els últims tres dits de la mà amb què agafava el mànec de la seva espasa de llum. Es va girar i la va agafar amb la mà esquerra abans que caigués a terra. Tot estava succeint a una velocitat de vertigen: un segon veia la criatura que s'havia aferrat al seu bíceps i al següent deixava de veure-la, somrient mentre li travessava la carn amb els incisius. Tenia tota la boca esquitxada de sang com si la hi hagués pintat amb un llapis de llavis de mal gust.

La Kindra va veure la criatura de cua d'ull i li va travessar amb l'espasa la part superior del tòrax. Les seves mandíbules es van quedar agafades al braç d'en Ra'at, fins que aquest va descarregar la seva pròpia espasa sobre la criatura amb la mà esquerra i li va tallar el cap. A l'altre costat del túnel va albirar a Maggs obrint-se pas a través del grup; la seva espasa semblava un ventall borrós, però la marea de cadàvers era massa espessa. Si seguien sortint en aquella velocitat, les criatures acabarien acorralant-los. En Ra'at va veure l'oval negre de la boca d'en Maggs cridant, però no va poder distingir el què.

«Anem perdent», va pensar en Ra'at, i després va pensar: «Com podem anar perdent?»

Una sobtada explosió elèctrica va il·luminar la cova. En Ra'at va veure a una de les criatures Sith estampant-se d'esquena contra la paret com si algú hagués tirat d'uns cables invisibles. En Ra'at olorà l'ozó en l'aire, juntament amb l'inconfusible olor de pèl i pell cremats.

Davant seu, en Hartwig va aparèixer amb els ulls sortint-se-li de les òrbites i el front solcat de venes, però a la cara es veia reflectida la confusió.

«No pot ser», va pensar en Ra'at. «Només els mestres Sith poden utilitzar un raig de Força, com...?»

-Enrere! -Va cridar una veu, i quan en Ra'at mirà darrere d'en Hartwig va veure al mestre Hracken allà plantat. En Hracken tenia els braços estirats i les mans extenses-. Al terra! Ja!

En Maggs i la Kindra havien derrocat a tres criatures més i estaven passant per sobre dels cadàvers quan el mestre de combat va posar les mans cap amunt i va llançar rajos de Força. El túnel es va estremir i va esclatar amb una tempesta elèctrica tan intensa que per un segon en Ra'at no va poder veure el que hi havia a l'altre costat. Només li va arribar l'olor de les seves pròpies pestanyes socarrimades. Fins i tot després de tancar els ulls, la imatge de la cova, dels cadàvers i dels altres es va quedar impresa en les seves còrnies amb un dibuix a quadres vermells i negres.

El mestre Sith va mantenir les mans al capdavant, amb els músculs tensos i les dents serrades amb ràbia. Durant un segon va tornar a desaparèixer darrere d'una campana guspirejant d'electricitat que va fer miques tot el túnel amb un cruixit enorme i ensordidor. Aquest va fer tremolar tota l'estructura fins als fonaments i va llançar partícules soltes de materials de construcció contra les parets.

En Ra'at es va fregar els ulls amb l'esperança que el que veiés tingués sentit. Una part del sostre de permacer que tenía a sobre l'havia arrencat la descàrrega elèctrica i penjava sobre un munt de cables. Al seu voltant, el terra estava ple de cadàvers fumejants, amb caps i extremitats tallades que seguien retorçant-se com si estiguessin intentant trobar la manera de tornar a unir els seus membres. Alguns estaven cremant. Altres jeien cecs, amb els ulls fregits en les seves conques. La calor dels raigs de Força els hi havia fos la pell i havia deixat petites teles i gotes de teixit liquat que queien des de les piles d'ossos ennegrits mentre les criatures es movien i retorçaven, intentaven aixecar-se i s'esfondraven de nou en la seva pròpia foscor.

Enfront de la fètida paret, en Hracken tremolava. A la mandíbula se li movia un tendó, i en Ra'at va veure que el mestre Sith s'havia mossegat el llavi amb tanta força que s'havia fet sang.

-Per aquí -va dir.

La Kindra va assenyalar la ferida del braç d'en Ra'at.

-És greu?

-No massa.

-Això t'ho ha fet una d'aquestes criatures?

-Estic bé. -En Ra'at es va arrencar una tira de tela dels pantalons i va començar a lligar-se-la ràpidament al voltant del braç com un torniquet improvisat. Però la sang ja estava amarant la tela i li queia pel colze fins l'avantbraç a una velocitat alarmant. La Kindra també ho estava veient, igual que en Maggs, en Hartwig i el mestre Hracken. En Ra'at va comprendre que la dinàmica del grup havia canviat. Un cop acabada la batalla, ell, en Ra'at, s'havia convertit en un llast. En un pes que algú havia de portar.

O del que haurien de lliurar-se.

Hi havia quedat fora del joc.

-Puc lluitar igual de bé amb l'esquerra -va dir en Ra'at dèbilment-. Ja ho has vist. Tots ho heu vist.

La Kindra va assentir amb el cap, amb la cara inescrutable, com un mapa d'estratègia tàcita. El mestre Hracken no va dir res, ni tan sols semblava estar prestant-li atenció. Els altres tampoc van dir res. En Ra'at va tornar a encendre l'espasa de llum que portava a la mà esquerra i la va descarregar sobre la part superior de la paret que havien construït les criatures. Va realitzar un tall profund en aquella pila de ferralla i vísceres solidificades, va fer un gir complet, va tallar un tros enorme de runa i li va donar una puntada perquè es desprengués. La peça va caure a terra amb un soroll humit i metàl·lic.

-Ho veieu? -va dir.

Ningú va comentar res. Al seu costat, la Kindra i en Maggs també es van posar fil a l'agulla per travessar la paret. En Ra'at atacà la seva banda com si encara estigués treballant sol. L'olor de carn socarrimada era encara més forta que abans, i el dolor en el seu braç dret s'havia convertit en un tamborineig sord i palpitant. Va intentar oblidar-se'n, però no ho va aconseguir. Va pensar en Nickter, en la rapidesa amb què s'havia transformat després de la mossegada d'en Jura. Ells també el deixarien enrere, llevat que els hi demostrés que encara podia lluitar.

«Fes servir la Força. Que el costat fosc t'enforteixi.»

No obstant això, al mateix temps, alguna cosa li va advertir sobre l'ús de la Força en el seu actual estat mental. Quelcom li va dir que era una mala idea. No, no solament era dolenta... era una idea terrible. Qui sabia el que podria estar invocant si la feia servir ara?

«Quin és el teu estat d'ànim ara mateix?», Li va preguntar una veu interior.

«Em moro. M'estic morint.»

No, allò era una bogeria. Era una ferida superficial.

Havia perdut una mica de sang, sí, però era jove i fort. Estava entrenat i en forma. Hi havia patit ferides pitjors en el tub del dolor, fins i tot aquell mateix dia.

«I si aquestes criatures estaven infectades?»

En Ra'at va comprendre que estava massa marejat per seguir dret. Una capa enganxosa de suor li amarava ja la front, i un parell de gotes li queien per la part baixa de l'esquena. La visió se li va fragmentar en una sèrie de ratlles de color groc ocre i ombres que ho esquitxaven tot. No podia respirar. Se sentia com si algú li hagués envoltat el pit amb una tira de restricció de duracer mentre el dolor li tenallava el braç esquerre.

Panteixant, va caure de genolls. Va tancar els ulls. Va tenir desitjos de cridar, però ni tan sols va arribar a deixar anar un sospir. Impotent, sense tenir al seu abast una altra opció, va invocar el poder de l'alquímia Sith, a la pròpia Força.

«Acudeix a mi ara. Dóna'm forces per posar-me dret i lluitar, per...»

El va embolicar una immensa onada negra, torrencial més enllà de tota previsió. En Ra'at va trigar en adonar-se de què era allò al que havia convidat a entrar al seu cervell.

Podia haver après a imitar la Força.

Podia haver respost com la Força.

Però no era la Força.

En Ra'at es va estremir. Els altres l'estaven mirant. No importava. En el seu penúltim moment de claredat, va poder veure un puny negre i esquelètic agafant-li el cor i prement-lo fins que el múscul va explotar. Va sentir que el seu cos s'anava apagant, que tots els sistemes anaven fallant, que la pressió arterial i la respiració s'aturaven a mesura que aquella versió contaminada de la Força prenia possessió del seu cos.

«Ara ets meu», va dir la Malaltia. «Meu en cos i ànima.»

Però no el va matar.

El va transformar.

En Ra'at va sentir que li recorria una onada sinistra d'alleujament. Alliberat, es va sentir ingràvid, colossal, diví. A la cara se li va dibuixar un somriure terrible. Es va posar a plorar i per les galtes li van caure unes enormes llàgrimes sanguinolentes de gratitud que li van gotejar per la barbeta.

«Ara puc cridar», va pensar. «Oh, gràcies, cridaré i em sentiran, beneïda siguis, puc cridar i sabran el que se sent en tenir la galàxia sencera estenent-se als meus peus com una tomba oberta.»

La criatura abans coneguda com Mnah Ra'at va obrir les mandíbules de bat a bat. En aquell instant va veure una piràmide, negra com la marea que li havia esborrat tot el pensament conscient, quelcom que descansava sobre un parell de mans pàl·lides.

Tot d'una va saber quin era el seu lloc a la galàxia.

Ho va saber tot.

I va cridar, i en fer-ho va veure al mestre de combat Hracken just davant d'ell amb les mans esteses.

-Adéu, Ra'at -va dir en Hracken.

En Ra'at es va abalançar sobre ell. Una explosió de raigs de Força li va recórrer per dins i aquí va acabar tot.

Següent