Collita Roja (XL)

Anterior

40 / Sang vessada

-Aquí n'hi ha un -va dir en Tulkh-. Darrere d'aquesta paret. Ho veus?

L'HK girà sense vacil·lar i li va disparar dues ràfegues ràpides a la criatura Sith que aguaitava amb la boca oberta darrere de la cantonada que tenien davant, amb els braços oberts. Va caure cridant.

-Et toca -va respondre l'HK-. A la teva esquerra.

El whíphid es va girar i va llançar la seva llança a l'espai que hi havia entre l'edifici i l'estàtua que s'alçava davant seu. Un segon després, un alumne Sith es va abalançar sobre ells amb la llança clavada al pit, rugint fins que en Tulkh li va disparar una fletxa que li va encertar al cap.

-Bon treball -va dir el droide-. Però segueix avançant cap a nosaltres.

Amb un grunyit, en Tulkh es va encaminar cap a la criatura i agafà l'alumne Sith per la llança que li sobresortia de les costelles. Va aixecar del sòl a la criatura, la va sacsejar i la va estampar contra la paret de pedra. La punta de la llança es va deixar anar i el whíphid usà la seva vora dentada per tallar-li el cap.

Va sostenir el cap a l'extrem de la llança i la hi va oferir al droide.

-La vols de record?

-No.

-Què va ser d'allò de «no, gràcies, senyor»?

El droide el va mirar.

-Mira el que tens darrere -va dir amb sequedat-. Senyor.

En Tulkh es va tornar a mirar a un costat de l'edifici on acabava de decapitar al Sith. La terra va començar a tremolar. Va veure una fogonada de moviment dins de l'escotilla entreoberta, una mica gran, i va sentir un crit... un intens torrent de crits guturals. No s'assemblaven als que havia sentit abans, però la pudor li resultava familiar.

-Vés amb compte -va dir-. Això es posarà lleig.

El primer tauntaun mort vivent el va envestir després de destrossar la porta de l'escotilla amb el seu enorme cos. Des d'on estava, en Tulkh va veure que li havien arrencat la meitat de la caixa toràcica i que les restes dels seus òrgans interns li penjaven de les costelles. També li faltava una bona part del cap, però seguia cridant mentre s'abalançava sobre ells. Els seus ulls estaven ennuvolats i tenien un to rosat, com el de la llet barrejada amb sang.

-Crema'l -Va dir en Tulkh.

El llança-flames del droide va arrasar el camp obert i el caça-recompenses va veure que la pell oliosa del llangardaix de les neus cobrava vida amb les flames. Udolant, la criatura es va regirar, piafà amb fúria i va rodar per la neu intentant apagar el foc, i l'HK li va disparar i va fer volar en trossos el cadàver.

-Tens alguna cosa més potent que un làser? -va preguntar en Tulkh.

-Bales de morter. Per què?

El whíphid va assentir amb el cap tornat cap l'estable obert. El ramat de tauntauns infectats ja estava sortint d'allà armant un gran enrenou. Eren una mitja dotzena o més, i tots proferien el mateix crit indefinible. El primer tenia un enorme forat al costat i les vores de la ferida li tremolaven mentre galopava, de manera que el forat s'obria i tancava com una segona boca tartamuda. A la part superior del seu tors li passava alguna cosa estranya... En Tulkh va veure una cosa pesada retorçant-se a l'interior del ventre del llangardaix de les neus.

El va travessar amb la llança i la criatura va explotar en un espès bassal de líquid. Des de dins, la forma amarada en sang d'un alumne Sith va caure sobre la neu. La criatura Sith es va aixecar somrient des de l'interior de la seva enganxosa teranyina de sang, va negar amb el cap violentament i va cridar.

En Tulkh enfilà l'alumne Sith i va tornar a clavar el seu cos contra el cadàver del llangardaix de les neus fins a immobilitzar-lo contra la columna vertebral de la criatura. Va tornar a mirar el droide.

-S'amaguen a l'interior dels tauntauns -va cridar-. Són...

El dur metall del braç de l'HK girà cap enrere i el va empènyer amb tanta força que el va enderrocar sobre la neu, just quan un perdigó de saliva ensangonada sortia disparat de la boca del tauntaun infectat. Un centímetre a la dreta i li hauria arribat directament a l'ull que tenia obert, però la mucositat se li va quedar enganxada a un costat del cap. En Tulkh va aixecar la vista i va veure l'animal arrugant el musell tacat de sang, preparant-se per llançar un altre escopinada.

-Són famosos per la seva punteria -va dir el droide.

-Gràcies.

-Suggereixo un altre pla.

-Són més ràpids que nosaltres. -En Tulkh va veure els altres tauntauns morts vivents darrere del que havia esbudellat, amb el pit buit i els ventres voluminosos i inflats degut als alumnes Sith que s'amagaven al seu interior. Ja s'imaginava com seria, amb els llangardaixos de les neus corrent darrere seu a cinquanta quilòmetres per hora només per descarregar sobre ell als seus passatgers famolencs de carn-. Alguna idea?

-Només una -va dir el droide.

Ja estava apuntant. Un segon després, la bala de morter de l'HK va caure directament al centre de la rajada. De prop, el radi d'explosió de vint metres era una cosa digne de veure, fins i tot per a Tulkh, que havia vist l'efecte que tenien aquelles armes moltes vegades. Es va protegir els ulls quan els hi van caure a sobre trossos de greix fred de tauntaun, carn humana i ossos.

-Hi ha alguna altra cosa que puguem matar? -va preguntar el droide.

-Si no ens movem, els morts serem nosaltres.

L'HK es va tornar per mirar el paisatge on es trobaven. Dins del seu processador quelcom va emetre un brunzit baix i constant, com si estigués processant els esdeveniments recents o experimentant un record. Quan va tornar a parlar, la seva veu era pausada, gairebé introspectiva.

-T'he dit tot el que odio als Sith per esclavitzar-me aquí durant tant de temps?

-Només unes vint vegades. -En Tulkh va evitar trepitjar les cambres del darrere del tauntaun que encara es movien i es va quedar mirant l'articulació del maluc al descobert. Com a trofeu, hagués estat una bona incorporació a la seva col·lecció, però s'hauria de quedar. Va deixar anar un sospir-. Anem-nos-en.

Van donar mitja volta i van començar a caminar. El pelatge del whíphid estava mullat i brut per la neu, i se li enganxava a un costat del cap en gruixuts flocs enganxosos que feien que se li entumís la carn. Estava esgotat, distret i més que desitjós de sortir d'aquí. Ni l'HK ni ell van reparar en el pegot gelatinós i sanguinolent de flegma infectada de tauntaun que el llangardaix de les neus li havia escopit, però allà seguia, baixant lentament d'una banda del front, avançant cap a la vora d'ull.

En arribar a la Mirocaw, en Tulkh va veure alguna cosa que li va fer aturar en sec. Hi havia una segona nau que no va reconèixer estavellada a uns quaranta metres de la seva, amb el morro arrugat i mig enterrat a la neu.

-Aquesta és la nau d'en Dranok -va dir l'HK.

-Qui?

-Un altre caça-recompenses.

-Què fa aquí fora? -va preguntar en Tulkh.

-Segons les meves lectures, no hi ha formes de vida a bord -va contestar el droide-. Però...

-A veure si ho endevino. -El whíphid aixecà la llança. -Estàs recollint una lectura positiva en la meva nau.

-Com ho has sabut?

En Tulkh assenyalà les empremtes que travessaven la neu que tenien davant i que anaven de la nau accidentada a l'altra.

-Vinga -Va murmurar el whíphid-. Sembla que tenim com a mínim un polissó a qui retorçar-li el coll abans d'anar-nos-en d'aquí d'una vegada per totes.

Següent