Crisi de fe (III)

Anterior

III

Els vuit transports es van posar al límit de la Ciutat Roja, aterrant en un espaiat semicercle a la plana davant de l'anell més extern de les llars dels Obrers. La formació en semicercle era una cosa molt típica d'en Thrawn, va observar en Fel mentre ell i els seus tres esquadrons de caces TIE proporcionaven vol de cobertura sobre la zona d'aterratge. L'Avinguda del Sol Ponent, el camí que els conduiria a l'est, cap a la ciutat, era el punt d'entrada designat, i en Fel coneixia comandants que haurien centrat automàticament les seves forces en aquest vector per proporcionar màxima cobertura de flanqueig a l'avanç principal.

Però en Thrawn feia les coses amb una mica més de subtilesa. En lloc d'això, aquest semicercle estava centrat en un rierol que fluïa en direcció oest-sud-oest a través de la ciutat, creuant la filera de transports més o menys a mig quilòmetre al sud de l'Avinguda del Sol Ponent. La suau pendent de les ribes del rierol oferia un altre ampli punt d'entrada, un que un comandant intel·ligent i poc convencional podria triar explotar. Certament era una tàctica que en Thrawn podria arribar a utilitzar, i una que sens dubte en Nuso Esva hauria anticipat.

Com era d'esperar, en aquest moment en Fel podia veure moviment en les parts més internes de la ciutat, les zones dels Midlis i els Cerculis protegides pels paraigües d'escut d'en Nuso Esva. Alguns dels Soldats quesoth que havien estat desplegats estaven abandonant el centre de la ciutat i descendint del turó seguint el curs del rierol cap al grapat de baluards naturals en les ribes.

En Fel va somriure àmpliament. En Nuso Esva no sabia que la majoria dels transports que es dirigien contra ell, incloent el que es trobava en el curs de la riera, eren només per aparentar.

-Comandant Fel? -va dir la veu d'en Thrawn pel comunicador del casc d'en Fel.

-Fins ara, no hi ha resistència, almirall -va dir en Fel-. Veig Soldats desplegant-se cap al rierol, però fins ara tothom està ben endins de la zona d'escuts.

-Pot veure algun dels canons làser?

En Fel es va prendre un moment per mirar el tauler tàctic compacte del seu caça, desitjant per un instant estar en el seu interceptor TIE habitual, amb el seu conjunt d'instruments millorat. Però, és clar, l'interceptor, més nou i elegant, no hauria funcionat igual de bé per a aquesta missió en concret.

-Res a la vista -va dir-. Faig una passada pels forats més grans de l'escut per veure si puc atreure algun tret?

-Encara no, comandant -va dir en Thrawn amb aquesta barreja de respecte, paciència i diversió que en Fel havia advertit que semblava fer servir el gran almirall sempre que parlava amb ell-. Hem interceptat ja alguna de les ordres de la Reina?

-Negatiu també en això, senyor -va dir en Fel-. Probablement encara estiguem massa lluny per rebre res dels altaveus.

-Segueixi en això -li va indicar en Thrawn-. Vull saber l'instant en què comencin a escoltar Llenguatge dels Soldats. Comandant de blindats?

-Comandant de blindats a la parla -va dir pel canal una veu plana, no humana.

-Estan preparats els Juggernauts?

-Ho estan.

-Desplegui els Juggernauts.

En Fel va fer virar el seu caça en un gir tancat cap al transport que es trobava a l'altre costat de l'Avinguda del Sol Ponent. La porta d'accés es va obrir lliscant a la part superior corba del vehicle i un juggernaut va aparèixer a la vista, vint metres d'armes i blindatge pesat, movent-se una mica maldestrament sobre les seves deu rodes mentre maniobrava per sortir al camí. S'havia estabilitzat i començava a avançar cap a la ciutat quan va aparèixer el segon tanc, seguint per les marques que havia deixat el primer. Es va posar en marxa pel camí just quan es va fer visible el que anava darrere seu.

En Fel va assentir per a si mateix i va virar de nou traçant una corba cap a la ciutat. Si els tres primers Juggernauts havien aconseguit sortir sense problemes, no tenia cap dubte que els sis restants ho farien de la mateixa manera.

Mentrestant, els seus TIEs tenien una altra tasca a fer.

-Esquadró Gris, formeu al meu voltant -va ordenar en Fel pel seu comunicador-. Passada completa sobre la ciutat. Vegem què forats trobem per disparar per ells.

El quart dels nou tancs Juggernaut havia aparegut en la distància quan l'esquadra d'en Lhagva va sortir del seu transport en el primer dels tres vehicles de carcassa-A de la força d'atac.

La carcassa-A era un aparell senzill que, segons li havien dit a Lhagva, havia estat adoptat d'un altre dels mons alliberats per Thrawn. La seva estructura s'assemblava molt a un penjador plegable en forma d'A, amb rodes, com els que havia vist sent empesos o arrossegats per les atrafegades voreres del barri comercial de la seva pròpia ciutat natal. No obstant això, la carcassa-A era molt més robusta que això, amb rodes molt més grans, un blàster de repetició pesat E-Web/M muntat a la part superior, un motor al centre, i suficient espai a cada costat perquè cinc soldats d'assalt estiguessin dempeus, mirant cap a l'exterior. Amb el parell d'estrets seients a la secció central per al conductor i l'artiller, el vehicle podia transportar una esquadra completa de soldats d'assalt de forma ràpida i eficient per terreny mitjanament irregular.

La pega, en què en Lhagva sempre pensava quan muntava en una d'aquestes coses, era que també deixava els membres de l'esquadra apinyats uns amb altres i per tant vulnerables a una emboscada.

Però fins ara l'enemic no havia donat semblant pas. Les cases al costat de les que passaven les tres carcasses-A no mostraven signes de vida, ni tan sols l'ocasional mirada furtiva d'un rostre curiós per cap de les finestres. Aparentment, tots els Obrers estaven fora de la ciutat, com era habitual en aquesta hora del matí, treballant en els camps, boscos i mines que s'estenien més enllà de la zona urbana.

I pel que fa als Soldats, la majoria dels quals en Lhagva podia veure des de la seva posició estaven reunits en grups al llarg del camí previst dels Juggernauts, uns centenars de metres al nord. Donaven l'esquena a les carcasses-A que s'acostaven, sense donar mostres tan sols que tres esquadres de soldats d'assalt s'acostaven a ells pel sud. Era com si en Thrawn hagués enganyat per complet a Nuso Esva i a la Reina dels Vermells.

En Lhagva no va creure això ni per un instant.

-Prepareu-vos, soldats -va exclamar des del seient de l'artiller de la carcassa-A-. Les coses estan a punt d'escalfar-se.

En Lhagva mirà breument cap amunt. Havien arribat al cercle exterior de les llars dels Midli, i sobre ells el cel s'havia tornat fosc i tremolós en passar sota la vora del nou traçat de paraigües d'escut de la ciutat. A partir d'aquest punt, els TIEs del comandant Fel serien incapaços de proporcionar cap mena de foc de cobertura als soldats d'assalt.

Agafant fermament el seu rifle blàster BlasTech E-11, en Lhagva tornà la seva atenció a les cases i les zones obertes al seu costat de la carcassa-A. Sabia que, fossin quins fossin els plans d'en Nuso Esva, la batalla estava a punt de començar.

-Excel·lent -va dir en Nuso Esva, corbant cap enrere els seus llavis en un somriure i centrant els seus facetats ulls grocs en la filera de vuit grans pantalles que els altres cabell tempestuosos havien col·locat a la zona de reunió de l'Estatge dels Hostes-. Si podem estar segurs d'alguna cosa amb Thrawn, és que sempre compleix el seu horari. -Va assenyalar a un dels monitors-. Observeu, oh, Reina. Aquí arriben els seus soldats.

La Reina es va inclinar apropant-se a la imatge. Dissimuladament, en Trevik va fer el mateix. Els soldats d'armadura blanca es dirigien cap al nord a través de la zona sud-oest de la ciutat, muntats en tres estructures de metall d'aspecte fràgil que avançaven a batzegades. En una de les altres pantalles, altres vehicles més grans i robustos s'endinsaven rugint a la ciutat per l'Avinguda del Sol Ponent.

I igual que els soldats, els grans vehicles es desplaçaven en línia recta. En Trevik no sabia gran cosa sobre tàctiques, però això li semblava estúpid fins i tot a ell.

Aparentment, també li semblava així a la Reina.

-Ordenaré als meus Soldats que ataquin -va dir, prenent el parlalluny especial que descansava al costat del seu reposabraços, amb els seus cables serpentejant per tota la sala fins el connector a la paret-. Acabaran ràpidament amb ells.

-Encara no -va dir en Nuso Esva, aixecant una mà-. Encara no.

En Trevik es va estremir. La mà estesa era un senyal de comandament, un gest que en Trevik havia usat moltes vegades quan supervisava Obrers, i un que havia rebut al seu torn dels seus superiors Midlis i d'algun que altre Cerculi.

Ningú havia fet servir mai semblant gest cap a la Reina dels Vermells. Mai. El simple fet de pensar en semblant insult era una cosa increïble i inaudita.

I, un cop més, la Reina no va donar cap mostra de tal ultratge.

-Llavors, quan? -es va limitar a preguntar.

-Sigui pacient, oh, Reina -va dir en Nuso Esva. Per alleugeriment d'en Trevik, va baixar la descortès mà novament al costat del seu costat-. Els caces enemics estan a punt de fer el seu primer intent d'entrar en el meu parany. Quan ho facin, els meus soldats obriran foc amb els canons blàster ocults que he preparat...

-Els canons ocults que els meus Obrers han preparat -li va corregir la Reina.

En Trevik no estava segur, però li va semblar veure que els ulls d'en Nuso Esva brillaven amb nou foc.

-Els canons que els seus Obrers han preparat -va corregir amb fredor-. Un cop obrin foc, destruint o dispersant els caces, els canons que he... -inclinà el cap -... els canons que els seus Obrers han col·locat al llarg de l'Avinguda del Sol Ponent destruiran el primer i l'últim dels Juggernauts de la filera. Llavors ordenarà als seus Soldats que destrueixin a les tropes d'assalt. Tot va com havia predit. -En Nuso Esva va tornar els ulls cap a Trevik-. Exactament com jo havia predit -va afegir.

-Sí -va dir la Reina, i de cua d'ull en Trevik va poder veure com es tornava cap a ell. Automàticament, va alçar la copa mentre ell es tornava també cap a ella.

Però per a la seva sorpresa, ella no va beure. Per a sorpresa encara més gran, va continuar mirant-li fixament.

-Oh, Reina? -va preguntar, sense saber què més dir.

-Nuso Esva dels Primers dels Cabells Tempestuosos en realitat no ho ha predit tot -va dir-. Tu, Trevik dels Midli dels Setens dels Vermells, m'has traït.

En Trevik es va quedar gelat, amb una horrible onada de por i vergonya explotant al seu interior. Ella ho sabia. Sabia allò del seu germà Jirvin i els altres que havien estat a la casa aquella nit. Sabia allò de la càmera que en Trevik havia introduït a l'Estatge dels Hostes. Sabia que en Trevik havia donat aquesta càmera al seu germà, qui se l'havia lliurat a Thrawn, l'enemic.

I en Trevik sabia que podia donar-se per mort. La Reina cridaria als Soldats de l'exterior, i ells el matarien...

-Calmi's, oh, Reina -va dir en Nuso Esva amb calma-. L'està espantant. En qualsevol cas, difícilment es pot considerar traïció quan les seves accions són una part deliberada i necessària d'un pla.

-Les accions dels Midli poden haver estat part del seu pla, Nuso Esva -va dir la Reina, sense deixar de mirar fixament a Trevik-. Però en el fons del seu cor, han comès traïció contra la seva Reina.

-Pensàvem que ell l'estava controlant -va xiuxiuejar en Trevik, trobant finalment la seva veu-. Em van dir que li estava controlant.

-Ningú controla una Reina dels Quesoth -va dir la Reina amb to ombrívol-. És ella qui controla.

-Cosa de la qual hauries d'haver-te adonat des del principi -va dir en Nuso Esva-. Com si no creus que aquest Cerculi estaria disposat a fer veure que cometia traïció? Actuava així per ordres de la seva Reina per poder-te persuadir que prenguessis les imatges que jo volia que en Thrawn tingués.

En Trevik va apartar la seva mirada dels ulls fixos de la seva Reina.

-Persuadir-me... -va començar dèbilment.

-Imatges d'això -va dir en Nuso Esva, assenyalant amb la mà els murs de la zona de reunió. Fins i tot amb el seu rostre i la seva veu alienígenes era impossible que en Trevik deixés d'apreciar la seva profunda i malvada satisfacció-. Obres d'art acuradament seleccionades per conduir al nostre intel·ligentíssim gran almirall a les adequades conclusions errònies sobre la meva estratègia.

En Trevik podia sentir com l'alè li arribava en breus i dolorosos panteixos. En Jirvin també havia dit això sobre en Thrawn, que a través de l'art podia llegir els cors ocults de la gent. En Trevik havia acceptat la paraula del seu germà, però mai havia cregut realment en ella.

Ara, en sentir com el triomf d'en Nuso Esva queia sobre ell, va saber que realment era cert.

-No t'ho creus, és clar -va continuar en Nuso Esva-. Ningú ho fa. Però no et càpiga cap dubte, en Thrawn és capaç de dur a terme aquesta màgia. El mateix confident i aliat de la Reina va romandre a bord de la caravana estel·lar el temps suficient per poder-ho confirmar-. Aquesta vegada, els seus ulls van brillar sense cap dubte-. Abans que retirés a tots els vostres aliats stromma de la batalla.

-Cosa que hauria fet igualment sense la traïció d'aquest Midli -va dir la Reina.

-Calmi's, oh, Reina -va tornar a dir en Nuso Esva-. Deixi que observem i assaborim la derrota del nostre enemic sense aquestes nímies distraccions. Ja hi haurà temps de sobres més endavant per executar en aquest Midli i als seus amics si aquest és el seu desig. -Es va tornar de nou cap a les pantalles-. A més, m'atreviria a dir que en Thrawn tindrà un o dos trucs més esperant a la seva màniga. Observeu... i vegi com m'anticipo i destrueixo cada un d'ells.

El sisè dels nou Juggernauts havia passat sota la vora dels paraigües d'escut, i la força de tropes d'assalt estava gairebé a meitat de camí de flanquejar el seu objectiu, quan finalment va arribar l'ordre.

-Comandant Fel, pot iniciar el seu patró d'atac -va dir en Thrawn-. Vegem a què ens enfrontem exactament.

-Rebut, Almirall -va dir en Fel, fent girar el seu caça en un suau arc cap a la part occidental de la ciutat. En Thrawn havia assumit que Nuso Esva tancaria completament tot el conjunt de paraigües d'escut excepte en les zones a l'oest de la ciutat. Però fins i tot les suposicions segures al 90 per cent havien de ser confirmades, i els TIEs d'en Fel eren l'opció lògica per fer-ho. Especialment quan de totes maneres no tenien res millor a fer.

Com de costum, en Thrawn havia estat en la veritat. La passada de l'Esquadró Gris havia confirmat que la resta de la ciutat estava cobert per complet, amb buits que no eren prou grans ni per deixar passar un droide MSE per ells. Només en el sector occidental, on Nuso Esva havia plantat les seves trampes, hi havia alguna cosa que en Fel pogués utilitzar.

Amb els Juggernauts i les tropes d'assalt camí de la batalla, era el moment que els TIEs convencessin a Nuso Esva per començar a fer saltar aquestes trampes.

Va resultar que l'antic senyor de la guerra no necessitava ser convençut. En Fel estava passant sobre el juggernaut que anava al capdavant i començant a girar quan la ciutat sota ell va esclatar en foc de canó làser.

-Acció evasiva! -va exclamar en Fel, realitzant un tirabuixó amb el seu caça quan un tret va travessar un dels buits en l'escut i passava fregant la seva ala de babord. Encara que en realitat els seus pilots no necessitaven aquesta advertència-. Apunteu en aquests làsers i destruïu-los.

Estava llançant-se a una distància perillosament curta del bosc de paraigües d'escut quan va albirar l'eixam de Soldats quesoth apareixent des dels seus amagatalls en l'anell de les llars dels Obrers, directament per darrere de les tropes d'assalt del tinent Sanjin.

La primera advertència va ser un esclat de Llenguatge dels Soldats des d'un altaveu ocult a unes poques illes de distància.

-Soldats Ocults -va exclamar en Lhagva, traduint-. Aixequeu-vos i ataqueu als invasors d'armadura blanca.

-A les sis! -va cridar de sobte un dels altres soldats d'assalt, apuntant amb el seu E-11 cap a la vora de la zona de paraigües d'escut-. Sembla... ha d'haver un centenar de Soldats, sortint de les cases dels Obrers.

En Lhagva va sentir que se li assecava la boca. Un centenar de Soldats, contra trenta-sis soldats d'assalt. Res de bo.

-Tenim altres cent cinquanta a les tres -va indicar algú més amb veu tensa-. Aposto a què no volen que ens acostem al palau.

-Sort que de totes formes no vulguem anar en aquesta direcció -va dir en Sanjin amb la seva calma habitual-. Aquí arriba el contingent des del vector zero.

Tot just havien sortit les paraules de la seva boca quan la meitat occidental de la ciutat va esclatar de sobte amb foc làser quan una dotzena de canons làser ocults van obrir foc sobre els TIEs que els sobrevolaven.

-Ja era hora -va cridar en Sanjin per sobre de l'estrèpit-. Carcasses-A, atureu-vos; artillers, preneu els E-Web. Kicker, troba'm algun edifici útil.

En Lhagva va apartar la mirada dels grans éssers insectoides que s'acostaven per la seva rereguarda, amb les seves curtes espases i les seves pesades maces brillant sota la llum del sol atenuada per l'escut, i va donar un cop d'ull pel paisatge davant d'ells. Aquí hi havia el contingent del vector zero, tal com en Sanjin havia dit: un altre centenar o més de Soldats que havien abandonat els seus llocs al llarg de la ruta d'inserció dels Juggernauts i es dirigien cap als soldats d'assalt.

I aquesta era la direcció en què s'esperava que hi anés la força d'assalt d'en Sanjin.

En Lhagva mirà a l'oest. Fins ara, aquesta zona encara seguia lliure de quesoth. Si en Sanjin donava l'ordre, i si feien girar les armadures-A i les espremien al límit, probablement podrien sortir fora dels paraigües d'escut, cap a la cobertura dels TIE que es trobaven davant dels tres grups de Soldats.

Però això significaria retirar-se. I els soldats d'assalt imperials mai es retiraven. No quan tenien una feina a fer.

Ni tan sols quan eren superats en nombre per deu a un.

-Kicker? -va preguntar en Sanjin.

-Sí, senyor -va respondre un soldat d'assalt d'una de les altres esquadres, amb els ulls fixos en el sensor portàtil que penjava de la seva espatlla-. Un dels generadors d'escut hi és. -Va assenyalar una casa modesta davant i a l'est-. El següent més proper és per aquí -va afegir, assenyalant una altra casa al nord-oest-. És suficient, o vol un altre més?

-Amb dos n'hi hauria prou -va dir en Sanjin, mirant a banda i banda, als grups de Soldats que s'acostaven-. Si podem inutilitzar dos generadors, hauria d'obrir el cel prou perquè els TIES passin pels forats i accedeixin a tota la ciutat. Esquadra tres, us ocupareu de la casa a l'est. Esquadres un i dos, veniu amb mi a l'altra.

Hi va haver un altre esclat de Llenguatge dels Soldats des de l'altaveu proper.

-Soldats del nord i l'est, reuniu-vos al nord-est en la ubicació d'armament; defenseu i ataqueu des d'aquí -traduí en Lhagva-. Soldats del sud, seguiu el vostre rumb actual.

-A què es refereix amb ubicació d'armament? -va preguntar en Sanjin-. Un magatzem d'armes, o una d'aquestes bateries làser?

-No ho sé -va dir en Lhagva-. El terme podria aplicar-se a qualsevol de les dues coses.

-Una bateria làser tindria més sentit -va decidir en Sanjin-. Nou pla: esquadra tres a la casa de l'est, esquadra dos al nord-oest, esquadra un amb mi. Ens assentarem en algun lloc, esperarem a què ells mateixos ens assenyalin la ubicació d'armament, i tractarem d'entrar-hi. Granades de fum; dos per força enemiga. Tothom a punt? Granades: llanceu.

Les granades tot just havien impactat a terra quan, en la distància, el Juggernaut de rereguarda que s'endinsava a la ciutat va explotar.

A la tènue llum que banyava el centre tàctic terrestre de l'Amonestador, una segona pantalla va brillar amb força inusual i després va quedar a les fosques.

-El Juggernaut Un ha estat assolit -va informar el general Tasse-. Hem perdut la càmera; dades telemètriques: encara es mou, però amb dificultat. Un altre impacte com aquest i caurà al fang tan mort com el Juggernaut Nou.

-Rebut -va dir en Thrawn.

En Parck llançà una furtiva mirada de reüll a l'almirall. En Thrawn estava dret davant del panell tàctic, escombrant metòdicament amb els ulls la miríada de pantalles i informes d'estat. A jutjar per totes les aparences, semblava tan calmat com sempre.

Però en Parck sabia que això no era així. La campanya del gran almirall contra el senyor de la guerra Nuso Esva havia estat llarga i sagnant, un camí pavimentat de traïció i destrucció, nous aliats i genocidi frustrat amb prou feines. Ara, després de tant de temps, el final d'en Nuso Esva per fi estava a la vista.

Almenys, tots els indicadors apuntaven en aquesta direcció. En altre temps orgullós conqueridor estava atrapat a Quethold, amb recursos limitats, no més d'una trentena dels seus més lleials seguidors, i només una única nau de mida mitjana enterrada i amb difícil accés en una de les mines al nord de la Ciutat Roja. Les restes del que va ser la seva poderosa flota de batalla estaven disperses al llarg de probablement un milió d'anys llum cúbics d'espai, on, gairebé amb seguretat, es marcirien i moririen una vegada que en Nuso Esva ja no hi fos per dirigir-les.

I tot i així...

En Parck va recórrer de nou el panell tàctic amb la mirada. Preocupat pel flux d'informes dels exploradors que buscaven les naus restants d'en Nuso Esva, havia vist alguna cosa que no encaixava amb les dades del pla d'atac a la Ciutat Roja. Sens dubte hi havia algunes peces del pla d'en Thrawn que ell no coneixia.

Però mentre mirava la confusió que es reflectia en els panells, va poder percebre una incòmoda sensació començant a bategar entre les seves espatlles.

L'Amonestador tenia sis esquadrons de TIEs a bord, i tot i així en Thrawn havia optat per desplegar només tres d'ells. Tenia més de tres mil soldats disponibles, fins i tot sense comptar les forces aliades, i malgrat això havia enviat només tres esquadres de soldats d'assalt contra els Soldats de la Ciutat Roja. La filera de Juggernauts que estava sent ara fortament atacada era una aposta encara més arriscada.

I l'Enllaç Nyama havia estat en la veritat sobre el nombre de Soldats que en Nuso Esva tenia disponibles. Els observadors i els sensors estaven registrant almenys quatre mil d'ells, 2.000 al llarg de la ruta dels Juggernauts, uns pocs centenars atacant a les esquadres de soldats d'assalt, i la resta disposada en una línia defensiva entre el palau i els transports. Com podria en Thrawn haver subestimat tant les forces del seu oponent?

O no ho havia fet? No podria ser que aquesta llarga i fatigosa guerra contra en Nuso Esva hagués desgastat fins a tal punt la prudència tàctica del gran almirall que estava determinat a vèncer al seu enemic amb la mínima força possible?

S'havia convertit aquest assumpte en una cosa personal?

Aquest pensament va llançar un nou calfred per l'esquena d'en Parck. Fa quatre anys, l'Emperador Palpatine havia viatjat a Endor cremant en odi cap a l'Aliança Rebel. Quatre anys abans d'això, el gran Moff Tarkin havia convertit de manera similar l'atac a Yavin en un assumpte de venjança personal.

Els dos homes havien mort en les escenes dels seus esperats triomfs, havent-se'ls escapat d'entre els dits les seves victòries segures. L'Aliança Rebel havia sobreviscut, i havia aconseguit convertir gran part del seu Imperi en l'anomenada Nova República.

En Parck sempre havia assumit que en Thrawn era massa llest com per deixar que les emocions torbessin el seu judici militar. Podria haver estat equivocat?

-Paciència, Capità.

En Parck va sortir de sobte dels seus pensaments.

-Disculpi, Almirall? -va preguntar amb cautela.

-Està vostè preocupat -va dir en Thrawn, amb veu prou baixa per assegurar-se que les seves paraules només eren escoltades pel capità superior-. Preocupat per l'operació... -Va mirar de reüll a Parck -... i per extensió, preocupat per mi. Però observi.

Va assenyalar una de les imatges de la ciutat a la pantalla tàctica. Dispersos entre els brillants punts vermells que marcaven les posicions dels canons làser d'en Nuso Esva i els atenuats punts grocs dels generadors de paraigües d'escut, hi havia una dotzena de brillants llums blaves.

-Els Altaveus de la Reina -va dir, identificant-los-. Els sensors dels TIEs, els Juggernauts i les carcasses-A dels soldats d'assalt estan tots a l'escolta del recognoscible so del Llenguatge dels Soldats. Cada ordre que dóna a les seves tropes ens porta més a prop del nostre avanç final.

-Sí, senyor -va dir en Parck, tractant d'eliminar el dubte de la seva veu.

Aparentment, no havia estat capaç d'eliminar-lo tot.

-Paciència, Capità -va dir en Thrawn amb un tènue somriure-. Paciència.

-Tal com havia previst -va dir en Nuso Esva, amb la seva veu plena de satisfacció un cop més-. Observa, oh, Reina, com quan es buida el fum ja no es pot veure per enlloc als invasors d'armadura blanca?

La Reina va emetre un grotesc so que en Trevik no li havia escoltat mai abans.

-Els Autèntics Soldats no fugirien d'una batalla.

-I aquests tampoc -va dir en Nuso Esva-. Simplement s'han refugiat en algunes de les cases, amb tota probabilitat en les dues o tres més properes que contenen generadors d'escut. Sens dubte esperen destruir o incapacitar els generadors abans de ser superats pels Soldats que s'acosten a ells, permetent així que els caces que ens sobrevolen accedeixin a la seva ciutat. Esperant que les seves morts no siguin en va. -Els seus ulls centellejaven-. Però, és clar, sí que ho seran.

En Trevik observà el monitor, sentint una inesperada i incòmoda onada de tristesa pels soldats invasors. De la xerrada anterior entre la Reina i en Nuso Esva havia après que els humans eren com els stromma; cadascun dels seus individus tenia el mateix albir que posseïen els Midlis i Cerculis quesoth. Al contrari que els Soldats quesoth, els atacants d'armadura blanca no estaven lligats irrevocablement a les seves ordres, i per tant podrien haver-se retirat a un lloc segur quan van veure que els números es posaven en contra.

I tot i així no ho havien fet. Quina mena de líder era aquest Thrawn, que la seva gent estava disposada a lliurar les seves vides sota les seves ordres?

-Els generadors d'escut no han de ser danyats -va dir la Reina, aixecant el seu micròfon-. Enviaré més Soldats.

-No cal, oh, Reina -va dir en Nuso Esva-. Ja he anticipat aquest moviment, i m'he preparat per a això. No, mantingui als seus Soldats on són. L'autèntica batalla tindrà lloc a la filera de vehicles Juggernaut. Veu com l'últim d'ells ja ha estat immobilitzat, impedint que la resta pugui retirar-se? Quan el que va al capdavant hagi estat detingut de la mateixa manera, els seus Soldats podran avançar cap al premi gros.

-Sí, ja ho veig -va tornar a dir la Reina-. No em va dir que dos dels nou serien destruïts.

-Li vaig dir que serien necessaris sacrificis -va dir en Nuso Esva-. En aquest cas, la pèrdua de dos assegura que puguem capturar intactes els altres set.

-I set seran suficients?

-Més que suficients -va dir en Nuso Esva-. He vist la força de la ciutadella inferior de la Ciutat Roja. Dubto que les defenses de la Ciutat Blanca siguin grans. Set Juggernauts seran més que suficients per travessar les seves barreres.

-La Ciutat Blanca? -va preguntar en Trevik, pronunciant les paraules abans de poder reprimir-les-. Què? Travessar les barreres? De quina bogeria està parlant?

-Els vells temps arriben a la seva fi, Trevik dels Midlis dels Setens dels Vermells -va dir la Reina, amb la veu tan calmada com si estigués demanant un glop de nèctar-. Per què hauria d'acceptar la mort per a mi i la meva ciutat només perquè la Reina dels Blancs ha despertat?

-Però... -En Trevik la va mirar fixament-. Però la vella Reina sempre mor quan la nova Reina desperta i l'aire canvia. És l'ordre natural del món.

-Ets un estúpid ingenu -va dir en Nuso Esva amb desdeny-. Una Reina, una autèntica Reina, no es limita a seure i acceptar l'ordre natural del món. -Va tendir la seva mà cap a Trevik i va tancar els dits formant un puny-. Una autèntica Reina agafa al món pel coll i li arrenca el seu propi destí. Entens?

-No -va dir en Trevik, amb la commoció que li embargava impedint sentir qualsevol altra emoció com si li haguessin arrencat una vena-. Però entenc una cosa: la Reina dels Blancs no pot despertar si els Cerculis dels Blancs són morts. -Va mirar a la Reina-. Si són assassinats.

-És una qüestió de supervivència -va dir en Nuso Esva-. Supervivència del més fort. Així és com funciona l'univers, Midli. No tinc cap dubte que la Reina dels Blancs, si se li donés la mateixa elecció, actuaria de la mateixa manera.

-Serà pel bé de tots nosaltres -va dir la Reina-. Inclòs tu mateix, Trevik dels Midli dels Setens dels Vermells. Mai més tu i els altres Midlis i Cerculis haureu de viatjar grans distàncies a una nova ciutat, molts de vosaltres morint en el camí. Us mantindreu aquí, en el vostre entorn familiar, vivint les vostres vides en les vostres pròpies cases.

-I quan vós morireu? -va preguntar en Trevik.

La Reina va somriure.

-No moriré -va dir, amb un to desagradable a la veu-. Sense el canvi de l'aire, viuré per sempre.

Tots els éssers vius moren. Trevik volia dir això.

Però no podia. No directament a la seva cara.

No a la Reina dels Vermells, que suposadament era la líder de la seva ciutat, i la dirigent de tots els Quesoth.

Els havia traït. Els havia traït a tots.

Però tampoc podia dir això.

-Quan passarà això? -es va limitar a preguntar.

-Quan la batalla hagi acabat i en Thrawn hagi perdut, se n'anirà -va dir en Nuso Esva-. No tindrà una altra opció. La seva derrota aquí a mans d'éssers primitius farà malbé severament la reputació que manté unida la seva fràgil coalició, i ell i la seva caravana estel·lar hauran de viatjar a altres conflictes per ocupar-se personalment d'aquestes batalles. Un cop s'hagi marxat, avançarem amb els nostres vehicles acabats de capturar cap a la Ciutat Blanca. La Reina dels Vermells es convertirà en la Reina de Quethold... -els seus ulls van brillar -... i jo tindré lliure accés a les instal·lacions industrials sota la Ciutat Blanca. Allà construiré vehicles en els quals jo i els meus Escollits podrem abandonar aquest món i tornar a declarar la guerra als meus enemics.

En Trevik va assentir, descoratjat. Així que a això es limitava tot. Quethold havia de ser sacrificat, la seva estabilitat i les vides del seu poble perdudes, perquè els cabells tempestuosos poguessin continuar amb la seva set de conquesta per les estrelles.

I no hi havia res que pogués fer per evitar-ho. La Reina havia revelat les seves pròpies ànsies, i no hi havia res que un simple Midli pogués dir per fer-li canviar d'opinió. Tampoc era un Soldat, que pogués lluitar per ella contra els cabells tempestuosos.

No, tot el que en Trevik podia fer era romandre dempeus amb la seva copa de nèctar, i observar i escoltar.

I esperar que, d'alguna manera, el gran almirall Thrawn fos capaç de vèncer.

 Següent