3 En marxa!
En Wedge esperava
pensatiu, mantenint el seu caça ala-X surant a l'ombra sensora d'una immensa
barcassa de càrrega controlada per droides. Ell i la resta de Murris estaven
dispersos entre les barcasses en els límits més exteriors del sistema
Coruscant. Des d'allà, el sol del planeta era poc més que una altra tènue
estrella, però per a Wedge semblava estar perillosament a prop.
La càpsula
missatgera droide li havia dit que portés als Murris i esperés al «senyal» d’en
Dash. Wedge no confiava del tot en el contrabandista, però sabia que en Luke,
la Leia, Lando i Chewie estaven en algun lloc de Coruscant, i podrien
necessitar la seva ajuda en qualsevol moment.
Wedge va fer un cop
d'ull al caça sota de la barcassa contigua i va veure a Janson dormitant en la
seva cabina.
-Ei, Wes, és l'hora
de l'espectacle.
Va veure com el cap
d’en Janson se sacsejava a la cabina abans que la resposta arribés pel
comunicador.
-Estic bé, Cap. I no
et preocupis: he comprovat a consciència aquesta unitat R2.
En Wes sonava
mortalment cansat. Havien estat uns quants dies durs. Primer el sabotatge de la
seva unitat R2, que gairebé havia matat al Luke i va evitar que en Wes segellés
el seu vestit de vol i s’ejectés del seu ala-X sobre Gall. Després la llarga i
conscienciosa sèrie de salts hiperespacials després d'abandonar la base construïda
precipitadament a Kile. Tan aviat com van arribar a la flota rebel, va arribar
la càpsula missatgera droide demanant la seva ajuda a Coruscant. Després d'un
ràpid manteniment en els ales-X, els Murris van enlairar per a un altre llarg
vol... just al tenebrós cor de l'Imperi.
Des d'allà, els
sensors de l'ala-X d’en Wedge ni tan sols podien veure una fracció del camí a
Coruscant, però en Dash havia promès que enviaria un senyal...
La llum del
comunicador de l'ala-X d’en Wedge va començar a parpellejar; la unitat es va
sintonitzar a la freqüència de la transmissió entrant. El missatge d’en Leebo,
el droide d’en Dash, eren dues paraules: «Recordeu Hoth». Ara, no importava que
estiguessin cansats. L'única cosa que importava era tenir la vista esmolada, la
ment alerta i disparar al blanc.
-Desperteu, Murris!
-va exclamar-. En marxa!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada