II
-Ah!
Doriana,- el va saludar la impàvida cara que surava sobre l'holoprojector d'en Doriana.
-Tens notícies?
-La
planta està a punt, Comandant Roshton, -va dir en Doriana. -Pot aterrar quan
vulgui.
-Excel·lent,
-va dir en Roshton amb aprovació. -I en menys d'un dia. Fa un treball
admirable.
-Faig
el que ordena el Canceller Suprem, -va dir en Doriana amb cert to
d'advertència. En aquests dies d'agitació i sospites, mai estava de més
recordar a la gent amb qui estava la seva lleialtat. -Ni més ni menys.
-Per
descomptat, -va concedir en Roshton amb calma. -És el que tots fem.
-Sí,
-va convenir en Doriana, mirant a través del pal·li de l'oficina el cel que
s'anava enfosquint. -És gairebé de nit, que és quan els Cranscoc fan la feina
de veritat. Quan puc esperar a la seva gent?
-El
primer transport està de camí, amb els caps tècnics i els esquemes operatius a
bord, -va dir en Roshton. -Estaran allà en una hora.
-Bé,
-va dir en Doriana. -M'asseguraré que els Cranscoc estiguin llestos. Ja han
estat informats i faran un canvi complet d'eines aquesta nit.
-Esteu
segur que un contingent de dos mil unitats serà suficient? -va preguntar en Roshton
amb el front lleugerament arrufat. -He estat investigant pel meu compte i em
sembla que la planta requereix sis vegades aquest nombre.
-Se
suposa que som una unitat de cures,- li va recordar en Doriana. -No seria
apropiat que repobléssim la planta.
-Sí,
però...
-A
més. La majoria d'aquests tretze mil treballadors tenen tasques de manteniment,
lliurament i moviment de matèries primeres, -li va tallar en Doriana. -Si el
Canceller Suprem decideix estendre l'operació, podem portar personal per
ocupar-nos d'aquests aspectes. Per ara, concentrem-nos en la nostra missió:
crear i acumular els cilindres de clonació que necessitem per crear més tropes.
-Sí,
senyor, -va murmurar en Roshton. -Tindrà els seus esquemes en una hora, amb la
resta de transports a intervals de trenta minuts.
-Estic
desitjant veure'ls, Comandant, -va dir en Doriana. -Doriana fora.
Va
tancar la connexió, baixant l'holoprojector fins a la seva falda mentre mirava
de nou fora de l'oficina. Tenia una sensació esgarrifosa, assegut tot sol al
mig d'una habitació tan enorme. Era com
ser l'última cèl·lula viva en un cos mort, va pensar ell.
A
l'altre costat de la plataforma de control de l'àrea, un petit moviment li va
cridar l'atenció. Un grup de cranscocs vagava per allà, i els seus passos
semblaven tartamudejar a mesura que caminaven. Ell va pensar que encara seguien
el ritme de la seva música silenciosa potser fins i tot taral·lejaven en una
freqüència inaudible per als humans.
Estranys
alienígenes. Estranya tecnologia. Però a part d'això, un treball molt ben fet.
Aixecant de nou el seu holoprojector, va teclejar un nou codi.
La
connexió va trigar molt més aquesta vegada. En Doriana es va esforçar per
esperar pacientment, veient com els panells de la distant claraboia s'anaven
enfosquint.
I
llavors, d'una manera sobtada que d'alguna manera li seguia sorprenent, va
aparèixer la fantasmagòrica imatge hologràfica.
-Informa,
-va ordenar calmadament la figura de la caputxa.
-La
planta de Creacions Spaarti ha estat desallotjada, Lord Sidious -va dir en Doriana.
-Els
primers tècnics de la República aterraran en una hora, i la resta de tècnics, treballadors
i tropes arribaran durant la nit.
-Quantes
tropes hi haurà?
En
Doriana va meditar.
-No
estic segur, -va admetre. A Darth Sidious no li agradava que la seva gent no
tingués totes les respostes a les seves preguntes. -En Palpatine va assignar aquesta
part del pla al Comandant Roshton, i ha estat molt gelós pel que fa al nombre
exacte del contingent. No poden ser més de mil soldats clon, possiblement
siguin tan sols cinc-cents, amb Roshton i altres oficials al comandament.
Per
a la seva tranquil·litat, en Sidious simplement va assentir.
-Roshton
té les seves pròpies ambicions i creu conèixer les regles del joc, -va dir ell
despectivament. -No importa. Ni tan sols mil soldats seran un problema. Què hi
ha del propietari i del Jedi?
-No
estan contents, però s'han rendit a allò 'inevitable, -va dir en Doriana. -L'únic
problema es donarà si en Torles decideix parlar amb el Consell Jedi per
confirmar l'ordre. No eren entusiastes amb la idea, com li vaig dir, i si troba
a Yoda o Windu en un mal dia, pot ser que un d'ells decideixi unilateralment
revocar la decisió.
-Fins
i tot si s'atreveixen a fer-ho, tot el que en Torles pot fer en aquest moment
és una mica de soroll,- li va assegurar en Sidious, amb un punt maliciós en la
seva veu. -No, tot està anant segons el pla. Ho has fet bé.
-Gràcies,
senyor, -va dir en Doriana, sentint la calor de l'alleujament i l'orgull. -Alguna
nova ordre?
-Encara
no, -va dir en Sidious. -Segueix on ets i permet que el pla funcioni per si sol.
-Va somriure cínicament. -Informa quan les coses es posin interessants.
-Ho
faré, senyor meu, -va prometre en Doriana.
El
cap encaputxat va assentir i la imatge es va esvair.
En
Doriana es va posar dret respirant profundament, guardant de nou l'holoprojector
en la borsa del seu cinturó. El dau de la sort s'havia llançat i el joc havia
començat.
El
següent moviment seria el de la República.
Es
va parar a la porta de l'oficina, escoltant el pesat silenci i pensant, com
sempre feia en moments com aquest, sobre la increïblement prima corda sobre la
qual havia decidit caminar. Palpatine no tenia ni idea que el seu fidel ajudant
i conseller era en realitat un agent del Senyor Fosc dels Sith que treballava
en les ombres per destruir tot allò que defensava el Canceller Suprem. Si en Palpatine
descobrís la veritat...
Va
negar vehementment amb el cap. No, això mai passaria.
En
Sidious era massa poderós, i en Doriana massa llest, com per permetre que
aquesta útil relació es fes malbé.
Va
travessar el pis buit, amb els seus passos aixecant ressons fins a l'alt
sostre.
En
Binalie estaria esperant a l'entrada principal de la planta a les forces de la
República. L'honorable representant del Canceller Suprem Palpatine hauria
d'estar esperant al seu costat.
-No
és just,- es va queixar en Corf, llançant una pedreta a un grup d'insectes que
voleiaven entre un grup de flors al pic del turó. -Com poden arribar i apoderar-se
de tot d'aquesta manera?
-Estem
enmig d'una guerra,- li va recordar en Torles. -Tothom ha de fer sacrificis.
-T'aposto
a què en Palpatine no està fent cap sacrifici, -va dir en Corff aspirant,
agafant una altra pedra i llançant-la darrere de la primera.
En
Torles va usar la Força i la pedra es va parar abruptament a la meitat de
l'aire.
-Entenc
que estiguis enfadat, Corf, -va reprendre al noi, baixant la pedra a terra. -Però
aquesta no és raó per pagar-ho amb innocents insectes.
En
Corf va xiular entre dents.
-Ho
sé, -va afirmar reticentment, mirant al cel sense núvols.
-És
només que...bo, mira; aquí ve una altra.
En
Torles va mirar cap amunt. Una mota negra va aparèixer en la distància, caient
des de l'espai cap a ells.
-Mira
el costat positiu, -va suggerir ell. -Potser sigui un transport que vingui a
emportar-se'ls.
-Sí.
Segur, -Va grunyir en Corf, inclinant-se i agafant una altra pedra. En Torles
el va amonestar amb la mirada, però el noi va començar a jugar amb ella. -El papa
hauria dit alguna cosa si anessin a anar-se'n. O almenys hauria començat a
somriure una altra vegada. A més, només ha passat una setmana, i l'estirat d'en
Doriana va dir que estarien durant quatre.
-El
conseller Doriana, -va corregir-lo automàticament en Torles. -I no hauries de
veure únicament la part negativa de les coses. Tenint en compte el progrés que
estan fent, bé podrien decidir escurçar la seva estada.
-I
per què anaven a fer-ho? -va contestar en Corf. -Si estan fent tant, per què
parar?
Aquesta
era una bona pregunta, en Torles havia d'admetre-ho. I si era capaç
d'aconseguir una bona resposta, podria discutir amb Doriana al respecte.
Pensa,
Jedi, es va dir a si mateix. Després de tot, la meditació havia estat el seu
principal treball durant els últims trenta anys. Segur que podia aconseguir un
acord que acabés amb aquesta situació.
I
llavors, sobtadament, el va trobar. Potser.
-On
és el teu pare? -va preguntar ell.
-A
la planta, -va dir en Corf arrufant les celles. -Què passa?
-Potser
el botó amb el qual prémer a Doriana, -va dir en Torles traient el seu
Comlink.
-Conseller
Doriana.
-Quedo
corregit, -va dir en Torles secament mentre teclejava la freqüència d'en Lord
Binalie.
-Quin
és el pla? -va preguntar en Corf. -Va, digues-m'ho.
-Quina
és la possibilitat que més preocupa al Mestre Doriana? -va preguntar en Torles
retòricament. -Resposta: que els Separatistes s'assabentin d'això i vinguin a
detenir-lo.
-D'acord,
-va dir en Corf arrufant les celles. -I?
-Tot
el que hem de fer és convèncer-lo que quatre setmanes són un risc, -va dir en Torles
arrufant també les celles. Al Comlink li estava costant massa connectar. -Perquè
si els Separatistes s'assabenten, Spaarti es perdrà per sempre. La gent d'en
Dooku bloquejarà Cartao i serà la fi.
En
Corf va fer una ganyota.
-Aggh.
-Aggh,
això és, -va dir en Torles. -En canvi, si en Doriana va donant petits mossos,
infiltrant a la seva gent durant uns pocs dies cada vegada, serà capaç de
mantenir el procés funcionant indefinidament.
-Vols
dir prenent el control de la planta un cop cada mes més o menys? -va preguntar en
Corf dubtant. -Vaja. No crec que el pare ho accepti.
-Ho
farà si ha d'escollir entre la molèstia d'en Doriana i un bloqueig Separatista,
-va dir en Torles, apagant el Comlink i tornant-lo a engegar, amb els cabells
del clatell començant a estarrufar-se. Alguna cosa anava molt malament...
Va
contenir la respiració, girant el cap per mirar cap amunt mentre maleïa en
silenci la seva falta d'atenció. La mota negra que havien vist abans estava
molt més a prop, caient cap a ells com un asteroide impacient.
I
en aquesta distància, en Torles podia veure la distintiva silueta de doble ala
de la nau.
-Què
és això? -va preguntar en Corf amb un fil de veu.
-Una
nau d'aterratge C-9979 de la Federació Comercial, -va dir en Torles, prement
una vegada més els controls del seu Comlink.
-Oh,
no! -va murmurar en Corf, buscant maldestrament el seu Comlink al cinturó.
-Hem
d'avisar al pare!
-No
podem,- li va dir en Torles, retornant el Comlink a la seva borsa. -Han
inutilitzat el sistema.
-Llavors
hem d'anar allà, -va dir en Corf, tornant-se cap a la casa. -Anem-hi.
-Espera
un moment, -va dir en Torles, agafant al noi pel braç mentre la seva ment
galopava. Per quan tornessin a la casa i al túnel, la invasió ja hauria tingut
lloc. El que necessitaven era una manera d'enviar un missatge a la gent de
dins.
-Què
passa? -va preguntar en Corf. -Anem-hi.
-Calla,-
li va ordenar en Torles. -Deixa'm pensar.- Per sobre d'ells, el C-9979 s'havia
col·locat en una posició de flotació directament a sobre de la planta, i potser
unes vint naus van sortir de la seva ala principal. Va reconèixer les TAPUs:
àgils plataformes voladores amb un droide de batalla sobre elles. Van començar
a escombrar fora de la nau en espirals creixents. Buscant defenses o altres
amenaces que poguessin interferir amb l'aterratge o el desplegament de tropes.
I
tres d'elles volaven en aquest instant sobre la franja d'herba prohibida entre
la finca Binalie i Creacions Spaarti...
Era
una maniobra arriscada, ho sabia, en tots els sentits. Però era l'únic que
tenia. Va treure el seu sabre de llum, el va encendre i va bloquejar el botó
d'activació, triant la TAPU que semblava estar flotant més a prop d'on ell i en
Corf eren. Jutjant la velocitat i la distància del droide el millor que va
poder, va usar la Força i va llançar el seu sabre de llum cap a ell.
El
droide, atent a terra que envoltava a la planta, probablement ni el va veure
venir. L'arma giratòria va passar a través de la seva TAPU, amb la brillant
fulla verda tallant la bateria als seus peus. Amb una plana exclamació
electrònica de sorpresa, el droide i la màquina van caure des del cel i van
colpejar el terra amb un so sord.
Els
altres droides van reaccionar instantàniament, amb les dues TAPUs girant cap al
camarada caigut i els caps metàl·liques girant d'un costat a un altre buscant
la font de l'atac.
-Corre,
-va ordenar-li a Corf mentre cridava al sabre de llum de tornada. -Torna a la
casa i a la sala segura. Hem fet tot el que podíem.
-Però
què passa amb el pare? -va preguntar en Corf ansiosament, donant un parell de
passos vacil·lants turó avall.
-Agafaré
un dels speeders al túnel quan tu estiguis fora de perill,- li va dir en Torles.
Els droides l'havien vist, i els blàsters bessons de les TAPU, començaven a
apuntar-los-hi.
-Vés-hi.
Aniré darrere teu.
Un
parell de trets de blàster van anar-hi darrere seu, incòmodament precisos.
-D'acord?,
-va dir en Corf, donant-se la volta i partint finalment.
-Però
aniré amb tu, -va dir cridant per sobre de la seva espatlla. -Els speeders no
funcionen si no hi ha algú de la família a bord.
El
sabre de llum va tornar a la mà d'en Torles mig segon abans que els droides el
tinguessin a tir. Però per a un Jedi, mig segon era més que suficient. El sabre
de llum es va fer borrós a les seves mans, girant com un makthier caçador
mentre interceptava els trets de blàster i els hi tornava. Un parell de rebots
més tard, i hi havia tres TAPUs i els seus droides destruïts a la zona
prohibida!
Apagant
el seu sabre de llum, en Torles es va girar i va córrer, seguint al noi que ara
estava a mig camí de la mansió. Hi havia fet tot el que havia pogut per avisar
els que estaven dins de la planta. Ara era el moment d'unir-se a ells.
Tan
sols esperava arribar abans que els droides.
-Espero
que s'adonin del com d'increïble que és, -va comentar el Comandant Roshton
mentre li tornava el datapad al tècnic.
-Havíem
pensat que les matèries primeres que teníem acumulades durarien quatre
setmanes. De fet, al ritme de producció que portem, haurem de demanar més en
dues setmanes.
-No
estic sorprès, -va dir en Doriana. -Creacions Spaarti té la reputació
d'aconseguir impossibles.
-És
un recurs increïble, Lord Binalie, -va reconèixer en Roshton girant-se cap a Binalie.
-Hauria d'estar molt orgullós.
En
Binalie no va contestar. Havia estat cada vegada més silenciós últimament
segons havia notat en Doriana, mentre veia com la seva adorada planta de
manufactura es convertia en fileres i fileres de tancs de donació.
En
Roshton no es va adonar o no li va donar importància.
-No
sé si el Mestre Doriana ho ha esmentat, però aquests són un model més avançat
de tancs de donació que els utilitzats a Kamino, -va continuar el comandant,
girant el cap lentament a mesura que examinava la bulliciosa àrea d'acoblament.
-És el problema de quedar-se aïllat; no estàs al dia dels avenços tecnològics.
Aquests haurien de ser capaços de crear clons en una desena part del temps que
necessitaven els kaminoans per fer la feina. Si aconseguim posar en marxa uns
pocs milions d'aquests, els Separatistes ja es poden anar acomiadant dels seus
exèrcits de droides.
Tot
d'una, va arrufar les celles.
-Què
els passa?
-A
qui? -va preguntar en Doriana, seguint la línia de visió de l'altre fins a la
plataforma de control de l'àrea. Els cinc Cranscoc de guàrdia estaven vibrant
com uns repulsors defectuosos, parpellejant amb ràpids canvis de color.
-Alguna
cosa va malament, -va declarar en Binalie, sortint del seu estat emmurriat.
Passant al costat d'en Roshton, va córrer cap a la plataforma, baixant els
graons de dos en dos.
Estava
inclinat sobre l'alienígena més proper quan Doriana i Roshton van arribar fins
a ell, que estava amb els ulls mig tancats mentre estudiava el patró de canvis
de color de l'alienígena. De prop, en Doriana va poder veure que les
alteracions eren més variades i subtils del que creia.
-Estan
molestos per alguna cosa, -va murmurar en Binalie. -La violació d'algun tabú...
-Pot
llegir això? -va preguntar en Roshton.
-No
sabia que poguessin...
-Carrer,-
li va tallar en Doriana. En Roshton li va dedicar una mirada.
-La
zona d'herba, -va dir en Binalie abruptament. -Algú o alguna cosa està en la
franja d'herba sud.
-Això
és tot? -va dir en Roshton sonant disgustat. -Probablement algun estúpid noiet
de la ciutat.
-No,
-va insistir en Binalie. -Tothom en aquesta part de Cartao ho sap. Es tracta de
la seva gent.
Es
va aturar, mirant amb duresa a Doriana.
-O
els Separatistes, -va acabar en Doriana per ell, agafant el seu Comlink. -Comandant:
alerta total.
-Ridícul,
-va insistir en Roshton. Però ja havia tret el seu Comlink i estava prement la
tecla.
-Com
han pogut?
-No
rebo res, -va dir en Doriana mentre provava un altre canal. -Comandant?
-Han
bloquejat les comunicacions, -va dir en Roshton, desapareixent l'escepticisme
de la seva veu.
-Què
fem? -va preguntar nerviosament en Binalie, mirant al voltant com si esperés
veure un droide obrint-se camí per les graelles de drenatge.
-Ens
prepararem per encarar a l'enemic, -va dir en Roshton, amb la veu freda i
calmada. Desenfundant el seua blàster, va apuntar al sostre i va prémer el
gallet.
Fins
i tot en meitat del mosaic auditiu de sorolls de la fàbrica, el xiulet
característic del blàster es va fer notar entre els sorolls. En Roshton va
disparar tres vegades més, va fer una pausa i va disparar dues vegades. En Doriana
es va tapar les orelles. Des de l'habitació, va escoltar el so apagat d'un senyal
de resposta.
-L'alerta
ha estat donada, -va dir en Roshton, apartant el seu Comlink però deixant el blàster
desenfundat.
-Anem,
el meu centre de comandament està en la següent àrea d'acoblament.
Un
tinent soldat clon i un tècnic en cap estaven esperant quan els tres van
arribar al centre de comandament, el primer en posició de ferms i el segon
gairebé còmicament movent-se cap endavant i enrere sobre els seus peus.
-Informi,
-va ordenar en Roshton, mirant a l'esquema d'estat que mostrava la disposició
de les tropes.
-Un
C-9979 de la Federació Comercial està surant sobre la planta, -va contestar el
tinent.
-Aproximadament
vint TAPUs donen suport aeri; tres s'han estavellat al sud. Una nau nodrissa de
control de classe Lucrehulk de la Federació Comercial ha aparegut a l'horitzó.
No hi ha altres vehicles en el rang de detecció.
-Molt
dolent? -va murmurar en Binalie.
-Prou,-
li va dir en Roshton. -Un sol C-9979 pot portar onze vehicles de transport MTT,
amb cent dotze droides cadascun, i cent catorze tancs de batalla AAT. A més, la
nau nodrissa probablement tingui un parell més de C-9979 per si el necessiten.
En
Binalie va empal·lidir.
-Està
dient que podria haver prop de tres mil droides de batalla allà fora? A més de
tots aquests tancs?
-De
fet, si afegeix les tripulacions dels AAT, estem parlant més aviat de cinc mil
droides, -va murmurar en Doriana.
-Així
que cinc mil droides, -va dir durament en Binalie. -I vostè té, quants?
Nou-cents homes?
En
Roshton va somriure lleument.
-Tinc
nou-cents soldats clon, -va corregir. -Hi ha una gran diferència. Tinent, hi ha
els observadors en posició?
-Totes
les portes estan vigilades, -va confirmar el soldat clon. -Quan sigui que
arribin, ho sabrem.
-Afortunadament
no hi ha massa possibilitats, -va murmurar en Roshton, mirant al seu panell
d'estat de nou. -Les portes de l'est i l'oest són les úniques amb l'espai
suficient per a un C-9979.
-D'acord,
-va dir el tinent. -Les tropes s'estan posant en capes en ambdues.
-Què
vol dir amb això de les capes? -va preguntar en Binalie.
-Estan
formant successives línies de defensa de portes endins,- li va dir en Roshton.
-Què
hi ha de les entrades nord i nord-est? No les estem deixant desprotegides, no?
-Esperi
un moment, -va interrompre-li en Binalie de nou.
-Línies
defensives dins de la planta? No pot lluitar aquí.
-Bé,
segur que no podem lluitar fora, -va assenyalar en Roshton. -No sense suport
aeri.
-Llavors
no va a lluitar, -va dir en Binalie planerament. -L'equip que hi ha aquí és
delicat i irreemplaçable.
En
Roshton va grunyir.
-Lliuraria
la planta als Separatistes?
-Si
aquestes són les dues úniques opcions, sí, -va dir en Binalie amb la veu
gelada. -Potser no entengui el que aquesta planta significa per Cartao i la
resta del sector.
-Un
moment,- li va tallar el tinent, amb el casc tort lleugerament de costat.
-Han
aixecat el bloqueig del Comlink. Estan transmetent un missatge per tots els
canals públics.
En
Roshton ja s'havia tret el seu Comlink.
-Forces
de la República, -va dir una oliosa veu neimoidiana des de l'altaveu. -Estan
envoltades i superades en nombre. Rendeixin-se o ens veurem forçats a
destruir-les.
-Ja
he escoltat això abans, -va contestar en Roshton, donant indicacions amb les
mans al tinent. Aquest va assentir i va sortir, i en Doriana va poder escoltar
l'apagat so de la seva veu a través del nucli mentre donava ràpides ordres. -Però
li complauré. Què és el que vol?
-Volem
Creacions Spaarti, -va dir el neimoidià. -Sortiran tots per la porta oest i
deixaran les seves armes.
En
Roshton va apagar el Comlink.
-Porta
oest,- li va dir al tinent.
-Confirmat,
-va contestar l'altre. -El C-9979 està aterrant a l'àrea entre el bosc i la
planta. Estem movent les tropes per respondre.
En
Roshton va assentir.
-Anem-hi.
En
Binalie el va agafar del braç quan es disposava a sortir.
-Comandant,
no li deixaré de lluitar en la meva planta, -va advertir-li. -Si cal, els hi obriré
les portes jo mateix.
-Faci-ho
i serà executat per traïció, -va grunyir en Roshton, llevant-se la seva mà de
sobre.
En
Binalie es va girar cap a Doriana, amb la cara en una ganyota de frustració.
-Doriana?
-Lord
Binalie té raó, Comandant, -va dir en Doriana. -Creacions Spaarti és massa
valuosa com per arriscar-se a danyar-la.
En
Roshton va posar els seus furiosos ulls sobre ell.
-Però
al mateix temps, Lord Binalie, el Comandant Roshton no pot deixar que els seus
civils caiguin en mans de l'enemic, -va continuar en Doriana. -Em temo que no
hi ha una resposta clara.
Els
llavis d'en Binalie es van comprimir en una línia.
-I
si porto els tècnics a través del túnel fins a casa meva? -va suggerir ell. -Pot
mantenir els droides fora el temps suficient perquè els pugui evacuar?
-Podem
intentar-ho, -va dir en Roshton, estudiant la seva cara un moment i tornant-se
cap al tècnic cap.
-Ajuntin
a la seva gent a l'Àrea d'Assemblatge Quatre per a l'evacuació. Tinent, vinga.
Els
dos van travessar el pis cap a la porta oest corrent. En Doriana va esperar el
temps suficient fins assegurar-se que en Binalie i el tècnic en cap anaven cap
a l'Àrea Quatre i va partir darrere dels soldats.
Després
de tot, era apropiat que es quedés el temps suficient per veure com aquests
braus soldats començaven la seva última batalla.
La
-porta oest- era més un gran hangar de vehicles que una simple porta, formada per
una gran sala de transferència rere d'unes portes corredisses prou grans com
per donar cabuda a tot allò que una fàbrica moderna pogués necessitar. En Doriana
va arribar a la sala de transferència i va veure que les portes havien estat
lleugerament obertes, i en Roshton i el tinent estaven mirant per l'escletxa.
La sala de transferència era plena de centenars de soldats clon amb les seves
armadures blanques movent-se d'un costat a un altre, col·locant-se en posició
prop de les portes i darrere dels vehicles de càrrega aparcats al costat de les
parets, o muntant un semicercle de canons làser en el sòl a uns dotze metres de
les portes.
-Què
passa? -va preguntar ell mentre arribava fins a Roshton.
-Han
aterrat, -va dir en Roshton, sonant distret mentre mirava per l'escletxa.
En
Doriana va veure que duia posats uns auriculars Comlink de soldat clon;
probablement escoltava els informes d'estat de la resta dels seus oficials.
-Estan
escanejant amb els seus sensors per assegurar-se que el sòl està lliure de
mines.
-Quin
és el pla? -va preguntar en Doriana, fotent amb cura un cop d'ull entre les
portes. Fins i tot assentada a terra, la nau semblava un núvol de tempesta de
metall enfadat.
-Els
pararem, per descomptat, -va dir en Roshton breument. -Almenys els farem pagar
amb escreix cada centímetre quadrat.
-De
què està parlant? -va preguntar en Doriana amb les celles arrufades. -No estava
escoltant abans? No podem lluitar aquí.
En
Roshton va girar el cap per mirar-lo.
-Pensava
que ho havia dit per treure'ns-el de sobre.
-Per
descomptat que no, -va dir en Doriana. -La meva posició era la que vaig
indicar. No podem permetre que els tècnics caiguin en mans dels Separatistes,
saben massa sobre la nostra tecnologia. Però tampoc podem permetre que la
planta sigui danyada.
-Així
que el que està dient és que hauríem de sortir fora? -va preguntar en Roshton
amb duresa. -Que hauria de quedar-me veient com massacren les meves tropes
només per aconseguir una mica de temps perquè en Binalie evacuï als tècnics?
-Ho
sento, -va dir en Doriana en veu baixa i amb sinceritat. -Sé que això el posa
en una posició impossible. Però em temo que no tenim elecció.
-Dimonis,
és clar que tenim elecció. -va contestar en Roshton. -I si hi pensa... -va fer
una pausa. -Què? D'acord, posi-ho.
-Què
passa? -va preguntar en Doriana.
-El
seu Jedi ha arribat amb el fill d'en Binalie, -va dir en Roshton breument.
-El
Mestre Torles? Sí, aquí Roshton.
Durant
més o menys mig minut va escoltar, amb el front arrugat per la concentració.
Llavors, sorprenentment, va somriure.
-Entesos,
-va dir ell. -Ho intentarem. Tinent?
-Estic
en això, senyor, -va dir el soldat clon.
En
Roshton es va girar cap a Doriana.
-Potser
tinguem una elecció -va dir ell.
-Línia
de defensa, preparin una pluja invertida; apuntin al meu senyal. I obrin
aquestes portes.
Amb
un estrèpit, les pesades portes van començar a lliscar cap als costats.
-Hora
de cercar protecció, Doriana, -va dir en Roshton indicant cap al costat. -Per
aquí.
Uns
segons més tard estaven ajupits rere d'un gran camió de càrrega aparcat al
costat de la paret lateral.
-Què
passa? -va preguntar en Doriana, intentant mantenir la calma en la seva veu.
Tot d'una, això no anava tal com ell ho havia planejat.
-Això
no ens deixarà oberts a un atac a gran escala?
-Podria
ser, -va reconèixer en Roshton. -O podria fer que li donéssim un final diferent
al joc.
Això
va sonar molt ominós.
-És
això el que el Jedi li va dir que fes? -va preguntar en Doriana acuradament.
-No,
aquesta part ha estat idea meva, -va dir en Roshton.
-El
Mestre Torles simplement m'ha recordat un altre dels nostres objectius. -va estirar
el coll. -Allà van.
En
Doriana va fer una ullada per darrere del camió. A fora, les pesades portes de
desplegament del C-9979 s'estaven obrint, i la rampa estava començant a baixar
cap a terra. A la relativa foscor darrere de les portes, va poder veure el nas
relativament bulbós i el canó blàster del transport cuirassat de droides MTT
esperant al pedestal d'aterratge.
-Quiets,
-va ordenar en Roshton amb calma. -L'objectiu està a estribord del condensador
làser.
En
Doriana va arrufar les celles; però abans que pogués preguntar, l'MTT va deixar
anar un ronc per la ventilació del sistema de ventilació i va començar a
lliscar cap a la rampa.
-Foc,
-va dir en Roshton de forma calmada.
I
amb el soroll ensordidor de les armes fent ressò en la gran sala, els soldats
clon van obrir foc.
En
Doriana va escodrinyar amb la vista mentre centenars d'armes d'energia
enfocaven la seva fúria sobre la gruixuda cuirassa darrere de la torreta
esquerra de canons blàster de l'MTT, parpellejant pel soroll i les onades de
calor que li arribaven. La cuirassa de l'MTT era increïblement gruixuda, ho
sabia, però els dissenyadors del transport no podrien haver previst una
situació en què tant poder de foc se centrés en un punt tan petit. La
brillantor intensa al voltant del condensador va començar a estendre's cap a
fora a mesura que l'aliatge de metall es convertia en plasma supercalent.
I
tot just dos segons després de l'assalt, les armes de la República van travessar
la cuirassa fins a arribar al condensador d'alta energia que hi havia rere
d'ella.
Tota
la part esquerra de l'MTT va desaparèixer en una bola de foc gegant que va
arribar fins a l'ala frontal del C-9979. Una sèrie de petites explosions van
fer erupció darrere de la primera, a mesura que els sistemes secundaris anaven
esclatant en cadena. Uns segons després, amb un crit ensordidor, els repulsors
es van desintegrar, i la closca ennegrida del que havia estat un MTT carregat va
quedar destruïda sobre la rampa.
Bloquejant
el pas dels vehicles darrere d'ell.
-Això
és! -va cridar en Roshton enmig d'aquella bogeria, amb un somriure salvatge a
la cara.
-Totes
les unitats en retirada! -va agafar a Doriana pel braç. -Anem-hi, Doriana.
No
van deixar de córrer fins a estar dues àrees d'acoblament més endavant i fins
que el soroll de fora va ser un simple rugit apagat.
-Intel·ligent,
-va dir en Doriana, respirant amb dificultat mentre en Roshton reduïa el pas
fins a un trot lleuger.
-Bloquejar
la rampa per deixar-los encallats fins que puguin netejar les destrosses. Però
què hem guanyat amb això?
-Opcions,
per descomptat,- li va dir en Roshton, mirant enrere per sobre l'espatlla.
En
Doriana també va mirar i va veure als soldats clon en ordenada retirada.
-Abans
de fer això, no hi hauria hagut manera de retirar-nos sense portar la batalla a
l'interior de la planta, cosa que vostè ens havia prohibit. Hauríem hagut de
romandre aquí i morir.
Va
gesticular davant d'ells amb el blàster.
-Ara,
hauríem de tenir temps suficient per travessar el túnel d'en Binalie i sortir a
la superfície.
En
Doriana va sentir com se li torçava el llavi. Nou-cents soldats clon llestos i
esperant per fustigar l'exèrcit Separatista. No se suposava que havia d'anar
així.
-Què
li va dir exactament en Torles?
En
Roshton li va somriure.
-Ja
veurà. Anem-hi, guardi l'alè per a la carrera.
Romanien
en el pujol a la vora de la finca Binalie: Torles, Binalie en persona, Doriana
i el Comandant Roshton, l'últim disfressat amb roba de civil.
-Així
que això és tot, no? -va preguntar en Binalie.
-Per
ara, sí,- li va dir en Torles, mirant a través de la franja d'herba que hi
havia entre ells i Creacions Spaarti mentre els tons rosats i grocs de la posta
de sol es començaven a esvair al cel de l'oest.
I
les ombres ardents dels cascos de mitja dotzena de tancs de batalla AAT es van
allargar per la zona d'herba prohibida.
-Les
meves felicitacions als seus tiradors, -va afegir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada