39 / Al forat
La Zo
es va despertar amb una corretja de dolor estrenyent-li el pit i les espatlles
i retorçant-se en les seves articulacions com si fos vidre mòlt. Quan va intentar
canviar de postura per alleujar el dolor, es va adonar que no es podia moure.
La
fossa on es trobava era al fons d'un pou profund, amb les seves altes parets
del color de l'ònix brillant fins on arribava la vista, en una extensió
insondable de negre vitri. El cap li donava voltes. Va caure en el compte que
l'havien lligat a una gran llosa de pedra amb corretges amples de cuir i anells
de ferro que es creuaven sobre el seu pit i li donaven la volta sobre els
canells i els turmells per immobilitzar-la. A banda i banda hi havia torxes
enceses, fileres amb centenars de torxes que arribaven fins a dalt i
parpellejaven al llarg de les parets amb petites línies brillants de lletres i
filigranes que ballaven com les files d'un codi de programació.
Va agafar
aire, va tossir una mica i va intentar que se li mullés la part posterior de la
llengua. Allà baix l'aire tenia un gust metàl·lic i a pols vella. Era com
respirar a través d'un forat en una tauleta de pedra arcaica. El sèu oliós de
les torxes degotava a terra al seu voltant, i el fum negre i greixós que pujava
flotant de les flames només feia que se li ressequés encara més la gola.
Des
d'algun lloc a la seva esquena va sentir moviment, el murmuri i el cruixit
d'uns passos, el suau dringar d'uns objectes que algú estava disposant en algun
lloc on no li arribava la vista.
-Mira
-grallà la veu de l'Scabrous.
La Zo
es va girar i va moure el coll, tensant-lo per inclinar el cap tant com les
corretges li ho permetien. El lord Sith estava mirant cap avall. El procés de
descomposició s'havia accelerat dràsticament des de l'última vegada que la noia
l'havia vist. La Malaltia s'havia apoderat completament de la seva cara i
l'havia transformat en un puré gèlid i informe des d'on l'escrutaven dos
ulls injectats en sang. Unes tires de cartílag gris tremolaven en l'os del
crani, que quedava a la vista, i quan parlava es veien els tendons movent-se a
la gola.
Sostenia
una espasa.
No era
un espasa de llum, sinó una autèntica espasa Sith. La seva brillant fulla
semblava forjada a partir del mateix duracer negre de les parets que els
envoltaven, i era tan llarga com el braç de l'Scabrous. Quan el lord Sith la va
aixecar, la Zo va comprendre que els dibuixos de les parets de la fossa estaven
reproduïts en la fulla, llargues files espinoses d'escriptura i inscripcions
que brillaven a la llum de les torxes. L'arma resultant gairebé semblava
esborronar-se i fondre's amb el seu entorn, i la seva brillant vora letal va desaparèixer
de nou quan el lord Sith la va brandar per sobre del seu cap.
-Aquesta
espasa -va dir l'Scabrous- va pertànyer a Darth Drear. La va forjar
exclusivament per a ell, per assegurar la seva immortalitat. Així que avui,
d'acord amb el seu llegat, la vaig a utilitzar per extreure't el cor viu i
devorar-lo mentre em mires.
La Zo
intentà respondre, tot i que no tenia ni idea de què podia dir-li, però el nus
que tenia a la gola li va impedir articular paraula. La por, intensa i
incontrolable, l'havia tenallat, i no podia deixar de mirar l'espasa. En aquell
moment no hi havia res en el seu passat, ni en la seva formació, ni en les
seves aspiracions de futur que li semblés tan real com aquella espasa,
l'equació geomètrica indiscutible que connectava la vora de l'espasa amb la
seva carn.
«Hestizo...»
No
podia fer res.
L'Scabrous
va descarregar l'espasa sobre ella.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada