45 / Mazlot
La Zo va
entrar lentament a la sala de trofeus, prestant atenció a cada detall. La sala
on s'havia despertat per primer cop estava tal com la recordava: amb els ossos
i les pells, les calaveres a la paret i els trofeus de caça del whíphid, tots
sorprenentment ordenats i organitzats malgrat les descàrregues que havien donat
a la nau. Era com si algú, o alguna cosa, hagués entrat un moment abans per
redreçar-ho tot. L'aire estava enrarit per l'olor de greix vessat i a oli
cremat i l'embafadora i constant pudor a la sang resseca.
Va
donar un pas més, es va ajupir per sota d'una filera de ganxos rovellats per a
carn que penjaven de politges sobre el seu cap, i es va aturar per mirar
atentament el racó més allunyat. Allà hi havia alguna cosa arraulida, amagada
de la llum, una silueta baixa i voluminosa amb un contorn que eludia les formes
i els detalls. La Zo va sentir el murmuri de la seva respiració.
-Tulkh?
La
forma va canviar i es va retorçar una mica, prou perquè la Zo entreveiés un
dels ulls arrugats mirant-la. Va comprendre que el whíphid s'havia lligat a la
paret, subjectant-se amb diverses cadenes i cables pesants i una abraçadora
metàl·lica: una mena de presó de coll per als esclaus que li immobilitzava
l'enorme coll. Uns coàguls de color vermell i unes llagues supurants apuntaven
pel pèl que tenia al voltant de la cara.
-Què t'ha
passat? -va preguntar la Zo.
En Tulkh
va esbufegar, va aixecar el cap i la mandíbula li va cruixir en obrir la boca.
-A tu
què et sembla?
La Zo
respirà fondo. Malgrat tot el que havia vist fins al moment, va sentir una
fiblada de dolor en veure els estralls que havia fet la malaltia a la cara del whíphid.
Tenia l'ull i tot el costat dret del cap horriblement inflats per la infecció i
el teixit necròtic fent de les seves per dins. D'unes pústules supurants al
front i a la galta li gotejava un líquid espès que li queia pel pit. Fins i tot
l'ullal que li sobresortia del costat dret de la mandíbula s'havia tornat d'un
color groc malaltís, com el d'un dent corcat.
-Tu?
-va preguntar ella.
En Tulkh
va fer un soroll gutural i va assenyalar amb el cap les cadenes que el lligaven
a la paret-. M'he lligat -va aconseguir dir-. Ho puc sentir. S'acosta.
-Com t'has...?
-Un llangardaix
de les neus.
-Com?
-Un d'infectat.
M'ha escopit. -En Tulkh va emetre un so compungit que en realitat podria haver
estat un riure irònic-. M'haurà entrat sang als ulls. Després de tot el que ha
passat...
-Potser...
-Té. -Va
aixecar una mà i la Zo va veure que estava agafant l'extrem trencat de la seva
llança. Potser li quedés mig metre de l'asta, amb la punta de fletxa de pedra
foguera que semblava tan esmolada com la primera vegada que l'havia vist la Zo.
-Queda-te-la. Podria donar-te sort.
-Escolta
-Va dir la Zo. -La malaltia t'ha afectat de manera diferent. Segueixes viu.
Potser hi hagi alguna manera de...
-Mazlot.
-Com?
El whíphid
va tirar el cap cap enrere per assenyalar la paret de dos metres a la qual
s'havia lligat i la Zo va veure el segell de goma que l'envoltava, amb les
vores exteriors lleugerament arrodonides com la corba d'un monitor passat de
moda.
-Aquest
panell sencer pot desprendre's. Només cal desactivar el segellat amb aquest
interruptor de la paret del fons.
La Zo
mirà l'interruptor que assenyalava el whíphid, a l'altra punta del celler. Va
recordar haver-lo vist la primera vegada que havia estat allà, i també s'havia
adonat que hi havia alguna cosa escrita, però no havia pogut llegir-lo perquè
estava cobert de molsa. Ara hi havia menys molsa i ella va poder veure la
paraula escrita en majúscules:
MAZLOT
-Significa
«Cambra estanca» -va dir en Tulkh, assentint amb el cap-. Vinga, fes-ho.
-Potser...
-Ara.
-En Tulkh va empènyer cap endavant amb la força suficient perquè la cadena es
tensés i els forrellats cruixissin. Li va llançar la llança, aquesta vegada amb
el tall cap a ella. La Zo la va esquivar i la llança va aterrar amb un soroll
metàl·lic a l'altra punta de la cambra entre un munt de calaveres.
En Tulkh
es va desplomar cap enrere, aparentment esgotat per l'esforç. Quan va aixecar
el cap de nou, la llum dels seus ulls ametllats havia canviat i havia adoptat
un to que la Zo desconeixia. Dels llavis se li va escapar un grunyit semblant a
un clapoteig.
La Zo va
retrocedir per recollir la llança trencada, es va ajupir, la va agafar i es va
fixar en l'interruptor de la càmera estanca. En el curs de l'últim dia ningú
havia demostrat cap pietat. Si el whíphid li demanava una mort ràpida, va
pensar que ja sabia de sobres el que passaria i que havia de concedir-li. Però...
Darrere
va sentir un crit i un estrèpit ensordidor.
Es va
donar mitja volta i va veure la criatura abalançant-se sobre ella des de la
porta de la sala de trofeus. Un alumne Sith al qual no havia vist abans es
disposava a envestir-la amb la seva boca de mort oberta de bat a bat en un
rictus ovalat. Els ulls de la criatura eren d'un color verd intens, com
maragdes en flames, i per sobre de les espatlles li queien llargs flocs de pèl
vermellós que es gronxaven i se li enganxaven amb força a la cara mentre intentava
mossegar-la. La túnica de l'acadèmia semblava un davantal tibat de tan ple de
sang com estava.
Zaca! La Zo li va clavar la llança a la
cara i la va empènyer cap enrere, però no prou. La criatura va tornar a
abalançar-se sobre ella, i quan va cridar, la Zo sentir a Tulkh cridar a
l'esquena amb el mateix to i volum. Va comprendre que la Malaltia havia
despertat en el seu interior i que ja no podia fer-hi res.
«Fes
servir la Força...» Va sentir la veu de l'orquídia en el seu cap, a penes
audible però clara. L'estava guiant. «Concentra't, Hestizo».
La Zo va
assentir per a si i va aixecar les mans com sempre feia quan estava en sintonia
amb el gran camp d'energia que l'envoltava. La criatura Sith -inexplicablement
sabia que abans es feia dir Lussk, i que la Malaltia li havia promès jugar un
paper decisiu- la va envestir. La Zo el va agafar per la part davantera de
l'uniforme, ara tibat per la sang, i va llançar el seu cos cap amunt. Li va
donar la volta i, amb la cara per davant, el va llançar contra el primer ganxo
per a carn que penjava sobre el seu cap, de manera que la part inferior de la
barbeta es clavés directament en la llengüeta rovellada del ganxo i li
travessés la boca.
La
criatura Sith es va retorçar en l'aire, picant de peus amb fúria, agitant els
braços, però incapaç d'alliberar-se.
«Ara,
Hestizo. Ara!»
El va envoltar
per darrere, va afirmar el peu i va empènyer. Els ganxos i les politges estaven
encaixats en unes guies que anaven d'un costat del celler a l'altre. La
criatura Sith va creuar la càmera a tota velocitat penjant de la mandíbula i es
va estavellar contra en Tulkh. El whíphid va aconseguir deixar anar un braç, va
tirar el cap cap enrere i va cridar de nou.
«Ara...»
La Zo va
aixecar un braç, va trobar un altre cable que penjava del sostre i se'l va
embolicar amb força al voltant del braç. Amb els dits de la mà que li quedava
lliure va estrènyer l'interruptor rectangular.
MAZLOT.
Es va
sentir un xiulet agut, com el d'una llauna d'aire comprimit en obrir-se, i tota
la paret posterior del celler es va desprendre. El panell segellat va desaparèixer,
aspirat pel buit.
El whíphid
i la criatura Sith es van allunyar volant, i darrere d'ells va partir un
deixant de pells i ossos abocats a l'espai. La Zo no es va deixar anar. El
cable se li va clavar a l'avantbraç. Darrere d'ella es va bolcar un calder de
greix liquat que es va vessar per terra. La Zo va relliscar i les cames van
sortir disparades cap al buit. La noia va aconseguir no deixar-se anar i tornar
fins a l'escotilla de sortida del celler de la Mirocaw. Va passar a l'altre costat i va prémer un botó de la
consola que hi havia fora per segellar l'escotilla.
L'última
imatge que es va dur del celler va ser la d'una càmera de metall nua amb un
contingut que l'havia engolit el buit de l'espai en qüestió de segons. Fins a
l'última peça de la truculenta col·lecció de trofeus del whíphid havia
desaparegut, juntament amb el creixement vegetatiu que havia marcat la seva
breu estada allà... tot aspirat pel buit implacable i insaciable.
Al
capdavall, a la Zo no li sorprenia.
Havia
après que la galàxia podia ser un lloc molt afamat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada