L’Heroi de Cartao (V)

Anterior

V

3. La fi de l'Heroi

Els carrers de Ciutat Foulahn estaven foscos i deserts mentre en Kinman Doriana s'obria pas entre els embulls de droides trencats, petits cràters de míssil, edificis destruïts, cossos i el desordre general de la guerra. El Comlink militar que li havia prestat el Comandant Roshton li havia permès escoltar el costat de la batalla de la República, i sabia que el combat aquí i a l'espaiport Triv havia estat dur. Però saber-ho no li va preparar per veure la carnisseria que els soldats havien deixat rere d'ells.

Mitja dotzena de cràters se solapaven al llarg del carrer enfront d'ell, la meitat d'ells plens de runa dels edificis destruïts pels míssils i d'alguns cadàvers mutilats de civils que havien quedat atrapats en el foc creuat.

La lluita aquí havia d'haver estat especialment cruenta, va decidir ell, amb un oficial d'alt rang en el costat de la República. Potser aquí trobaria el que estava buscant. Així ho esperava. Era més tard de la mitjanit i estava dolorosament cansat, i sens dubte els nous comandaments Separatistes d'aquesta part de Cartao haurien decretat un toc de queda per a la població. La primera patrulla que el detectés significaria problemes i no estava d'humor per discutir amb droides de combat. Malgrat els dramàtics esdeveniments i revessos de les últimes hores, les coses estaven funcionant gairebé segons el pla d'en Lord Sidious, però això no significava que en Doriana hagués de gaudir de la situació. Ja s'havia fet un tip de batalles molt temps enrere i preferia amb diferència romandre en el seu escriptori a l'oficina del Canceller Suprem Palpatine i gestionar els seus plans i manipulacions a llarga distància.

Un brillo blanc a la seva esquerra li va fer girar la vista, i va escollir amb cura el camí cap al mateix lloc a través del camí de runa. Probablement es tractés d'una altra peça de l'adorn decoratiu del sostre blanc del qual els residents de Foulahn estaven tan orgullosos, va pensar amargament, però havia de comprovar-ho.

Però no era un tros de sostre. Era el cos mig enterrat d'un soldat clon. Un tinent pels galons de la seva armadura. Per fi.

En circumstàncies normals, hauria trigat potser dos minuts a desenterrar el cos de la runa. A causa de la necessitat de silenci, a Doriana li'n va costar gairebé deu. Però l'esforç va valer la pena. Oculta en una de les bosses de supervivència del cinturó del tinent hi havia una targeta de dades sense etiquetar. Guardant-se-la a la butxaca, en Doriana va deixar anar la bossa de supervivència i va començar a alçar-se.

-Alto,- li va ordenar una veu monòtona i mecànica darrere d'ell.

En Doriana es va aturar.

-No dispari, -va dir ell, posant les mans lentament als costats perquè els droides poguessin veure que estaven buides. -Sóc un observador mèdic oficial.

-Giri's i identifiqui's, -va ordenar la veu.

En Doriana va obeir, girant-se acuradament sobre el sòl poc ferm. Era una patrulla completa de sis: sis dels antics droides de batalla, un d'ells lleugerament al capdavant. A la tènue llum, en Doriana no podia dir si hi havia algú de rang entre ells.

-Identifiqui's, -va repetir el droide que estava al capdavant.

-El meu nom és Kinman Drifkin,- els hi va dir. -Sóc un membre del Cos d'Observadors Metges d'Aargau. Som un poder neutral dedicat a observar i informar sobre les atrocitats esdevingudes en aquest conflicte.

El droide semblava assimilar-ho.

 -Vingui,- li va ordenar. -Té una identificació oficial?

-Per descomptat, -va dir en Doriana, ficant la mà a la butxaca mentre caminava cap al grup. Els droides van aixecar els seus blàsters a manera d'advertència mentre treia la mà, relaxant-se lleument quan van veure que únicament sostenia una targeta de dades.

-Qui de vosaltres té un lector? -va preguntar ell.

-Jo l'agafaré, -va dir el portaveu, canviant el seu blàster de mà i estenent una mà que era com una urpa.

En Doriana es va acostar i li va allargar la targeta de dades. De manera que era el líder; i en aquesta distància podia veure les pàl·lides marques grogues d'un oficial de comandament en el seu cap i tors.

Excel·lent.

-Crec que trobarà les meves credencials en ordre, -va afegir ell, mirant al voltant.

No hi havia ningú més a la vista, humà o droide.

-Ja veurem-, va dir l'oficial droide, prenent la targeta de dades i lliscant-la a la ranura de lectura situada a la part baixa de la seva mandíbula. -Aquí diu que la seva àrea d'observació assignada és...

-Barauch 7-9-7, -va dir en Doriana en veu baixa. -Filliae Gron 1-1-3.

L'oficial es va aturar al mig de la frase. En Doriana es va moure uns centímetres a la dreta, per veure si els droides i les seves armes seguien el seu moviment.

No ho van fer. Sens dubte, l'esquadró al complet estava congelat i inconscient.

-Ha anat de poc, -va murmurar en Doriana, sentint com se li relaxaven músculs que no havia notat que estiguessin tensos. De manera que el codi de bloqueig màgic que li havia donat en Sidious funcionava de veritat.

I si el codi de bloqueig havia funcionat...

-Pinkrun 4-7-2 aprion 1-8-1-1, -va dir ell, allargant la mà fins a la mandíbula del portaveu i recuperant la seva falsa targeta d'identificació.

-Retrocedir i ignorar tres minuts; pausa d'un minut; reiniciar. Executar.

La patrulla es va estremir a l'uníson.

-Accedint, -va dir el portaveu, amb la veu mecànica sonant fins i tot més monòtona que abans.

Amb un lleu somriure, en Doriana es va allunyar d'ells, tornant en la direcció per la qual havia vingut tan ràpid com va poder sense torçar-se un turmell amb les roques soltes. Tenia un minut per desaparèixer abans que els droides es descongelessin i reiniciessin la seva patrulla, amb aquest petit incident convenientment esborrat de la seva memòria. Va arribar fins a la cantonada més propera i es va ajupir darrere d'ella, parant-se a escoltar. Uns segons més tard va escoltar els sorolls metàl·lics característics quan els droides van tornar a la vida. Amb cert trontoll van continuar la seva patrulla, i els seus passos es van esvair en la brisa nocturna.

Somrient de nou, en Doriana es va separar del mur i es va dirigir a la finca Binalie.

-Està bé? -va preguntar suaument una veu des de les ombres.

En Doriana va saltar violentament.

-Qui està aquí? -va murmurar.

-Relaxeu-vos,- va calmar-lo en Jafer Torles, sortint a la vista des d'un portal amb el sabre de llum a la mà. -Sóc jo.

En Doriana va respirar profundament.

-Gairebé em provoca un atac de cor,- li va retreure. -En el futur, sigui tan amable de practicar les seves tècniques Jedi de camuflatge amb un altre.

-Perdó, -va dir en Torles amb un lleu somriure. -Però per un moment he pensat que hauria de demostrar alguna cosa més que les meves tècniques de camuflatge. Què ha passat allà?

-Què vol dir amb què ha passat? -va contestar evasivament en Doriana, preguntant-se incòmodament quant hauria vist el Jedi. -Tan sols era una patrulla de seguretat.

-Què va mirar la seva identificació i el va deixar marxar, -va assenyalar en Torles. -Des de quan els Separatistes donen passes als consellers d'en Palpatine?

En Doriana va començar a respirar més calmadament. De manera que el Jedi estava prou a prop com per veure la confrontació, però no per sentir el que s'havia dit. Prou bé.

-No hi ha passis gratuïts per als consellers, no - li va dir a Torles, traient la seva falsa targeta d'identificació. -Però sí que n'hi ha per als observadors neutrals. Kinman Drifkin, del Cos d'Observadors Metges d'Aargau, al seu servei.

-Bonic, -va dir en Torles. Va agafar la targeta, li va donar un cop d'ull i la hi va retornar. -Suporta un examen bàsic, oi?

-Com ha pogut veure,- li va recordar en Doriana, guardant-se de nou la targeta. -El Canceller Suprem Palpatine no es pot permetre que els seus homes siguin capturats per l'enemic en una zona de guerra. El que em recorda que, què fa vostè aquí?

-És curiós, li anava a fer la mateixa pregunta, -va dir en Doriana, amb la veu sobtadament rara. -Lord Binalie va dir que vostè havia anat a la ciutat i em va demanar que anés a veure si tenia algun problema. De manera que, què està fent?

-Sentir-me bastant a gust amb mi mateix i llest per marxar d'aquí,- li va dir en Doriana. -Ha trobat ja Lord Binalie algun lloc on quedar-se?

-Sí, en tenim un, -va dir en Torles.

-Bé, -va dir en Doriana. -Porti'm allà i junts ho solucionarem.

Per un breu instant, en Torles va continuar mirant-li de la forma desconcertant que els Jedi de tota la galàxia semblaven dominar a la perfecció. Llavors de mala gana, va pensar Doriana, va assentir.

-D'acord. Segueixi'm.

Es va dirigir cap a carrers deserts. En Doriana el seguia, arrufant les celles. Després de tot, en Torles tenia la culpa que la situació hagués acabat de la forma en què ho havia fet, amb Roshton i els seus soldats clon ocupant la planta mentre els exèrcits droide Separatistes esperaven inútilment a l'exterior. No era la forma en què Darth Sidious havia planejat l'operació, i es va encongir en pensar el que el senyor Sith diria sobre això la propera vegada que Doriana contactés amb ell.

Tot i així, la situació no estava ni de bon tros perduda. Els reforços de la República trigarien dies a arribar, el que donava temps a Doriana per posar les coses al seu lloc.

I respecte al Jedi...

Mirà l'ampla esquena d'en Torles mentre aquest envoltava un altre cràter de míssil. Ara que ho pensava, la impertorbable heroïcitat d'en Torles de la nit anterior potser aniria a favor d'en Doriana. Certament, havia augmentat el seu respecte i prestigi en el grapat de dies que havien passat des que en Doriana aterrés a Cartao.

El que faria que fos tot un plaer acabar amb el Jedi.

Amb el túnel sota l'herba sud de Creacions Spaarti ensorrat, no hi havia cap raó perquè els neimoidians que controlaven les forces Separatistes ocupessin la finca Binalie. Però l'havien ocupat de totes maneres, probablement per despit per la forma en què en Torles havia ajudat per fer-los fora de la mansió poques hores abans.

Amb la seva llar ocupada per droides de batalla, va ser necessari que Lord Binalie i el seu fill Corf busquessin un altre allotjament.

L'hivernacle de la finca era la possibilitat més remota, donada la quasi completa visibilitat dels panells de transpariacer de l'edifici. I precisament per això la va suggerir en Torles. El que qualsevol cercador pensaria, o almenys és el que en Torles esperava que assumiria, és que no cabria la possibilitat que algú s'amagués en un espai tan obert i pensés en altres llocs més probables.

El que qualsevol cercador oblidaria seria la quantitat de plantes a l'interior de l'hivernacle, plantes que podien ser mogudes i col·locades per formar àrees ocultes tan cobertes i invisibles com un campament militar en un bosc profund.

En Binalie i en Corf gairebé havien acabat de preparar el nou allotjament quan ells van arribar.

-Ah! Mestre Torles, -va dir en Binalie, deixant un paquet de racions d'emergència prop d'uns altres tres al costat d'una filera de plantes altes amb àmplies fulles penjants. -Ha trobat a Doriana? Oh! aquí està, -va afegir mentre el veia a la pàl·lida llum de les estrelles. -Algun problema?

-Cap, -va dir en Torles. -L'he trobat enganyant a una patrulla droide.

-De debò? -va dir en Binalie. La seva veu era despreocupada, però en Torles va poder sentir la sobtada sospita. -I com s'enganya a uns droides de batalla?

-Amb l'ús assenyat de falses credencials,- li va dir en Doriana breument. -Però això no importa. Tinc una cosa que mostrar-li que hauria de ser considerablement més interessant. Hi ha algun lloc en el qual puguem tenir una mica més de llum?

-Suposo, -va dir en Binalie reticentment.

-Mestre Torles?

-Per què no s'avança i el porta al soterrani? -va suggerir-li en Torles. -Jo aniré a fer una ullada ràpida.

-Gràcies, -va dir en Binalie, sonant una mica alleujat. -Per aquí, Conseller Doriana.

Quan Torles va tornar de la seva ronda pels voltants, Binalie, Corf i Doriana estaven asseguts al magatzem subterrani de l'hivernacle.

-Tot aclarit, -va confirmar el Jedi, baixant la trapa i deixant el lloc completament a les fosques. -Endavant, Corf.

Un moment després es va trobar mirant guerxo mentre el noi encenia una petita llum del sostre.

-D'acord, Conseller Doriana, -va dir en Binalie. -Escoltem-lo.

-Aquesta és una identificació de soldat, -va dir en Doriana traient una targeta de dades. -La vaig agafar d'un soldat clon tinent mort. Normalment no conté res més que el nom, el rang i nombre operatiu. No obstant això, la targeta d'un oficial de camp també té una cosa anomenada perfil de desplegament de contingència. Dóna instruccions detallades d'on i com reagrupar-se en cas d'interrupció de la cadena de comandament o en la classe de desastre que acabem d'experimentar.

-Mai havia sentit una cosa semblant, -va dir en Binalie.

-No es comenta gaire per raons òbvies, -va dir secament Doriana. -Per la mateixa raó, no és fàcil accedir a la informació.

-Però pot fer-ho?

-Sí, -va dir en Doriana. -Al matí, quan els vilatans puguin sortir de nou de les seves cases, vostè i el Mestre Torles haurien de poder viatjar al punt de trobada i contactar amb els supervivents de la batalla d'ahir anit.

-Només nosaltres dos? -va preguntar en Torles. -No ve?

En Doriana negà amb el cap.

-Ara que els Separatistes controlen el lloc, necessito mantenir el perfil més baix possible. El meu rostre pot haver estat vist al fons d'una de les emissions del Canceller Suprem Palpatine, i no puc arriscar-me a què algú em reconegui. Però puc donar-los una targeta de dades autoritzada, que confirmarà que tenen l'autoritat per donar-los ordres.

-Esperi un moment, -va dir en Binalie arrufant les celles. -Quines ordres?

-Hem de treure a Roshton i la seva gent d'aquí, Lord Binalie, -va dir en Doriana, en veu baixa, sincera i molt persuasiva. -Com més temps romanguin atrapats dins d'Spaarti, més febles i vulnerables als atacs estaran. No oblidi que tots els tècnics que es va dur amb ell no havien de portar equip de camp, el que significa que el grup comença a tenir una falta crítica de menjar i aigua. Si deixem que es debilitin massa, les possibilitats de treure'ls amb vida passessin de poques a cap.

-I no creu que la República enviarà ajuda? -va preguntar en Corf amb calma.

En Torles es va centrar en el jove. Era notable, va pensar ell, com de ràpidament que en Corf havia crescut en els últims dies. Va començar com un noi alegre i despreocupat, satisfet amb buscar ceps de siviviv o passar l'estona amb el Guardià Jedi de Cartao.

I llavors va arribar en Doriana, i els successos que van seguir van convertir la casa d'en Corf i el seu veïnat en una zona de guerra. Ara era més callat, més pensatiu, més obsessionat.

La guerra havia arribat a Cartao. Per desgràcia, també havia arribat a Corf Binalie.

-No ho sé, Petit Binalie, -va admetre en Doriana, amb la veu tan greu com la del noi. -He parlat amb el Canceller Suprem Palpatine i sé que vol ajudar. La qüestió és si hi ha forces de la República prou fortes i prou properes per enfrontar-se a aquest exèrcit Separatista. Estic segur que comprèn que hi ha molts altres mons i sistemes en situacions igual de desesperades.

Va mirar a Torles.

-Llevat que hi hagi forces disponibles que jo desconegui.

En Torles va arrufar les celles.

-Què vol dir?

Per un moment, en Doriana el va mirar com si volgués llegir alguna cosa oculta. Llavors, gairebé massa casualment, va arronsar les espatlles.

-Res, -va dir ell. -Simplement pensava que vostè tindria una línia amb..., no importa.

Va fer un gest cap a la trapa que hi havia a sobre d'ells.

-Suggeriria que pugessin els tres i dormissin una mica, -va dir ell. -Jo necessito quedar-me aquí baix una estona i desxifrar aquest desplegament de contingència.

En Binalie mirà a Torles amb les celles lleugerament aixecades. En Torles va arronsar-se microscòpicament. Podia sentir cert aire de secretisme en la ment d'en Doriana, però podia ser només la precaució normal d'un home que tracta amb seguretat militar d'alt nivell.

-D'acord, -va dir en Binalie. -Feu-nos saber quan estigui llest per tornar a dalt.

-Ho faré, -va prometre en Doriana, apagant la llum perquè els altres poguessin obrir la trapa sense delatar la seva presència. -Bona nit. I no es preocupin, -va afegir amb un to pensatiu en la foscor. -Tinc el pressentiment que demà a la nit tot haurà acabat.

Hi havia diversos punts de reunió a la targeta de dades, classificats en ordre descendent de preferència. El primer, un dels hangars de l'espaiport, ja estava ocupat per les forces Separatistes, ocupades treballant en els vehicles danyats. El segon, un magatzem a la vora nord de la ciutat, havia estat demolit a la batalla de la nit.

En el tercer, una planta hidroelèctrica automatitzada al costat del riu Quatreen, Torles i Binalie van trobar-hi les forces de la República.

-Això és molt irregular, -va dir l'oficial al comandament, un tinent d'aspecte juvenil, mentre els hi tornava la targeta de dades de presentació que els havia donat en Doriana. -Però sembla estar en ordre.

Va fer un senyal amb la mà i el grup de soldats clon que havia aparegut sobtadament al seu pas per la porta van baixar els seus blàsters.

-Sóc el Tinent Laytron. De què va tot això?

-Del que va és d'un parell de centenars de soldats de la República i un miler de tècnics de la República atrapats a la planta de Creacions Spaarti,- li va dir en Torles.

-Sí, el grup del Comandant Roshton, -va dir en Laytron. -Hem contactat breument amb ells. Sembla que estan fent progressos en el projecte en el qual estan treballant.

-És bo saber-ho, -va dir en Binalie amargament. -No va esmentar res sobre l'aigua, del menjar o d'altres coses sense importància?

En Laytron el va mirar fredament.

-De moment, sembla que està bé.

-El que és una completa il·lusió, -va assenyalar en Torles. -I vostè ho sap.

-La qüestió és, què pensa fer al respecte? -va afegir en Binalie.

-Mirin al seu voltant, cavallers, -va dir en Laytron sòbriament. -Vam arribar a Cartao amb deu canoneres i quatre-cents cinquanta oficials i homes. Sóc l'últim oficial viu i tinc exactament 233 soldats, sense vehicles amb què treballar. Si ho comparem amb uns dos mil droides de combat, més les TAPUs i els tancs de batalla, llavors estem parlant de poques possibilitats. Estic desconnectat d'una autoritat superior i no puc justificar legalment una acció en solitari sense una possibilitat d'èxit raonable. I aquesta possibilitat no existeix.

-De manera que ni tan sols va a intentar-ho? -va inquirir en Binalie.

-Estic segur que els reforços estan de camí, -va dir en Laytron. -Quan arribin, els meus homes i jo lluitarem al costat d'ells. Fins llavors, no hi ha res que pugui fer excepte esperar que la gent d'en Roshton pugui aguantar.

-I si rebaixem una mica les nostres expectatives? -va suggerir en Torles. -En lloc de derrotar els Separatistes, per què no traiem a Roshton i a la seva gent?

-Deixant el lloc obert perquè els Separatistes puguin entrar?- El tinent va negar amb el cap. -Ho sento, però els paràmetres de la nostra missió eren molt específics respecte a això.

-Llavors està condemnant a mort en aquests soldats i civils, -va replicar en Binalie sonant enfadat. -En Roshton no es rendirà, és massa tossut per fer una cosa així. Els seus paràmetres de missió diuen alguna cosa sobre això?

-Comprenem les seves ordres, Tinent, -va dir en Torles llançant una mirada d'advertència a Binalie. -Però, què passaria si els Separatistes no sabessin que la gent d'en Roshton ha escapat?

Els ulls de l'altre es van estrènyer.

-Expliqui's.

-Estic segur que té un mapa de l'àrea, -va dir en Torles. -Recorda com està distribuïda Creacions Spaarti? Una planta central i tres Outlinks subterranis a uns cinc quilòmetres de distància per a emmagatzematge de productes?

-Tots ells connectats a la fàbrica via túnels subterranis, -va dir en Laytron assentint. -Desgraciadament, els Separatistes tenen els mateixos plans que nosaltres. Tenen els Outlinks i els seus túnels coberts.

-De fet, -va dir Torles, -no els tenen.

Gesticulà cap a Binalie. En Torles podia sentir que no estava content però seguiria endavant amb això.

-El fet és, Tinent, que els mapes estan equivocats, -va dir en Binalie.

-Construïm un quart Outlink, a uns dos quilòmetres al sud-oest de la planta. No està llest del tot, per això no figura en els mapes oficials. Però l'estructura de l'Outlink està construïda.

-I també ho està el túnel de connexió, -va dir en Torles. -L'únic que falta és l'obertura al complex.

-Cosa que un Jedi amb un sabre de llum podria remeiar fàcilment, -va dir en Laytron pensativament.

-Exacte, -va concedir en Torles. -Si vostè pogués preparar alguna mena de distracció per allunyar les patrulles d'aquesta part de les terres, jo podria infiltrar-me i treure a la gent d'en Roshton sense que s'assabentessin els Separatistes.

-Una idea interessant, -va dir en Laytron. -Té alguna distracció en ment?

-Esperàvem que a vostè se li acudís alguna cosa, -va dir en Torles. -Estic segur que coneix millor que nosaltres la situació militar.

-Bé, hi ha una possibilitat òbvia, -va dir en Laytron. -Amb la nau de control destruïda, han d'estar controlant l'exèrcit droide des d'una matriu de control secundària que van portar amb ells. Si l'amenacem, no tindran més elecció que respondre.

-Bona idea,- va grunyir en Binalie. -La qüestió és on és.

-No està en un dels tancs de batalla o transports MTT, -va dir en Laytron. -Hi ha un límit a la miniaturització que pots fer amb alguna cosa així. Per tant ha d'estar en una de les naus d'aterratge.

-A menys que no estigui en aquesta àrea, -va assenyalar en Binalie. -Hi ha prop d'un milió de quilòmetres quadrats d'espai buit on poden haver-la amagat.

-No, -va dir en Laytron negant amb el cap. -No hi ha presència de droides de combat a la resta del planeta, almenys res seriós, Els neimoidians no són tan atrevits com per deixar una cosa tan important sense una bona pantalla de defensa per cobrir-la. No, definitivament està en una de les naus d'aterratge. La pregunta és en quina.

Una imatge va assaltar la ment d'en Torles: corrent a la foscor per la teulada de la planta, fixant-se en les TAPUS fent cercles sobre la nau d'aterratge que s'havia posat al costat de la porta oest de la planta.

-És la primera, -va dir ell. -La que està al costat de la planta.

-Com ho sap? -va preguntar en Laytron arrufant les celles.

-Estava sota forta vigilància durant la batalla d'ahir a la nit,- li va dir en Torles. -Si els neimoidians són tan nerviosos com diu, la voldran on les seves forces terrestres la puguin protegir al mateix temps que protegeixen la planta.

-A més, la planta és el lloc de Cartao que les dues parts intenten protegir, -va dir en Binalie. -Crec que el Jedi Torles té raó.

-Suposo, -va dir dubitativament en Laytron. -Però la distracció serà més complicada. L'Outlink no està tan allunyat de la línia de lloc al voltant de la planta, i pel que vostè ha dit sembla que el túnel passa gairebé per sota de la nau d'aterratge.

-Està dient que no hi ha manera de fer-ho? -va preguntar en Binalie.

En Laytron va somriure lleument.

-De cap manera, -va dir ell. -Quan vol que comenci l'operació?

-Com més aviat millor, -va dir en Torles. -Seria bo treure'ls mentre tinguin forces per sortir caminant per si mateixos.

-Bé, -va dir en Laytron, fent un gest a un dels soldats clon.

-Aquesta tarda, abans de la posta de sol. Li suggereixo que estigui preparat, Mestre Torles. 

Següent