CAPÍTOL 20
Els Sabres
van sortir de la plataforma d'embarcament de caces de la Mon Mothma i van albirar el disc que era Coruscant parpellejant en
un buit de la flota yuuzhan vong, l'aura formada pel trilió de llums del
planeta era un recordatori del que protegien amb la seva lluita. En Ben era allà
baix, il·luminat per una d'aquelles llums, dormint profundament a l'apartament
de la seva tia i somiant amb el retorn de la seva mare. La Mara podia sentir-lo
a través de la Força. El que no podia sentir era quan es farien realitat els
seus somnis. Els yuuzhan vong continuaven pressionant i avançant, malgrat el
constant fluir de reforços de la Nova República, remorejant-se fins i tot que
l'almirall Ackbar estava en camí amb una flota Mon Calamari. El seu pas pel
sistema estava marcat per la franja de naus mortes i escombraries espacials,
però encara conservaven la meitat de la seva flota i tenien Coruscant a la
vista.
Estaven
tot el prop del seu fill que la Mara pretenia permetre que hi arribessin.
Un
llençol d'energia blava va il·luminar l'espai quan els compartiments de turbolàsers
del Mon Mothma es van obrir i van
tornar a disparar. Un moment després, la fragata yuuzhan vong desapareixia de
la pantalla tàctica i les alarmes dels sensors de la cabina van udolar quan un
grup de coralites es va dirigir cap allà.
La veu
d'en Wedge Antilles sonà pel comunicador:
-Que tots
els esquadrons romanguin en defensa tancada.
Aquesta vegada els obligarem a aturar-se i
a prestar atenció.
La Mara
es va veure immersa en la reconfortant calidesa del toc en la Força que li
enviava el seu marit.
-Ell estarà
bé -Va dir en Luke-, no permetrem que li passi res.
Els
ulls blaus de la Mara es van obrir encara més quan la franja de seguretat es va
reduir i el jove oficial de comunicacions del Bail Organa va preguntar:
-Haig
de sol·licitar a Defensa Planetària que desactivi el sector de mines per a
nosaltres, general?
En Garm
Bel Iblis es va retorçar el bigoti i, ignorant la pantalla tàctica de la paret,
va fixar la mirada en el finestral, on una tempesta de plasma castigava els
escuts del destructor estel·lar. Entre els centelleigs podia veure un eixam de
siluetes avançant des de darrere de l'atac, augmentant de grandària fins a
conformar les formes dels vaixells transgalàctics i els enormes transports de
la Nova República. Un mai ha de substituir la seva pròpia opinió per la de la
tecnologia, i va saber instintivament que la barrera de refugiats arribaria
fins a ells en menys d'un minut, com va saber que Defensa Planetària hauria de
desactivar dos sectors de mines, no un, si el Grup Dos de la flota pensava
retirar-se de forma ordenada.
-General?
-Va preguntar una dona jove-. Tinc un canal obert amb Defensa Planetària.
-Molt bé,
Anga -els ulls d'en Garm es van posar breument a la pantalla tàctica, on va
comprovar que, gràcies als desertors que havien canviat d'una flota a una
altra, la seva força era major que al principi de la batalla-. Digues a Defensa
Planetària que mantingui actius tots els sectors de l'escut de mines. No ens
retirarem.
El
rostre de l'Anga es va tornar tan blanc com el seu pèl.
-Perdoni,
General?
-Dóna'm
un canal obert amb tots els grups de la flota -Va ordenar en Garm-. Necessito
dir unes paraules.
L'Oficina
Central Orbital de Defensa estava ubicada en un satèl·lit equipat amb repulsors
estacionat davant la ruta d'invasió yuuzhan vong, era tan gran com una ciutat
Mon Calamari flotant, la sala de control del seu centre tenia la mida de tot un
estadi de bolaxoc i vessava de directors d'armament i coordinadors de trànsit.
A més, en el moment en què en Lando va seguir als seus escortes a través de
l'escotilla, el centre neuràlgic estava tan silenciós com l'espai.
Tots
els parells d'ulls estaven fixos en el sostre. En Lando va aixecar la mandíbula
i es va trobar mirant a un vast abisme d'esteles espirals de magma i florents
esferes de foc. Algunes de les explosions semblaven tan properes com per fregar
els escuts. L'instint d'en Lando li demanava llançar-se a terra, posar-se a
cobert i avançar lentament fins al Dama
Afortunada tan aviat com les seves mans i peus li ho permetessin, però el
seu orgull no li permetria espantar-se el primer. Al marge del que li deien els
seus ulls, l'estació seguia estacionària i no hi havia ni un petit crepitar
d'estàtica en una habitació plena de sistemes electrònics.
-Un sostre
òptic? -Va preguntar amb calma deliberada.
-Així és
-Va dir el seu escorta, una atractiva contramestre que hauria fet que la Tendra
arrufés les celles gelosa-. A vegades ajuda moure l'estació per veure el que
està passant.
-Justa
la fusta -Va dir en Lando.
Ara
que comprenia l'escena que tenia davant, va poder distingir els cercles blaus
de diversos milers de motors iònics immersos en la tempesta de foc. En Garm Bel
Iblis havia rebutjat als invasors. El Grup Dos de la flota passava entre les
naus de refugiats per enfrontar-se a l'avantguarda de l'enemic. Les corbetes i
fragates de la Nova República desapareixien per dotzenes, creuers i destructors
estel·lars escopien foc i queien un darrere l'altre.
En
Lando va agafar el comunicador del seu cinturó i va obrir un canal a la Tendra.
-Has acabat
ja amb les plataformes d'armes?
-Estic
amb l'últim enviament -Va contestar ella-. Encara hi ha una secció dels escuts
oberta a l'altra banda del planeta, i vaig pensar en enviar els sobrants al
palau imperial.
-Millor
que te'ls quedis -Va dir en Lando-. Crec que tancaran aquest forat en breu. Ens
veiem en el lloc de trobada.
-Quan?
-La Tendra sonà preocupada.
-Aviat
-Va contestar en Lando-. Molt aviat.
La
contramestre es va inclinar sobre l'escotilla i va convocar als dos droides CYV
de guerra que transportava en Lando, després els va guiar a través de la zona
de control. Quan van concloure el recorregut a través del laberint de
passadissos i punts de control fins al transportador de l'altra banda, el Grup
Dos de la flota ja havia travessat la barrera de refugiats i il·luminava la
foscor amb el foc dels seus turbolàsers. Les naus d'ostatges seguien avançant
mentre les seves fosques superfícies eren il·luminades pels halos blavosos dels
ions.
La
contramestre va accionar el panell de seguretat amb el palmell de la mà per
autoritzar l'accés i va conduir al Lando i els seus droides fins al lloc de
comandament. Encara que el general Ba'tra ja estava envoltat pels seus ajudants
i oficials -tots li parlaven alhora-, el bothan va fer passar de seguida als
nouvinguts. Va mirar als droides bèl·lics amb el morro arrufat i va grunyir
seva aprovació.
Agraït
per que finalment algú apreciï la qualitat dels seus droides, en Lando va
somriure càlidament i li va allargar la mà.
-General
Ba'tra, és un plaer conèixer-lo...
-Guardi-s'ho,
Calrissian -Va grunyir en Ba'tra-. Estem enmig d'una batalla.
En
Lando deixà caure la mà juntament amb la seva moral, però va mantenir el
somriure.
-Sí, senyor,
per això vull donar aquests droides de guerra a la seva seguretat personal.
-Donar?
-Lliure
de costos -Va confirmar en Lando.
En Ba'tra
el va mirar dubitatiu.
-I què
reps a canvi?
-Res encara
-Va dir en Lando-. Són bons droides; només vull mantenir en peu el mercat prou
com perquè la gent se n'adoni.
-Mantenir
en peu el mercat? -El bothan va somriure sorneguerament, després va colpejar
sorollosament i va agafar l'armadura del CYV1-302A-. Quàntum?
-Millor
-Va dir en Lando duplicant deliberadament les maneres brusques del general.
Emular el to del comprador era és una de les seves tècniques de venda més
efectives-. Laminànium. Desenvolupat per nosaltres mateixos.
-Ah.
En
Lando va percebre l'aprovació del bothan i va dir:
-Tinc vint
més en el Dama Afortunada, per si vol
usar-los per alguna cosa.
-No estan
compromesos?
En
Lando negà amb el cap.
-Aquesta
és la meva última parada.
Una
flamarada estroboscòpica de llum taronja centellejà a través de la cúpula
d'observació del lloc de control quan un parell de mines van encendre els
motors i van accelerar cap a la nau ralltiiriana de refugiats. Els escuts
reconvertits del vaixell de càrrega van absorbir les detonacions de la primera
mina, però la segona els va aconseguir a la proa, provocant una sèrie
d'explosions secundàries que van fer que la nau s'evaporés de proa a popa.
-Això respon
a la pregunta -Va comentar en Ba'tra contemplant l'explosió de la nau-. Per
descomptat, hi havia guàrdies yunzhan vong a bord.
Una
capa intermitent de llum taronja va inundar el lloc de control mentre s'encenien
els motors d'una altra dotzena de mines.
Els
rostres dels assistents del general van perdre l'ànim i una femella bith va preguntar:
-Haig
de mantenir els sectors dos, vint i tres desactivats, general?
Abans
de respondre, en Ba'tra es va girar per consultar la pantalla tàctica que
penjava de la paret de la coberta de comandament. El Grup Tres de la flota d'en
Wedge tornava de la rereguarda, però un ràpid cop d'ull a la situació revelava
que en Garm no podia mantenir a ratlla als yuuzhan vong. Tot i que els
supervivents del Grup Dos havien obert una bretxa de proporcions considerables
en l'avantguarda enemiga, les naus yuuzhan vong arribaven per tot arreu,
seguint les naus de refugiats fins a la barrera de mines.
La
llum taronja del lloc de comandament es va apagar de cop i no va ser
reemplaçada pel centelleig de les mines que explotaven. En Ba'tra va girar el
cap bruscament el temps suficient per veure una dotzena de naus de refugiats
intentant creuar la barrera de mines sense aturar-se.
El
bothan donava voltes al voltant de la bith que havia suggerit desactivar el
sector.
-Jo no
vaig autoritzar això.
Un
petit rubor va treure veladament en el rostre de la Bith.
-Jo tampoc.
En Ba'tra
va treure el comunicador d'una butxaca i va caminar fins a la paret de
transpariacer que donava a la planta principal de la zona de control.
-Activeu
els sectors dos, vint i tres.
El
bothan mirava fixament a una solitària Mon Calamari asseguda a quaranta metres
d'ell, al cor mateix de la gegantina planta. Es limitava a creuar els braços i
mirar a l'exterior a través del sostre. Els controladors de mines que la
flanquejaven feien el mateix.
-Ja veig
-En Ba'tra apagà de cop el comunicador i es va tornar cap al Lando-. Són els
teus droides tan adeptes a tractar amb traïdors com amb infiltrats?
En
Lando va donar un cop d'ull als controladors i va empassar saliva, dubtant si
respondre honestament.
-Saps la
rapidesa amb què ens arribarà l'enemic quan hagin aclarit la barrera de mines?
-preguntà en Ba'tra-. Hauria d'esmentar que no deixaràs aquesta estació fins
que obtingui una resposta.
-Has designat
objectius i donat una ordre d'anul·lació -Va dir en Lando.
-La
qual cosa significa...?
En
Lando no va contestar, el seu pensament es va omplir de sobte d'accelerats
càlculs i obstacles.
-Calrissian?
-General,
hi ha alguna manera d'evitar que les mines ataquin les plataformes de defensa
orbital?
En Ba'tra
arrufà les celles, però va mirar a una assistent arcona.
-Podríem
donar-los els codis de desactivació -Va suggerir la seva ajudant-. Amb una
transmissió restringida podrien desconnectar el cap explosiu i deixar que les
mines rebotessin contra els seus escuts.
-Bé -Va
dir en Lando-. Llavors suggereixo que desactivi tots els sectors.
-Què?
-Deixi'ls
passar -Va explicar en Lando-. Als refugiats, als yuuzhan vong, a tots.
Els
ulls d'en Ba'tra es van estrènyer mentre pensava, i en Lando va poder comprovar
que el general estava pensant en els mateixos termes que ell. Almenys aquest
bothan concret es mereixia el seu lloc.
Després
d'un moment, en Ba'tra preguntà:
-Saps què
passarà si aquestes naus xoquen contra els escuts planetaris?
En
Lando va arronsar les espatlles.
-Les mines
detindran als primers centenars de naus.
-Potser
no a tantes -Va dir la bith.
-Llavors,
utilitzeu els seus recursos com més li convingui.
En Ba'tra
aixecà la mirada cap al flux de naus ostatges que s'estenia pel sector de mines
desactivades camí de la superfície de Coruscant. Els primers transports ja
s'esvaïen darrere de la vora de la cúpula d'observació, llargues agulles de
flux iònic van quedar enrere mentre acceleraven cap l'escut planetari.
-Saps que
això no salvarà els ostatges? -Va dir en Ba'tra.
-Però almenys
no serà la Nova República qui els mati -Va dir en Lando-, i potser així se
salvi Coruscant.
Mitja
esfera de llum daurada va ascendir des del planeta quan la primera nau
refugiada es va desintegrar contra l'escut.
En Ba'tra
es va disgustar i després va assentir.
-Molt bé,
Calrissian, fes-ho.
En
Lando es va quedar bocabadat.
-Jo?
-És la
teva idea, la teva missió -Va dir el bothan-. Faré que algú et porti unes
estrelles. General, acabo de readmetre'l a la flota.
Per
quan el Grup Tres de la flota es va reunir amb el Grup Dos, l'espai local ja
estava tan ple de restes espacials que no es podia aconseguir res semblant a la
velocitat de combat. A través del núvol de restes, la Mara podia veure mitja
dotzena de destructors estel·lars, i potser vint o trenta naus més petites,
usant els turbolàsers per aclarir una ruta de sortida, però fins i tot així amb
prou feines es movien. Almenys la meitat tenia fuites per les quals sortien
cossos i atmosfera, i una dotzena només es podia moure gràcies als rajos
tractors de les naus properes. Era evident que en Garm Bel Iblis i els seus
partidaris no podien continuar en la batalla.
La
rereguarda yuuzhan vong arribava per tot arreu, intercanviant trets amb el Grup
Un de la flota en travessar per onades la barrera de mines desactivada. Pel que
sembla, en Traest Kre'fey havia triat no entaular batalla fins unir-se amb el
grup d'en Wedge. Els pocs milers de naus que encara li quedaven estaven
aïllades, conformant-se amb atacar des de lluny mentre els invasors es vessaven
en l'òrbita del planeta i desbordaven les plataformes de defensa de Coruscant.
Encara
que el seu nombre era terriblement minvat, a la Mara li costava creure que
l'almirall fos tan covard. Sempre li havia semblat un soldat honorable i un
lleial ciutadà, malgrat la seva herència bothana.
L'escena
al tall de l'atmosfera de Coruscant va fer que el cor de la Mara s'accelerés
preocupat per la seguretat d'en Ben. Un escut circular de mil quilòmetres
brillava daurat sota el constant bombardeig de les naus d'ostatges. Cada nou
impacte aixecava un pilar de foc i enviava ones de xoc per la superfície. De
tant en tant, una nau refugiada s'alliberava en l'últim segon, quan la
tripulació aconseguia dominar als seus captors. Però tots els intents acabaven
malament, ja que sempre acabava xocant contra l'escut, sent tirotejada per una
fragata a l'espera o desintegrant-se per la tensió de l'intent d'escapar. La
majoria de les vegades, els esquadrons suïcides yuuzhan vong obligaven als
pilots a xocar en el mateix lloc, i les explosions més grans ja provocaven
llampecs de disrupció per tot l'escut.
La veu
de la Danni Quee va sonar pel comunicador:
-Tenim
un altre yammosk.
La Mara
va llançar una ullada a la pantalla tàctica, on un requadre de localització
d'objectius se centrava en un creuer pesat dins de la barrera de mines. Una
dotzena de cansats sospirs van sonar per l'altaveu del sistema de comunicació.
Seria el quart yammosk que matava Eclipsi.
Havien
acabat amb el segon gràcies a la tàctica de la bolabrill de la Saba, però el
tercer havia costat tants pilots que en Luke va reorganitzar les forces d'Eclipsi
en una única formació de dos-cents quinze esquadrons. Quan la Danni va detectar
l'absència de polsos gravitacionals, tots esperaven haver matat l'últim, però
era plausible que els invasors haguessin portat un altre de reserva.
En
Luke va obrir un canal amb el Mon Mothma.
-Necessitarem
aquest suport, comandant. -Durant les últimes parades per rearmar-se, en Wedge
havia ofert el suport de l'Esquadró Murri i de l'Espectre per al següent atac
contra el yammosk-. Això serà dur.
-Negatiu,
Granger -Va respondre en Wedge-. No tens permís per atacar.
La Mara
va notar que en Luke s'alterava i va saber el cansat que estava. Ell mai es
deixava enfurismar tant com perquè ella pogués notar-ho.
-Aquest
no és moment per tenir cura dels vells amics, comandant. Ja veu com de
desesperada que és la situació. Si no acabem amb aquest...
-He dit
que no -el va interrompre en Wedge-. No puc ordenar-te que tornis, però confia
en mi. Hi ha coses que no puc dir per un canal de combat.
La Mara
va percebre en Luke l'equivalent Jedi a comptar fins a deu. Encara no tenien
raons per creure que els yuuzhan vong poguessin escoltar les seves
comunicacions, i molt menys desxifrar els codis militars, però no podia dir el
mateix de les naus de refugiats. Si algun d'aquests pilots era un contrabandista
com Han Solo o Talon Karrde, podia portar a bord el millor equip d'escaneig de
sistemes de comunicació de la galàxia.
-Entesos
-Va dir en Luke-. Fes-nos saber quan tenim l'autorització.
-Compta
amb això.
-Wedge?
-La Mara es va sorprendre tant com qualsevol el fet de sentir pel sistema de
comunicació dient el nom d'en Wedge, i ni tan sols estava segura de per què ho
feia fins que va preguntar-. Pot connectar-me amb les comunicacions civils de
Coruscant?
Hi va
haver una breu pausa i després en Wedge va dir:
-És clar
que sí. Amb qui vols parlar?
-Amb el
meu cunyat -Va dir ella.
La
curiositat que va sentir en Luke va durar només fins que la següent nau de
refugiats va xocar contra els escuts de Coruscant. Aquesta vegada, la discontinuïtat
estàtica es va consumir sola i es va enterrar en els escuts. Dues naus més van
xocar al costat del forat acabat d'obrir, augmentant deu vegades la seva
grandària, i un tercer pilot va poder fer passar sa i estalvi el seu pesat
vaixell trasgalàctic a través d'aquella bretxa. Els canals de comunicació
crepitaren amb una estranya aclamació continguda quan el Grup Tres va cedir a
l'alegria de veure sobreviure una nau de refugiats. Les aclamacions van cessar
quan dues fragates yuuzhan vong van entrar darrera d'ella pel forat.
La veu
d'en Han Solo va sorgir per l'altaveu del sistema de comunicació:
-Mara?
Què ha passat? -el canal estava ple d'estàtica-. És Luke...?
-Ell està
bé -Va interrompre la Mara-. Escolta. Els escuts estan cedint. Pots treure al Ben
del planeta?
-3PO ja
està fent les maletes -Va dir en Han-. Estarem en l'aire tan aviat com arribem
al Falcó.
-Gràcies
-Hi va haver una incòmoda pausa durant la qual la Mara es va trobar atrapada
entre tornar a dir-li quant ho sentia o demanar perdó per haver cregut que la
missió de l'Ànakin havia estat una bona idea. Al final va preguntar-: Com està la
Leia?
-Aguantant
-Va contestar en Han. La Mara va veure una imatge fugaç de la Leia subjectant-lo
a la falda, després en Han va dir-: Ens veiem.
Ell va
apagar el canal i va deixar a la Mara i al Luke tot sol amb la guerra. Va
sentir al Luke arribant fins a ella en la Força, intentant-la omplir amb una
sensació de seguretat que ell mateix no tenia.
Estic bé, Luke, va pensar ella.
Però
la Mara també podia sentir com augmentava la irritació d'en Luke. Don Mestre
Seriós s'estava impacientant amb aquest estrany joc de persecucions i esperes.
Més d'una dotzena de naus yuuzhan vong van creuar la sobrecarregada bretxa i
van entrar en l'atmosfera de Coruscant abans que pogués activar el generador de
recanvi de l'escut planetari.
El
Grup Tres ja estava gairebé a la barrera de mines quan en Wedge va donar
l'ordre d'interrompre la persecució. Encara feia vint minuts que cap nau
enemiga s'havia situat prou a prop per atacar els Ala-X, en Luke va ordenar a Sabres
i Cavallers Salvatges que es dirigissin a les estacions de combat situades a
dos-cents quilòmetres davant el destructor estel·lar. Intrigats per la
vacil·lació d'en Wedge, dos esquadrons es van aturar a contemplar la mortífera
tempesta de llum que es repartien una vegada i una altra les grans naus
capitals.
L'enigma
es va resoldre en menys d'un minut, quan es va connectar tota la barrera de
mines. Les naus capitals van deixar de disparar. Un sorprenent silenci es va
apoderar dels canals de comunicació quan les mines van triar el seu objectiu en
les naus enemigues i van traçar una corba cap a elles. Els yuuzhan vong van
maniobrar de forma desesperada, però estaven atrapats entre les mines i
Coruscant i no tenien on anar. Algunes naus van fregar els escuts planetaris i
es van fer trossos a l'instant. Algunes van xocar entre si i d'altres es van
distreure tant que van ser presa dels míssils i el foc de turbolàser de les
plataformes de defensa orbital.
Al
final, els yuuzhan vong es van adonar que el millor era aturar-se i capejar la
tempesta, confiant en les seves armes i les seves singularitats defensives la
destrucció de les mines que s'aproximaven. Moltes van fallar i van quedar reduïdes
a trossos. Mil més va patir bretxes al casc per les quals van expulsar els seus
sistemes interns. Gairebé tots van rebre almenys un impacte, però una quantitat
sorprenent de naus mostrava molt pocs danys. Van reprendre la seva tasca,
atacant les plataformes de defensa orbital i enviant naus de refugiats a la
destrucció.
Llavors,
gairebé al mateix temps, les naus yuuzhan vong en pitjor estat van abandonar
l'òrbita i es van llançar contra els escuts planetaris. La disrupció estàtica va
recórrer l'atmosfera. Reixetes defensives senceres van brillar i van
desaparèixer amb un parpelleig. Les estacions de generadors lligades al planeta
van explotar amb centelleigs tan brillants que es van poder veure des de
l'espai. Els coris van començar a abandonar les naus yuuzhan vong supervivents
i van baixar cap a la superfície.
A la
pantalla tàctica de la Mara, el creuer amb el quart yammosk parpellejava
lentament, indicant els danys soferts. Però estava gairebé intacte, surant cap
a la part il·luminada del planeta.
-Bé,
Granger -comunicà en Wedge-. Ja estàs autoritzat per atacar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada