***
II
El
capità Mylesgood de l'Oficina Imperial de Seguretat estava encorbat en la seva
butaca d'oficina, mirant per la gran finestra de transpariacer que ocupava tota
la paret oposada, quan va escoltar que la porta es va obrir darrere seu. Tot
just va acusar el so, perquè la seva atenció estava centrada en l'escena que
tenia lloc davant seu. A fora, tot era caos. L'antic edifici d'administració
havia estat enderrocat i substituït per una cosa horrible de durciment sense
finestres; l'antiga pista d'aterratge estava sent reemplaçada per una gran
xarxa de plataformes d'aterratge, i la seva vista, la seva bella vista dels
boscos i les muntanyes, estava sent reemplaçada per una vista del mur de durciment
de quatre pisos d'alçada que dividia el seu costat de la base del nou i
brillant costat de màxima seguretat, on petits edificis negres de baixa altura
s'apinyaven al voltant de la base d'una alta torre de seguretat. En Mylesgood
no podia veure l'oficina del cap de seguretat des d'on estava assegut, però
sabia que la seva finestra era el doble de gran que la seva.
-Capità?
Senyor? -Una veu de dona. La sergent Chambers, la seva ajudant-. Li interrompo?
-M'està
observant, Chambers -va dir en Mylesgood.
-Qui?
En Mylesgood
assenyalà la finestra.
-Tenko.
Ja sap, el General.
-Li
està observant, senyor?
-M'està
observant ara mateix des d'aquesta gran oficina seva. Està pensant en tots els
soldadets d'assalt blancs que vindran per omplir la seva torre de seguretat i
relegar gent com vostè o jo a petits planetes insignificants amb petits
treballs insignificants. -En Mylesgood es va donar la volta; la Chambers estava
expectant, balancejant-se sobre les plantes dels seus peus-. Nosaltres vam fer
aquesta base, Chambers! Ens vam apropiar d'aquest planeta sense que el planeta
ho sabés ni tan sols! Ara en Vader i en Palpatine han d'anunciar a tota la
maleïda galàxia on està l'Imperi.
-És
un nou univers, senyor -Va dir la Chambers.
-Això
és el que deien quan em vaig allistar. Llevat que amb un to de veu diferent.
-Senyor,
hi ha una cosa que li haig de dir.
-No
pot esperar?
-Fins
que hagi acabat de queixar-se, senyor? No.
En Mylesgood
va sospirar.
-La
trobaré a faltar, Chambers.
-Gràcies,
senyor. Escolti, tenim un problema.
-De
què es tracta?
-La
Patrulla 1138 no ha presentat el seu informe.
Per
primera vegada en Mylesgood mirà directament als ulls de la Chambers, que
estaven inusualment perplexos.
-Tota
una patrulla desapareguda? -Va preguntar.
-No,
van entrar per la porta principal fa una mitja hora. Només que no han presentat
cap informe.
En Mylesgood
tamborinejà amb els dits en el seu escriptori.
-Potser
només sigui un altre incident de borratxos -Va dir la Chambers-. Vol que
estableixi un avís general?
En Mylesgood
es va tornar a la seva cadira, va mirar de nou a l'alta torre de seguretat, i
va tornar a donar-se la volta.
-No,
Chambers. Nosaltres mateixos ens ocuparem d'això.
-D'acord,
senyor, si així ho desitja.
-No
vol saber per què?
-Suposava
que vostè m'ho diria.
-Perquè
si és només un incident de borratxos, no vull que el General Descontent d'allà l'utilitzi
com a excusa per recordar a tothom que un grapat d'ignorants incivilitzats
solia dirigir aquest lloc.
-I si
no ho és?
-Llavors
són terroristes. I en aquest cas, m'encarregaré que vostè i jo i la resta dels
agents rebem tantes condecoracions, que construirem una altra Estrella de la Mort amb elles i farem
que en Vader ens serveixi el dinar a Coruscant.
-Senyor?
-En
altres paraules, vaig a trobar aquesta gent i vaig a fer que preferissin estar-se
enfrontant a tot un batalló de soldats d'assalt. -Es ca posar dret-. Que portin
el meu repulsor. Informi a les tropes que configurin les seves armes per matar,
però que s'assegurin de deixar-me un dels perpetradors perquè pugui, com ho
diria, entrevistar-lo.
-Molt
bé, senyor -Va dir la Chambers, i tots dos van abandonar precipitadament
l'oficina.
***
La
Morgan estava recolzada sobre una mà al mur de durciment de quatre pisos
d'alçada que separava la seva zona de la de màxima seguretat. Recorrent la part
superior del mur hi havia dos gruixuts cables carregats amb alt voltatge,
òbviament perquè era més intel·ligent passar sobre el mur que a través d'ell.
Típica il·lusió imperial.
Va
baixar la mirada cap a Jayme, agenollat al seu costat. Estaven en una foscor gairebé completa,
amb la llum d'algun reflector de recerca passant ocasionalment pel mur tot just
un metre per sobre d'ells.
-Quina
serà la zona d'explosió? -Va preguntar, traient de la seva bossa un parell de
càrregues quadrades de la mida d'una mà.
-Sabia
que era una pregunta retòrica -Va dir ella.
-Què?
-Abans,
a la sala d'arxius. Sabia que la T'Charek parlava retòricament.
-Molt
bé, d'acord, Morg, però digues-me què penses sobre...
-Sé
que penseu que no m'assabento de res, saps? Però no és així.
En Jayme
va col·locar una càrrega en el mur, a uns trenta centímetres del terra.
-Necessito
un càlcul, Morg.
-De
què?
-Dóna'm
radi d'explosió i distància de seguretat mínima des d'aquí.
-Aproximadament?
-Sí.
Només una estimació ràpida.
La
Morgan va tancar els ulls. Una equació va parpellejar davant seu, però no era
plenament conscient del que era. Va obrir els ulls i va mirar al complex, que
estava menys atrafegat ara que gairebé era de nit.
-Cinquanta-un
coma tres-cents setanta-quatre metres -Va dir.
-Per
què coma tres-cents setanta-quatre?
-El
vent, Jayme, el vent!
-Ah.
D'acord.
La
Morgan mai havia pogut entendre com s'havia guanyat la reputació d'estar absent
quan realment prestava més atenció als detalls que qualsevol altre. En Jayme
podria haver realitzat aquest càlcul, va pensar, si hagués volgut posar-s'hi.
El seu problema, i el de tots els altres, era que no sabia que seure i calcular
fins quedar entumit era una completa pèrdua de temps. Simplement havies de
deixar que les respostes arribessin fins a tu.
-Molt
bé -Va dir en Jayme, donant-li tres càrregues-. Col·loca aquestes just sobre el
teu cap, i després sortim d'aquí.
La
Morgan va subjectar amb les dents el mànec d'una vara de llum i va col·locar
les càrregues en una fila horitzontal, com la llinda d'una porta. Després va
treure de la seva jaqueta el guant detonador, el va fer lliscar a la mà, va
donar mitja volta, i va sortir corrent amb Jayme creuant el complex. Tots dos
van evitar els fanals, que acabaven d'encendre's feia un minut.
-No
et dóna la impressió que la T'Charek està una mica tensa últimament? -Va preguntar
la Morgan.
-Gairebé
perd tot el seu equip -Va dir en Jayme-. Això la turmentarà durant un temps.
-Sí,
però no va ser culpa seva.
-Això
a ella no li importa. A més, una cosa així fa que pensis en la teva pròpia
mortalitat i en la dels altres. No et sents diferent?
-No.
Per a mi va començar com qualsevol altre dia; aixecar-me, raspallar-me els
cabells, arreglar la reixeta informàtica principal, ser electrocutada per un
droide assassí esgarriat que creu que sóc un hutt.
En Jayme
va somriure. A la Morgan li agradava quan ho feia, perquè era un esdeveniment
relativament inusual, i només somreia davant d'ella, la T'Charek i la Maglenna.
I de vegades davant d'algun imperial ocasional a qui tenia acorralat.
Per
descomptat, sempre es posava increïblement seriós just després d'haver
somrigut, com si hagués de fer penitència o alguna cosa així per haver mostrat
felicitat. Va treure el comunicador del seu cinturó i va parlar amb veu aspra.
-Comandant
-Va dir-. Estem anant cap a casa.
Tot
just va poder acabar la frase. El comunicador crepitava amb el so de foc blàster.
-Negatiu!
-Va exclamar la Haathi-. Necessito que...!
El
canal va quedar mort.
-Au,
genial! Anem-hi -Va dir en Jayme, començant a córrer. La Morgan i ell van girar
la cantonada de l'estafeta postal, on estava esperant-los el seu repulsor.
Juntament amb un esquadró d'homes amb uniformes negres i grisos i brillants
cascs negres, tots ells ocupats registrant el repulsor.
A la
Morgan el cor li va fer un salt.
-Alto!
En
una fluïda maniobra, tots van apuntar al Jayme i la Morgan amb els seus rifles
blàster.
-Mans
amunt, a poc a poc i sense trucs! Tireu-vos a terra! -Va bramar el Sergent.
Van
aixecar les mans. La Morgan mirà en Jayme, que la mirava fixament amb aire
expectant.
-Què?
-Va preguntar ella.
Ell
va obrir els ulls com plats.
El Sergent
cridava.
-Al
Terra! Ja! Feu-ho!
-Ahhh,
això -Va dir la Morgan. Els seus dits enguantats van anar tancant-se sobre el
seu palmell, primer l'índex, després l'anular, després el dit mig, dues
vegades.
Es
va escoltar una forta explosió a deu metres de distància, quan la caseta del
generador temporal, que controlava el cablejat protector a la part alta del
mur, va esclatar en trossos. La Morgan va notar com volava pels aires, i sabia
que hauria de treure els braços i protegir-se per a la caiguda, però va seguir
pressionant el guant amb els seus dits, fent esclatar la sèrie de càrregues en
portes, sota camions repulsors, i finalment en el propi mur gegant. En algun
lloc, en Jayme estava cridant alguna cosa.
La
Morgan realment no va saber el que va passar a continuació. Tenia un vague
record de les explosions, però no estava segura de com havien tingut lloc; i
creia recordar haver-se posat dempeus i sortir corrent, perquè en Jayme li ho
havia dit.
En
qualsevol cas, quan el seu cap es va aclarir, en Jayme no era enlloc, i estava dreta
amb l'esquena contra el mur d'un carreró, amb tres soldats apuntant-li amb els
seus rifles a la seva cara.
-Et
véns amb nosaltres, rebel.
***
Vint
minuts abans, la Haathi i la Maglenna havien estat en una situació molt
tranquil·la. Els funcionaris imperials actuaven com un grapat de mascotes
nervioses i sobreprotegides, i no els hi agradava alçar les seves veus al volum
d'una conversa audible. I molt menys advertir la presència de comandants i
sergents d'aspecte estrany. El que significava que la Haathi i la Maglenna
podien romandre al passadís el temps que volguessin mentre no es creuessin amb
cap dels de seguretat.
-Com
puc semblar un oficial? -Va murmurar la Maglenna.
-Pensa
que estàs en una reunió del Senat, i un dels petits aduladors d'en Palpatine
creu que ho sap tot, però tu saps que el tens caçat.
La
Maglenna immediatament va adquirir una postura alçada com un pali, un
encantador mig somriure, i uns gestos fluids i relaxats. La Haathi estava
lluitant amb l'impuls de preparar un còctel quan un jove tinent va sorgir d'un
grup d'oficines al final del passadís i va començar a posar-se la jaqueta gris.
La
Haathi trotà cap a ell.
-Perdoni
-Va estar a punt de dir-«fill», però es va contenir-, senyor.
Ell
la va mirar; un dels seus ulls estava injectat en sang.
-Com
és que porta pintura de camuflatge? -li va preguntar ell.
-Missió
de reconeixement.
-Ah.
-Senyor,
realment lamentem molestar-lo, però necessitem que ens faci un ràpid favor.
Ell
va sospirar profundament, després va mirar de dalt a baix de la Haathi i va
semblar advertir la presència de la Maglenna.
-Oh,
ah, és clar, Comandant -Va dir, i els va conduir a la seva oficina. La Haathi va
advertir que totes les altres oficines d'aquesta fila estaven a les fosques.
A
dins, la sala estava decorada completament amb un relaxant color blau
metàl·lic, amb una catifa nova a terra, un panell de control completament nou
cobert de pols de construcció, i una gran pila de tauletes de dades en una
caixa a prop de la cadira del tinent. Quan la porta es va tancar, tots els
sorolls de l'exterior van desaparèixer. La Haathi va sentir com si s'hagués
submergit en una piscina.
-Molt
bé, què necessiten?
-Hmm...
-La Maglenna va deixar la seva tauleta de dades sobre la pilars. -Tenim un
manifest de càrrega actualitzat per al... al Savareen... Rodià. El Savareen
Rodià. Sí.
-Hmmm
sí, doni'm un moment -Va dir el tinent. Va lliscar el seu cilindre de codi a la
ranura al costat del monitor principal i després va teclejar inconscientment el
seu codi d'accés personal-. Savareen
Rodià -Va dir després d'un instant-. És un nom curiós.
-Sí,
oi? -Va dir la Haathi.
-He
demanat comentaris al respecte? -Va exclamar la Maglenna, sonant gairebé
genuïnament ferida.
-Ho
sento. Quina classe de nau és? -Va agafar la tauleta de dades.
-No
ho diu a la tauleta de dades? -li va preguntar la Haathi.
-Sí,
vol dir que no ho sap? -Va dir la Maglenna.
Ell
va mirar a la tauleta, i després va aixecar la mirada.
-Esperi
un moment! Això no és... -Va dir al canó del blàster pesat de la Haathi.
Després
d'arrossegar el seu cos inconscient, encara a la cadira, a una cantonada, la Haathi
enfundà el seu blàster i es va recolzar en el panell de control.
-Molt
bé -Va dir a la Maglenna-. Això és el que passarà. La Morgan i en Jayme estan
esperant que jo els digui quin seria el lloc més obvi per a un intent d'entrada
a la força, i d'aquí a deu minuts el faran volar. Ara vaig a quedar-me al
costat del Sr. Terminal Auxiliar aquí present per esbrinar exactament on
guarden els imperials dels subministraments importants a l'altre costat del mur
divisori. Després faré un treball absolutament horrible per cobrir les meves
petjades.
-I jo
que faig?
-Faràs
un treball absolutament brillant per cobrir les meves petjades.
-I què
hi ha del super-vaixell de càrrega?
-No
té importància ara mateix. Entra al sistema i posa en moviment el meu nou pla.
-I quin
és?
-El
Sr. Tinent Imperial t'havia obert l'arxiu d'enviaments, oi?
-Sí.
-Vas
a canviar algunes coses.
-Què,
els horaris?
-Això
és el que tu creuries, oi? Això és el que anem a fer-los pensar. Tu, per
contra, vas a re-utilitzar les futures ordres d'enviament. Diguem que et trobes
amb un carregament d'artilleria pesada destinada a alguna gegantesca fortalesa
imperial a, no sé, Coruscant o algun lloc gran.
-Sí?
-Seria
millor camí per a Rebel·lió si aquest important carregament anés a algun lloc
petit i amb mínima seguretat com Rodaj... Ai mare, si això està a un pas de la
nostra base de Vale 4!
La
Maglenna va continuar mostrant preocupació, però els seus ulls es van
il·luminar.
-I tot
això ja ha estat processat pels imperials -Va dir.
-Sí.
Tot ha estat aprovat per endavant.
La
Maglenna es va posar mans a l'obra amb una expressió de diligència barrejada
amb sorpresa. En un espai de temps relativament breu, totes dues van poder
obrir-se camí pels arxius de dades, després de parlar breument sobre quines
bases rebels estaven situades prop de quines bases imperials. La Haathi, per la
seva banda, va concentrar els seus esforços en el magatzem; va localitzar les
zones que un terrorista sense experiència voldria sabotejar, les va transmetre
al Jayme i la Morgan, i va fer un treball deliberadament maldestre en ocultar
els seus passos informàtics.
Finalment
la Haathi comprovà el seu crono.
-Estàs
ja llesta? -Va preguntar a la Maglenna.
-Gairebé
-Va dir la Maglenna-. Encara tenim un lloc a Sheshar...?
-Ei!
Ambdues
es van tornar de sobte, amb els blàsters a la mà, per veure un brigada de
mitjana edat dret a la porta.
Aquest
immediatament va retrocedir d'esquena cap al passadís.
-Seguretat!
-Va exclamar, llançant-se com va poder cap a la paret posterior. Els dos trets
atordidors van impactar en el seu tors, però no abans que premés el botó
d'alarma amb el seu colze.
-Oh,
vaja. -La Haathi va sortir corrent al passadís. Un centenar de tècnics
sobresaltats pràcticament havien colpejat el sostre d'un salt. A l'altre costat
de la sala principal, darrere del mur de transpariacer oposat, hi havia un
conjunt de tres turboascensors, cap als que la Haathi va pensar en córrer fins
que va advertir els llums vermells que parpellejaven sobre cadascun d'ells.
-Bloqueig
de seguretat! -Va dir a la Maglenna, que ara estava dreta al seu costat.
-I això
què vol dir?
-Que
hi haurà una esquadra de soldats d'assalt aquí baix en uns dos minuts. Regla
número dos: si les coses van com la seda, estàs anant de dret a una emboscada!
La
Maglenna clarament estava lluitant per l'impuls natural del seu cos de sucumbir
al pànic, i sostenia el blàster com si no estigués segura de si simplement
havia d'enfundar-lo i actuar de forma casual. La seva pregunta va ser resposta
pels dos guàrdies de la porta blindada principal, que van arribar corrent, van
veure immediatament a la dona, i van començar a disparar.
***
L'espatlla
d'en Jayme l'estava matant. Hi havia aterrat en els graons d'entrada a
l'estafeta postal i havia tornat en si just a temps per veure el cos de la
Morgan xocant contra tres agents de l'OIS. Ella es va aixecar; ells no.
Si
hagués estat una mica més lúcid, en Jayme podria haver estat capaç d'ajudar-la,
però, en el seu estat, es va limitar a observar en complet estupor com la Morgan
trontollava allunyant-se una mica del repulsor i després activava la borsa
d'explosius que dos agents havien trobat al sòl. En Jayme va tornar a desmaiar-se,
i el següent que va saber era que el repulsor havia estat destruït, els agents
estaven morts, i la Morgan havia desaparegut.
La T'Charek em matarà.
Sense
pensar-ho realment, en Jayme es va agafar a la barana i es va aixecar. Semblava
haver-hi una gran confusió al seu voltant, però no podia escoltar res, i per un
instant es va preguntar si li havien rebentat els timpans. Després va escoltar
una veu llunyana.
-Aquest
és l'altre!
En Jayme
es va concentrar; la veu provenia d'un home que no estava tan lluny després de
tot: un Capità dret a la coberta posterior d'un repulsor que tenia dos agents
de l'OIS al seient davanter, i un altre manejant un gran canó de coberta muntat
prop del Capità. Un dels supervivents de l'última explosió va escoltar l'ordre
i va córrer cap als graons. Portava les mans tancades en punys i la seva
pistolera estava buida; evidentment ell i el seu blàster havien estat separats.
En Jayme
tenia el mateix problema. La seva mirada va passar de l'agent que s'aproximava
al Capità del repulsor, i després al canó de coberta que sotjava sobre el cap
del Capità.
-Atrapeu-lo
per interrogar-lo! -Va cridar el Capità.
Era
tot el que en Jayme necessitava sentir. Quan l'agent es va acostar als
esglaons, en Jayme li va donar una puntada de peu al pit. Després va agafar la
part superior del marc de la finestra més propera -que, com totes les altres
d'aquest edifici, encara no havia estat honrada amb transpariacer- i va saltar
a l'interior amb les cames per davant.
Els
peus van caure sobre un sòl desigual al que li faltaven rajoles, i es va
apartar de la finestra. Era un lloc molt ampli, sense escriptoris, taulells ni
cap dels luxes que habitualment tindria. Si no fos per un generador de potència
que emetia una lluentor blava contra el mur oposat, la sala hauria estat
completament a les fosques.
En Jayme
va agafar un dels llargs cables del generador que jeien per terra, el va lligar
als pals a banda i banda de la porta principal, i va esperar, amb els ulls en
les finestres. Uns vint segons després, una silueta fosca amb un gran casc
negre de l'OIS va aparèixer a la finestra situada just enfront d'ell; el
brunzit d'un repulsor i la furiosa veu del Capità van passar per les finestres
de l'altre costat. En Jayme va romandre en les ombres i no va dir res.
De
sobte dos agents van entrar en tromba per la porta principal, amb els rifles blàster
a l'altura del pit. Tots dos van llançar simultàniament panteixos d'asfíxia en
xocar les seves goles contra el cable del generador. En Jayme va donar una coça
a un rifle i va agafar l'altre, i va sortir corrent per la porta principal.
Encara
no sabia exactament on es trobava, però hi havia una multitud de soldats
d'infanteria corrent per allà igual de confusos que ell i que no li prestaven
cap atenció. Es va aixecar i es va barrejar entre la gent.
Estúpid, estúpid, estúpid,
va pensar mentre trotava amb un grapat de soldats que corria allunyant-se del
lloc de l'explosió cap a un bloc de residències. Es va separar del grup i va
córrer per un carreró lateral. M'hauria
d'haver quedat enganxat a ella, l'hauria d'haver protegit de l'explosió
d'alguna manera...
Quan
va girar la cantonada, seguia pensant en la Morgan; així va ser com dos dels
agents d'en Mylesgood van sortir de les ombres i el van atrapar fàcilment en una
asfixiant adherència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada