16
Els raigs
làser dels caces TIE perseguidors s'acostaven a la nau Imperial robada de la
Jaina. Una càrrega explosiva crepità fora d'una de les cantonades de l'imponent
panell hexagonal, ruixant-lo amb un xàfec d'espurnes.
La Jaina
va lluitar per mantenir el control de la seva nau que va començar a donar
voltes. Perdia energia, però la seva nau seguia avançant, accionada en impuls
silenciós. Els silenciosos motors estaven preparats per a una acció encoberta,
no per a la velocitat. Darrere d'ella, els furiosos caces TIE s'acostaven.
La Jaina
va volar en una frenètica acció evasiva, pujant i baixant, baixant fins a les
copes dels arbres de la selva i després tornant a elevar-se, esperant que els
pilots Imperials cometessin un error, estavellant-se contra la branca d'un
arbre, xocant un contra un altre, o qualsevol altra cosa.
No hi va
haver sort.
Els tres
perseguidors havien arribat a un punt cec en les mires, i la Jaina va realitzar
una última jugada. Utilitzant la velocitat mental que li havia proporcionat el
seu entrenament Jedi, va fer girar el seu caça TIE com una pilota, a dalt, però
un instant després, ella estava fora del seu camp de visió, però directament
cap a ells. La distància es va reduir en un instant. La Jaina només tenia temps
per a un únic tret.
I no
podia desaprofitar-lo.
El tret
del seu canó làser va esquinçar el fons d'un dels caces TIE, tallant els seus
controls i trencant el tancament hermètic de la cabina del pilot. El pilot va caure
a través del forat i va donar tombarelles cap a la selva.
La Jaina va
rugir entre els altres dos caces TIE, posant tan aviat com va poder espai pel
mig en direcció oposada. Van donar mitja volta, prenent-los més temps per
completar els tres-cents seixanta graus en l'aire, però en un moment tornaven a
continuar la seva persecució.
La Jaina
va passar la seva mirada pels panells de control, buscant qualsevol cosa que li
pogués ajudar, alguna arma secreta que aquell caça TIE pogués tenir. Va dubtar
trobar qualsevol altra cosa que els seus perseguidors no poguessin
contrarestar.
Llavors,
els seus ulls es van centrar en un petit botó. DESVIAMENT A MOTORS IÒNICS
BESSONS. De sobte, ella es va adonar que això connectaria els motors normals
del caça TIE eliminant l'estat silenciós que estava utilitzant. Sense
titubejar, va pressionar el botó desactivant el desviament amb un xiscle de
poder, i el seu caça TIE va sortir disparat. La sobtada acceleració la va pegar
contra el seient de control, arrufant els llavis en una ganyota de disgust. La
nau es va moure més ràpid que qualsevol altra cosa que la Jaina hagués tocat
alguna vegada.
Si podia
guanyar prou distància directament cap a l'òrbita, llavors podria girar al
voltant de la lluna selvàtica, tallant els seus motors un temps i anar a la
deriva pel negre espai. El revestiment sigil·lós de l'armadura d'aquella nau
seria un enorme avantatge. Si pogués simplement perdre'ls de vista, podria
fer-se invisible... i estaria fora de perill.
Fent ús
de l'acceleració de la nau i treballant amb les seves mans contra la gravetat
augmentada pel sorollós vol, la Jaina va inclinar ascendentment el curs a
través de l'atmosfera cap a l'espai.
El parell
de caces Imperials restants, es va moure a gran velocitat darrere d'ella. Ella
no sabia si la seva acceleració la permetria volar molt més ràpid que els caces
TIE normals, però sabia que havia de guanyar distància utilitzant tot el seu
enginy.
La prima
atmosfera va deixar un color porpra profund, i després, la mitjanit blava de
l'espai. Per a la seva sobtada desil·lusió, va veure que els restants caces TIE
havien escurçat la distància de nou, no tant com abans, però dins del rang
visual. El seu pla mai funcionaria si no podia evadir-se i desaparèixer contra
la silenciosa negror de l'espai. El seu blindatge de camuflatge seria inútil
ara.
La Jaina
es va preguntar si havia de lluitar de front novament. Hi havia una oportunitat
que pogués enfrontar-se als dos caces Imperials abans que la derroquessin a
trets... però ho dubtava. Estaria acabada.
En aquell
moment de desesperació, la Jaina va veure una tremolosa llum en la negror de
l'espai, a mesura que noves naus de reforç sorgien de l’hiperespai. Naus de guerra de la Nova República! El
seu cor va fer un salt. Era una petita flota, però ben armada i en condicions
d'enfrontar-se a l’Acadèmia de l'Ombra. El senyal de socors del seu germà
finalment, havia d'haver arribat.
Amb un
crit d'alegria, la Jaina va canviar el curs i es va dirigir com un projectil
cap a la flota de canoneres corellianes i corbetes, les més ràpides que la Nova
República havia pogut reunir per socórrer l'Acadèmia Jedi. El seu caça TIE
robat va vibrar a mesura que empenyia l'accelerador més enllà de les línies
vermelles. Continuava perdent energia del seu malmès panell lateral.
- Vinga,
vinga -va dir la Jaina mossegant-se els llavis. La nau només havia d'aguantar
uns moments més. Només uns moments.
La
corbeta corelliana va sorgir amenaçadorament més i més a prop. Però els caces
TIE enemics seguien darrere d'ella, encara disparant.
La Jaina
va donar voltes i va esquivar-los fins que finalment va entrar dins de l'abast
de les naus de la Nova República.
Van
començar a disparar enormes raigs dels seus turbolàser que es movien a gran
velocitat tan a prop de la seva nau que els cruixents feixos van aclaparar els
seus ulls.
Li va portar
un moment a la Jaina adonar-se que les naus li estaven disparant a ella.
Ràpidament
va entendre la seva insensatesa. Estava allà, dirigint-se a una flota amb dos
caces TIE més just darrere d'ella, amb els seus canons disparant. Els devia
haver semblat que les tres naus eren alguna mena de naus suïcida.
Va agafar
el sistema de comunicacions, canviant l'interruptor a un canal obert, i va
parlar en tot l'ample de banda.
- Flota
de la Nova República, no dispari, no dispari! Sóc la Jaina Solo. He robat un
caça Imperial.
Més naus
van aparèixer a un costat, fortament armades i de diverses classes, portant la
insígnia de l'Estació Cercadora de Gemmes, la instal·lació processadora de
gemmes Corusca d’en Lando Calrissian que orbitava el gegant gasós de Yavin.
- Jaina
Solo? -La veu d’en Lando es va escoltar pel sistema de comunicacions -.
Senyoreta, que fas aquí fora?
-
Convertir-me en pols espacial si vostès no s'encarreguen d'aquests dos caces
TIE de la meva cua!
La veu de
l'Almirall Ackbar els va interrompre.
-Estem
apuntant -va dir -. No tinguis por, Jaina Solo.
- Sóc el
que va a la davantera -els hi va recordar nerviosament -. No li doneu al caça
TIE equivocat! Bé, a què estan esperant?
Una onada
de raigs turbolàser va crear un dens patró en l'espai al voltant de la Jaina,
una trama de foc mortífer. Dotzenes de raigs van ser disparats des de les
canoneres corellianes i de la flota privada d’en Lando Calrissian. En uns
moments, els caces TIE van ser vaporitzats i la Jaina va deixar escapar un
llarg sospir d'alleujament.
Enviant
un senyal des de la corbeta corelliana insígnia, l'Almirall Ackbar la va guiar
cap a la badia d'atracada.
- Si us
plau puja a bord, Jaina Solo -va dir -. Li oferim refugi des d'ara mentre
lluitem contra l'Acadèmia de l'Ombra. Creiem que és el millor camí per protegir
el personal de la superfície.
-
Encantada de sentir això -va dir la Jaina -. Però tan aviat com estigui el camí
lliure, vull tornar a la superfície a lluitar al costat del meu germà i amics.
- Si
complim bé el nostre comès -va dir l’Ackbar -, no quedarà molta lluita.
Després
d'atracar, la Jaina va escalar pel caça TIE robat, transpirant amb excés i
contenta de sortir de la nau Imperial. Ja no sentia aquest gran desig de volar.
La seva primera experiència havia estat excitant, però no una cosa que
necessàriament voldria repetir.
Saludant
a alguns soldats de la Nova República, la Jaina va passar ràpidament els seus
dits pel seu llarg pèl marró i després, va agafar un turboascensor. Quan va
arribar al pont, es va col·locar al costat de l’Almirall Ackbar i va observar a
la flota atacar l'enorme estació coberta de pues.
Les naus
de guerra de la Nova República van colpejar el centre d'entrenament dels Jedi
Foscos en òrbita sobre Yavin IV. Els escuts energètics de l'Acadèmia de l'Ombra
van aguantar però el constant bombardeig es va prendre el seu preu.
Les naus
d’en Lando Calrissian, es van apropar més, afegint el foc de les seves armes. Sota la connexió combinada, l'Acadèmia de
l'Ombra segurament seria destruïda en menys temps, va pensar la Jaina.
L’Ackbar
va enviar una transmissió.
-
Acadèmia de l'Ombra, preparin-se per rendir-se o seran abordats.
No
obstant això, la Jaina no va tenir temps per relaxar-se.
L'Acadèmia
de l'Ombra no es va molestar a donar una contestació, i un dels oficials
tàctics sobtadament va cridar:
-
Almirall Ackbar, estem detectant una fluctuació en l'hiperespai, per estribord.
Sembla com si una sencera...
A mesura
que la Jaina observava la pantalla, un grup d’aterridores naus Imperials van
aparèixer, Destructors Estel·lars que semblaven que havien estat acoblats
precipitadament i modificats. Precipitat o no; el seu armament era nou i letal.
- D'on ve
aquesta flota? -Va grallar en Lando sobre el canal de comunicacions.
Nau rere
nau Imperial va arribar, una completa i fortament armada força d'atac que devia
lleialtat al Segon Imperi. Abans fins i tot abans d'orientar-se, les naus
Imperials van començar a disparar sobre la flota de la Nova República.
- Escuts
amunt! -va ordenar l'Almirall Ackbar. Es va girar cap a la Jaina amb els seus
arrodonits ulls de peix amb aparença alarmada -. Sembla que podem experimentar
alguna dificultat després de tot -va dir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada