Jedi sota setge (I)

JEDI SOTA SETGE
 

Kevin J. Anderson

Rebecca Moesta

1

La Jaina va creure que l'advertència era un signe que en Zekk encara es preocupava per ella i pel seu germà bessó Jacen. Ella i els seus amics havien tornat a Yavin IV feia només uns minuts. Cap d'ells havia dormit molt en el viatge hiperespacial de tornada, però tots ells fluïen en adrenalina. La Jaina sentia que esclataria si no feia alguna cosa immediatament. Massa preparatius per fer i que planejar.

Al costat d'ella, prop de l'entrada de l'hangar, en Jacen li va donar un cop de colze. Quan ella va mirar cap a ell, els seus ulls color cafè van mirar directament als d'ella.

- Escolta, tot anirà bé -va dir -. L’oncle Luke sabrà què fer. Ja ha passat per bastants atacs imperials.

-Segur, això fa que em senti una mica millor -va respondre ella, sense creure-s'ho per un moment.

Com sempre, en Jacen va recórrer a una de les seves armes preferides per treure-li de la ment la batalla que ella tenia la certesa que s'acostava.

- Escolta, Vols sentir un acudit?

-Sí Jacen -va dir la Tenel Ka caminant a llargs passos per unir-se a ells -. Crec que l'humor podria ser d'alguna ajuda ara.

La noia de Dathomir, refulgia de la suor d'haver passat els últims deu minuts corrent per estirar els músculs en un esforç per eliminar la seva pròpia tensió.

- Molt bé Jacen. Dispara -va dir la Jaina fingint preparar-se psicològicament per al pitjor.

La Tenel Ka, va tirar cap enrere les seves llargues trenes daurades vermelloses amb el seu braç. El seu braç esquerre havia estat tallat accidentalment durant un entrenament amb espases de llum, i ella es va negar a acceptar un substitut artificial. Va inclinar el cap cap en Jacen.

-Pots procedir amb l'acudit.

-D'acord, quina hora és quan un caminant imperial fa un pas al teu crono de canell? -En Jacen aixecà les celles, esperant -. Hora de comprar un nou crono!

Després d'uns moments de silenci sepulcral, la Tenel Ka inclinà el cap i va dir amb veu seriosa:

-Gràcies Jacen. El teu humor és molt... adequat. -La noia guerrera mai mostrava un somriure, però la Jaina va pensar que havia detectat una espurna en els calmats ulls grisos de la seva amiga. La Jaina encara gemegava la seva simulada agonia quan en Luke i el jove wookiee Lowbacca van sortir de la Caçadora d'Ombres.

Decidint que no hi havia un moment a perdre, la Jaina es va afanyar a arribar-s’hi. Aparentment l'oncle Luke va haver de sentir el mateix ja que quan en Jacen i la Tenel Ka van trotar darrere de la Jaina, el Mestre Jedi va començar a parlar sense preàmbuls.

-Li portarà al Segon Imperi algun temps instal·lar els nous components d'ordinadors que van robar per a la seva flota -va dir en Luke -. Tindrem uns dies encara, però no vull assumir cap risc. Lowie, Tionne i Raynar sortireu del Temple cap al llac per fer uns exercicis d'entrenament. M'agradaria que agafessis el teu T-23 i els portessis de tornada. Necessitem treballar tots junts.

En Lowie va rugir una afirmació i va córrer cap al saltacels que el seu oncle Chewbacca li havia donat. Des de la cintura d’en Lowie, el droide traductor miniaturitzat TM2 va dir:

-I tant, senyor. És un gran plaer per l'amo Lowbacca ser d'utilitat. Penseu-ho fet.

Reprenent al petit droide pels seus adorns amb un grunyit, el jove wookiee es va enfilar al petit T-23 i va tancar la cabina.

En Luke va recórrer a la jove guerrera de Dathomir.

- Tenel Ka, reuneix tants estudiants com puguis i dóna'ls un curs intensiu de combat en terra contra atacs guerrillers. No estic segur de quina estratègia utilitzarà l'Acadèmia de l'Ombra, però no puc pensar en ningú millor que tu per ensenyar-los els mètodes de comando.

- Sí, ella va estar genial contra aquests assassins Bartokk a Hapes -va dir en Jacen.

La Jaina es va sorprendre pel rosat del seu rubor que va veure en la Tenel Ka abans que donés una brusca inclinació de cap i se n'anés a la seva comesa.

- Que hi ha sobre en Jacen i de mi, oncle Luke? -Va preguntar la Jaina, esclatant d'impaciència -. Què hauríem de fer? Volem ajudar.

- Ara que el Falcó Mil·lenari se n'ha anat, necessitem recuperar els generadors d'escuts i activar-los per protegir-nos d'un atac aeri. Veniu amb mi.

El nou equip principal de generadors d'escuts defensius estava situat a la selva, a l'altre costat del riu, però els escuts es controlaven des del Centre de Comunicacions. En Han Solo recentment havia portat els components des de Coruscant com a subterfugi mentre la Nova República es barallava per reunir majors defenses contra l'imminent atac Imperial.

- Escolta, hauria d’enviar un missatge a la mare? -Va preguntar en Jacen asseient-se en una de les consoles.

- No fins que no sapiguem més -va contestar en Luke -. El vostre pare i en Chewie anaven a contactar amb ella i explicar-li tot una vegada que estiguessin en camí. La Leia està molt ocupada reunint les tropes per situar algunes aquí permanentment com a protectors per a l'Acadèmia Jedi. De moment, hem de fer tot el que puguem per protegir-nos a nosaltres mateixos.

- Mentrestant, Jacen, monitora totes les bandes de comunicacions. Mira si pots recollir qualsevol senyal, especialment aquelles que podrien ser codis Imperials. Jaina, donem energia en aquests generadors d'escuts i encenguem-los.

- Ja estic en això, Oncle Luke. -La Jaina li va somriure des del lloc de comandament -. Els escuts estan alçats i a ple rendiment. Crec que hauríem d'executar una revisió completa de disposició, només per estar segurs que no hi ha obertures en les nostres defenses.

En Jacen es va posar un casc auricular i va començar a escanejar a través de les diverses freqüències de comunicacions. Tot just havia començat quan un fort esclat brollà de l'audiòfon seguit d'una veu familiar.

-... Sol·licitant permís per aterrar i les altres coses usuals. Aquí vaig. Vara del Raig fora.

- Escolta, espera! -Va dir en Jacen recuperant la veu a la vora del pànic -, no pots fer-ho vull dir; hem de baixar primer els nostres escuts. Dóna'm un minut, Peckhum.

- Escuts? Quins escuts? -La veu del vell va tornar a sorgir -. Jo i el Vara del Raig hem fet el subministrament a Yavin IV durant anys. Mai ens hem preocupat per escuts abans.

- Ens trobarem a la zona d'aterratge i t'ho explicarem tot -va dir en Jacen -. Espera un minut.

- Vaig a necessitar un codi d'entrada? -Va preguntar en Peckhum -. Ningú em va donar cap codi abans que deixés Coruscant. Ningú em va dir res sobre cap escut.

En Jacen mirà en Luke.

-És el vell Peckhum al Vara del Raig -va dir -. Necessita un codi d'entrada?

En Luke va negar amb el cap i va donar un senyal a la Jaina perquè deixés caure els escuts. La Jaina es va inclinar sobre la consola de control amb el seu llavi atrapat entre les seves dents. Després d'un minut va dir:

-Aquí, això ha d’eliminar-lo. Escuts baixats de nou.

Per alguna raó, ara que els escuts estaven desactivats, en Jacen va sentir una guspira freda de vulnerabilitat pujant-li pel seu coll.

- Bé, Peckhum -va dir -, net per aterrar. Però fes-ho ràpid, així podem tornar a alçar els escuts altra vegada.

Quan el vell va fer un pas fora de la seva maltractada llançadora de subministraments, semblava el mateix que les altres tantes vegades que en Jacen l'havia vist: pell pàl·lida, cabells llargs, galtes grises, i un vestit de vol arrugat.

- Vinga Peckhum -va dir en Jacen -. T'ajudaré a ficar els subministraments dins. Hem d’afanyar-nos, abans que arribin els Imperials.

- Imperials? - El vell es va gratar el cap -. És per això que tenen els escuts d'energia alçats? Estem sota atac?

-Està bé -va dir en Jacen, impacient per tenir el Vara del Raig descarregat -. Els escuts tornen a estar alçats. Pots veure'ls tu mateix.

El vell, va aixecar el seu coll i es va quedar mirant el blanc cel boirós de la lluna selvàtica.

- I l'atac?

- Bé, vàrem escoltar un rumor, un bastant sòlid -va vacil·lar -. D’en Zekk. Ell va ser qui va dirigir l'assalt a les instal·lacions de fabricació d'ordinadors a Kashyyyk, i ell va ser qui va advertir a la Jaina que l'Acadèmia de l'Ombra està de camí. Millor entrem.

El vell Peckhum mirà en Jacen alarmat. L'adolescent Zekk havia estat com un fill per a ell; havien conviscut en els nivells inferiors de Coruscant... fins que en Zekk havia estat segrestat per l'Acadèmia de l'Ombra.

Alhora que una familiar guspira va avançar per la columna d’en Jacen, en Peckhum va murmurar:

- Massa tard -va dir apuntant al cel -. Ja són aquí.

Següent