L’Heroi de Cartao
Timothy Zahn
I
Un any
després de la batalla de Geonosis...
1 La
crida de l'Heroi
-Conseller Doriana? -Va dir la veu
profunda d'Emil Kerseage. -Ja som aquí.
En Kinman Doriana es va despertar,
parpellejant pels raigs de sol que es colaven a través de les finestretes de la
llançadora. Mirà breument el paisatge que discorria sota ell, intentant
recordar on es trobava exactament. Havia estat en tants sistemes...
La desorientació es va esvair. Estava
a Cartao, el centre comercial principal del sector Prackla, acuradament neutral
en la guerra entre la República i els Separatistes.
-Aquí està, -va dir en Kerseage. Girà
la palanca de control delicadament, fent girar la llançadora cap a l'esquerra
per donar una vista millor a Doriana. -Creacions Spaarti.
En Doriana va mirar cap a fora per la
finestreta lateral, sense poder evitar sentir-se impressionat.
Situada entre un grup de pujols
boscosos al nord del petit poble de Ciutat Foulahn, potser a uns tres
quilòmetres al nord-oest de l'igualment compacte espaiport Triv, estava l'única
fàbrica coneguda com a Creacions Spaarti. Amb prop d'un quilòmetre de longitud
en la seva part més ampla, tenia l'aspecte de mosaic de quelcom que ha estat
retocat una vegada i una altra al llarg de dècades. La teulada reflectia aquest
caos gelat, amb torres, sortides d'aire, antenes i claraboies apareixent en
llocs aparentment aleatoris a l'edifici de tres pisos. No va veure cap
finestra, i la ventilació semblava controlada per una sèrie de petits
respiradors repartits a mitja alçada pels murs laterals.
-Impressionant, -va comentar ell.
-Això creu? -va dir en Kerseage
encongint-se d'espatlles. -Personalment, sempre l'he considerat la versió
arquitectònica d'uns males herbes. Sense ordre ni organització per cap costat.
-Ha estat alguna vegada a dins?
-Només poden entrar els empleats, -va
dir l'altre, torçant el llavi amb disgust i ressentiment. -Ells i els
importants i poderosos.
-Com jo? -va preguntar en Doriana.
En Kerseage el va mirar, com si de
sobte recordés qui era el seu passatger.
-No, no, estava pensant en els
companys de Lord Binalie-, va justificar-se precipitadament. -El Consell de
Comerç de Prackla, aquest tipus de gent.
-No té bona opinió sobre ells?
En Kerseage va arronsar les espatlles
de nou, de forma incòmoda aquesta vegada.
-No té res a veure amb mi, -va murmurar.
-Tinc una llançadora; Porto a la gent a llocs. Això és tot.
-Ja veig. -va dir en Doriana,
retornant la seva atenció a la planta que ara passava just per sota d'ells.
Estava clar que en Kerseage no volia dir res més.
Però tampoc necessitava fer-ho. Com
sempre feia, en Doriana s'havia assegurat d'investigar Cartao abans d'arribar i
contractar aquest home en particular per portar-li a través del poc poblat
planeta fins a Creacions Spaarti. La companyia de transports de mercaderies de
la qual era propietari en Kerseage va fer fallida a causa d'una regulació pobrament
redactada que el Consell de Comerç Prackla va fer vigent després de la Batalla
de Geonosis. L'apel·lació d'en Kerseage encara estava donant tombs pel sistema,
però el tema seguia sense resoldre's. La seva companyia havia desaparegut, i
estava clar que ell culpava a Lord Binalie per això.
-Què hi ha de les instal·lacions
satèl·lit de la planta? -Va preguntar, passant la vista per les àrees boscoses
al nord i l'oest de la instal·lació principal. -Els edificis on es guarden les
matèries primeres i els productes acabats.
-Es refereix als tres Outlinks?
-Això és, -va dir en Doriana -On són?
-No ho sé amb exactitud, -va dir en Kerseage.
-El més proper se suposa que està a uns tres quilòmetres al nord-est, passats
aquests barracons de sostre gris d'allà.- Li va assenyalar.
-Mm, -va dir en Doriana, mirant a la
llunyania. No hi havia res en aquesta direcció que pogués veure.
Ben
camuflat, ja fos per accident o per disseny. Podria ser útil.
-On viu Lord Binalie?
-Allà.- En Kerseage va assenyalar a
l'esquerra mentre feia virar la llançadora en un mig cercle.
-Veu Ciutat Foulahn, just al sud
d'aquella franja d'herba d'un quilòmetre d'ample?
-La veig, -va dir en Doriana. -No
crec haver vist mai una ciutat que acabés de forma tan abrupta. Excepte quan hi
ha un llac o un penya-segat que la limiti, és clar.
-Podria ser perfectament un
penya-segat, -va grunyir en Kerseage. -Aquesta línia d'herba marca la vora del
sud de la terra d'Spaarti, i ningú construeix o viatja allà. Els Cranscoc
insisteixen en això. De totes maneres, veu aquesta gran àrea oberta a la vora
nord de la ciutat, confrontant la tira d'herba?
-Sí, -va dir en Doriana.
Semblava un parc amb herba, diversos
grups d'arbres, grans seccions d'arbustos esculpits, amb diversos edificis
petits i un de molt gran. Fins i tot des d'aquesta distància, el lloc feia
pudor a riquesa i poder. En un dels petits turons que donaven a la planta, va
poder veure un parell de figures que romanien juntes dretes.
-La finca Binalie?
-Això és, -va dir en Kerseage. -N'ha
vist prou?
En Doriana va donar un últim cop
d'ull al seu voltant, fixant la geografia en la seva ment.
Les ciutats de Foulahn i Navroc que
donaven al sud i sud-est de la planta, amb els escarpats Pujols Vermells
delimitant l'extrem sud de les dues ciutats. L'espaiport Triv estava a l'est,
amb baixos i boscosos turons estenent-se cap al nord, i un petit riu que
passava entre les dues ciutats i després entre Foulahn i l'espaiport.
-Sí,- li va dir al pilot,
recol·locant-se al seu seient. -Anem a veure Lord Binalie.
-Estan donant unes voltes més, -va anunciar
en Corf Binalie, cobrint-se els ulls amb la seva mà mentre mirava cap al cel. -Crec
que han de venir cap aquí.
-Qui, la gent de la llançadora? -va preguntar
en Jafer Torles, amb el seu pèl blanc caient sobre les seves galtes mentre
mirava a terra, intentant recollir un cep siviviv que ell i el noi havien estat
buscant des de feia mitja hora. -Sí, ho sé.
-Saps qui és? -va preguntar en Corf
arrufant les celles. -Et va dir Pare alguna cosa sobre els visitants?
-No, però no necessitava fer-ho, -va assegurar
en Torles al noi. -És obvi des de fa un minut.
-Au, vinga, -va objectar en Corf amb
el to impacient que els nois de dotze anys fan tan bé. -Com podies saber-ho?
-Simple deducció lògica,- li va dir en
Torles en el to pedant d'instructor que els homes de setanta-tres anys fan
igual de bé. -No hi havia cap raó perquè passessin directament sobre la planta
llevat que fos això en concret el que estaven buscant. Després d'adonar-se del
poc que podien treure d'això, el seu següent pas lògic és voler fer una ullada
des de dins. Per això, necessiten venir a veure el teu pare.
En Corf va moure el cap impressionat.
-Jo, -va dir ell. -Tant de bo fos un
Jedi.
-Si ho fossis, probablement hauries
d'anar a la guerra algun dia, -va advertir-li en Torles.
-Tu no has hagut d'anar, -va assenyalar
en Corf.
-Encara no, -va dir en Torles amb un
gest d'enuig. -Però em podrien cridar en qualsevol moment. El Consell
simplement va decidir deixar a uns quants Jedi on estàvem de moment per si hi
havia moviments Separatistes inesperats en les nostres àrees. Jo podria arribar
al lloc del problema en qualsevol punt dels Sectors Prackla o Locris molt abans
que poguessin enviar a algú des de Coruscant o des d'alguna de les àrees de
batalla. Ser un Jedi mai és fàcil i pot ser molt perillós.
-Sí, però ets molt llest, -va dir en Corf.
Estava clar que el llunyà ressò de la guerra no li afectava gens ni mica. -Ets
bo figurant-te coses.
-El pensament lògic no és patrimoni
exclusiu dels Jedi,- el va amonestar en Torles. -Qualsevol pot aprendre a
ajuntar fets en l'ordre correcte.
-Potser, -va dir en Corf. -Jo
segueixo pensant que és cosa dels Jedi.
En Torles va somriure, cobrint els
seus ulls amb la mà mentre veia aproximar-se a la llançadora. De fet, ell no
sabia que la llançadora anava a la finca Binalie, però havia conclòs que hi
havia una alta probabilitat que així fos. Si resultava que el pilot estava
simplement ensenyant Creacions Spaarti a algun amic que estigués de visita, ell
anava a quedar com un ximple.
Això no seria gens estrany. En Torles
havia passat els últims trenta anys a Cartao, dispensant coneixement,
intervenint en disputes i encarregant-se dels pirates ocasionals o d'algun
senyor del crim massa impacient. Alguns dels vilatans havien acabat respectant-lo,
altres havien triat odiar-lo, mentre que la majoria ni tan sols sabien que el
Sector Prackla tenia un guardià Jedi.
Però mai en aquests trenta anys s'havia
trobat amb un cas d'adoració cega com el d'en Corf Binalie.
En els seus primers anys, hauria
estat gratificant, per no dir afalagador, ser tingut en tan alta estima. No
obstant això, amb la perspectiva dels anys podia veure el perill que comportava
aquesta adulació inconscient. Fins i tot tenint dotze anys, en Corf hauria de
ser capaç de reconèixer les debilitats d'una persona a més dels seus punts
forts; hauria d'estar aprenent a acceptar la gent tal com és, i no crear una
lent de perfecció a través de la qual mirar-la. En lloc d'això, el noi insistia
a veure-li com el Jedi Definitiu: alt i fort, savi i amable, i mai, mai,
equivocat.
Aquest incident en concret no anava a
fer massa per canviar aquesta percepció.
La llançadora va passar sobre els
seus caps, indicant sens dubte que anava cap a la plataforma d'aterratge
privada al costat de la mansió Binalie.
I mentre ho feia, en Torles va poder
veure clarament el nom de la companyia al lateral de la llançadora.
-Anem, -va dir ell, agafant a Corf
del braç i portant-lo cap a la casa.
-Tornem? -va preguntar en Corf
arrufant les celles. -Pensava que anaves a ajudar-me a buscar aquest cep
siviviv fins a la seva arrel.
-Podem fer-ho més tard,- li va dir en
Torles. -Ara mateix, crec que hauríem d'anar a veure què és el que vol aquesta
gent del teu pare.
-D'acord, -va dir en Corf, sense
entendre-ho però disposat a acceptar la paraula d'en Torles. -Tu ets el cap.
-No sóc el cap,- li va recordar en Torles
mentre es dirigien turó avall cap a la distant casa i la llançadora que era a
la plataforma. -Només sóc el Jedi.
-Si, -va dir en Corf informalment. -El
mateix.
En Torles sospirà. Amb sort, al noi
se li passaria amb el temps.
Una de les diversions més simples d'en
Doriana en aquests dies era comptar els minuts que passaven entre que un droide
o servent desapareixia en les estances del seu senyor amb les credencials d'en
Doriana i el moment en què se li feia passar. En el cas d'en Lord Pilester
Binalie, aquest interval va ser de menys d'un minut. O Binalie era inusualment
respectuós amb les autoritats de Coruscant o estava massa preocupat amb aquest
visitant inesperat com per dedicar-se als jocs de poder.
-Conseller Doriana, -va dir en Binalie,
aixecant-se d'una immensa butaca darrere d'un encara més immens escriptori mentre
el droide de protocol escortava a Doriana fins a l'oficina. -És un gran honor
rebre a un representant del mateix Canceller Suprem Palpatine.
-També és un honor per mi
conèixer-lo, Lord Binalie, -va respondre en Doriana mentre travessava
l'habitació. -Agraeixo que em dediqui una mica del seu temps.
-És un plaer, -va dir en Binalie,
indicant-li una cadira davant l'escriptori mentre s'asseia. -Tant de bo
m'hagués avisat de la seva visita. Podria haver enviat una llançadora per
recollir-lo o haver-li dirigit cap a l'espaiport Triv des d'on podria haver
vingut amb un speeder.
-Hi havia raons per arribar a Cartao
on ho vaig fer,- li va dir en Doriana, mirant amb atenció el rostre de l'altre.
-Com les hi havia per triar el transport que vaig triar.
Un múscul de la galta d'en Binalie es
va contraure. De manera que també havia vist el nom en la llançadora d'en
Kerseage.
-Sí; Emil Kerseage. -Va dir ell. -Estic
al corrent del seu cas, Mestre Doriana, i li asseguro que el Consell de Comerç
està treballant per rectificar-lo.
Va moure una mà.
-Certament, no és una cosa en el que en
Palpatine necessiti involucrar-se personalment.
-El Canceller Suprem Palpatine és el
campió del ciutadà de a peu,- li va recordar en Doriana.
-Per descomptat, -va dir en Binalie
precipitadament, amb les primeres mostres de transpiració amarant la seva cara.
-És només que... -va dir ell.
-Sí? -va inquirir en Doriana.
El múscul de la galta es va contraure
de nou.
-Deixeu-me ser honest amb vostè, -va dir
en Binalie. -Cartao està tractant de mantenir un perfil baix en aquesta guerra
contra els Separatistes. No tenim el poder militar suficient per enviar tropes
o naus a l'altra punta de la galàxia en missions d'expedició. Fins ara hem
evitat l'atenció oficial; però si el Canceller Palpatine comença a
interessar-se en petites disputes burocràtiques, aquesta atenció oficial es
tornarà cap a nosaltres.
Tamborinejà a l'escriptori amb la
punta dels seus dits.
-I no només dels oficials de
Coruscant, -va remarcar ell. -Els Separatistes també ens han ignorat fins al
moment.
-Entenc la seva preocupació, -va dir en
Doriana. -Però ha d'entendre que ningú es pot permetre el luxe de decidir com
li va a afectar una guerra. Ni ningú pot triar la forma de servir en aquest
conflicte.
Els ulls d'en Binalie estaven fixos
en els d'en Doriana.
-Vostè no és aquí per en Kerseage,
oi? -Va dir ell.
En Doriana negà amb el cap.
-Era, i és, una útil tapadora. Però
no, el Canceller Suprem Palpatine m'envia per temes molt més importants.
La pètria cara d'en Binalie es va
tornar més pètria encara.
-Creacions Spaarti.
-Exactament, -va dir en Doriana. -El
Canceller Suprem està intrigat pels informes que ha rebut sobre una factoria on
les seves línies de producció es poden canviar pràcticament en una nit. Si la
tècnica es pogués duplicar, representaria molt en els esforços de guerra de la
República.
-No pot ser, -va dir en Binalie
secament. -Són els Cranscoc i el seu sistema d'eines fluïdes el que ho fan
possible i, que sapiguem, la colònia de Cartao és l'únic lloc on viuen els Cranscoc.
-Milers d'ells, no és així?
En Binalie va meditar durant la
mínima fracció d'un segon, com si pensés en si podia mentir.
-Uns cinquanta mil, així és, -va concedir
ell, decidint aparentment no arriscar-se. -Però es reprodueixen molt lentament,
i tan sols una petita part de cada generació té el talent que els permet ser
teixidors. Aquests són els que manipulen el fluid d'eines que fa possible
Spaarti.
-Ja veig, -va dir en Doriana, com si
no hagués investigat a fons l'operació. -Tot i així, el Canceller Suprem voldrà
que jo quedi absolutament convençut. Seria possible que inspeccionés les
instal·lacions personalment? Silenciosament i privadament, és clar.
En Binalie reconeixia una ordre
formulada de forma educada quan l'escoltava.
-Per descomptat, -va dir ell
posant-se dret. -Tinc una via privada cap a la planta.
Estaven a la meitat del passadís que
duia a la plataforma d'aterratge quan la veu d'un noi va trencar l'elegant
silenci de la mansió.
-Ei! Papà!
Els dos homes van parar i es van
girar. Corrent cap a ells venia un noi de dotze anys, el fill d'en Lord
Binalie, Corf, tal com el va identificar en Doriana. Darrere del noi, caminant
amb una gambada més llarga i un pas més tranquil, estava l'últim intèrpret del
drama previst per avui: el Cavaller Jedi Jafer Torles.
-Corf, -va dir en Binalie, sonant
sorprès i una mica incòmode. -Pensava que estaries controlant l'herba aquest
matí.
-Vam veure la llançadora, -va explicar
en Corf mentre trotava fins a quedar-se al costat del seu pare, fent un ràpid
cop d'ull a Doriana en arribar. -Aneu a la planta?
-Sí, una estona, -va diren Binalie.
-Puc anar?
En Binalie negà amb el cap.
-No aquesta vegada.
El noi va parpellejar. Estava clar
que no era la resposta que estava esperant.
-Per què no?
-Negocis, -va dir el seu pare amb
fermesa. -Només anem el conseller Doriana i jo
-Però...
-Res de discussions, -va dir en Binalie,
apartant la seva atenció d'en Corf quan el Jedi va arribar fins al grup. -M'agradaria
que conegués a Jafer Torles, el nostre guardià Jedi local. Aquest és en Kinman
Doriana, Conseller especial del Canceller Suprem Palpatine.
La pell que envoltava els ulls del
Jedi es va arrugar lleument amb el nom d'en Palpatine. Cap sorpresa, el
Canceller Suprem i el Consell Jedi havien estat cada vegada més enfrontats
durant els últims mesos.
-Mestre Torles, -va dir en Doriana
amb un lleuger moviment de cap. -M'alegra que estigui aquí. Com ha dit Lord
Binalie, anem a veure la planta. Li agradaria acompanyar-nos?
En Corf mirà sorprès al seu pare.
-Però tu has dit...
-Calla, Corf,- li va tallar en Binalie,
mirant igualment sorprès a Doriana.
-Vaig pensar que havia dit que es
tractava d'un assumpte privat.
-Això era abans de saber que el
Mestre Torles estava a l'àrea, -va dir en Doriana, mirant a la cara d'en
Binalie. Valdria la pena, va decidir sobtadament, veure fins on es podia
estrènyer en aquest home.
-Pel que, -va afegir, -no veig cap
raó per la qual no pugui venir també el seu fill. El posarà en una posició de
comandament dintre d'alguns anys, no?
Els músculs de la gola d'en Binalie
es van tensar, i els seus ulls es van estrènyer perillosament. Lord Pilester
Binalie, el peix més gran d'aquell estany no estava acostumat que la gent li
posés la traveta.
Però en Doriana també entenia el
poder. Va mantenir fixa la mirada d'en Binalie, sense repte o malícia, pensant
en si l'altre podria veure més enllà del seu enuig per recordar amb qui estava
tractant.
Aparentment va poder.
-Com desitgi, -va dir
rígidament. -Segueixi'm.
En Torles havia estat al túnel privat
d'en Binalie a Creacions Spaarti unes poques vegades, i mai va deixar de
provocar-li una sensació de meravella. Els Cranscoc havien cavat el llarg
passadís, li va dir una vegada Lord Binalie, sense usar cap tipus de
maquinària. El resultat era aquest túnel rugós que tenia la forta olor de la
terra recentment remoguda.
Però tot i l'aroma, també sabia que
en el procés d'excavació aquestes mateixes parets de terra s'havien convertit
d'alguna manera en un material tan dur i durador com el permaciment. I
l'aparent aspror de la superfície amagava subtils remolins i patrons delicats
que els cavadors Cranscoc havien gravat en ella.
Funcional, artístic i, amb la
tecnologia generalment acceptada, impossible.
Aquesta era, segons pensava en Torles,
una bona descripció de Creacions Spaarti.
-Els Cranscoc no volen gent o
vehicles a la franja d'herba entre la planta i Ciutat Foulahn, -va explicar en Binalie
a Doriana mentre l'speeder lliscava silenciosament pel túnel. -Ells diuen que
els hi molesta, encara que no sabem com ni per què. Per aquesta raó, aquest
túnel.
-Què passa amb els altres empleats?
-va preguntar en Doriana. -Els no Cranscoc. Com van a treballar?
-La majoria d'ells viuen aquí mateix,
-va dir en Binalie. -Hi ha un grup d'apartaments a la vora est de la planta,
entre l'edifici principal i l'Outlink U, per als treballadors solters. Els
Cranscoc tenen un grup de llars al nord de la planta, entre els Outlinks U i Dos,
mentre que les famílies no-Cranscoc viuen en el seu propi grup al nord-oest,
entre els Outlinks Dos i Tres.
-I com van tots a treballar? -va insistir
en Doriana. -Hi ha més túnels com aquest?
-Hi ha túnels entre la planta
principal i els Outlinks, -va dir en Binalie. -Però són principalment per a
càrrega i transferència d'equip. Els treballadors solen caminar a través de
l'herba per anar a treballar.
Va somriure lleument en veure la
mirada d'estranyesa d'en Doriana.
-Ho sé. Aparentment, els Cranscoc
insisteixen que només aquesta franja de terra quedi completament oberta. I de
nou, ningú sap per què.
El sòl del túnel va començar a
inclinar-se cap amunt, i en Torles es va trobar vigilant subreptíciament a Doriana.
La primera vegada que va fer aquest trajecte, esperava que el túnel els
diposités en alguna espècie d'àrea de recepció, i encara podia recordar com li
va xocar quan van arribar al mig d'una de les àrees de producció. Podria ser
instructiu veure si en Doriana també quedava sorprès.
I en va quedar. Va mantenir la seva
cara impassible mentre una secció del sostre es movia com un pont llevadís i l'speeder
es movia per una rampa fins al centre de la bulliciosa factoria, però en Torles
va poder sentir la tremolor de sorpresa darrere d'aquests ulls inexpressius.
-Interessant punt final, -va ser tot
el que ell va dir mentre en Binalie va deixar que l'speeder frenés.
-Als Cranscoc els hi agrada saber el
que passa al seu voltant, -va dir en Binalie, aixecant-se del seu seient mentre
el sòl es tancava darrere d'ells.
-Aquesta és l'Àrea de Producció Quatre,
on estem fent equip especial per a collita per als pantans de Caamas. El sòl
d'allà té massa arrels i l'equip normal es trenca cada pocs dies.
-Així que es dedica al negoci
d'omplir els buits del mercat? -va preguntar-li en Doriana.
-Bàsicament, -va dir en Binalie
afirmant amb el cap. -No hi ha prou terreny pantanós cultivable a la República
com per justificar la creació d'una cadena de muntatge que faci l'equip
necessari per collir-hi. Però amb el sistema Cranscoc, podem dedicar uns quants
dies o setmanes a fer tot el que els caamasians necessitessin en un any o dos,
i després canviar d'eines i fer altres projectes.
-I on té lloc aquest canvi màgic
d'eines? -va preguntar en Doriana.
-Comença a l'estació de control
principal, -va dir en Binalie, assenyalant cap a una plataforma rodona que
s'elevava a dos metres del sòl entre dues de les cadenes de muntatge. -La
d'aquesta àrea està allà.
Van creuar la plataforma, amb Binalie
guiant als seus convidats a través del laberint de cintes transportadores,
carros de transport i treballadors, tant humans com alienígenes. Pujant els
graons, es van trobar al costat d'una llarga consola que a Torles sempre li
havia recordat a una barreja de volcà allargat i un turó molt enfangat, amb una
cascada de pasta de color verd pàl·lid degotant laboriosament i constantment al
llarg de diverses seccions del pendent.
Davant del bol de recollida hi havia
cinc cranscocs, amb les seves closques brillant sota els raigs de sol que
entraven a través de la claraboia que estava tres pisos per sobre d'ells. Les
seves cames, llargues i amb múltiples articulacions, colpejaven amb ritme
sincopat la gruixuda herba que cobria completament la plataforma, seguint una
música que només ells semblaven poder escoltar.
-Aquests són cinc dels teixidors
Cranscoc, -va dir en Binalie, parlant en veu baixa. -El que sigui que facin amb
aquest flux de fluid afectarà la majoria de les màquines que pot veure.
-Poden fer tot el canvi d'eines des
d'aquí? -va preguntar en Doriana.
-No, cada màquina necessita els seus
propis ajustos,- li va dir en Binalie. -Hi ha teixidors ambulants assignats a
cada àrea per a aquest propòsit. Depenent de la complexitat, una determinada
àrea pot ser modificada en un període d'entre dos i vuit hores.
-Les seves bàsiques alteracions
nocturnes, -va dir Doriana, assentint.
-Literalment nocturnes, -va concedir en
Binalie. -Els Cranscoc fan petits ajustos durant les hores de dia, és per això
pel que aquest grup està de guàrdia, per si una de les màquines necessita ser
recalibrada. Però només fan canvis complets d'eines després que es faci fosc.
-I no sap per què?
-Francament, no sabem gairebé res
sobre els Cranscoc, -va admetre en Binalie.
-Respiren oxigen, la seva dieta es
basa principalment en vegetals i gra, excepte que cal enriquir-lo amb una dosi
extra de magnesi i cobalt, i els hi agrada conrear, cavar i crear objectes
artístics.
-Afortunadament, l'equip de collita
entra en aquesta categoria?
-L'equip de collita i tota la resta,
-va dir en Binalie. -Sembla que els hi encanta utilitzar Spaarti per fer coses.
Els va guiar de tornada al pis principal.
-Diu que aquesta és l'Àrea de
Producció Quatre, -va dir en Doriana. -Quantes més hi ha?
-Actualment tenim vint àrees
operatives,- li va dir en Binalie. -Vuit d'elles són més grans i complexes que
aquesta, mentre que altres són comparables o lleugerament més petites.
-M'agradaria veure les grans.
Els llavis d'en Binalie es van
comprimir breument, però simplement va assentir.
-Per descomptat. Per aquí.
Van visitar altres dues cadenes abans
que en Doriana decidís que ja n'havia vist prou.
-Això serà suficient-, va dir ell
mentre en Binalie els començava a guiar cap a l'àrea següent.
-Hi ha alguna oficina en què puguem
parlar de forma més privada?
En Binalie arrufà les celles.
-De què cal parlar? -va preguntar amb
la veu plena de suspicàcia. -Segur que veu que aquesta tècnica no pot ser
duplicada en cap altre lloc.
-Una oficina privada, si us plau -va repetir
en Doriana.
En Binalie va respirar profundament.
-I serà millor si el noi ens deixa a
soles, -va afegir en Doriana.
Els ulls d'en Binalie es van endurir.
Va semblar com si de sobte s'hagués afartat d'haver estat portat a ròssec pel
nas.
-No tinc secrets per al meu fill,
Doriana, -va dir amb duresa. -Si té alguna cosa a dir-me, ho pot dir en la seva
presència.
En Doriana va deixar que el seu llavi
es contragués, com si no esperés exactament aquest resultat.
-Si insisteix, -va dir ell.
En Binalie va assentir lleument.
-Aquí és.
Va entrar el primer en una habitació
retolada com -Traçat d'Esquemes-, va ordenar a l'humà i al duro que havien
estat treballant en un parell de taules de dibuix que sortissin, i va tancar
amb clau la porta darrere seu. Girant una de les dues cadires per al seu
visitant, es va alçar en una posició mig assegut mig inclinat sobre una de les
taules.
-Escoltem, -va dir grunyint.
-És molt simple, -va dir en Doriana,
asseient-se i mirant amb calma a l'home que hi havia sobre ell.
-Com vostè diu, Creacions Spaarti és
única en la seva classe. En no poder duplicar-la, haurem de fer-la servir tal
com està.
L'expressió d'en Binalie no va canviar
gens ni mica. Estava clar que havia endevinat el per què de la visita.
-Impossible, -va dir ell. -Aquest és
l'únic negoci viable d'una espècie sub-minoritària -els Cranscoc- i per això
està protegit per la Directiva 422 del Senat. La interferència governamental en
aquesta operació està estrictament i expressament prohibida.
-Els temps desesperats requereixen
mesures desesperades, -va contraatacar en Doriana, traient una targeta de dades
d'una butxaca interior. -Directiva 3591 del Senat, donant al Canceller Suprem
Palpatine autoritat il·limitada per prendre el control de qualsevol recurs o
grup de recursos que cregui necessaris per a la ràpida conclusió de les
hostilitats.
Li va allargar la targeta a Binalie.
-Des d'aquesta tarda, Creacions
Spaarti dedicarà totes les seves instal·lacions a la manufactura d'un nou
disseny de tancs de clonació.
Lentament, en Binalie va agafar la
targeta i la va inserir en el seu datapad. Durant un llarg minut, l'únic so a
la sala era el brunzit apagat de la cadena de muntatge fora del pal·li
transparent de l'oficina mentre llegia i rellegia la directiva.
-No pot fer això, -va dir quan
finalment va apartar els ulls del text. -No ha escoltat el que li he dit a la
meva oficina? Si pren el control d'Spaarti, serà una qüestió de temps que els
Separatistes apareguin.
-Punt un: no té elecció en aquest
cas, -va dir en Doriana, deixant que la seva veu s'endurís. -La directiva del
Senat és clara, i la decisió de Canceller Suprem ha estat presa. Punt dos: No
hi ha raó perquè els Separatistes s'assabentin d'això. Si fem bé la nostra
feina, ningú sabrà que els calaixos marcats com a equip de collita o per a túnels
contenen en realitat cilindres de clonació. Sobre la meva presència aquí, ja he
establert la coartada que estic intervenint de part de l'Emil Kerseage.
-Què passa amb els meus treballadors?
-va replicar en Binalie. -Sense comptar els teixidors, emprem a prop de tretze
mil humans i alienígenes. Com aconseguirà que es quedin callats?
-No poden parlar sobre el que no
saben, -va dir en Doriana. -I en aproximadament quatre hores els farà sortir de
la fàbrica i a confinar-los a casa seva.
-Oh, ho faré, oi? -va dir en Binalie
sarcàsticament. -I com s'espera que ho justifiqui?
-No es necessita justificació, -va dir en Doriana amb
calma. -La llei requereix quarantena mèdica en casos de febre plyridiana.
La boca d'en Binalie es va obrir un centímetre.
-Febre plyridi?- Els seus ulls es van tornar cap al
pal·li -Què ha fet?
-Calmi's, Lord Binalie, -va dir en Doriana. -Els tres
humans i dos alienígenes que he tractat mentre passàvem...
-Què ha fet? -va grunyir en Binalie. -Els ha infectat
deliberadament?
-Li he dit que es calmi, -va repetir en Doriana, pujant
la veu. -Per descomptat que no he infectat a ningú. El període d'incubació de
la febre plyridiana és de quatre setmanes. El que he fet ha estat donar-los una
cosa que imités la malaltia, creant un convincent quadre simptomàtic. No estan
en perill, ni ells ni ningú. Però ningú ho sabrà durant almenys quatre
setmanes.
En
Binalie tenia la mirada d'algú mastegant una mifka amarga.
-I
mentre estiguin tots en quarantena, naturalment vostè m'oferirà una unitat de
cures, no? -va grunyir ell.
-És
això o tancar el planeta per complet, -va assenyalar en Doriana. -Els Cranscoc,
sent de sang freda, són immunes a la febre plyridiana, així que poden seguir
treballant normalment.
-Això
és completament inconcebible, -va dir en Torles des de la cantonada de
l'habitació.
En
Doriana s'havia estat preguntant quan diria alguna cosa el Jedi. De forma
irreverent, es preguntava si potser el vell estava dormitant i s'havia perdut
una mica de la conversa.
-Disculpi?
-va preguntar, girant-se per encarar al vell.
-Aquesta
és una violació flagrant de totes les normes de comportament, -va insistir en Torles.
-No puc i no em quedaré parat ni seré part d'això.
-Això
és la guerra, Mestre Torles,- li va recordar en Doriana. -No només una guerra,
sinó una guerra de supervivència. Si perdem, la República està acabada.
-No
m'importa, -va dir en Torles planerament. -Li puc dir que el Consell Jedi no li
permetrà terroritzar la gent de Cartao amb la por a una plaga inexistent.
-Potser
el Consell Jedi veu les coses d'una manera diferent a vostè, -va dir en Doriana
traient una segona targeta de dades de la seva butxaca. -Aquí hi ha les seves
instruccions, ordenant-li cooperar amb mi i amb la meva gent.
Va
aixecar les celles.
-Encara
reconeix l'autoritat del Consell, no és així?
Silenciosament,
amb la mateixa completa falta d'entusiasme amb la qual en Lord Binalie havia
agafat la primera targeta de dades, en Torles va acceptar la segona.
-Bé,
-va dir en Doriana enèrgicament mentre es posava dret.
-Llavors
l'únic que queda és que torni a casa i es prepari perquè cinc dels seus
treballadors pateixin marejos i febre.
-I
vostè, suposo, farà la resta -va dir en Binalie amargament.
-Per
descomptat, -va dir en Doriana. -Per això sóc aquí.
El
primer treballador es va començar a queixar de marejos cinc minuts abans del
temps previst. Nou minuts després, mentre estava sent examinat pel metge de la
planta, es va desmaiar entre espasmes i gemecs. El segon treballador era més
estoic, i estava encara en la seva estació quinze minuts més tard quan va caure
a terra.
Tres
minuts després, Lord Binalie va ordenar l'evacuació de la planta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada