Crisi de fe (II)

Anterior

II

La gravadora va esclatar en una confusa cacofonia de grinyols i espetecs.

-Sortiu per les portes de l'Estatge -va traduir en Nyama, amb les orelles tremolant de concentració mentre escoltava la gravació que el seu contacte Cerculi havia lliurat una hora abans-. Rodegeu i protegiu als Hostes.

Es va sentir un altre grinyol.

-Obeïm a la Reina -Va traduir en Nyama. Es va sentir un feble so de passos, i després el soroll d'unes portes obrint-se i tancant-se-. I se'n van -va afegir en Nyama, recolzant-se al seu seient-. Tota la resta a partir d'ara hauria de ser en Llenguatge Comú Quesoth. Suposo que el comprenen.

-L'entenem -va dir en Parck, mirant a Thrawn a la capçalera de la taula de conferències. Els brillants ulls del gran almirall s'havien reduït a dos estretes escletxes, amb tota la seva atenció aparentment dedicada a les fotos de l'Estatge dels Hostes que també havia proporcionat la gravadora secreta. -Què sap sobre el Llenguatge dels Soldats, Enllaç Nyama? -va preguntar en Parck mentre programava una recerca ràpida a la pista d'àudio.

L'stromma va deixar anar un esbufec.

-Òbviament, el puc entendre -va dir-. Què més cal saber?

-El que l'Enllaç del Consell Nyama vol dir -va indicar el conciliador-, és que no hi ha cap altra cosa que ningú excepte una Reina i un Soldat quesoth puguin saber. És un llenguatge altament secret.

-I tot i així, vostè el coneix -va assenyalar en Parck-. Igual que diversos dels nostres reclutes stromma.

-Incloent-ne dos dels meus soldats d'assalt -va dir en Balkin.

-I la comprensió els hi servirà d'alguna cosa? -va replicar en Nyama-. Des d'ara els dic que no serà així. Hem lluitat contra els quesoth, capità Parck. Tot el que la comprensió del Llenguatge dels Soldats pot oferir és el breu avantatge de saber quin dels seus soldats serà el proper a morir.

-Cosa que també pot ser útil -va dir en Thrawn, alçant la mirada de la seva tauleta de dades-. I encara més important, la comprensió d'un llenguatge és el primer pas per parlar o reproduir-lo d'alguna altra manera.

-No -va dir secament en Nyama-. No es pot reproduir el Llenguatge dels Soldats. Cregui'm, almirall Thrawn, ho vam intentar.

-Això va ser fa molt de temps -li va recordar en Thrawn-. Tenim recursos dels quals vostès no disposaven llavors.

-No es pot reproduir el Llenguatge dels Soldats -va repetir en Nyama, aquesta vegada amb to més contundent-. Les reines tenen un conjunt únic de cordes vocals i cavitats de ressonància, que ni tan sols els propis soldats tenen. A part d'això, el llenguatge dels Soldats utilitza almenys cinc variants de ressonància i to diferents, per no esmentar un vocabulari completament diferent al del Llenguatge comú. Els catorze altaveus que han disposat sota la zona de paraigües d'escut han d'haver estat dissenyats especialment per suportar tot aquest rang.

-Així que no usen comunicadors en combat? -va preguntar en Fel.

-No m'està escoltant? -va dir en Nyama entre dents-. He dit que necessitaven altaveus espacials. Cap comunicador pot acostar-se ni de lluny a suportar el rang de freqüències necessari. Els seus altaveus són simplement molt petits.

-Sí, li hem escoltat -va dir en Fel-. Així que si podem inutilitzar els altaveus, tallem tota comunicació entre la Reina i les seves tropes.

-Per al que els hi serviria això... -va dir en Nyama amb desdeny-. Es limitarien a seguir les seves ordres prèvies. Segurament alguna cosa simple com "Matar tots els atacants".

-Pot haver altres formes d'aprofitar aquesta classe de sistema de comunicacions -va dir en Thrawn.

En Nyama deixà anar un esbufec.

-Si vostè ho diu...

-Esperin... Torna a sentir-se el Llenguatge dels Soldats -els va interrompre en Parck quan l'ordinador va detectar les claus lingüístiques. Va pujar el volum, torçant el gest quan els sons estridents van tornar a assaltar-los les orelles.

El monòleg va ser breu.

-Enllaç Nyama? -convidà en Parck.

-Res útil -va dir en Nyama-. Soldats: Escolteu a la vostra Reina al Palau.

-Em pensava que tots els Soldats estaven fora -va dir en Fel.

-Hi ha sortides d'aire prop del sostre -va dir en Thrawn, tornant la mirada en les imatges que havia captat l'holocàmera-. Poden escoltar les ordres per aquí.

Però en Parck podia veure ara que les línies de tensió a la cara del seu comandant s'havien suavitzat.

-Ha trobat alguna cosa, almirall? -va preguntar.

-Crec que és possible que hagi trobat la solució -va dir en Thrawn, deixant de banda la tauleta de dades-. De les obres d'art que en Nuso Esva ha triat per decorar el seu entorn, preveig que desplegarà la majoria de les seves forces a l'extrem occidental de la ciutat, envoltant l'Avinguda del Sol Ponent.

Dissimuladament, en Parck mirà a Nyama. L'habilitat única d'en Thrawn de llegir el nucli més profund de la psicologia d'una espècie a través de l'estudi de les seves obres d'art era una de les seves fortaleses, permetent-li anticipar els moviments i tàctiques de batalla dels seus oponents. Els nous aliats que veien una demostració per primera vegada reaccionaven inevitablement amb sorpresa, esbalaïment, o incredulitat.

Aparentment, en Nyama havia triat la tercera opció.

-Una deducció brillant -va dir l'stromma amb sarcasme-. Per descomptat que concentrarà allà les seves forces... aquest és l'únic punt del perímetre on els seus tancs pesats Juggernaut poden entrar a la ciutat. En tots els altres llocs, els paraigües d'escut d'en Nuso Esva tenen les vores en un angle que impedeix el pas a vehicles de qualsevol mida.

-El que suggereix que l'Avinguda del Sol Ponent és l'entrada a un parany -va suggerir en Balkin.

-Per descomptat -va dir en Thrawn amb calma-. Perquè la zona no estarà vigilada només per Soldats quesoth. També tindrà cert nombre d'emplaçaments d'armes pesades ocultes a la ruta, esperant als nostres Juggernauts. Mentre les nostres forces entrin a la ciutat, farà baixar l'angle dels paraigües d'escut al llarg de la ruta, per protegir els generadors dels escuts del foc dels Juggernauts, així com per evitar que els tancs es desviïn d'aquest camí. Un cop els Juggernauts estiguin a una distància predeterminada a la ciutat, farà esclatar el primer i l'últim de la filera, atrapant així a tots els altres. Arribat en aquest punt, pot destruir-los al seu gust.

En Parck va assentir, amb sabor amarg a la boca. Era una tàctica que havia vist utilitzar a Nuso Esva amb efectes devastadors en trobades prèvies contra alguns dels altres aliats de l'Imperi de la Mà.

-Llavors, com ho evitem? -va preguntar.

-Primer li deixem pensar que el seu pla està funcionant -va dir en Thrawn-. Això implica enviar la filera de Juggernauts tal com ell espera. -Els ulls li brillaven-. Però abans que pugui llançar el seu atac, destruïm el parany.

-Deixi que ho endevini -va grunyir en Nyama-. El comandant d'esquadró Fel i els seus expertíssims pilots de TIE volen travessant els buits entre els paraigües d'escut i fan volar les armes ocultes.

-Vostè se'n riu, però en realitat és molt possible fer-ho -va dir en Fel-. Els escuts no se solapen tan bé com haurien de fer-ho. Hi ha nombrosos buits entre ells, incloent-hi almenys un al llarg de les parts més escarpades del turó principal de la ciutat que és prou gran per travessar volant si arribem just amb l'angle adequat. Una vegada que hàgim entrat, per sota dels escuts, tot excepte el palau i els terrenys del palau estaria a la nostra mercè.

-Això assumint que els seus pilots siguin capaços d'introduir-se en l'angle necessari -va replicar en Nyama-. En la calor i el fragor de la batalla, tal precisió seria impossible.

En Fel va arronsar les espatlles.

-Allò impossible és l'especialitat de l'Esquadró Gris.

-I què hi ha dels canons làser dispersos per tota la ciutat? -va insistir en Nyama-. Els hi vam donar aquests canons, comandant Fel, anys abans de la intrusió d'en Nuso Esva en aquesta regió. Cadascun d'ells és un canó doble, amb capacitat de foc ràpid i suficient potència per emportar-se un dels seus tan esbombats caces TIE d'un sol tret. I tenen potents escuts davanters, el que fa gairebé impossible destruir-los des de les seves línies de foc.

-Però només tenen sistemes manuals de punteria -els va recordar en Thrawn-. I els mateixos escuts que els protegeixen també els fan pesats i poc manejables. Fins i tot els artillers més experts d'en Nuso Esva tindran problemes amb la velocitat d'atac dels TIE.

-A menys que els TIE vagin directes a ells, com és el cas a l'escenari plantejat pel comandant Fel -va dir àcidament en Nyama-. No, almirall Thrawn. Confiï en mi: els seus caces TIE seran inútils en aquesta batalla.

-Potser -va dir en Thrawn-. Ja veurem.

-Ja veurem? -va repetir en Nyama-. Digui'm, almirall: Si els turbolàsers de l'Amonestador són incapaços de penetrar els escuts, certament els seus TIEs no seran capaços de fer-ho. Per què els utilitzarà llavors? Per destruir les llars dels Obrers i Soldats que es troben fora de la zona d'escuts?

-No fem la guerra als civils, Enllaç Nyama -va dir en Thrawn, amb veu sobtadament freda i brusca. -Un fet que vostè bé sap.

Durant un segon, l'oposició d'en Nyama va semblar flaquejar. De seguida, va tornar a reafirmar-se en l'actitud natural de lideratge pròpia de la seva espècie.

-Llavors, què faran? -va preguntar.

-Com el comandant Fel ja ha dit, hi ha buits entre els escuts -va dir en Thrawn-. Mentre els Juggernauts s'endinsen a la ciutat, els TIEs dispararan per aquests buits amb l'objectiu de destruir-ne un o més dels generadors d'escut.

-Generadors que queden protegits pels mateixos escuts que creen? -es va mofar en Nyama-. No se li pot donar als generadors llevat que ja s'estigui sota els escuts.

-A menys que es doni el cas que un buit entre dos escuts obri un vector de tret cap a un tercer -va assenyalar en Thrawn-. Admeto que la probabilitat és baixa, però com el comandant Fel ha assenyalat, la cobertura no és tan bona com hauria estat si en Nuso Esva hagués tingut més escuts disponibles. I si un atac així té èxit, els TIEs estarien en posició d'aprofitar-se totalment de la situació. Però no, la perdició del pla d'en Nuso Esva no seran els nostres caces TIE, sinó les nostres tropes d'assalt.

-Les seves tropes d'assalt?

A l'altre costat de la taula, en Balkin es va estremir davant el menyspreu implícit a les seves forces. En Thrawn va alçar la mà amb gest tranquil·litzador, i l'altre imperial es va calmar lleugerament.

-En Nuso Esva haurà indicat a la Reina que disposi el gruix dels seus soldats al llarg de l'Avinguda del Sol Ponent per evitar una incursió des dels Juggernauts -va dir l'almirall-. Per tant, farem que una petita força de tropes d'assalt entri a la ciutat al sud-oest de l'assalt principal, ascendint cap al flanc sud de la filera de Juggernauts, perquè ataqui els generadors d'escut de l'avinguda des del darrere.

En Nyama va moure el cap.

-En Nuso Esva no es quedarà assegut de braços creuats deixant que això passi. Ni tampoc la Reina dels Vermells. Els Soldats alineats en la ruta d'atac simplement donaran la volta i es llançaran contra les tropes d'assalt.

-És clar que ho faran -va dir en Thrawn-. Quan això passi, les tropes d'assalt es retiraran, allunyant-los encara més dels Juggernauts i els escuts-. Va somriure lleugerament-. I quan estiguin massa lluny per respondre, emergiran les tropes d'assalt de l'interior dels tancs, s'obriran pas entre els Soldats restants, i destruiran els escuts.

En Nyama va deixar anar un esbufec.

-I tot això contra Soldats quesoth? Té massa confiança en els seus humans, almirall Thrawn.

-Les Tropes d'assalt de la 501 consisteixen en humans i no humans -li va recordar en Thrawn amb calma-. Incloent-hi diversos de la seva pròpia gent.

-Ja no. -Abruptament, en Nyama es va posar dret-. Ja he escoltat prou. El consell stromma no arriscarà als seus soldats en aquest atac esbojarrat. I especialment no en un atac contra els nostres aliats. Per la present els retiro a tots ells del servei imperial, amb efecte immediat.

Al seu costat, el conciliador no va poder evitar que se li desencaixés la mandíbula de pura incredulitat.

-El que l'Enllaç del Consell Nyama vol dir...

-L'Enllaç del Consell Nyama vol dir exactament el que ha dit -el va interrompre en Nyama-. Doni les ordres, almirall Thrawn. O les donaré jo per vostè.

Per un llarg instant, la sala va semblar estremir-se amb el silenci de la mort imminent. En Nyama es va aixecar sobre en Thrawn, encara assegut, com una muntanya coberta d'herba, amb fers ulls negres i un gest als llavis que advertia que era millor no discutir amb ell.

En Thrawn es va remoure en el seu seient.

-Molt bé, Enllaç del Consell -va dir-. Si no desitja ajudar a alliberar als seus aliats dels seus lligams, ordenaré a la seva gent que vagi als seus transports.

-El que no desitjo és que la meva gent mori en va -es va reafirmar en Nyama-. I serà en va. En dos anys, en Nuso Esva i el que quedi dels seus Escollits s'adonaran que són els amos d'una ciutat deserta. Si per llavors vostè insisteix a tenir la seva venjança, gustosament marxarem al seu costat i cantarem una cançó en el seu honor mentre el destrueix. Però no malgastaré la meva gent en una batalla fútil i inútil.

Mirà fixament al conciliador, com si desafiés al jove stromma que s'atrevís a suavitzar les seves paraules. Però el conciliador havia après la seva lliçó, i va romandre en silenci.

-En Nuso Esva pot causar grans danys en aquests dos anys -va dir en Parck. Sabia que fer això no era una cosa especialment diplomàtica, contradient les paraules d'un enllaç del consell stromma. Però no tenia la intenció de deixar que el seu comandant carregués ell sol amb tot el pes del desdeny d'en Nyama-. I hi ha instal·lacions de manufactura a Ciutat Roja que podria usar amb efecte devastador. Està disposat a limitar-se a quedar-se de banda i observar com passa això?

-La Reina dels Vermells va convidar a Nuso Esva a la seva ciutat -va dir en Nyama, llançant una mirada carregada d'àcid a Parck-. El que passi ara recau sobre el seu cap, i sobre els caps de la seva gent. -Es va girar cap a Thrawn-. Retorno a la meva llançadora, almirall Thrawn. Espero que tots els stromma sota el seu comandament es reuneixin a la badia de l'hangar de l'Amonestador abans d'una hora.

-Donaré l'ordre -va dir en Thrawn.

En Nyama va mantenir durant un parell de segons més la mirada de l'almirall, i després es va allunyar de la taula i va sortir de la sala amb grans passos.

El conciliador es va aixecar, amb el rostre ple de dolor.

-Almirall...

-Vagi amb el seu superior -va dir en Thrawn, amb rostre impassible.

El jove stromma va mirar amb aire indefens a la resta de persones al voltant de la taula, i després va assentir amb el cap i va marxar sense més paraules.

-Bé -va dir en Fel, trencant el silenci-. Ha anat bé.

-Encara que era d'esperar -va dir en Parck pesadament, mostrant el seu acord.

-És cert. -En Fel mirà en Thrawn, alçant una cella-. Almirall, vostè sap que jo no estava exagerant sobre la grandària d'aquest buit. Si entres amb l'angle equivocat i fregues un d'aquests escuts, aquella secció de l'ala queda destrossada i et dóna impuls suficient per enviar-te en espiral directe cap a terra.

-Tinc plena confiança que vostè i els seus pilots faran que funcioni, comandant. -En Thrawn es va tornar cap a Balkin-. Així com confio que vostè i les seves tropes d'assalt compleixin amb la seva part.

-Ho farem, almirall -va dir en Balkin amb un fil de veu.

-Llavors el pla segueix endavant? -va preguntar en Parck.

-Així és -va confirmar en Thrawn.

En Parck va sentir que li tremolava el llavi.

-He parlat amb alguns dels altres stromma que comprenen el Llenguatge dels Soldats quesoth -va dir-. Diuen que fins i tot si som capaços de gravar suficients ordres de la Reina durant la batalla, serà impossible que puguem tallar i enganxar les paraules per crear les nostres pròpies contra-ordres.

-Els meus reclutes stromma diuen el mateix -va confirmar en Balkin-. Hi ha alguna mena de ritme en la freqüència de subharmònics que un conjunt de paraules unides aleatòriament no podria reproduir.

-Ja ho veurem -va dir en Thrawn-. Algun altre dubte o comentari?

En Parck mirà al voltant de la taula. Ningú semblava inclinat a dir res més.

-Llavors poden marxar -va dir en Thrawn amb aire formal. -Facin els seus últims preparatius, i que les seves forces mengin i descansin. -Els seus ulls van brillar-. Demà, a mig matí, atacarem.

No estava en la naturalesa dels soldats d'assalt imperials ocultar-se fora de la vista. Tot el seu entrenament i forma d'actuar, per no esmentar la seva brillant armadura blanca, tendia a apuntar precisament en la direcció oposada.

No obstant això, el soldat d'assalt Lhagva de la unitat stromma estava tractant de romandre lluny de les mirades de tot el món.

Durant la primera hora ho va aconseguir, caminant per una tranquil·la ruta entre la zona de la cuina principal de la tropa de l'Amonestador i les instal·lacions d'emmagatzematge d'equip, triant un camí que els oficials superiors rarament feien servir llevat que tinguessin una raó per ser-hi. Va mantenir el sentit ben alerta mentre caminava en silenci, escoltant a la recerca de tons de veu elevats i passos ferms i determinats.

Havien passat deu minuts de la segona hora quan la seva sort es va acabar. En passar al costat d'una pila de caixes subjectes amb xarxes de seguretat, es va topar de front amb el tinent de línia Dramos Sanjin, assegut amb aire casual al seient d'una barredora de reconeixement Mobquet.

-Soldat d'assalt Lhagva -va dir en Sanjin amb un aire casual clarament artificial. Sembla que no ha escoltat l'ordre que tots els stromma a bord de l'Amonestador havien d'acudir a la coberta d'hangar Nombre Tres per al seu desembarcament.

-Les meves disculpes, tinent -va dir en Lhagva, tractant de fingir la barreja adequada de sorpresa i neguit-. Últimament he tingut problemes amb la meva audició.

-De debò? -va dir en Sanjin-. No semblava que tingués cap problema amb l'ordre del comandant Balkin de presentar-se al camp de pràctiques, aquesta mateixa tarda.

En Lhagva va fer una ganyota. En Sanjin l'havia enxampat, i realment no mereixia seguir per més temps amb la farsa.

-Vaig escoltar el rumor que tots els stromma anaven a ser enviats de tornada abans de l'atac -va dir-. Jo volia quedar-me.

-Es creu autoritzat per ignorar les ordres que no li ve de gust obeir?

-Em necessiten, tinent -va dir en Lhagva, dolorosament conscient que estava caminant en una línia extremadament prima. En Puriv i jo som els únics de la força d'assalt que comprenem el Llenguatge dels Soldats quesoth. Som els únics que podem oferir-los qualsevol advertiment previ del que la Reina dels Vermells estigui ordenant fer a les seves forces.

-Però en Puriv va abandonar l'Amonestador com se li va ordenar -va dir en Sanjin-. M'està dient que ell no tenia la mateixa lleialtat a la unitat que té vostè?

-En Puriv té una família, i un fort honor familiar que ha de mantenir -va dir en Lhagva-. Desobeir les seves ordres els hauria avergonyit a tots.

-Mentre que vostè és un orfe que no té ningú a qui avergonyir?

-Sóc un orfe que no deshonraria a ningú excepte a mi mateix -el va corregir en Lhagva-. Estic disposat a acceptar aquesta vergonya.

-Els càstigs stromma poden ser severs -va advertir en Sanjin-. Els càstigs imperials poden ser fins i tot pitjors.

-Ho entenc -va dir en Lhagva-. Castigui'm o degradi'm com cregui, tinent. Però li ho prego, no faci res d'això fins demà passat.

En Sanjin va estudiar el rostre d'en Lhagva.

-Tan important és aquesta batalla per a vostè?

-Els quesoth són aliats dels stromma -va dir en Lhagva-. Encara més, vaig passar dos anys a l'enclavament diplomàtic stromma en els límits de la Ciutat Negra. Aquesta gent em cau bé, i no vull veure com són destruïts.

-I vostè creu que això és probable?

-Si no s'atura a Nuso Esva, és l'únic resultat possible -va dir en Lhagva-. Si té èxit en controlar la Ciutat Roja, només serà qüestió de temps abans que també prengui la Ciutat Blanca, i després la Ciutat Negra, i després tot el planeta.

-I vostè vol que se li detingui?

-Sí, senyor, això vull.

-Fins i tot arriscant la seva pròpia vida i el seu honor?

-Sóc un soldat d'assalt imperial, tinent -va dir en Lhagva-. Visc o moro segons la voluntat dels meus superiors i el meu comandant.

-I si aquests mateixos superiors decideixen que vostè ha de quedar fora d'aquesta acció?

En Lhagva va empassar saliva, desitjant poder desxifrar el rostre d'en Sanjin. Però les expressions humanes sempre li havien estat molt difícils de comprendre.

-Llavors renunciaré al meu lloc i acompanyaré a la meva antiga unitat a la superfície, com a civil -va dir-. Colant-me com a polissó en el transport si cal.

Durant uns llargs instants, en Sanjin es va limitar a mirar-lo fixament.

-Aquest problema d'audició seu -va dir finalment-. Va i ve, no és cert?

En Lhagva va trigar un instant a donar-se compte a què es referia en Sanjin. I els ulls de l'humà tenien un estrany aspecte.

-Sí, senyor, així és -va dir-. Com vaig dir abans...

-Sembla seriós -el va interrompre en Sanjin-. Serà millor que es presenti a la coberta mèdica. Informaré a l'oficial d'enllaç stromma que vostè romandrà a bord fins que els droides de diagnòstic hagin completat les seves anàlisis i tinguin preparat un tractament. -Inclinà el cap cap a un costat-. Estic segur que se li ordenarà romandre en la coberta mèdica fins que tots els transports d'assalt s'enlairin matí a mig matí.

-Amb sort, la meva orella funcionarà perfectament quan es doni aquesta ordre. -En Lhagva inclinà el cap-. Gràcies, tinent.

-No me les doni encara -li va advertir en Sanjin-. Encara millor, no em doni les gràcies en absolut. Si ambdós seguim vius demà matí en aquestes hores, segurament el capità Parck ens escorxarà vius a tots dos. Això sempre que el comandant Balkin no hi arribi abans. -Va assenyalar amb la mà-. Vagi a la coberta mèdica, i descansi una mica. D'una manera o altra, és molt probable que el dia de demà no acabi gens bé.

Era mig matí, i en Trevik estava de nou subjectant la copa de nèctar amb la Reina, quan un dels cabell tempestuosos va entrar inesperadament a l'Estatge dels Hostes amb un informe urgent.

Les forces del gran almirall Thrawn havien abandonat la caravana estel·lar i avançaven cap als límits de la Ciutat Roja.

-Excel·lent -va dir en Nuso Esva, gairebé amb un to d'ansiosa satisfacció en la seva veu-. Està tot preparat?

-Tot està preparat -va confirmar l'altre cabell tempestuós.

En Nuso Esva es va tornar cap a la Reina.

-Les seves forces també estan disposades com vaig ordenar, oh, Reina?

Els ulls d'en Trevik es van desviar cap a la llitera de la Reina. Els Soldats de la Reina, com Nuso Esva havia ordenat? Havia ordenat?

Semblant desvergonyiment hauria d'haver causat que en Nuso Esva rebés paraules de dura reprimenda, potser fins i tot la mort a mans dels Soldats que mantenien la seva vigilància habitual a l'exterior de l'Estatge. Però encara per a gran sorpresa d'en Trevik, la Reina no va respondre de cap de les dues maneres.

-Estan disposades d'aquesta manera -va dir en el seu lloc-. Esteu segur que les seves armes poden detenir les forces invasores?

-Faran alguna cosa més que simplement detenir-les, oh, Reina -va dir en Nuso Esva amb feréstega satisfacció-. Avui és el començament del seu domini final sobre aquest món.

De nou, en Trevik mirà de reüll a la Reina. Però aquesta vegada, la seva mirada subreptícia anava acompanyada d'una onada d'incomoditat que li va recórrer el cos com una columna de fum negre. Què volia dir en Nuso Esva amb domini? D'aquí a dos anys, la Reina dels Blancs s'alçaria, l'aire canviaria, i la Reina dels Vermells moriria. Els Cerculis entrarien en hibernació a la ciutadella inferior del palau, des d'on s'alçarien i donarien a llum una nova Reina quan tornés la seva part del cicle. Una vegada que la ciutadella quedés segellada, els Midlis, els Soldats i els Obrers començarien el llarg viatge a la Ciutat Blanca; allà, aquells que sobrevisquessin a la dura experiència, es reunirien amb la descendència de la Reina dels Blancs. Divuit anys més tard, s'alçaria la Reina dels Negres, i el cicle començaria de nou.

Però la Reina dels Vermells -l'actual Reina dels vermells- seguiria portant molt de temps morta. A què podria referir-se en Nuso Esva parlant del seu domini sobre Quethold?

En Trevik no tenia ni idea. Però tampoc tenia cap dubte que, fos quin fos el significat, no anava a agradar-li.

Següent