21 / Ciutat de làpides
En
Trace va aterrar al vespre.
L'hangar
principal de l'acadèmia estava buit.
Va
obrir l'escotilla principal de la nau, va saltar de la cabina i es va quedar
parat i a l'espera a la plataforma d'aterratge, amb tots els seus sentits -tant
físics com telemètrics- activats a la recerca de qualsevol amenaça immediata.
El desafiament consistia en què el planeta sencer era una amenaça. A més de la tempesta
de neu que creixia, l'acadèmia Sith era un vesper negre d'energia del costat
fosc; en Trace la va sentir brunzint al seu voltant com un eixam gegant
d'insectes verinosos. La contaminació psíquica era tan densa, tan absoluta, que
per un moment va sentir que el vertigen amenaçava amb desequilibrar-lo i
desbaratar-lo perillosament.
«Està
aquí.»
Ho
sabia malgrat no haver rebut més cops de geni d'angoixa procedents de la seva
germana durant el trajecte. El segrestador de la Zo l'havia portat fins allà; en
Trace sentia la seva presència, la reconeixia entre les ruïnes nevades de l'acadèmia.
Va
avançar ràpidament a través de l'hangar, avaluant qualsevol so ambiental com
una possible amenaça. Ja que no havia pogut dissimular la seva arribada -la
seva nau no estava equipada amb un sistema d'ocultació-, havia decidit entrar
en acció anticipant-se a una recepció hostil de la qual probablement hauria de
sortir lluitant.
Va
passar pel costat d'una cabina de control i es va aturar allà. L'escotilla
estava oberta i es balancejava als costats, com si algú l'hagués arrencat en
part. La cadira estava tirada de costat davant de la consola de control aeri,
un quadern digital de dades i un munt d'holorevistes antigues amb títols com
Naus de Primera i Clàssics de Kuat. En Trace va introduir un braç a la cabina i
va recolzar els tous de dos dits a la cadira.
Una
vívida fogonada de violència va explotar en el seu cervell: un home cridant i
tirant-se cap enrere mentre unes mans pàl·lides el toquerejaven, l'agafaven de
la camisa i intentaven estirar-lo per treure'l. En Trace va percebre el pànic
d'aquell home, l'horror, mentre intentava que aquella cosa no s'acostés a ell...
però aquella part de la imatge no era més que una taca de bogeria, xop de sang,
definida més per la seva frenètica força que per qualsevol classe de silueta o
forma. Un segon després, la imatge s'esvaïa.
Què
més havia passat allà?
Va
abandonar la zona de control i va recórrer a grans gambades l'hangar. Ja s'estava
fent fosc quan va sortir a l'exterior i es va quedar mirant les ruïnes que hi
havia al seu voltant, que es difuminaven a l'horitzó. Havia vist fugaçment
l'acadèmia durant el descens, però des del terra semblava més gran, de diversos
quilòmetres de diàmetre, va pensar, un laberint de passadissos subterranis i
incomptables llocs on amagar-se. Els llums van parpellejar i esquitxar l'ocàs
amb algun moviment o amb la il·lusió d'algun moviment. Va percebre que allà a
fora hi havia gent movent-se: alumnes i mestres Sith.
No
importava. La trobaria.
Li va
fuetejar a la cara una sobtada ràfega de vent carregada de la fètida pudor de
la descomposició. En Trace va aclucar els ulls per recórrer amb la mirada les
xarxes sinuoses de camins accidentats que serpentejaven entre edificis, temples i
munts de pedres velles. A jutjar per l'olor, li recordaven als capil·lars de la
cara d'un cadàver.
La
seva mirada es va posar a sobre una alta estructura negra que s'alçava sobre
tota la resta, molt més alta que la resta d'edificis, amb la part de dalt
coberta per la neu: una torre a manera de làpida en meitat d'una ciutat de
morts. Per començar, no estava malament.
Va
començar a caminar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada