Estrella a Estrella 2 (XV)

Anterior

CAPÍTOL 15

-Bones notícies, el Mestre Lowbacca desitja informar que el Taquió Volador estarà a punt per a l'enlairament abans de l'atac a la reina.

Horroritzat per si l'aspra veu de l'M-TD descendia per les polsegoses pistes fins arribar a la tanca d'espines defensiva del grashal, l'Ànakin i els altres van deixar caure els seus auriculars. Estaven examinant el laboratori de clonatge a més de cent metres de distància, però l'aire en aquesta part de la mónnau era tan estable que fins i tot es transmetien els sons suaus.

-Ara està reinserint els nuclis del reactor -Va dir M-TD -. Tornem a casa, Mestre Ànakin. Al final sortirà amb bé d'aquesta!

-Afirmatiu -La veu de l'Ànakin era un murmuri nu. Abans, en Jacen havia sentit la presència d'un únic voxyn dins de l'enorme grashal, pel que semblava que per fi havien trobat a la reina. Només els quedava matar-la abans que els yuuzhan vong s'adonessin que estaven allà-. Mantingues el sistema de comunicació en silenci.

-El sistema de comunicació en silenci? -la veu de l'M-TD es va tornar més silenciosa-. Significa això que estàs en...?

La pregunta va acabar bruscament quan algú va apagar al droide. Després, en Lowbacca es va donar per assabentat amb un clic del sistema de comunicació. L'Ànakin va respondre amb un doble clic i va continuar el seu reconeixement. El grashal, de forma cònica, era al cor del que una vegada havia estat una càmera voltada que s'havia convertit en una immensa cavitat on els cuidadors reorientaven la gravetat de la mónnau. Com el grup d'assalt havia vist des de l'altre costat de l'espaiport, el cim de l'enorme estructura sobresortia a través de la capa exterior de la mónnau i, a jutjar pel nombre, de membranes amb pegats, proporcionava una part important del suport necessari per al sostre provisional.

Era impossible saber si en Nom Anor hauria deduït que la seva presa estaria allà, però l'Ànakin sentia una urgència en la Força. El grup d'assalt havia escapat del cau del voxyn feia una hora, així que l'Executor ja sabria del cert que havia perdut a la seva presa. L'Ànakin va donar per fet que el seu enemic coneixeria una ruta més curta, que fins i tot podia estar esperant-lo dins. Algú hauria de poder aclarir això, però no encertava a pensar qui. Alema? Tahiri? Totes dues tenien experiència en bases yuuzhan vong, però el seu coneixement d'aquest complex no era més específic que el de qualsevol. Va negar amb el cap. Hi havia algú més, però per la seva vida que era incapaç de recordar qui...

Dins del Taquió Volador, un avariat però fiable vaixell de càrrega lleuger YV-888 de la Corporació d'Enginyeria Corelliana, en Lowbacca va prémer l'últim ancoratge dels escuts fins a una pressió adequada.

Després va iniciar una autoavaluació. El panell d'instruments va esdevenir en una ràfega de dansaires llums mentre el cervell del reactor comprovava els seus circuits. Finalment, un vapor verd brillant va començar a ascendir per la porta del panell d'observació dels escuts. Quan cap dels vapors va semblar filtrar-se a través del segellat, va autoritzar la comprovació de la pressió. Va col·locar l'hidroclau de femelles en el seu cinturó d'eines i va començar a examinar al seu pacient. La Tekli li havia assegurat que la dosi de sedotran mantindria immòbil una bona estona a qualsevol, fins i tot a un Jedi, fins que els altres haguessin tornat, però en Lowbacca volia estar segur. Ja s'havia vist obligat a lligar a Raynar després que el febril Cavaller Jedi s'esmaixés el canell contra la barana de seguretat de la llitera.

Quan Lowbacca va passar la resclosa, va escoltar a algú colpejant a la coberta exterior. Va anar fins al panell de seguretat i va activar el monitor extern. La càmera de vídeo estava tan plena de pols que només va poder veure la vaga estampa del vestit aïllant d'un homenet que martellejava al duracer amb la culata d'un minicanó làser. Va activar el seu comunicador i va començar a preguntar què anava malament. Després va recordar la petició de l'Ànakin de mantenir en silenci el sistema de comunicació i es va endinsar a la cambra d'equalització. Va segellar el seu vestit aïllant, i va escurçar dos cables que penjaven des de la caixa de control.

Quan el segellat exterior va cedir, va sentir un sobtat calfred de por i va agafar el sabre làser del cinturó. Es va obrir la comporta i la veu de la Lomi Plo va sonar a través del canal privat.

-Això no cal -ella va estendre el minicanó fins la cintura forçant-li a ell que baixés els braços per agafar l'arma-. Acompanyeu-me, els caratallada tenen acorralats als teus amics.

Ella es va girar i va començar a baixar per la rampa d'accés, esgrimint la seva pròpia pistola làser T-21 de repetició mentre corria. En Lowbacca va sortir corrent darrere seu, parant-se només per enganxar el sabre làser al seu arnès.

El wookiee ja havia arribat al final de la rampa quan va sentir un altre humà darrere d'ell, aguaitant en algun lloc sota el Taquió Volador. Va alçar instintivament el minicanó, va mirar a banda i banda i va trobar a Welk sortint de darrera del tren d'aterratge. Una pistola làser li apuntava al pit. Sense necessitar més evidència de la traïció de la parella, en Lowbacca va prémer el gallet del minicanó.

A la bateria no li quedava energia ni per activar l'indicador que marcava que estava buida. Dolgut per l'enormitat de la traïció en Lowbacca baixà el minicanó i va connectar amb el canal personal d'en Welk per grunyir una pregunta d'una sola paraula.

-Perquè els teus amics es dirigeixen a la mort i volen portar amb ells a tots els que estiguin al seu costat, per això -Va respondre en Welk.

Va disparar i va encertar de ple en el pit d'en Lowbacca amb un raig blau atordidor. El wookiee va sufocar un grunyit de dolor, va clavar el genoll a terra i va recórrer a la Força per mantenir la consciència.

Va llançar el minicanó contra en Welk i va agafar el sabre làser, mentre rodava amb l'espatlla i s'aixecava sobre un dels seus genolls. La fulla de bronze líquid llançà una ganivetada cap a la cintura del Jedi Fosc.

Van començar a ploure raigs atordidors des del darrere.

-Juga net, wookiee -Va dir la Lomi-. Podríem haver configurat les nostres armes per matar.

L'Ànakin gairebé havia acabat d'explicar el seu pla quan una resplendor blava va brillar amb força entre els pegats transparents del sostre. Va aixecar la mirada i va veure el Taquió Volador disparant cap al cel verd. El carenat de les turbines resplendia amb intensitat mentre els motors d'ions van cobrar vida amb una espurna.

-Lowie? -Va exclamar.

La Jaina i els altres van estar al moment en els seus comunicadors, intentant comunicar-se amb Lowbacca i tractant d'esbrinar per què se n'anava. La seva única resposta va ser el brunzit de l'electricitat estàtica.

-Ez estrany -Va dir irritat en Tesar Sebatyne-, zempre m'han dit que no hi ha res méz lleial que un wookiee.

-Això és cert -Va dir en Jacen-. I en Lowbacca és més lleial que la majoria. Alguna cosa va malament.

-És un fet -Va dir la Tenel Ka.

Els integrants del grup d'assalt es van mirar els uns als altres inexpressius mentre l'Ànakin intentava restablir la comunicació amb Lowbacca. Quan allò no va funcionar, la Jaina canvià els canals i va enviar un senyal d'activació a M-TD.

-... Perill? -Va preguntar el droide, acabant la pregunta que havia estat en els seus circuits quan Lowbacca el va apagar-. Oh, Déu meu, quan hem enlairat?

-M-TD, què fa en Lowie? -Va preguntar en Jacen-. Per què se'n va?

-Se'n va? Per què diu això? El Mestre Lowbacca no està fent res per l'estil. Està just aquí amb... -el droide va deixar l'oració en suspens, després va cridar com si carrisquegés-: Ajuda! Estan robant-me!

-Qui? -Va preguntar l'Ànakin.

-Qui? -Es va sentir el ressò d'M-TD-. La Lomi i...

-Welk -Va acabar en Zekk, amb veu dura i furiosa-, Lomi i Welk.

Tan aviat com va sentir els noms, l'Ànakin es va recordar de la Mestra Fosca que els havia guiat pel camp d'entrenament i les últimes paraules havien estat semblant a mai vam estar aquí. Havia vist com s'alçava la mà i havia sentit la Força en les seves paraules, però la Lomi eren tan subtil com poderosa. Ni tan sols aconseguia recordar si havia tingut temps per resistir-se a ella.

Potser en Ganner no fos el primer a adonar-se del que suposava per a l'Ànakin el robatori de la nau, però, com de costum, era l'únic prou audaç com per dir-ho.

-Ànakin, Ho sento. Quan vam saber que eren Jedi Foscos mai vam haver...

-Sí, havíem -Va dir l'Ànakin. Li va sorprendre descobrir com de calmat que estava, concentrat en el seu deure-. Sense ells no hauríem arribat tan lluny, i de tota manera hauria mort a la sorra.

-De cap manera -Va insistir la Tahiri-. Trobarem una altra manera de sortir d'aquesta roca.

-El primer és el primer -Va dir l'Ànakin suaument, tot i que la Tekli encara treballava en ell, abordant la seva ferida amb la Força per reparar els seus deteriorats òrgans, podia sentir la seva fortalesa desapareixent i el seu creixent dolor-. Concentra't en la missió.

El punt blau de les toveres del Taquió Volador brillava intermitent gairebé completament fora de la vista. Llavors, un grup de coralites va travessar com un llamp una membrana apedaçada i va disparar. Un moment després, la fosca forma de la fragata d'en Nom Anor va solcar l'horitzó, també perseguint l'YV-888.

-Tant de bo els atrapin els caratallada -Va dir l'Alema Rar amb to amarg-. Tant de bo els tirin com deixalles en un corral de voxyn.

-Jo no ho vull -La Tenel Ka va mirar el seu comunicador, que ja estava rebent pulsacions d'electricitat estàtica quan les primeres boles de plasma es van estavellar contra els escuts del Taquió-. El nostre amic Raynar encara va a bord.

L'angoixa que notava l'Ànakin al pit li resultava massa familiar. Va activar el comunicador d'en Lowbacca de forma remota i el va trobar en complet silenci.

-Però en Lowie no -Va dir ell-, i estic bastant segur que si l'haguessin assassinat, l'hauríem sentit morir.

Com ningú deia res, va apartar la mirada del comunicador i els va trobar a tots pendents d'ell. Brollaven llàgrimes dels ulls de la Jaina i en Jacen. La Tahiri s'eixugava les galtes amb el puny de la màniga.

-Serà millor que sortim ja -Va dir l'Ànakin intentant no perdre la concentració. Es va separar de la Tekli, després va despenjar la pistola làser G-9 d'en Raynar de la seva espatlla i va aixecar la mira de llarga distància-. Jaina, mantingues un canal obert a Raynar. Igual així ens assabentarem del que li passa.

I potser no -es va dir l'Ànakin-. En la guerra, de vegades la gent desapareix sense més, sense que ningú arribi a saber mai el que els hi va passar, deixant a amics i família portant una vida d'enyorança i incertesa.

-Aquest seria un bon moment -Va dir, en veure que ningú es movia.

El grup d'assalt va preparar les seves armes i va deixar fluir les seves emocions. Deixant de costat la persistent indignació i alguns sentiments de culpa a causa de la traïció dels Jedi Foscos, semblava la fusió de combat més ferma que havien tingut des que van estar als calabossos. L'Ànakin es va agenollar a alguns metres de la boca del passadís i va apuntar a una de les fosques formes que es veien des de la vora trencada. Quan va sentir que els altres també havien localitzat els seus objectius, un guàrdia per cada dos Jedi, va disparar.

Vuit ratlles de color van escombrar la polsegosa pista i van travessar les tanques fins a arribar a les quatre fosques siluetes que hi havia més enllà. Cap dels trets va errar. No podien fer malbé un atac tan important. No amb la Força guiant la seva punteria. Però només dos trets van arribar a perforar les armadures de crancs vonduun dels guàrdies, i sis van rebotar-hi, aixecant columnes de pols en l'aire o fent forats ardents a la paret del grashal.

Els guàrdies supervivents es van llançar a la recerca de refugi. La meitat del grup d'assalt ja baixava per la costa a tota velocitat, disparant les seves T-21 de repetició mentre corrien, mantenint als yuuzhan vong immobilitzats i buidant el camí per a armes més potents.

L'Ànakin i la Jaina van disparar una altra vegada. Les seves pistoles làser, de trets propensos a desviar-se i perdre's en la distància, només podien mantenir a ratlla als guàrdies. Un guerrer va caure blanc de la carabina de l'Alema. Els altres van trontollar davant el minicanó d'en Tesar i rematats per les T-21 quan van entrar en el seu abast de tir. Tot i la fortalesa que li prestava en Tesar, l'Ànakin va ser incapaç de mantenir el pas. La Tahiri, la Jaina i en Tesar van retrocedir per mantenir-se a la seva altura.

-Aneu-vos! Ja hi arribaré.

-Quan els jawes nedin -Va respondre de cop i volta la Tahiri.

-Ànakin, no estàs en condicions -Va dir la Jaina-. Torna al refugi de l'equipament i localitza a Lowie. Potser si trobes un lloc segur per amagar-te i entrar en trànsit curatiu...

-És massa tard per això -Va dir l'Ànakin-. Arribaré fins al final.

-Encara que això signifiqui posar a altres en perill? -Va preguntar la Jaina-. Si ets lent ets un perill per a tots nosaltres. Almenys intenta entrar en trànsit.

L'Ànakin sabia que les coses havien anat massa lluny per a un tràngol. Tenia tanta set com per beure suor i sentia l'abdomen endurit per la sang coagulada. Probablement, l'esforç de buscar un lloc prou segur com per entrar en trànsit el mataria de totes formes. Però pensar que podria estar perjudicant als altres el va fer aturar-se. Una cosa era afrontar l'inevitable i una altra fer que els altres combreguessin amb això. Va buscar guia en la Força, obrint-se a la seva marea, intentant sentir a on el portava.

El so ondulant dels petits voxyn va aflorar en la seva ment. Va tornar a sentir l'esglai que havia sentit a la sorra, en adonar-se que els que van lluitar allà havien estat patricis yuuzhan vong. Llavors la Força li va parlar.

-Hi vaig -Va dir ell.

La Jaina va tancar la mandíbula, després va apartar la mirada.

-Ho suposava.

La primera tanda de Jedi va arribar al tanca i es va ajupir en els forats fets pels làsers. Les tiges de les tanques els colpejaven com si fossin serps. Mitja dotzena de sabres làser van cobrar vida amb un espetec i va començar a tallar els esbarzers, i els Jedi van arribar a l'altre costat llevant-se les espinoses tiges que s'embolicaven al voltant dels seus colls i cames. La tanca va tornar a atacar quan va arribar la segona tanda. La primera va deixar que se les arreglessin sols mentre s'encaminava a grashal. La rapidesa era crucial. Durant el seu reconeixement, l'Ànakin havia sentit la presència de yuuzhan vong aguaitant a uns centenars de metres més enllà del laboratori de clonatge, presumiblement on s'esperava que el grup d'assalt sortís dels caus dels voxyn.

Quan l'Ànakin i els seus tres acompanyants van creuar la tanca, la primera tanda ja havia tallat la paret del grashal. La Tenel Ka, en Zekk i l'Alema es van enganxar al bloc retallat i van entrar amb ell, mentre en Ganner utilitzava la Força per empènyer cap a l'interior.

Un núvol d'insectes va sortir de l'interior. Els Jedi es van enganxar els uns als altres dins dels seus micos blindats i les fulles dels seus sabres van deixar rastres de colors espurnejants amb forma de ventall mentre batien als insectes en l'aire. L'explosió d'una granada va sacsejar el grashal, després una altra i una altra més, i la tempesta d'insectes va anar-se'n convertint en plugim.

-Net! -Va cridar en Zekk.

En Ganner i en Jacen es van ajupir per entrar. La Jaina augmentà la potència de la seva pistola làser per seguir-los, però llavors els comunicadors de tots es van connectar per emetre estàtica. Es va produir una pertorbació en la Força, prou forta com per ser degut a la mort d'en Raynar.

L'Ànakin va mirar al sostre, però no va veure res a través de les membranes amb pegats a part de la verda resplendor de Myrkr. No ho sabria.

-Ho pagaran -La Jaina plorà mirant al sostre-. Ho pagaran.

-Llavors que així sigui -Va dir l'Ànakin. La Jaina estava ullerosa per la fatiga, la seva boca es corbava cap avall pel pesar i semblava més feble i atribolada del que l'Ànakin l'havia vist mai-. Som aquí per destruir la reina, no per venjar-nos.

-Cert -La Jaina creuà l'entrada-, la venjança vindrà després.

L'Ànakin va deixar a la Tahiri i a la Tekli en l'obertura de la paret, amb la carrabina de l'Alema, i va seguir a la seva germana dins del grashal. Era com entrar en una tempesta nocturna de Yavin IV. Una fosca boira surava sobre els seus caps, un brillant liquen projectava una llum citrina des d'algun lloc sobre els seus caps, mentre trets làser solcaven l'aire, els sabres làser espurnejaven com raigs acolorits i l'aire humit esmorteïa la cridòria i el rugit del combat, fent que tota aquesta mort semblés més distant del que era.

L'Ànakin va mirar a banda i banda del bloc de la porta i va abatre a un insectetallador en l'aire. Després va avançar i es va trobar enmig d'una selva de polsants lianes blanques les tiges buides amb forma de llevataps s'alçaven des de contenidors de criança plens de fang amb olor salada.

Davant d'ells hi havia yuuzhan vong per tot arreu, i la seva presència era massa dispersa i indistinta per dir-li alguna cosa més. Un parell d'insectes atordidors li van fer llançar-se a terra. Va canviar el sabre làser per la pistola làser i es va aixecar disparant.

Els primers trets el van deixar tan enlluernat que només va veure una forma fosca a l'altra banda de l'enorme contenidor, ajupint-se per cobrir-se. Va envoltar el contenidor, va sentir el xiuxiueig d'un sabre làser en encendre's i el xiuxiueig familiar d'en Tesar. Els yuuzhan vong havien llançat el seu últim insecte.

L'Ànakin va buscar amb la Força i va trobar a la resta del grup d'assalt enfrontant-se a un fort atac, immobilitzat en la foscor. Era fàcil d'arreglar. Va agafar les granades incendiàries, però va sentir que en Tesar ja aixecava tres objectes cap a la boira fosca.

Una petulant presència yuuzhan vong va atreure l'atenció de l'Ànakin cap al següent contenidor.

Rodà sortint del seu amagatall i va veure una figura fosca que travessava d'un salt el passadís que tenia davant, amb l'amfibastó preparat per atacar. Va treure la pistola làser... i va caure cap endavant quan un insectetallador va apunyalar-li al coll des del darrere. Les mandíbules vibrotallants van arribar fins al folre blindat del seu mico. L'insecte es va bloquejar i va tornar a la càrrega, desplegant les pinces cap a la seva cara. L'Ànakin es va tornar, va rebre un tall a la galta i va disparar al seu objectiu inicial.

El tret va aconseguir encertar al yuuzhan vong en la unió del braç amb l'espatlla i li va fer girar sobre si mateix. Un braç va sortir volant deixant enrere olor de carn cremada. El guerrer ni tan sols va cridar. Es va limitar a girar sobre si mateix i a trontollar, deixant anar l'amfibastó.

L'insectetallador va tornar a atacar-lo, aquest cop buscant tallar-li el coll. Va haver de donar-se la volta per a esquivar-lo. Darrere d'ell, el sabre d'en Tesar va cobrar vida, però el seu brunzit sonà intermitent. L'Ànakin va bloquejar l'insecte amb el cos de la pistola làser, va encaixar dos insectes atordidors en el flanc i va caure a terra. Va escoltar el sord impacte d'un amfibastó colpejant un espès crani reptilià i va notar que el flux de fortalesa desapareixia a mesura que el barabel quedava inconscient.

L'Ànakin no va disparar la seva pistola làser de forma conscient. Estava massa ocupat palpant en la foscor, buscant les granades caigudes. Quants segons quedaven? La pistola làser va donar una fogonada i l'atacant d'en Tesar va caure a terra.

L'Ànakin va trobar el que estava buscant i ho va empènyer. Una pertorbació de perill el va fer rodar quan l'insectetallador es va estavellar contra el terra just on havia estat el seu cap. Va copejar en aquella cosa fins a matar-la i va sentir el cruixit revelador de la detonació d'una granada. Va tancar els ulls, resant per seguir allà quan el soroll es dissipés, i va intentar trobar al seu atacant a través del vidre lambent.

No era fàcil, hi havia massa yuuzhan vong a massa llocs, però va sentir alguna cosa a la seva esquerra. Es va tornar i va disparar.

L'indicador de la bateria de la seva pistola làser va sonar prou fort com per sentir-se sobre el crepitament de les flames. La presència yuuzhan vong estava més a prop, impacient. Va llançar a un costat la inservible pistola làser, va agafar el sabre del cinturó i el va fer néixer a la vida, adoptant una postura de guàrdia creuada per aturar un amfibastó que queia sobre el seu cap. Amb els ulls encara mig tancats per la brillantor de les altures, va passar les cames al voltant del seu oponent i li va fer una presa de tisora. La contesa va acabar amb una ràpida estocada de sabre làser.

La fulgor es va apagar. L'Ànakin va obrir els ulls i va veure el groguenc liquen resplendint brillant i les últimes volutes d'un núvol de vapor dissipant-se en l'aire calent. Va romandre una estona estirat, pensant en el seu estat, intentant combatre la seva angoixa. Va haver de respirar fons cinc vegades per constatar que el dolor que sentia només procedia de la seva antiga ferida, deu batecs més i ho tindria sota control.

A poc a poc, l'Ànakin va tornar a ser conscient del fragor de la batalla, de la creixent eufòria del grup d'assalt. Va deixar de banda la seva agonia, va recórrer a la Força i es va aixecar. Els Jedi avançaven pel costat esquerre del grashal, fent retrocedir a l'últim grapat de cuidadors i guardians, tallant les lianes de nutrients i les càpsules de clonació conforme avançaven. No podia veure el que caçaven a través de l'embolic de polsants tiges, però el podia sentir, més enllà del mur del grashal, atrapat una mica per sota del sòl, alterat, salvatge, ferotge. Espantat.

Darrere de l'Ànakin la carabina va fer un soroll enorme. Va sentir el pànic de la Tahiri i va tornar-se per trobar-la corrent cap al grashal. Una bola de foc la va seguir a través de la bretxa i va explotar contra el bloc que seguia allà, la Tahiri va sortir volant.

L'Ànakin va córrer a ajudar-la, però ella va estar dempeus abans que pogués donar dues passes.

-Escopidors de magma! Estem aïllats.

L'Ànakin no es va molestar a mirar.

-Tekli?

La Tahiri va assenyalar darrere d'ell, on la chadra-fan empolvorava pudents sals en la llengua bífida d'en Tesar. El barabel somreia però no despertava.

-Agafa'l... I emporta-te'l -cada paraula omplia el ventre de l'Ànakin amb foc. Va assenyalar als altres-. Igual necessiteu obrir-vos un camí pel qual escapar.

-Nosaltres? -Va dir la Tahiri-. No aniré.

-Fes-ho! -Va cridar bruscament l'Ànakin. Per després parlar amb més suavitat-: Has d'ajudar a la Tekli. Ja hi arribaré.

-Sí, Tahiri -Va dir la Tekli. Va dirigir una mirada reconeixedora a l'Ànakin, es va posar a cavall sobre el barabel i va començar a plantofejar-lo-. En Tesar no respon, no puc moure'l i treballar sobre ell alhora.

La Tahiri la va mirar dubitativa, però difícilment podia negar-se a ajudar. Va contenir una llàgrima i es va estirar per besar a l'Ànakin als llavis. Però es va contenir i va negar amb el cap.

-No, així hauràs de tornar.

L'Ànakin li va brindar el seu millor somriure de mig costat.

-Aviat, llavors.

-Aviat -Va repetir la Tahiri-. Que la Força t'acompanyi.

Aquesta segona part la va dir en veu tan baixa que l'Ànakin no va creure que ella volgués que ell la sentís.

Plenament conscient de la creixent debilitat de les seves cames, va anar a la improvisada entrada i va mirar per la vora. Hi havia un esquadró d'artilleria a l'altre costat de la tanca amb els seus quatre escopidors de magma apuntant a l'obertura. Cap intentava acostar-se, el que significava que la força principal atacaria des de l'altre costat. L'Ànakin es va tornar cap a l'entrada principal i es va concentrar en el que percebia a través del vidre lambent. No es va sorprendre del tot percebre una forta presència yuuzhan vong en l'emplaçament de l'emboscada.

Va iniciar una dolorosa carrera lenta. Va caure dues vegades sobre un genoll quan li van flaquejar les cames, un cop a l'intercanviar cops amb un yuuzhan vong d'ulls vidriosos. Va guanyar aquesta baralla tallant amb el sabre làser un dels contenidors i levitant mentre el fang nutrient es vessava sobre el seu enemic i el desequilibrava. Va estar a punt de no sobreviure al següent combat, ja que la culata de l'amfibastó li va colpejar a la ferida i va fer que se li saltessin els punts.

Només es va salvar en usar la Força per llançar la seva pistola làser contra el front tatuat del guerrer.

En recuperar l'arma i aixecar-se, l'Ànakin va vomitar sang. I ja estava usant la Força fins i tot abans d'acabar, per posar-se dret i ajudar-se a córrer. Havia d'arribar a la porta abans que la força d'assalt enemiga. Per fi va deixar enrere els contenidors i va veure la porta-membrana vint metres a la seva esquerra. Era tan ampla com un Ala-X i el doble d'alta. La cantonada més llunyana de la membrana es va aixecar lleugerament. L'Ànakin va retrocedir per ocultar-se darrere dels contenidors, amb les mans lliures per accionar el detonador tèrmic que portava a l'arnès.

Gairebé deixa anar el detonador veient la figura que va aparèixer per la membrana. El nouvingut estava d'esquena, es va girar. Portava un mico destrossat i era un cap més alt que la majoria dels humans. Va sortir corrent cap als corrals de voxyn.

-Lowie? -Va cridar l'Ànakin, utilitzant la Força per fer-li arribar la seva feble veu.

Va intentar assolir-lo, però només va sentir la mateixa presència borrosa de yuuzhan vong d'abans. El nouvingut es va girar, revelant el perfil d'un humà de cabells color sorra que empunyava un antic rifle làser E-ll.

L'Ànakin ja estava darrere del contenidor, activant el comunicador.

-Impostor! -avisà-. Va als corrals.

El so dels trets làser va augmentar fins a ser un rugit ensordidor, igual que la frustració del Jedi. Els angles de tir eren impossibles. En algun lloc va explotar una granada i la Jaina va cridar demanant una càrrega.

La porta-membrana va començar a obrir-se enrotllant-se cap amunt, deixant veure quaranta parells de peus de yuuzhan vong esperant entrar.

L'Ànakin es va obrir per complet a la Força, deixant entrar en el seu ésser mitjançant la intensitat de les seves emocions, però no a través de la ira o la por, com faria un Jedi Fosc, sinó a través de l'amor per la seva família, els seus companys i seus companys Jedi, a través de la seva fe en el propòsit dels Jedi i en la promesa del futur. La Força va arribar fins a ell per tot arreu, omplint-lo amb un remolí de poder i finalitat, saturant-lo i consumint-lo. Podia sentir-la fluir dins del seu ésser i a si mateix fluir en ella. L'Ànakin era la Força i la Força era l'Ànakin.

L'Ànakin es va aixecar. El seu cos emetia una feble aura de llum, la brillantor de les seves cèl·lules mentre es consumien, i l'aire crepitava al seu voltant. Ja no li feien mal les ferides. Era lúcidament conscient de tot el que hi havia al grashal, de la florida olor dels insectes atordidors, de la vergonyosa calor que desprenien els contenidors, de la respiració ansiosa dels seus col·legues Jedi, fins i tot dels yuuzhan vong. La seva presència li resultava tan clara com la dels seus companys, gairebé com si la Força s'hagués expandit per incloure'ls.

L'Ànakin va córrer al mateix temps que disparava, passant davant la porta oberta. Cada tret encertava al peu d'un yuuzhan vong. Rugits ofegats van reverberar a la membrana. Mitja dotzena de guerrers es va tirar a terra i va entrar rodant al grashal. Va acabar amb ells abans que poguessin aixecar-se, després va arribar a l'altre costat de la porta i pessigollejà el panell. La porta va descendir, tancant-los de nou.

-Alè de hutt! -va maleir la Jaina pel comunicador-. S'escapa.

L'Ànakin també podia sentir-ho. El voxyn s'allunyava. Va activar el seu propi comunicador.

-L'impostor deu haver obert un túnel d'escapament -Parlar ja no li feia mal, però la seva aura brillava més que abans. Les seves cèl·lules cremaven com el foc-. Jacen, estàs al càrrec. Emporta't a tot el món i vés a per ella.

La sorpresa de la Jaina en no ser nomenada solcà la Força com un crit sobre l'aigua, però va anul·lar qualsevol ressentiment que pogués sentir i va dir:

-No podem anar-nos-en per aquí, Germanet.

-El camí estarà ben clar.

L'Ànakin va tallar el panell sensible de la membrana i es va dirigir cap al corral buit del voxyn. Podia sentir als yuuzhan vong davant, amagats darrere de l'última filera de contenidors, convençuts que l'ajuda estava en camí. Això va canviar un moment després, quan l'Ànakin va començar a crivellar el seu flanc amb trets làser. Estava mal situat per disparar-los al cap i no tenia prou potència per travessar l'armadura de vonduun, però quan els yuuzhan vong es van adonar, ja estaven sent superats pel Jedi.

Una bola de plasma va rugir a través de la porta del grashal i va calar foc a una franja de vint metres de lianes de clonació. L'Ànakin va carregar de nou contra la membrana fosa, diminuts llampecs lluminosos ballaven en braços i cames, la Força era un remolí de foc al seu interior, cremant amb més ferocitat a cada moment. Ara li omplia per complet la fortalesa de la llum, i el seu cos ferit no podria aguantar més. L'energia li cremava per abandonar-lo, consumint un cos massa debilitat per contenir-la.

Més yuuzhan vong, amb els peus completament intactes, entraven de cinc en cinc. Va disparar a la primera fila des d'uns quinze metres; la pistola làser cantava dues vegades a cada pas que donava, cada un dels trets cremant a través d'un coll o una cara. El volcà canó va tornar a rugir i una esfera de foc blanc, aparentment sorgida del no-res, va florir davant seu. L'Ànakin es va tirar a terra i va rodar contra el mur, colpejant primer amb les botes, posant-se dret d'una tombarella cap enrere, a uns deu metres de l'explosió.

-Ànakin! -el plor de la Jaina s'assemblava a un crit.

Vés! -li va ordenar a través de la Força-. S'escapa.

La pistola làser cantava en mans de l'Ànakin, enderrocant oponents yuuzhan vong tan ràpidament com podia disparar. Van entrar més guerrers. Un insectetallador se li va clavar a l'espatlla, tenia el mico mig desintegrat per l'energia de la Força que escapava del seu cos i no trigaria a quedar-se sense protecció. Va deixar que l'impacte li voleiés, va disparar una altra vegada, i una altra, va sonar l'indicador de la pistola làser. Els yuuzhan vong li llançaven grapats d'insectes atordidors i corrien cap a ell, traient-se ja els amfibastons dels cinyells.

L'Ànakin va llançar la pistola làser contra el primer i el va enderrocar. Després va saltar sobre el segon, encenent el sabre en l'aire. Va aterrar davant l'entrada i va començar una embolicada dansa de ganivetades i bloquejos, cobrint un cop i atacant dos; cada atac, un cop mortal. La seva aura cremava tan brillantment que projectava una ombra darrere dels seus enemics. Va batre el sabre d'esquerra a dreta, colpejant amb tanta força dues parades que va obrir dos colls. Després va fer caure a un altre guerrer d'una puntada de ganxo al capdavant.

I seguien arribant, i van aconseguir donar a l'Ànakin en tres llocs. Un amfibastó va enfonsar els ullals en la seva carn, la Força va consumir el verí del seu sistema abans que pogués sentir-lo i les noves ferides li van suposar menys problema que l'antiga, però darrera d'ells hi anava una altra dotzena de guerrers i no podria seguir aguantant. Va matar-ne un més, després una altra, un cop atroç a la cuixa i va cedir terreny.

Un yuuzhan vong va intentar sobrepassar-li per la dreta.

La carabina va rugir des de la zona dels corrals i va obrir en un yuuzhan vong un forat de la mida d'un cap i un altre de la mida d'un puny al que anava darrere. L'Ànakin va saltar donant una tombarella cap enrere i va aterrar a cinc metres. La seva aura parpellejava a mesura que les seves cèl·lules cremaven i es consumien. Va aventurar una mirada per sobre l'espatlla i va veure la Jaina mirant per sobre del mur del fossat, amb les galtes plenes de llàgrimes i la carabina recolzada a l'espatlla. En Jacen estava al seu costat, plorant també i tractant de tirar d'ella.

Marxeu! -Va cridar l'Ànakin en la Força-. No puc contenir-los.

Els yuuzhan vong van carregar de nou i la Jaina va disparar. Un altre guerrer va caure i la resta va seguir avançant. L'Ànakin va donar una altra tombarella uns cinc metres enrere i va sentir a algú, un yuuzhan vong, que es desplaçava sigil·losament al llarg del mur més llunyà del grashal. Va retrocedir fins que va poder veure la figura del jedi impostor, a uns trenta metres de distància, arrossegant una pesada càpsula de càrrega cap a la porta improvisada pel grup d'assalt.

Els guerrers van tornar a atacar i l'Ànakin va haver de defensar-se. La fulla porpra del sabre ballava temptejant i atacant, bloquejant, rebutjant i cedint cop rere cop. Va retrocedir un parell de passos i va veure una obertura. Va alçar els peus i els va plantar al pit del yuuzhan vong que era al centre. El seu sabre làser centellejà dues vegades partint els cranis dels guerrers adjacents. Després va saltar i va donar una sèrie de tombarelles laterals assistit per la Força.

L'Ànakin va continuar prou lluny com per veure d'on procedia l'impostor, una àrea de treball prop del corral de la reina. Dotzenes de circells s'estenien per un banc de treball, cadascun acabava en una petita càpsula de clonació, algunes obertes, altres tancades. Semblava una estació de transferència de teixits.

Això era el que tenia l'impostor, una càpsula plena de teixit de voxyn, suficient per clonar un milió d'ells. L'aura de l'Ànakin centellejà i es va enfosquir, va tornar a centellejar i a apagar-se més. Les seves cèl·lules s'estaven disgregant en una reacció en cadena. Els cicles eren cada vegada més i més ràpids a mesura que ell tenia menys energia. Va sentir no exactament que moria, sinó que es fonia amb la Força. Va deixar anar l'últim detonador tèrmic del seu arnès i va prémer tres vegades el temporitzador.

Aneu-vos ja.

-Ànakin, no puc! -Va dir pel comunicador.

L'Ànakin va aixecar el detonador perquè els seus germans poguessin veure-ho.

Trenta segons -Va deixar anar el disparador-. Emporta-te-la, Jacen. Besa la Tahiri per mi.

Ja gairebé tornava a tenir a sobre els guerrers i va tirar el detonador a través del grashal. No va ser conscient d'utilitzar la Força per dirigir-lo, però va haver de fer-ho perquè va donar a l'impostor al cap.

L'Ànakin estava massa ocupat rebutjant els atacs com per veure el que va passar en els segons següents. Quan per fi va aconseguir lliurar-se dels seus atacants ja no li quedaven forces per saltar o fer tombarelles, l'impostor s'estava aixecant, fregant-se el cap i buscant què li havia colpejat. Fins i tot a trenta metres de distància, el seu nas trencat i la seva desbaratada òrbita ocular l'identificaven clarament com Nom Anor.

Quan la mirada de l'Executor va caure sobre l'esfera platejada, el seu ull real es va obrir tant com el seu plaeryin bol. Es va ajupir.

L'Ànakin va usar la Força per allunyar l'esfera i va encaixar un amfibastó a les costelles. Va caure estrepitosament, deixant anar el sabre làser. La seva aura ja només era una feble resplendor que oscil·lava entre la foscor i la inexistència. El remolí del seu interior s'apagava, fluint de tornada cap a la Força.

En Nom Anor va tornar a córrer cap al detonador. L'Ànakin va esperar que l'Executor estigués gairebé sobre ell i va utilitzar la Força per última vegada, fent-lo rodar cap a la càpsula de càrrega.

No va escoltar la furiosa maledicció que va seguir ni va veure en Nom Anor fugint.

Per llavors l'Ànakin ja no existia.

Següent