5
Des de l’abarrotada
badia de l'hangar de l'Acadèmia de l'Ombra, en Zekk observà les preparacions
finals per a l'atac. El frenesí que agitava a les tropes, unit a la seva
amenaçant còlera i el seu desig de destrucció, li van incitar. Va sentir com si
les línies de la Força al seu voltant les hagués establert a foc.
El centre
de l'activitat era una immensa plataforma de batalla que dominava la badia de
l'hangar. Construïda específicament per a l'assalt més important a l'Aliança
Rebel, la plataforma tàctica mòbil estava encrespada d'armament. Tropes
d'assalt gatejaven sobre la seva superfície blindada, disposant-se per al
llançament. Dirigida per l'ominosa Germana de la Nit, Tamith Kai, la plataforma
seria el punt d'inici per al combat en terra, Jedi contra Jedi. Davant del timó
de la plataforma de batalla, esperava ansiosa la venjança. La seva llarga capa
negra va reptar al voltant d'ella amb una xiulada semblant a l'atac d'una serp.
Pues de la closca d'un insecte assassí gegant, es projectaven sobre les seves
espatlles. El seu pèl negre arrissat al voltant del seu cap era com filferros de
banús, fent ondulacions i cruixint amb poders foscos, cada bri aparentment viu
i malvolent. Els ulls violetes de la Tamith Kai, cremaven alhora que ordenava a
les tropes d'assalt abordar la plataforma de batalla, reunint poder al seu
interior. La seva armadura d'escates negres, s’enganxava al seu cos musculós i
ben estructurat. La seva conducta demostrava poder i confiança, i un anhel de
destrucció. En Zekk va atendre els seus propis deures. Ell mateix havia estat
blanc de sospites per part de la Tamith Kai. La Germana de la Nit no confiava
en ell. Ella considerava que el seu compromís amb el Costat Fosc no era prou
fort, cec per la seva antiga amistat amb els bessons Jedi, en Jacen i la Jaina
Solo.
En Zekk
havia estat ensinistrat com un estudiant privilegiat d’en Lord Brakiss, i havia
derrotat al propi protegit de la Germana de la Nit, Vilas en un duel a mort.
Guanyant el duel, en Zekk havia guanyat el títol de Cavaller Fosc. I la Tamith
Kai, potser perquè era simplement una perdedora, o pels seus oscil·lants
dubtes, rarament el deixava fora del seu control. Però en Brakiss li havia
donat a ell el comandament de les noves forces de l'Acadèmia de l'Ombra, que
serien l'avantguarda de la batalla per reclamar la Galàxia. Ell mateix guiaria
la força d'atac de Jedi Foscos, descendint com la mort dels cels per exterminar
els aprenents del Mestre Skywalker.
En Zekk
va fer una profunda inspiració, assaborint la forta olor de metàl·lic en el
fresc aire. Va escoltar el líquid de refrigeració bombant, els motors encesos,
l'estrèpit de les armadures de les tropes d'assalt, senyals preparatoris que
els sistemes estaven tancats. Estaven preparats per enlairar-se.
En Zekk
es va girar cap al seu grup de guerrers dotats de la Força. Portava posada la
seva capa negra i la seva armadura de cuir, la seva espasa de llum a un costat
esperava a ser utilitzada. Estava segur que el seu pèl fosc recollit en una cua
i els seus ulls verd maragda, brillaven intermitentment davant els congregats.
- Sentiu
la Força dins de vosaltres -va dir per als altres aprenents. Van donar un mut
suport amb les seves mandíbules en alt, amb els seus ulls alerta, ansiosos per
la batalla. Havien estat ensinistrats per això.
Va gesticular
cap a la plataforma, i els Jedi Foscos, es van moure fluidament a mesura que
entraven a la nau blindada.
-
Atacarem l'Acadèmia Jedi ara, abans que perdem l'element sorpresa.
El casc
de pilot de caça TIE s'ajustava perfectament al seu cap de pèl gris. Juntament
amb la màscara de respiració, les ulleres, el vestit de vol negre, els guants
encoixinats, i les botes pesades, l'uniforme semblava transportar en Qorl de
tornada a un temps diferent, un temps quan ell era més jove... un pilot del
Primer Imperi. Anys enrere, havia volat amb el seu esquadró de caces TIE de la
primera Estrella de la Mort, per atacar la desesperada flota d'ala-X Rebels.
Havia estat enderrocat en el combat, caient cap a la selva de Yavin IV. Quan hi
havia mirat cap enrere per al seu complet horror i incredulitat, en Qorl va
veure la invencible Estrella de la Mort esclatar, deixant-lo desemparat en
aquella miserable i petita lluna. Després de recuperar-se de les seves lesions,
en Qorl havia viscut com un ermità durant més de vint anys fins que quatre
joves aprenents de Jedi s'havien topat amb ell, posant en moviment els
esdeveniments que li van tornar al Segon Imperi.
I ara en
Qorl es trobava pujant a un altre caça TIE, per llançar-se a una altra batalla
per tornar a derrotar als Rebels. Aquest cop però, estava segur que acabaria
diferent. Aquesta vegada, l'Imperi no cometria errors.
En Qorl
estava davant del seu esquadró de dotze caces TIE. Atapeïts en un costat de la
badia de llançament, els petits caces s’enlairarien tan aviat com la plataforma
de batalla ho fes.
Es va
girar cap a les seves tropes, tots eren caces sense provar, i els pilots,
escollits entre els més ambiciosos dels soldats d'assalt recentment entrenats.
Els nous pilots no havien vist un combat. Només havien practicat, realitzant
simulació rere simulació, però sabia que moririen en un combat real. Els pilots
es mantenien amb els seus caces, vestits amb els seus vestits i cascs negres.
Un dels
nous pilots, es movia nerviosament amb òbvia ànsia, recorrent amb la mirada el
caça TIE, estudiant les torretes dels canons làser, ansiós per anar-se'n. Finalment,
va fer un pas endavant. El pilot es va treure el casc i el va posar contra el
seu pit. Encara sense veure l'ampla cara del jove, en Qorl sabia que era en Norys,
l'antic líder de la colla dels Perduts.
-
Perdoni, senyor, tinc un suggeriment -va dir en Norys -. Atesa el meu
acompliment durant les simulacions on vaig acumular més punts que qualsevol
dels altres, crec que hauria de ser jo qui guiés aquest esquadró.
En Qorl va
reprimir la seva còlera.
- Entenc
les teves raons, Norys. Has fet un excel·lent treball en el teu entrenament com
a pilot de caça TIE i com a tropa d'assalt. Estàs ansiós per aprendre i
probablement per servir al Segon Imperi. Però he de rebutjar novament la teva
petició.
- Basant-se
en què?
Sentint
el desafiament en la veu del jove, en Qorl va mantenir la seva resposta ferma i
directa.
- En la
base de què en Brakiss em va escollir per dirigir aquesta missió. Si
prefereixes no seguir les seves ordres, com vulguis... - Va arronsar les
espatlles, deixant la implicació de les seves paraules en l'aire entre ells.
El noi
era groller i moltes vegades insubordinat, i si no hagués demostrat una aptitud
molt bona per al maneig de l'armament i la lluita, en Qorl l’hauria deixat
enrere. Hi havia massa en joc en aquesta missió com per permetre-li a un jove
massa ansiós fer malbé les coses.
En Norys
avergonyit va dir:
-Crec que
tens por Qorl. Ets vell i no has volat en una missió en anys. Tu lideres
l'esquadró i ens vols per cobrir els teus propis fracassos.
- Això és
tot? -Va dir en Qorl amb una veu calmada, però amb una tensió que va tallar
l'aire -. Et dono l'elecció: digues una paraula més i et deixaré fora d'aquesta
missió, o contingues la teva llengua i lluita pel teu Emperador.
En aquell
moment, al Qorl no li importava l'elecció que fes aquell rude jove.
Gustosament, utilitzaria un esquadró més petit si era l'única manera
d'assegurar que tots els seus pilots eren adequadament disciplinats.
Fumejant,
en Norys va lluitar per mantenir-se en silenci i es va col·locar amb rudesa el
casc negre sobre el seu cap.
En Qorl
va parlar, més per desviar l'atenció d'aquell arravatament que per qualsevol
altra raó.
- Exitosament,
hem bloquejat tots els senyals de l'Acadèmia Jedi. Són incapaços de demanar
reforços. Des que no han vist naus de guerra en òrbita, aquests ximples
Cavallers Jedi donen per fet que els seus poders i el seu insignificant escut
d'energia podran frustrar-nos. Segons els nostres sistemes de vigilància, el
nostre primer comando Imperial ha tingut èxit eliminant els seus escuts. L'Acadèmia
Jedi jeu indefensa i vulnerable al nostre atac. Quan la Tamith Kai llanci la
seva plataforma de batalla per guiar l'atac militar, en Lord Zekk portarà els
seus aprenents de Jedi Fosc i entaularà directament batalla contra els
Cavallers Jedi. El nostre esquadró realitzarà atacs de fustigació des de l'aire.
Encara que hem de causar danys, la nostra missió és de suport, no per servir de
línia d'atac. Entesos?
Els
pilots van murmurar afirmativament. En Qorl no va poder dir si la veu d’en
Norys s'havia unit a les dels seus companys.
- Molt
bé, a les vostres naus -va dir.
Els seus
pilots van gatejar fins a les cabines, i en Qorl es va col·locar darrere dels
controls del caça TIE que estava al capdavant. Va inspirar profundament a
través de la màscara respiratòria, assaborint la deliciosa i familiar química
de l'aire dels seus tancs. Va somriure. Es va sentir bé per poder tornar a
volar novament.
Des del
timó de la plataforma tàctica de batalla, la Tamith Kai va cridar:
- Ens
anem. Tornarem victoriosos abans que acabi aquest mateix dia!
Les
gegantines portes de l'hangar es van obrir revelant la negror de l'espai
compartit amb la lluna maragda darrere de la qual sorgia amenaçadorament el
gegantí planeta gasós de Yavin. La insignificant lluna contra el panorama de
l'Univers era el blanc de l'Acadèmia de l'Ombra, destinada a convertir-se en un
furiós camp de batalla i una victòria Imperial.
La Tamith
Kai va ordenar que la plataforma de batalla s'alcés sobre els seus repulsors i
sortís de l'Acadèmia de l'Ombra. La nau militar semblava una gran barca de
transport, aplanada i de cantonades arrodonides, amb dos nivells a gran altura
i una coberta superior que s'obriria a l'aire un cop arribessin a l'atmosfera.
Les tropes d'assalt i les forces de terra omplien el seu primer nivell, mentre
en Zekk i els seus Jedi Foscos prenien les seves posicions en el fons de la
badia, prop de les portes de descens.
La
plataforma de batalla va descendir a través de l'espai cap a l’ungla prima amb atmosfera
al voltant de la lluna verda. A mesura que passaven els minuts, en Zekk es
passejava d'un costat a un altre. Va mirar per la finestra i va veure l'anell
ple de pues de l'estació sobre ells minvant a mesura que la plataforma de
batalla augmentava la velocitat cap a Yavin IV.
-
Motxilles preparades? -Va preguntar, ajustant-se l'equip de corretges al seu
pit i esquena. La seva capa negra penjava sobre ella, amb el seu folre color
escarlata brillant intermitentment a mesura que es movia. La seva brigada de
Jedi Foscos, va comprovar les seves armes, espases de llum idèntiques
manufacturades a bord de l'Acadèmia de l'Ombra. Els membres de l'equip es van
ajustar les seves motxilles repulsores a les espatlles. Un per un va afirmar la
seva disposició.
La negror
de l'espai estava vetada de boirina blanca a mesura que la plataforma de
batalla descendia ràpidament cap a l'atmosfera. En Zekk va sentir la vibració a
mesura que els vents esgarrapaven les plaques blindades. El casc es va escalfar
i en Zekk va poder sentir el crit ionitzat de l'ona de xoc per l'aire, però la
Tamith Kai va pilotar la plataforma de batalla expertament, sense titubejar,
directament cap al seu blanc.
La veu
dura i profunda de la Germana de la Nit, va venir l'intercomunicador.
-Ens
estem aproximant a l'altitud d'objectiu. Zekk, prepara als teus Jedi Foscos per
a la partida. Les portes de salt s'obriran en un minut estàndard.
En Zekk
va colpejar sorollosament les seves mans enguantades, ordenant als Jedi Foscos
que es col·loquessin en fila.
-Les
motxilles repulsores us transportaran - va dir-, però utilitzeu les vostres
habilitats en la Força per guiar el descens. Hem d’atacar directament. Aquests
són els nostres enemics jurats, els Cavallers Jedi d’en Luke Skywalker. El
futur de la Galàxia depèn de la nostra victòria d'avui.
En Zekk va
fixar la seva penetrant mirada en cada un dels aprenents, tractant de donar-los
un fragment de la seva determinació. Eren valents guerrers que van jurar tenir
èxit en la seva croada. Però en Zekk encara no s'havia ocupat de la seva
confusió interna. Sabia en el seu cor que els dubtes de la Tamith Kai sobre la
seva lleialtat estaven ben fundades per l'amistat que l'unia a la seva estimada
amiga Jaina i el seu germà Jacen. A les profunditats dels boscos de Kashyyyk,
ell havia advertit a la Jaina que es mantingués allunyada de l'Acadèmia Jedi. Ell
no volia que ella prengués part en la batalla d'avui. No volia que ella es
convertís en una víctima. Però sabia amb total certesa que la Jaina Solo no es
mantindria allunyada per salvar-se a si mateixa i deixar a les seves amistats
morir. Temia pensar que ella estigués allà baix preparada per lluitar amb ell.
En Zekk va agrair ser interromput en els seus pensaments quan el sòl va vibrar
i les portes de salt es van obrir. Una prima línia de llum va aparèixer davant
els seus peus, i després es va fer més ampla. Les copes dels arbres eren
visibles des de baix, puntuades per les prominents torres de pedra dels antics
temples Massassi.
- Molt
bé, els meus Jedi Foscos -va cridar en Zekk per sobre de l’udol del vent -. És
la nostra hora. Salteu!
Dirigint
l'atac es va deixar caure al cel, encenent la seva motxilla repulsora i
dirigint-se cap a la desprotegida Acadèmia Jedi. Darrere d'ell, els altres Jedi
Foscos es van deixar caure de la plataforma de batalla un per un, descendint
com aus de rapinya. En vol, en Zekk va encendre la seva espasa de llum, agafant-la
com un far encès. Va mirar cap enrere veient als altres Jedi del grup estenent les
seves resplendents armes, amb les seves capes voleiant darrere d'ells. Els Jedi
Foscos van caure com pluja del cel.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada