20 / Confinament
Una
hora més tard, al menjador, cent vint dels acòlits de l'acadèmia -més de la
meitat de l'alumnat- estaven acabant de sopar quan els panys magnètics de les
portes es van tancar a la seva esquena amb un so metàl·lic i els van deixar
tancats allà dins.
Mai va
quedar clar si havia estat un dels mestres qui havia iniciat aquella seqüència
o si havia estat a causa d'algun altre factor. Un aprenent de cinquè curs
anomenat Rucker va ser el primer a descobrir que els havien confinat al menjador. Absort en els pensaments sobre el combat d'entrenament a primera hora
de l'endemà, havia empès la porta amb més força del que era habitual, donant
per fet que estaria encallada o trencada una vegada més, però tot i així la
porta no havia cedit. En Rucker va mirar furtivament per sobre de l'esquena per
veure si algú li estava gastant una broma, però no semblava ser el cas. Ningú l'estava
mirant si més no.
Per
quan va començar a utilitzar la Força per intentar obrir-la, diversos dels
altres alumnes ja l'envoltaven, expressant la seva impaciència cada vegada més
gran amb Rucker, doncs desitjaven sortir. Fins i tot aquells que no s'havien
aixecat de la taula l'estaven mirant, a l'espera de veure com es resolia aquell
petit drama.
Ningú
estava mirant cap a la cuina... fins que van començar a sentir els crits.
En
sentir el primer, en Rucker va deixar de lluitar contra la porta bloquejada i
es va girar per contemplar el que semblava ser un grup de sis o set alumnes
Sith sortint de la zona on es preparava el menjar i abalançant-se sobre els
alumnes que encara estaven asseguts davant el sopar. La manera en què decantaven
el cap resultava extremadament erroni -d'això es va adonar de seguida- i feia
que semblés que els havien arrencat els trets de la cara per tornar-los a cosir
torts al cap. Tenien els ulls negres i morts, i la seva oliosa pell tenia el
color de la massilla, inert, excepte per les seves boques, negres, retorçades com
simitarres somrients que denotaven una fam inconfusible.
I
cridaven tots a l'uníson.
En
aquell moment, en Rucker -a qui li quedaven uns trenta segons de vida tal com
l'havia conegut fins llavors- va veure que les criatures es feien amb el
control de tota l'estada en una sèrie de breus imatges d'alt contrast. Era com
veure una mena de paràsit enganxant-se a la seva presa. Les seves boques,
obertes de bat a bat, es van obrir encara més i es van tancar sobre les cares,
colls i pits de les primeres víctimes i les van enderrocar amb una força i una
velocitat fenomenals. Les safates van sortir volant. Unes hèlixs de sang d'un
color vermell intens van serpentejar en l'aire abans d'esquitxar-ho tot. Un
manat d'intestins fumejants va caure a terra, a la dreta d'en Rucker, amb
l'olor rogenca i madura d'una carn més fresca que qualsevol altra que haguessin
servit mai en aquell menjador.
Al seu
voltant, en Rucker va veure els altres aprenents defensant-se. Estaven fent
servir tècniques basades en la Força, estrangulaments, empentes i salts, però
els cadàvers els estaven destrossant indiscriminadament. L'únic que semblava
tenir algun efecte era aixafar les criatures, o immobilitzar-les a sota d'alguna
cosa tan pesada que no poguessin alliberar-se. Quan una d'aquelles criatures el
va agafar del coll, en Rucker va alçar una mà i va intentar aixecar la taula
que tenia al davant i donar-li la volta, però allò que li agafava del coll era
massa fort i tenia massa gana. A Rucker se li van doblegar els genolls, li van
fallar les cames, va caure a terra i va olorar l'alè fètid de la criatura quan les
seves dents li van travessar la carn.
La
seva visió va parpellejar i es va tornar intensament aguda, com si, en els
últims segons, els seus sentits haguessin millorat, desesperats per captar tot
el possible abans que la inconsciència s'apoderés d'ells. A l'altra punta del
menjador va veure fugaçment a un dels aprenents dempeus a la part alta d'una
taula amb els braços oberts. Dos dels cadàvers vivents van retrocedir agitant
els braços i es van estampar contra la paret més allunyada d'ell, a uns trenta
metres. L'aprenent que els havia atacat -tenia una llarga cabellera vermella i
uns penetrants ulls verds- estava dempeus, immòbil, a l'espera que tornessin
les criatures. Res del que succeïa semblava pertorbar-lo. És més, en Rucker va
aconseguir entreveure el que estava pensant l'altre alumne en contemplar els
cadàvers - «El poder, el poder» - i va saber que l'altre alumne volia ser com
ells.
En Rucker
va deixar escapar un gemec ofegat. La sang començava a no deixar-lo veure i la
foscor li envoltava ràpidament, però just abans de cobrir-lo completament va aconseguir
esbrinar la identitat de l'aprenent pèl-roig que estava dret sobre la taula.
Era en
Lussk.
En Rucker
va veure que estava a punt de fer realitat el seu desig.
-Vinga!
-va exclamar en Lussk rient mentre les criatures s'abalançaven a sobre d'ell.
Va deixar d'oferir resistència i els hi va permetre accedir als seus canells. En
Rucker va veure que les havia obert amb un ganivet. La sang li regalimava per
les mans-. Veniu a per mi!
La
seva veu es va convertir en un crit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada