Jedi sota setge (XIV)

Anterior

14

Mentre la batalla s'intensificava sobre l'Acadèmia Jedi i les selves al seu voltant, el comando Imperial Orvak va avançar arrossegant-se cap endavant amb determinació envers la seva missió. Havia deixat el seu caça TIE en el deixant d'explosions de les instal·lacions del generador d'escuts, però tornaria un cop acabés allà. Durant hores, havia seguit el seu camí obrint-se pas d'amagat a través de l'espessor. Diversos arbres cremaven a la selva propera, enviant columnes de fum gangrenós procedent de la humida vegetació. Va escoltar el foc dels blàster i els crits, i el brunzit distant de les espases de llum. Es va mantenir ajupit i tranquil, no desitjant arriscar-se a revelar la seva posició.

Els Jedi de l’Skywalker havien abandonat el Gran Temple per emprendre escaramusses disperses a la selva... deixant-lo abandonat i sense protecció perquè ell fes la seva feina.

Apropant-se a l'antic edifici i encara amagat per la selva, l’Orvak va veure les vetes negres en les gruixudes pedres, trets de blàsters i les cicatrius dels explosius protònics llançats des dels bombarders TIE. Les omnipresents enfiladisses que s’enganxaven als costats del Temple, s'havien marcit sota el foc desprenent-se en munts. Una explosió propera havia destrossat la porta de la badia de l'hangar del Temple, impedint a la flota defensiva de l’Skywalker enlairar.

Llavors, va pensar l’Orvak, després de tots aquests mil·lennis, aquesta antiga estructura finalment ha estat danyada però no prou.

Ell s'encarregaria de la resta.

Movent-se amb precaució i mantenint el seu casc baix, va avançar arrossegant-se a través del fullatge, entre les formidables enfiladisses i les falgueres fins que finalment va emergir de la mala herba darrere de l'alt Temple. Per sobre del seu cap, els caces TIE es movien a gran velocitat com aus de rapinya a través del cel. L’Orvak va mirar cap amunt, apressant-los silenciosament.

Cap a un costat de la piràmide, va veure una extensió de rajoles de pedra recentment col·locades. A través d'ella, a la base de l'estructura de pedra hi havia una entrada fosca. Imaginant el tipus d'espantosos exercicis que els estudiants Jedi realitzaven allà, va entrar cautelosament en l'extensió de pedra.

Les arrels arrencades ja havien començat a empènyer novament entre les lloses. La selva reclamaria el terreny en uns mesos després que ell destruís el Temple, i seria una bona eliminació per al lloc, va pensar. Per a aquest llavors, esperava estar de tornada a l'Acadèmia de l'Ombra, o potser promocionat a rang d'oficial en un Destructor Estel·lar... si la seva missió d'avui es donava prou bé.

Quan la batalla es va tornar particularment sorollosa, i els explosius protònics explotaven al lluny en la selva, l’Orvak va fer el seu moviment. Va travessar ràpidament les pesades lloses fins al portal fosc que desembocava en el Temple secret dels Rebels.

Va fer una pausa al llindar per un moment, content de portar el seu casc en cas que algun vapor verinós pogués traspuar des de l'interior. Qui podia saber quines trampes podien haver col·locat els bruixots Jedi?

Va utilitzar els sensors del seu casc a la recerca de trampes, però no en va trobar cap... La qual cosa no era una sorpresa ja que l'atac de l'Acadèmia de l'Ombra havia estat completament inesperat, els Cavallers Jedi no havien tingut temps de preparar-se.

L’Orvak va entrar al temple Massassi, carregant a l'espatlla el seu paquet de demolició. Va córrer pels passadissos, poc familiaritzat amb el pla de la piràmide. Va veure habitacions, menjadors,... res prou important per a destruir.

Va decidir anar cap a la badia de l'hangar segellada per la runa, on pensava que podria col·locar els seus detonadors i causar major efecte, destruint tots els caces estel·lars rebels. Però quan va emergir del turboascensor, va mirar de reüll en el fosc enllumenat, incapaç de creure el que veia. L’Orvak només va trobar una nau, llisa i brillant plena de corbes i angles. Res més. Cap flota espacial, ni defenses principals.

Bufà per la incredulitat.

De sobte, les alarmes van sonar fora de la badia de l'hangar. Els llampegants llums vermells li van apunyalar els seus ulls. Un petit droide de cos de barril, es va llançar cap a ell, xiulant i cridant. Raigs blaus que s'iniciaven en el seu braç soldador es projectaven del seu tors cilíndric. L’Orvak es va ficar sorollosament de tornada al turboascensor, empenyent els controls per segellar les portes. Podien els Jedi haver instal·lat una força de droides assassins? Màquines que esgrimien armes letals, que mai, mai podrien perdre?

Però a mesura que les portes es segellaven i pujava el turboascensor, el seu últim besllum va ser que el seu assaltant era simplement un droide astromecànic rodant a través del sòl, fent sonar les alarmes instal·lades a la base. Aparentment, però, no quedava ningú al Temple per escoltar-les.

Va riure nerviosament. Un droide astromecànic! Li molestava quan una insignificant màquina creia que tenia un sentit massa gran de la seva importància. Ja no temia cap trampa. L’Orvak havia de trobar un altre lloc per als seus propòsits de totes maneres. Algun lloc més especial.

Finalment, el va trobar en el nivell més alt de la Gran Piràmide. Portant el seu paquet a l'espatlla i mantenint el seu blàster preparat per disparar a qualsevol que sortís de les ombres, el comando Imperial va entrar en la gran càmera d'audiències.

Aquí, les parets estaven polides i decorades amb pedres multicolors. Al final de la sala hi havia una gran plataforma, de la qual l’Orvak va poder imaginar que els Rebels la utilitzaven per donar conferències als seus estudiants, i donar-los medalles després de les seves victòries contra els governants constitucionals de la Galàxia, potser per realitzar els seus repugnants rituals.

Sí, va pensar. Perfecte.

Movent-se ràpidament, i amb el cor accelerat per l'emoció d'aconseguir la missió que ja li havia costat la vida al seu company Dareb, l’Orvak despenjà el seu paquet.

Es va treure el seu casc negre per veure millor a la llum filtrada per les lluernes del Temple.

El fum ennegrit en el cel, semblava una pintura cremant a través de l'aire. Els sons distants del permanent atac feien ressò dins de la gran càmera d'audiències. Però no va escoltar a ningú més a prop, cap moviment. El Temple estava buit i ell tenia temps per treballar. L’Orvak va donar una gambada cap a la plataforma, amb les seves botes ressonant sobre el sòl de pedra. Sí, aquell era el millor lloc, una posició central on la increïble explosió podria rebotar cap a tots els costats. Es va treure bruscament els seus pesats guants per poder manejar perfectament els controls electrònics.

Treballant cautelosament, va treure els quatre detonadors d'alta potència que li quedaven i els va acoblar. Va bloquejar tots els explosius en un cronòmetre central de compte enrere i els va repartir com els radis d'una roda en la grandiosa càmera d'audiències.

Sí, seria una bona explosió. Perfecta. Quan tots els detonadors explotessin simultàniament, la potència de l'explosió arrencaria d'un sol cop la part superior del Temple com un volcà fent erupció. L'ona de xoc perforaria el pis fins als nivells inferiors i faria rebentar les parets. La piràmide sencera s'esfondraria, esdevenint una pila d'antics enderrocs com hauria de ser.

L’Orvak va tornar a la unitat central i va manipular els controls, agenollant en la superfície polida de la plataforma. Va pensar amb satisfacció que cap Rebel tornaria a donar una altra conferència allà. Cap Cavaller Jedi aprendria les formes Rebels. Aquella habitació no albergaria més celebracions de victòries. Aviat tot desapareixeria.

Agenollat ​​sobre el sòl, l’Orvak teclejà el codi d'inici. Al voltant de tota la cambra, els llums dels detonadors van parpellejar en verd, tot esperant que enviés l'ordre final.

Examinant el seu treball, va somriure i va pressionar el botó ACTIVAR. El cronòmetre va començar a comptar cap enrere. No li quedava molt temps a l'Acadèmia Jedi.

A mesura que es movia, recolzant les mans sobre el terra, l’Orvak albirà una tènue llum de moviment al lateral de la seva vista... alguna cosa brillant intensament, i translúcid, gairebé transparent, havia atrapat un reflex de la llum d'alguna manera.

Va agafar el seu blàster, col·locant-se a la gatzoneta.

- Qui està aquí? -Va cridar.

Després la va veure una altra vegada, una forma sinuosa i iridescent, reptant cap a ell a través de la plataforma. Va tornar a perdre-la de vista.

L’Orvak disparà el seu blàster, obrint forats a terra al seu voltant. Rajos d'energia van rebotar al seu voltant. Es va ajupir a la plataforma, espantat pels rajos que rebotaven.

Ja no podia veure la tremolosa cosa invisible, i es va preguntar que podia haver estat. El truc d'algun bruixot, sens dubte.

Ell no havia baixat la seva guàrdia, però el Jedi mai va aparèixer.

Just llavors, l’Orvak va sentir una dolorosa fiblada a la mà. Va mirar cap avall veient unes diminutes gotetes de sang fluint de dues punxades en el seu palmell, i el cap triangular d'algun tipus d'escurçó. Una serp cristal·lina!

- Escolta! -Va cridar.

Abans que pogués emprendre a cops contra allò, la serp de vidre es va anar a poc a poc, reptant cap a una estreta esquerda de la paret. L’Orvak va veure una última escata de llum i després, la serp va desaparèixer...

Però per a aquest llavors, això ja no li importava perquè una boira calenta de somnolència havia començat a caure sobre ell. El dolor de la mossegada a la mà, era com un batec, i l’Orvak va pensar endormiscadament, que un llarg somni podria fer-li sentir bé. Va patir un col·lapse en un profund somni, al costat del cronòmetre de compte enrere.

Els números bategaven inexorablement cap al zero.

Següent