L’Heroi de Cartao (III)

Anterior

III

2. L'alçament de l'Heroi

Fent una parada en l'aire sobre la franja d'herba d'un quilòmetre d'ample que separava la fàbrica de Creacions Spaarti del marge nord de la finca de la família Binalie, els elevadors de càrrega pesada van començar a fer baixar les seves pinces magnètiques. En Kinman Doriana no podia veure el terra sota ells des de la seva posició, els turons de la finca bloquejaven la seva visió, però imaginava que estarien surant sobre les últimes màquines de guerra destruïdes que van acabar allà després de l'assalt dels Separatistes a la planta dos dies abans.

Almenys, va pensar en Doriana despietadament, els neimoidians que comandaven l'exèrcit droide ocupant havien après a no portar vehicles de neteja per terra fins a la franja d'herba prohibida. Mirant al seu voltant per assegurar-se que el grup d'arbres en què es trobava no era observat, va treure el seu holoprojector i va teclejar el codi de contacte.

La llum de contacte va parpellejar quan el dispositiu es va connectar a la central Comlink local, després a la seva nau personal i al seu node especial de l'HoloRed i després a través de la vasta extensió de la república fins a un de la dotzena de nodes de l'HoloRed a Coruscant i finalment a l'escriptori privat del Canceller Suprem Palpatine. En Doriana va mirar els elevadors mentre esperava, pensant si en Palpatine estaria allà o en alguna reunió.

La imatge de la cara més coneguda de la galàxia va aparèixer en l'aire sobre l'holoprojector.

-Mestre Doriana, -va dir en Palpatine, assentint al seu conseller. -Té bones notícies?

-Em temo que tot el contrari, -va admetre en Doriana. -Els Separatistes encara ocupen Creacions Spaarti, i sembla que s'han adonat que els vehicles o la gent de la vora sud de la planta molesten als teixidors Cranscoc. Estan netejant les restes de la zona d'herba, i crec que aquesta nit seran capaços de reconfigurar la planta per al que sigui que vulguin construir aquí.

-No és una idea agradable; -va dir en Palpatine greument. -Està familiaritzat amb el projecte D-90?

-No, -va dir en Doriana. -És un dels seus?

En Palpatine va torçar el llavi.

-Tot just. És un droide de combat experimental, amb la reputació de ser tan dur com el droide d'assalt D-60 de la Federació Comercial, però més versàtil.

-Ja veig, -va dir en Doriana. El D-60 era una versió de la mida d'un home i mig dels súpers droides de batalla que la Federació comercial havia usat a la Batalla de Geonosis.

-Quant més versàtil és?

-Considerablement més, -va dir en Palpatine. -Estaran coordinats en petits equips en lloc de blocs sencers de manera que puguin ser usats com a unitats de comando a més de simples tropes de xoc:

-Una idea desagradable, -va dir en Doriana. De manera que els Separatistes tenien finalment una nova arma sobre la taula. Ja era hora.

-Pensa que han vingut aquí a començar la producció?

-Això és el que creu la nostra gent d'Intel·ligència -va dir en Palpatine. -Personalment, sospito que encara hi ha alguns errors de sistema i que esperen fer servir Spaarti per provar i acabar el disseny. Quina és la situació militar actual?

-De moment, bàsicament estancada,- li va dir en Doriana. -El Comandant Roshton i els seus soldats clon han baixat a terra, alguns d'ells aquí a la finca de Lord Binalie i la resta dispersos per algun lloc. Han estat assetjant als droides fins on ha estat possible, però els Separatistes han romàs a l'interior, on no podem arribar fins a ells sense arriscar-nos a danyar la planta.

-Una cosa que ni ells ni nosaltres volem, -va dir en Palpatine. -Què hi ha dels tècnics?

-En Binalie té una habitació de seguretat secreta, bàsicament un sots-soterrani protegit que connecta amb el túnel cap a la planta, -va dir en Doriana. -Els tècnics estan ocults allà baix.

-Comunicacions?

-Els Separatistes segueixen bloquejant el sistema de comunicacions local i el node de l'HoloRed, -li va explicar en Doriana. -Però en Roshton va reconfigurar els seus comlinks per evitar-ho. Seran capaços de moure's ràpid si tenen l'ocasió.

-Llavors hauran de tenir-la, -va dir en Palpatine. -Un creuer lleuger de la República està de camí amb el poder de foc necessari per destruir la nau de control que orbita sobre vosaltres. Un cop l'exèrcit droide estigui indefens, crec que el Comandant Roshton no tindrà cap problema amb els supervisors neimoidians i els seus tècnics.

-Estic segur que no el tindrà, -va concedir en Doriana.

-Per a quan podem esperar aquesta nau?

-Potser aquesta mateixa nit, -va dir en Palpatine. -Potser d'aquí a tres dies. Depèn de la resistència amb la qual es trobi en el seu camí.

-Entesos,- li va assegurar en Doriana. -Gràcies, Canceller. Esperarem la seva arribada.

En Palpatine li va oferir un somriure cansat. En Doriana sabia que la guerra li estava afectant molt.

-Mantingui'm informat.

La imatge es va esvair. En Doriana va tancar la connexió i va mirar cap enrere cap als elevadors. Aixecaven el casc ennegrit de l'última màquina de guerra destruïda i l'estaven remolcant cap a la planta.

Planejaven descarregar-la en qualsevol lloc dels extensos camps d'Spaarti, sens dubte.

Ningú sabia per què els Cranscoc insistien que aquesta franja de terra en particular, i només aquesta, quedés desocupada, ni tan sols Lord Binalie. En Doriana va observar fins que els elevadors i la seva càrrega van desaparèixer darrere les teulades de la planta Spaarti, llavors va teclejar un codi diferent al seu holoprojector. Hi havia fet la seva feina oficial, informar de la situació a l'oficina de l'home que li pagava.

Ara era el moment de fer el mateix per a l'home que li donava les ordres.

Com era habitual, va costar més que l'holoprojector fes la connexió. En Doriana va fer temps observant el cel mentre pensava en què havien d'estar fent els neimoidians dins de la planta. Ara que l'herba del sud estava neta, segurament intentarien fer que els teixidors Cranscoc reconfiguressin la planta aquesta nit. L'única pregunta era, quina direcció prendria la reconfiguració? La creació de prototips D-90, com pensava Palpatine? O tenien planejat alguna cosa més? Des de la distància podia escoltar la remor dels repulsors...

I de sobte, quatre transports petits van aparèixer sobre els turons entre ell i Creacions Spaarti, un esquadró de TAPUs volant de manera defensiva usant-les com a pantalla, movent-se amb la urgència dels pilots que saben que hi ha franctiradors a l'àrea. El tumult va passar disparat sobre el seu cap i va virar cap avall, amb els transports trencant abruptament la formació i prenent posició en els quatre costats de la mansió Binalie a un quilòmetre de distància. Amb la classe de precisió que només els droides controlats remotament podrien tenir, els quatre es van deixar caure simultàniament a terra.

I de les escotilles van sorgir fileres de droides de batalla.

-Informi.- Sobresaltat, en Doriana va tornar la seva atenció a l'holoprojector. La imatge encaputxada d'en Darth Sidious va flotar sobre la petita plataforma de projecció, amb expressió inescrutable.

-Disculpi, Lord Sidious,- es va disculpar en Doriana precipitadament. -La meva atenció estava en un altre lloc.

Per a la seva tranquil·litat, en Sidious simplement va somriure.

-Els neimoidians han fet finalment un moviment?

-Una cosa així, sí, -va dir en Doriana, atrevint-se a dividir la seva atenció entre la imatge del seu mestre i l'activitat que tenia lloc al voltant de la mansió. Als droides de batalla se'ls havia unit un grapat dels immensos droides d'assalt D-60 i un parell de droidekes. La majoria d'ells es van col·locar en forma de cordó defensiu al voltant de la mansió, però quatre dels droides d'assalt esperaven just al costat del transport més proper a la porta principal de la mansió. Mentre mirava, dos neimoidians van sortir per l'escotilla cap al quadrat de protecció dels droides d'assalt i es van escapolir per l'herba cap a la porta.

-Sembla que han decidit tenir una xerrada amb Lord Binalie,- li va dir a Sidious.

-Parlar els hi servirà d'alguna cosa?

En Doriana va arronsar les espatlles quan el grup va desaparèixer a l'interior.

-En Binalie no pot fer que la planta vagi més ràpida, -va dir ell. -Potser vulguin que actuï d'intèrpret amb els Cranscoc, ell sembla entendre el seu llenguatge de colors de pell.

-Més aviat busquen un ostatge.

-Possiblement, -va assentir en Doriana. -Podria ser útil, si en Roshton està disposat a seguir el joc.

-Serà la teva responsabilitat que ho faci, -va dir en Sidious directament. -I això també va per aquest Jedi, Torles. No vull que cap dels dos doni problemes fins que arribin les forces de la República.

En Doriana va parpellejar.

-Ho sabia?

Un altre petit somriure.

-Pensaves que eres la meva única font d'informació, Doriana?

-Per descomptat que no, senyor meu, -va dir en Doriana ràpidament. Tot i així, no va poder evitar sentir certa decepció. Esperava donar aquesta notícia ell mateix.

-Però la informació és útil només quan algú està en posició d'aprofitar-la, -va continuar en Sidious. -I no podem permetre que la República o els Separatistes danyin Creacions Spaarti.

-Entenc, senyor, -va dir en Doriana.

-Bé, -va dir en Sidious. -Llavors, compleix amb les teves ordres.- La imatge es va esvair.

En Doriana apartà l'holoprojector. Els droides havien acabat de formar el seu cordó al voltant de la mansió, els droides d'assalt controlaven les cantonades i les entrades de la mansió mentre que els droidekes patrullaven el perímetre. No semblava que ningú fora a entrar o sortir en breu.

Els seus ulls van escombrar el terreny, imaginant com estarien reaccionant els empleats d'en Lord Binalie a la sobtada invasió. Però l'única persona que podia veure estava a un quart del camí al voltant de la mansió, a l'est: un jardiner agenollat ​​al costat d'un dels arbustos esculpits. Aparentment, els treballadors més observadors havien reaccionat apressant-se a desaparèixer. El jardiner va mirar cap amunt, assecant-se el front amb una mà enguantada

I en Doriana va fer una ganyota. No era un jardiner.

Era el Comandant Roshton.

Maleint entre dents, en Doriana es va encaminar cap a ell, caminant tan ràpid com podia sense cridar l'atenció dels droides, amb l'advertiment d'en Darth Sidious ressonant al seu cap. Roshton, l'idiota, anava a arruïnar-ho tot.

-No -va dir fermament Lord Pilester Binalie. -Vaig a seure i a deixar que aquests monstres ocupen la meva planta.

-Comprenc la seva frustració; -va dir suaument en Jafer Torles. -Però estic segur que no estan provocant cap dany allà. Podrien haver destruït Spaarti des de l'òrbita si haguessin volgut.

-Sé el que volen: el mateix que volen Doriana i la República; -va grunyir en Binalie. -La qüestió és que com més duri aquest boig ball, més possibilitats hi ha que algú es torni descuidat. Quan això passi, serà la fi de Creacions Spaarti.

-Però la República enviarà ajuda, no és cert?

El fill de dotze anys d'en Binalie, Corf, va parlar des de la seva cadira a l'altra cantonada de l'escriptori.

-Probablement, -va respondre secament en Binalie al noi. -Però començo a pensar que més soldats és l'últim que necessitem.

En Torles va arrufar les celles.

-Què vol dir?

-El què acabo de dir, -va grunyir en Binalie. -La República i els Separatistes són com un parell de dokrikes barallant-se per un os. Què importa qui estigui al comandament quan la planta es destrueixi?

-Llavors que suggereix? -va preguntar en Torles.

Els llavis d'en Binalie es van estrènyer per un instant.

-Que traguem als Separatistes nosaltres mateixos, ara, abans que en Roshton i els seus soldats clon es puguin reagrupar per atacar. Subornar, fer-los xantatge -fins i tot a ajudar-los a acabar la seva feina si prometen que marxaran després.

-No pot parlar seriosament, -va protestar en Torles amb les celles arrufades. Hi havia un murmuri d'advertència de la Força; la sensació de ments alienígenes als voltants.

-Per què no? -va contestar en Binalie. -Què et preocupa, les amenaces d'en Roshton sobre la traïció? Això no és més que un enfilall de... -Va parar quan uns pesats passos van sonar a l'altre costat de la porta de l'oficina.

-Què dimonis? -va murmurar mentre començava a aixecar-se.

Amb estrèpit, la porta va ser empesa violentament cap a dins, amb el panell arrencat picant a terra i rebotant dos metres per l'habitació.

En Binalie va tornar a caure en la seva cadira amb una maledicció, baixant la mà cap a un dels calaixos de l'escriptori.

-No! -va saltar en Torles, usant la Força per frenar el braç de l'altre.

Va arribar just a temps.

Mig segon més tard, les monstruoses formes metàl·liques de dos grans droides de combat van aparèixer a l'habitació, amb els blàsters pesats dels seus avantbraços aixecats i llestos. Els seus caps i armes van escombrar l'habitació a la recerca de perill, i després van tornar enrere per flanquejar la porta en posició de guàrdia.

A través de l'obertura va aparèixer un parell de neimoidians de vestimenta brillant. El que anava al capdavant vestia robes blaves i porpres i la mitra negra d'un comandant d'unitat, mentre que l'altre portava una vestimenta més simple de color vermell i porpra. L'equip del seu cap era blau, amb quatre banyes retorçades a la part superior.

-Bon dia, Lord Binalie -va dir el comandant amb veu afectada.

-No estarem interrompent alguna cosa?

En Torles mirà a Binalie amb un advertiment silenciós, i simplement va rebre una mirada a canvi. Però l'altre va aixecar la seva mà, buida, i la va deixar caure sobre l'escriptori.

-Per descomptat que no, -va grunyir ell sarcàsticament. -Ni que tingués feina a fer. Què és el que vol?

-Permeteu-me presentar-me -va dir el portaveu, dirigint mirades primer a Torles i després a Corf.

-Sóc Tok Ashel, Comandant de l'Exèrcit Expedicionari de Cartao -va fer un gest cap al seu company.

-Aquest és Dif Gehad, Mestre Creador de Nous Productes.

-I quins nous productes intenta construir a la meva fàbrica? -va preguntar en Binalie.

En Gehad va començar a parlar.

-No tan ràpid, Lord Binalie,- el va interrompre l'Ashel. -Primer deixi'ns acabar amb les presentacions -Els seus grans ulls vermells van mirar fixament a Torles.

-Jo sóc Corf Binalie, -va dir en Corf abans que qualsevol dels dos homes pogués respondre, amb la veu forta i desafiant. -Aquest és el meu tutor privat, el Mestre Jafer. Significa això que avui no hi ha escola?

L'Ashel va fer un so semblant al del paper arrugat.

-Pot ser, jove, -va dir ell, mirant a Torles. -Què ensenya vostè, Mestre Jafer?

-Una mica de tot,- li va dir en Torles. -Ètica, coneixement, la vida.

-Ah!, un filòsof -va dir l'Ashel, movent la mà amb menyspreu i girant-se cap a Binalie.

-Ara, als negocis -Va fer un gest a Gehad.

-Com ha endevinat, volem fer servir Creacions Spaarti per treballar amb nosaltres, -va dir el Mestre Creador amb veu clara i precisa. -Però fins ara hem estat incapaços de reestructurar les línies de muntatge. Ara em dirà com fer-ho.

En Binalie negà amb el cap.

-No puc

-No digui ximpleries -li va advertir en Gehad. -Vostè és el director d'aquestes instal·lacions. Vostè sap tot el que es necessita saber sobre això.

Per descomptat que ho sé, -va concedir-li en Binalie. -Incloent el que pot i el que no pot fer-se. Únicament els teixidors Cranscoc poden manipular el sistema d'eines fluides -Va aixecar les celles cap a Gehad.

-He d'entendre que no han volgut fer-ho?

-Era per les ruïnes dels nostres vehicles a l'herba del sud, -va dir l'Ashel. -Sabem que és tabú i les hem mogut per corregir-ho.

-Però no volem ser retardats d'aquesta manera de nou. -va afegir en Gehad. -Així que li ho repeteixo: em dirà com podem canviar les eines nosaltres mateixos:

-I jo li ho repeteixo que no puc, -va dir de nou en Binalie. -Però hi ha coses que puc fer per ajudar. M'agradaria suggerir un tracte que...

-No ens bloquejarà més! -va saltar movent els seus dits en l'aire, un estrany i possiblement obscè gest. -Ni vostè ni les forces de la República amagades al túnel sota l'herba del sud. Oh, sí, sabem que hi són, hem intentat desallotjar-les dues vegades i ara els hem segellat la sortida de la planta. També sabem que l'altre extrem del túnel està en algun lloc d'aquests terrenys. No ho negui!

-No puc fer res respecte a les forces de la República -va dir en Binalie, començant a sonar enfadat. -El que puc fer, però, és ajudar-los.

-I ens dirà com reestructurar les màquines. -va insistir l'Ashel, de forma encara més estrident aquesta vegada. -O lamentarà les conseqüències:

La pell de la cara d'en Binalie es va tensar, i fins i tot amb la influència de dues ments alienígenes properes, en Torles va poder sentir que els sentiments d'en Binalie també es tibaven. Ni tan sols la invasió de la seva llar o la destrucció de la porta de la seva oficina havien fet desistir a Binalie de la idea d'oferir un tracte als neimoidians per treure'ls del seu planeta. Però les amenaces eren una cosa totalment diferent.

-I que se suposa que vol dir això exactament? -va preguntar ell, amb veu falsament calmada.

-Això vol dir.- Abans que en Binalie pogués fer alguna cosa més que inhalar profundament, l'Ashel va envoltar el braç d'en Corf amb els seus llargs dits i el va aixecar de la cadira.

-El cuc vindrà amb nosaltres. -va continuar el neimoidià, posant a Corf davant seu. -Quan decideixi cooperar, pot reunir-se amb nosaltres a la planta.

-Deixi'l anar, -va saltar en Binalie. Estava dempeus, ignorant els blàsters droides que de sobte li apuntaven. -Ja li he dit...

-I no ho consideri durant massa temps:- li va advertir l'Ashel, tornant-se cap a la porta arrossegant fermament a Corf, en Torles va veure com els ulls del noi estaven molt oberts per la por.

-Som éssers pacients, però no serem pacients eternament.

En Corf va llançar a Torles una mirada entre frenètica i suplicant. Però el Jedi ja havia mesurat les distàncies amb els seus ulls i, fins i tot amb l'avantatge de la sorpresa, sabia que no podria encarregar-se dels dos droides de combat abans que algun dels dos disparés almenys una vegada. I això sense tenir en compte quines altres forces podrien haver disposat els neimoidians a l'exterior.

El que significava que hauria de provar amb una altra cosa.

-Un moment. -va dir remilgadament, posant-se dret. -El noi ha de fer dos exàmens avui. No penso permetre que el meu horari sigui interromput.

Els neimoidians es van aturar a la porta, mirant-lo amb les seves inexpressives cares alienígenes. En Torles va indagar en les seves ments, pensant en com de susceptible seria la seva espècie a la suggestió Jedi. Ell tot just havia fet servir aquest truc, i mai abans amb un neimoidià. Si no queien amb la seva manipulació, potser s'hauria d'enfrontar a aquests droides de combat després de tot.

-El noi vindrà amb nosaltres: -va declarar l'Ashel finalment. -Si així ho desitja, pot venir amb ell.

-Gràcies, -va dir en Torles, fent una reverència pròpia d'un tutor. Llançant una mirada d'advertència a Binalie, va sortir per reunir-se amb els neimoidians.

-Però porti moltes lliçons, -va afegir l'Ashel mentre tornaven al passadís. Allà hi havia, segons va veure en Torles, dos grans droides més esperant-los. Tant millor que no hagués atacat.

-Lord Binalie és molt obstinat, fins i tot per a un humà. Potser vostè estigui amb nosaltres durant algun temps .

-No es preocupi, -va dir en Torles, estrenyent l'espatlla d'en Corf per tranquil·litzar-lo. -Tinc tot el que pugui necessitar.

Els dos neimoidians i la seva escorta de droides d'assalt estaven encara en la mansió quan Doriana va arribar finalment fins a Roshton. El comandant estava ajupit davant d'un arbust esculpit, amb la cara acuradament oculta del visitant, tallant amb unes tisores de podar.

-Què fa aquí?- Li va xiuxiuejar en Doriana.

-Tinc cura de les plantes, senyor meu, -va dir en Roshton amb veu vella i tremolosa, tallant un parell de fulles.

-Deixi-ho, Roshton,- li va dir en Doriana. -Sóc jo

En Roshton va girar un ull amb cautela.

-Ah!, Conseller Doriana, -va dir ell, abandonant l'accent i el fals treball de jardineria. -Arriba just a temps per a l'espectacle.

-Quin espectacle? -va preguntar en Doriana. -Què està fent?

-Ja ho veurà; -va dir en Roshton, girant els seus ulls cap a la mansió i l'anell de droides.

-Alguna vegada ha vist a un droideka rebotant?

-Ei..., no.

-Llavors això li agradarà -En Roshton va apartar una mica la part davantera de la seva túnica per revelar un Comlink amagat sota la solapa. -Nombre set, esperi... ara.

I des de la casa va venir el tro d'una explosió. En Doriana es va girar just a temps per veure a un dels droidekes encara amb forma de roda volant sobre els caps dels seus sorpresos companys. Darrere d'ell, brollava fum d'un forat ennegrit a terra.

-Nombre deu: ara, -va dir en Roshton.

Hi va haver una segona explosió, aquesta als peus d'un dels droides d'assalt. L'enorme màquina va perdre l'equilibri i va caure d'esquena aterrant amb un cop sord.

-Des d'on s'estan disparant? -va preguntar en Doriana, mirant al voltant desconcertat. No hi havia soldats clon a la vista i no hi havia gairebé cap lloc als voltants on cobrir-se.

-Roshton?

-Després, -va dir en Roshton. -Cinc-vuit: vinga.

Dues explosions més van trencar la línia defensiva, cadascuna llançant a un parell de droides de batalla volant sobre la gespa tallada.

-I aquí vénen els suaus; -va afegir en Roshton mentre els neimoidians i els seus colorits vestits apareixien per la porta. -Això serà divertit.

-Aturi-ho! -va dir en Doriana, escodrinyant en la distància. Gairebé ocult entre els plecs del vestit...

-Atureu el foc, Roshton; -va repetir amb urgència. -Tenen al fill d'en Binalie amb ells!

En Roshton murmurà alguna cosa.

-Maleïts covards, -va dir despectivament. -No poden...

Es va aturar, amb un petit somriure als llavis.

-Bé, bé. Covards i estúpids.

-Què? -va preguntar en Doriana amb les celles arrufades.

-D'acord, tenen a Corf Binalie, -va gesticular en Roshton. -També tenen a Jafer Torles.

Va aixecar les celles cap a Doriana.

-El que jo deia. Això serà divertit.

Dues explosions més, la tercera i la quarta segons els comptes d'en Torles, van fer tremolar la casa mentre l'Ashel i en Gehad s'afanyaven per arribar fins a la porta de la mansió.

-No ho comprenc, -va dir nerviosament en Gehad mentre miraven cap a fora. -Des d'on s'estan disparant?

-I què importa? -va respondre l'Ashel gesticulant cap als droides. -Droides! Formeu un cordó fins al transport!

Obedientment, els droides van abandonar les seves posicions, movent-se segons les seves capacitats els hi permetien cap al vehicle que estava a una dotzena de metres. Estaven alineant-se en dues files, amb les armes apuntant cap a fora, quan una altra explosió va arribar al vehicle a la part dreta davantera, elevant-lo un metre en l'aire i deixant una part del seu blindatge negra i doblegada.

-És impossible! -va cridar en Gehad.

-Com ho fan?

-Deixa les preguntes per després! -va grunyir l'Ashel, assenyalant la planta Spaarti. -Mira! Aquí està el nostre suport aeri.

I era un suport aeri impressionant, en Torles havia d'admetre-ho. Un centenar de TAPUs van aparèixer al cel, escombrant des de l'est i l'oest per a reunir-se a la finca Binalie.

Però els TAPUs encara estaven fora d'abast, els droides del cordó tenien les seves armes i sensors apuntant cap a fora buscant als seus atacants invisibles i els neimoidians estaven massa preocupats per la seva pròpia seguretat com per vigilar els seus presoners.

Hora de posar-se a treballar.

-Ara, -va dir l'Ashel desenganxant-se de la protecció parcial de la porta i corrent entre les files de droides cap al transport. Agafant a Corf del braç, en Gehad va començar a seguir-lo, arrossegant al noi darrere d'ell. No van arribar lluny. Avançant-los, en Torles va agafar l'altre braç del noi i va plantar els seus peus a terra just fora de la porta de la mansió. Per un moment, en Corf va ser estirat entre ells com una corda, i llavors en Gehad es va aturar i es va girar. -Què estàs...?- Grunyí ell.

No va arribar a acabar la pregunta. En aquell mateix segon, els dos droides de combat que havien anat marxant a un metre darrere d'ells, agafats per sorpresa per la sobtada parada d'en Torles, van arribar a l'altura del Jedi.

I amb un únic i suau moviment, en Torles va buscar sota la seva túnica, va treure el seu sabre de llum i el va encendre.

En Gehad va deixar anar un petit esgarip gutural, deixant anar el braç d'en Corf com si s'hagués cremat i se'n va anar cames ajudeu-me.

En Torles va empènyer el noi a través de la porta mentre tallava amb el sabre de llum el pit del droide que hi havia a la seva esquerra. La brillant fulla verda va tallar a través de l'armadura d'acertron com si fos simple plastoide, i el terç superior del droide va relliscar i va caure xocant contra el terra. La resta de la màquina, en un sorprenent equilibri, va romandre dreta impertorbablement ferma com un cadàver decapitat esperant pacientment noves ordres.

En Torles no va esperar a veure si queia o no. El droide d'assalt a la seva dreta ja estava reaccionant en aquesta amenaça inesperada, girant sobre els seus malucs per apuntar amb els seus blàsters. En Torles va girar cap a la seva dreta per trobar-se amb ell, fent girar el seu sabre de llum i baixant-lo a través dels avantbraços aixecats, sobre els blàsters i fent-los caure a terra. El seu segon tall es va emportar les cames del droide; fins i tot abans que les peces caiguessin a terra, va saltar cap enrere a través de la porta de la mansió.

-Vinga! -va ordenar als neimoidians, aixecant el seu sabre de llum fins a una posició de defensa. Per emfatitzar-ho més, una altra explosió propera aixecar núvols de pols.

Els dos alienígenes no van necessitar més motius. Van donar la volta i van córrer al costat de la línia de droides fins a entrar en el transport. Els droides supervivents els van seguir, tancant el cordó darrere d'ells. Un minut més tard el transport, al costat d'altres tres vehicles, es dirigia a l'est a gran velocitat.

-Vaja, -va dir en Corf.

En Torles es va girar i va veure al noi observant-lo, amb una expressió de sorpresa a la cara.

-Estàs bé?- En Corf va assentir mecànicament.

-Mai havia vist res semblant, -va dir ell.

-Només he fet allò per al que vaig ser entrenat, -va dir en Torles. Amb una última mirada cap a l'exterior, va apagar el seu sabre de llum. -Anem a dir-li al teu pare que estàs bé, -va dir ell. -I després -va afegir severament, -potser vulgueu anar a la vostra sala de seguretat. Això podria posar-se lleig.

Següent