Jedi sota setge (IV)

Anterior

4

Amb en Raynar i la Tionne premuts enrere, en Lowie va pilotar el saltacels T-23 de tornada a l'Acadèmia Jedi a tota velocitat. Alhora que van passar fregant les copes dels arbres, en Lowie els hi va explicar la situació el millor que va poder amb TM2 traduint-lo.

-... I és per això que el Mestre Skywalker va demanar a l'amo Lowbacca que us portés a corre-cuita -va acabar el petit droide.

- Bé, bé, bé -va dir en Raynar amb veu agra -. Suposo que penseu que això tornarà a convertir-vos en herois per tornar a salvar l'Acadèmia Jedi. Estic segur que podria haver-me-les enginyat molt bé sense la vostra ajuda. Mentre estàveu fora de joc, jo era aquí entrenant amb la Tionne.

En Lowie va poder entendre pel to de veu del noi de cabells rossos que no estava gens content per estar premut al seient del darrere, amb les seves robes brillantment acolorides enredades i arrugades sobre si mateix. Els pares d’en Raynar, havien estat part de la reialesa menor d'Alderaan, abans que el planeta fos destruït per l'Estrella de la Mort, i ara, s'havien convertit en rics comerciants. Ell no estava acostumat a seure al seient del darrere de ningú.

- No, Raynar -el va renyar la Tionne. La Mestra Jedi de pèl platejat, pestanyejà amb els seus estranys ulls color mareperla -. Cap ha de fer front sol a l'enemic; hem de treballar en equip per preparar-nos. Sense preparació, la batalla està gairebé perduda.

En Raynar bufà, intentant redreçar-se la roba.

- Batalla? Encara no sabem si hi haurà una batalla. Per què hauríem de creure en la paraula d'un nen traïdor que s'ha passat al Costat Fosc? Podria estar mentint per tenir-nos ocupats. Probablement, s’estarà rient de nosaltres ara mateix.

Els grunyits d’en Lowie van ressonar més fort que el motor del T-23.

- L'amo Lowbacca vol que els hi digui -va dir TM2 -, que en Zekk per molts anys va ser un íntim amic de l'amo Jacen i la mestressa Jaina.

En Raynar va fer el petarrell.

- Llavors, en Jacen i la Jaina haurien de ser més curosos amb les amistats que escullen.

-Algunes vegades -va dir la Tionne amb veu ferma -, la bretxa entre un amic i un enemic no és tan ampla com es pot arribar a pensar. L'ajuda, sovint ve de fonts inesperades.

En Lowie no estava segur de per què, però els seus sentits li urgien a anar encara més ràpid. El petit saltacels es va estremir i es va capbussar a mesura que esgotava els seus motors al límit i més enllà. Va entrar volant entre els arbres, sota el mortífer dom de l'escut d'energia que protegia l'Acadèmia Jedi davant d'un atac aeri.

- Escolta, compte amb aquesta gran branca! -Va cridar en Raynar alhora que en Lowie feia un viratge cap a un costat -. Estalvia't els heroismes fins que aparegui l'Acadèmia de l'Ombra, si és que apareix.

No obstant això, en Lowie estava satisfet amb les seves percepcions, la Tionne no només estava tranquil·la, sinó que realment aprovava la forma en què pilotava el petit T-23.

En Lowie va mirar cap al cel i va entendre el per què va tenir la sobtada necessitat d'accelerar. Va donar un brusc lladruc assenyalant cap a l’ominosa forma d'anell amb pues tot just visible com una silueta a través de la capa de l'atmosfera.

- L'amo Lowbacca diu... Oh pel Faedor! Sembla que l'Acadèmia de l'Ombra ha arribat!

En Raynar es va quedar callat sense trobar res més que replicar per la forma de pilotar d’en Lowie. Fins quan? Un cop de so va perforar el silenci seguit per diverses explosions. Segons els sensors d’en Lowie, l’oscil·lant escut d'energia de dalt, havia fallat. En Lowie va grunyir la notícia als seus companys.

Sense esperar una traducció, la Tionne va dir:

-Encara podem tornar a l'Acadèmia Jedi, però hauríem de deixar el T-23 a la vora de la selva. Tinc el pressentiment que no és segur acostar-se al camp d'aterratge del Temple o la badia de l'hangar. Ha d'estar sota atac -ella es va redreçar entre els dos joves aprenents de Jedi -. Ja ha començat.

El Gran Temple Massassi, havia resistit gairebé inalterat per milers d'anys. Els blocs de pedra de les parets i el terra eren tan sòlids com el dia que van ser col·locats. Tot i això, la Jaina va sentir una vibració al pis del centre de control de l'Acadèmia Jedi. Els llums d'alerta es van encendre al llarg de la consola del generador d'escuts.

- Alguna cosa va malament, Oncle Luke -va dir la Jaina -. Hi ha hagut una explosió a la jungla... Oh no! El nostre escut defensiu ha caigut!

En Luke estava darrere de la cadira on en Jacen s'asseia als controls de comunicacions. Va inclinar el cap desagradablement cap a la Jaina.

- Pots aconseguir posar els escuts en línia des d'aquí?

Ella, frenèticament girà els interruptors i va comprovar les connexions, tractant de tornar a aixecar els escuts. Va Escodrinyar les pantalles i les diagnosis contínuament prement botons.

- No ho crec -va replicar -. No hi ha energia. El generador sencer ha deixat d'existir.

El seu germà Jacen, va deixar escapar l'aire i es va empènyer cap enrere des de la consola de comunicacions.

- Tinc un mal pressentiment sobre això -va dir passant els seus dits pels rínxols dels seus cabells color cafè -. Apostaria que ha estat un sabotatge.

En Luke va mirar als ulls a la Jaina, i després al Jacen, i llavors va prendre una decisió.

- Ens reunirem tots en cinc minuts. Podríem necessitar aclarir el Gran Temple i amagar-nos a les selves, on podem desviar l'assalt. Envia un missatge a la teva mare que estem sota atac i que necessitem reforços immediatament. Després ens trobarem a la gran càmera d'audiències.

En Jacen mirà cap a la seva germana en una condició propera al pànic.

-Els meus animals... -Va dir -. No els puc deixar a les seves gàbies si l'Acadèmia Jedi està sota atac. Tindran més oportunitats de sobreviure si estan lliures. I si l’oncle Luke va a evacuar tots els estudiants...

- Vés davant -va dir la Jaina, assenyalant el camí -. Cuida't de les teves mascotes. Jo enviaré el missatge a la mare.

Ja gairebé arribant a la porta, en Jacen va llançar un agraïment per sobre de la seva espatlla. La Jaina es va deixar caure a l'estació de comunicacions, va seleccionar una freqüència de transmissió i va tractar de fer una connexió amb Coruscant. No va rebre resposta, només estàtica. Amb un sospir de disgust pel funcionament del vell equip, la Jaina va provar una nova freqüència. Encara res. Estrany, va pensar. Potser la pantalla principal de comunicacions no està funcionant. Es va posar el casc auricular i va fer una selecció d'una altra freqüència. Estàtica. Va canviar de nou. L'estàtica era més forta, com si alguna cosa s'hagués empassat de cop el seu senyal desesperat. Aviat, el xiuxiueig cruixent, va esdevenir un grinyol prou agut com per fer-li cruixir les dents. La Jaina es va treure el casc auricular de les orelles i el va llançar amb un sotrac.

- Estem sent interferits! -La Jaina, va comprovar les lectures a la consola de comunicacions només per estar segura. Les seves transmissions de llarg abast estaven sent interferides per l'Acadèmia de l'Ombra. Havia de fer-li-ho saber al Luke immediatament...

En la seva càmera dins de l'antic temple, en Jacen va obrir el forrellat de cadascuna de les portes de les gàbies que contenien la seva col·lecció d'animals salvatges inusuals. Va poder veure que la Tionne els havia mantingut perfectament alimentats mentre va estar a Kashyyyk. La serp invisible de vidre d'escates iridescents, va brillar intensament amb lànguida satisfacció, però la família d'aranyes saltadores porpres de la gàbia contigua, va rebotar al llarg i ample per l'agitació.

- Està bé -En Jacen va enviar el missatge amb la seva ment -. Tranquil·les. Estareu fora de perill si hi arribeu fins a la jungla. Fiqueu-vos a la jungla.

Una gàbia va fer un sotragueig amb dos clamorosos i treballadors arils, rosegadors arborícoles amb ulls sortits i llargues mandíbules plenes d'esmolades dents. En un altre tancat aquós, crancs nedadors diminuts van mirar d'amagat des dels seus nius de fang. Les salamandres mucoses lleugerament rosades van lliscar pel seu bol d'aigua, prenent gradualment una forma diferent. Els iridescents escarabats-piranya blaus s'apinyaven contra els filferros resistents de la seva gàbia, i la mastegaven ansiosos per ser lliures. Els va posar en llibertat un per un, portant-los cap a la finestra tan acuradament com va poder, movent-se amb una urgència controlada. En Jacen acabava de posar en llibertat a la seva última criatura preferida, un llangardaix del cep, quan va escoltar rugir a un wookiee, seguit per la veu de TM2.

- Oh, encara sort, no estem sols al Temple després de tot.

En Jacen es va girar per trobar en Lowie, TM2, la Tionne i en Raynar al llindar de la seva porta.

- S'han marxat els altres sense nosaltres? -Va preguntar en Raynar amb aspecte de preocupació desemparada a la cara.

- Tothom està en la gran càmera d'audiències -va dir en Jacen -. Necessitem arribar tan ràpid com ens sigui possible. El Mestre Skywalker donarà les últimes instruccions abans que la batalla comenci.

Quan el grup va sortir del turboascensor en la grandiosa càmera d'audiències, la Jaina ja hi era, parlant en veu baixa amb en Luke i la Tenel Ka, mentre els altres estudiants estaven asseguts en un silenci alarmant.

Una mirada d'alleujament es va deixar veure a la cara d’en Luke quan va veure que en Lowie havia tornat amb èxit de la seva missió. La Tionne va estirar una mà cap al Luke i li va donar una breu encaixada.

- Em complau veure que estàs fora de perill -va dir en Luke.

- Què ha dit la mare? -Preguntà en Jacen a la seva germana.

La Jaina es va mossegar el seu llavi inferior i la Tenel Ka va respondre per ella.

- L'Acadèmia de l'Ombra interfereix els nostres senyals. No hem estat capaços d'enviar el nostre senyal de socors.

En Jacen va sentir la seva sang desapareixent de la seva cara. Quant temps trigarien a arribar els reforços si no podien enviar una crida de socors?

En Luke va parlar en veu alta, dirigint la paraula als estudiants congregats.

- No podem confiar en ajudes externes per salvar-nos. Hem de lluitar aquesta batalla per nosaltres mateixos. Crec que el Gran Temple serà el blanc principal de l'atac. La Tenel Ka us ha donat instruccions de les tàctiques de comando, per això portarem aquesta batalla a la selva, on el territori és nou per a les tropes de l'Acadèmia de l'Ombra, però familiar per a nosaltres. Ens oposarem a ells d'un en un. Però hem d’evacuar l'Acadèmia Jedi immediatament.

Següent