CAPÍTOL 25
La nau sacerdotal d'en
Harrar, amb el seu escorta militar, s'aproximaven al cúmul estel·lar de Hapes,
seguint els informes d'observacions de la fragata robada.
-Allà -Va dir en Khalee
Lah, clavant un dit amb esperó al mapa vivent.
Minúscules criatures
lluminoses es movien a poc a poc a través de la pantalla, assenyalant el lloc
on el yammosk havia destriat la signatura de la nau robada. Hi havia una pauta
definida. La lladre s'aventurava cada vegada més lluny de l'espai hapanià. La
seva pròxima sortida la posaria directament en el rumb de la nau sacerdotal.
El guerrer va mirar
a Harrar, estenent els llavis fendits amb una ganyota expectant.
-El Mestre Bèl·lic
tindrà el seu sacrifici de Jeedai. Anem de caça -Va dir amb brusquedat a la
tripulació-. Convoqueu a totes les naus a l'abast de les comunicacions que
hagin fet front a aquesta que vol dir-se Mentidera.
Ja s'ha ocultat massa a l'ombra de Yun-Harla. Aquells que xiuxiuegen paraules
herètiques no trigaran a veure a aquesta infidel com la criatura llastimosa que
és!
Mentre la tripulació
s'afanyava a complir les ordres d'en Khalee Lah, en Harrar es va instal·lar en
un seient d'observació i es va disposar a contemplar la batalla. Un calfred que
ja li resultava familiar li va baixar per l'espinada mentre es disposava a
afrontar als Jeedai.
En Khalee Lah va
ocupar el seient de comandament. El seu dit llarg i nuós va acariciar els
nodes, recollint informació.
-La Ksstarr s'aproxima.
El sacerdot va
tornar la vista cap al seu comandant.
-Sola?
-Amb una escorta -Va
dir el guerrer, amb una ganyota de menyspreu que resultava visible per sota de
la caputxa-. Una nau petita.
Una estranya onada
de desil·lusió va inundar a Harrar. Hi havia esperat quelcom més per part de la
Jaina Solo.
-Captureu-les a les
dues.
Quan en Kyp va
sortir de l'hiperespai, els seus controls van començar a llançar espurnes
d'advertència immediatament. El salt programat per l'hiperespai l'havia deixat
directament entre dos flancs de naus yuuzhan vong. Tots els llums van començar
a convergir immediatament cap a ell. Aviat estarien a la distància de contacte
visual i sabrien que no estava pilotant la fragata yuuzhan vong robada.
Més encara, sabrien
que no hi havia cap Mentidera...
llevat de la que havia enviat a un Ala-X perquè projectés el senyal propi de la
nau robada.
-Has preparat un pla
una mica apurat, oi, Jaina? -Va murmurar. El caça de combat d'en Kyp es va
agitar bruscament, i els sensors van assenyalar un avís d'escut inferior. Una
de les naus estava emprant el seu dovin basal per treure-li els seus escuts.
En Kyp va pujar el
compensador d'inèrcia, augmentant en diversos metres la protecció que aportava
aquest sistema a la nau i al pilot i desplaçant-lo més enllà dels escuts
normals de la nau; es tractava d'un truc que havia inventat Gavin Darklighter
al principi de la guerra. Tot i que mentre ho feia, s'adonava que allò no era
solució. En Gavin no volava en solitari.
Dos coralites es van
aproximar a ell, i en Kyp va tornar a sentir l'empenta i l'estirada dels raigs
gravitatoris. Va baixar el compensador d'inèrcia. Si es produïa un excés de
tensió, podia destrossar la nau de dins a fora.
Un segon Ala-X va
irrompre sobtadament d'entre la foscor de l'espai. Va brollar d'ella una
espurna blava, i la nau gran es va dissoldre en una flamarada brillant. Els coralites
van deixar anar al caça de combat d'en Kyp i van virar per fer front a aquella
nova amenaça. El comunicador d'en Kyp va cruixir.
-Surt d'aquí, Kyp -Li
va advertir la Jaina.
-I deixar-te sola a
tu? Que t'ho has cregut.
-Apaga el
transmissor gravitacional... consola inferior esquerra, dial groc. Busca una
nau de la grandària aproximada de la Mentidera.
Bombardeja-la. Jo estaré darrere teu.
Els llavis d'en Kyp
es van contraure en un lleu somriure. Va mirar la pantalla i va seleccionar un
objectiu, i li va transmetre després les seves coordenades.
Els dos Ala-X es van
dirigir cap a la nau anàloga a una fragata. En Kyp va prendre el disparador de
tir dispers. Centenars de raigs de baixa potència van esquitxar la nau de
corall. Un petit forat negre es va empassar gairebé tots, però la majoria dels petits
làsers van trobar un blanc.
I també ho van
trobar alguns dels míssils d'impacte petits que va disparar la Jaina.
-La llavor està
sembrada -Va dir la Jaina-. Anem-nos-en.
En Kyp va fer girar el
seu Ala-X sobre si mateix i després es va llançar cap a les Bromes. Les
estrelles van formar línies, com si volguessin reproduir el somriure que
adornava la cara d'en Kyp.
La llavor estava
sembrada, per descomptat que sí.
*
* *
En Khalee Lah es va
treure la caputxa de cognició i va fer un gest amb el cap al seu pilot
secundari. Es va dirigir a Harrar i va adoptar una postura marcial de ferms.
-Eminència. Ens hem
apoderat de la Ksstarr.
El sacerdot es va
aixecar i va seguir al guerrer fins al gran hangar que ocupava tot el nivell
inferior de la nau sacerdotal. La nau capturada estava envoltada de guerrers.
-Obriu-la -Va ordenar
el comandant.
Abans que ningú
hagués tingut temps de respondre, es va obrir l'escotilla en forma de diafragma
i va descendir una petita passarel·la. Els passos sonors d'un guerrer amb armadura
de cranc vonduun van ressonar a la passarel·la.
-Què vol dir això? -Va
vociferar el guerrer. La seva ira es va dissipar per convertir-se en sorpresa
atordida de trobar-se cara a cara amb Khalee Lah.
No va semblar
advertir que el comandant també estava sorprès. El guerrer pilot va clavar un
genoll en terra mentre es donava amb un puny en cada espatlla.
-Demana. La meva
vida és teva.
En Harrar es va
avançar.
-Et presentaràs a
l'hangar dels coralites. Se t'assignarà una nau. Aquesta ha de ser reparada pels
cuidadors.
El pilot es va posar
dret, va tornar a fer la salutació i va marxar. En Harrar va acomiadar als
guerrers amb un sol gest concís.
El sacerdot es va
girar cap a Khalee Lah, contenint l'impuls pecador de delectar-se.
-Aquesta no és la Ksstarr -Va dir, amb una compostura que
ell considerava admirable-. Potser cap de les naus amb què ens trobem ho fos.
-Una ho serà -Va grunyir
el guerrer. Va clavar bruscament els ulls en els d'en Harrar-. Necessitem més
naus. Trobarem la Jaina Solo, i serà sacrificada. Ho juro per la deessa de la
qual ella blasfema!
*
* *
La Jaina es va
ajustar la caputxa de cognició i va prendre l'aparell de comunicació normal que
en Lowbacca havia instal·lat a la Mentidera.
-Pre-parats -Va advertir
als pilots que volaven amb ella-. Percebo que surt de l'hiperespai una flota
petita. Aviat estaran a l'abast.
-Massa aviat,
maleïda sigui -Va dir un altre pilot.
Unes lleus rialles
nervioses van arribar pel comunicador obert i es van apagar de seguida quan va
aparèixer la flota yuuzhan vong d'entre la foscor de l'hiperespai.
Els coralites es van
apartar ràpidament de les naus grans, anàlogues a corbetes i a fragates,
ordenant-se disciplinadament en línies. Darrere d'elles venien tres navilis de
forma estranya, inclassificables. La llum de les estrelles relluïa
reflectint-se en les facetes d'una nau gran semblant a una gemma.
La Jaina aclucà els
ulls. Recordava aquella nau de Myrkr. Havia arribat en el moment en què ella
fugia amb els altres Jedi. Aquesta seria la nau sacerdotal. Doncs bé,
l'esperaven unes quantes sorpreses.
-Tal com ho vam fer
en els assajos -Va intervenir la veu d'en Kyp.
Va arribar pel
comunicador un xiulet i un brunzit mecànic.
-Més consells de
Zero-U? -Va preguntar un dels pilots.
-Podria dir-se que
si. Ha comentat que podrem actuar com en els assaigs... almenys, fins que es
presentin les variables inevitables.
-No m'importa -Va respondre
el pilot-. El que per a un androide és una variable, per a una altra persona és
sort.
La Jaina va somriure
lleument. A l'Esquadró Murri estava estrictament prohibit xerrar abans d'entrar
en combat. Però en Kyp assegurava que servia per mantenir els pilots relaxats i
disposats a reaccionar. En tot cas, els evitava caure en pensaments massa
negres sobre la batalla que tenien per davant.
-Per què dius Zero-U
al teu androide astromecànic? -Va preguntar una veu femenina de to greu.
A la Jaina se li va
esborrar el somriure quan va reconèixer la Shawnkyr, la txiss que volava amb
Jag. La txiss havia guardat les distàncies, volant en totes les missions i
sense fer comentaris. Però feia la impressió que seguia a la Jaina amb els seus
estranys ulls vermells, reproduint i fins i tot ampliant l'opinió dubtosa que
tenia en Jag Fel d'aquella «pilot rebel desmanegada».
-És un acudit dolent
sobre la tecnologia antiga -Va explicar en Kyp-. L'androide va pertànyer a un
filòsof Mon Calamari que era una mena d'expert en cultures i en tecnologies
antigues. Pel que sembla, va existir un sistema informàtic que es basava en el
codi binari, i el Mon Calamari solia dir: «Es pot aconseguir la senzillesa; la
vida no és més que zeros i uns».
-Codi binari. Així
s'expliquen unes quantes coses del teu androide -Va fer broma la Jaina,
guanyant-se un brunzit metàl·lic groller.
Una flamarada de
plasma va il·luminar el cel, sense arribar a la flota hapana.
-La primera fase et
toca a tu, coronel Fel -Va dir la Jaina.
En Jag es va donar
per assabentat amb un clic doble. Els dos punyents txiss es van separar
bruscament de la formació, seguits de deu caces de combat hapans. Es van
dividir en tres formacions tancades de quatre naus, cadascuna de les quals va
seleccionar com a objectiu a un coralita. Van deixar anar una descàrrega
tancada i coordinada de foc de làser... a més d'altres projectils menors que
van lliscar entre les ràfegues d'escut dels dovin basal i es van allotjar
profundament en els cascos irregulars de corall.
-Et toca a tu, Kyp
-li va indicar la Jaina.
El Jedi murri,
acompanyat de tres Ala-X, es va separar de la formació, deixant sola i
aparentment sense protecció a la fragata de la Jaina. En Lowbacca va deixar
anar un gemec d'angoixa.
Van veure avançar
als coralites, que lluitaven per obrir-se camí a través de l'esquadró
disciplinat d'en Jag.
-La majoria han de
portar ja els repulsors. Preparat... -Va dir pausadament- i... ja!
El wookiee va
retransmetre un senyal als aparells repulsors, i de sobte dues terceres parts
dels coralites atacants van virar, responent als missatges gravitacionals que
els comunicaven que ara tenien a la Mentidera
darrere d'ells.
-Ara és quan es posa
interessant -Va murmurar la Jaina.
Va ordenar a la
fragata que avancés a velocitat màxima. Quan van irrompre en plena flota
yuuzhan vong, en Lowbacca es va disposar a activar les petites unitats repulsores
que anaven fixades als coris.
Feixos de plasma
descapacitador van saltar cap a la Jaina, tots ells apuntant a la part inferior
de la seva nau. Ella ja entenia prou a la Mentidera
per comprendre aquella estratègia. La nau d'en Nom Anor estava molt blindada,
amb un casc inferior extremadament gruixut. Els atacs en aquella part de la nau
activaven el dovin basal, el que permetia a altres naus generar raigs
gravitacionals de tracció per arrossegar-la cap a ells.
Però la Jaina no els
hi va permetre que distraguessin al seu dovin basal. Va desplaçar la fragata en
ziga-zaga a través de la batalla, fent els viratges i els picats més bojos i
temeraris de la seva vida, reptant a l'enemic al fet que la seguissin i
disparessin contra ella.
En la confusió
subsegüent, les naus yuuzhan vong van confiar en els seus sensors, que, al seu
torn, van dirigir el foc cap a qualsevol nau que estigués transmetent el senyal
de la Mentidera. No totes les naus
estaven tan ben cuirassades com la de la Jaina. Dos coralites van esclatar en
flamarades breus i lluminoses.
En Lowbacca va
deixar anar de sobte un udol d'alarma.
-Un fallada del
sistema? -Va cridar la Jaina al seu torn-. Res de fallades! No pots transmetre
el senyal a més d'una nau cada vegada!
La Jaina no havia
acabat de parlar, quan l'error del wookiee va tenir un desenllaç afortunat. Els
tres coris yuuzhan vong que rebien el senyal es van atacar mútuament. Una
erupció simultània de plasma va explotar de les tres naus, seguida d'una
explosió secundària que les va deixar reduïdes a un núvol immens de fragments
de corall.
-Els errors del
sistema poden venir bé -Va reconèixer la Jaina.
*
* *
A mesura que la
batalla degenerava d'un nivell de caos a un altre major, la superstició d'en
Harrar s'anava convertint en un convenciment aterrit.
La bessona Jeedai
estava fent gestes aparentment impossibles de moviment, estratègia i
destrucció. Amb una sola nau havia evitat als seus millors pilots, destruint
alguns dels seus coralites més veloços. Estava a tot arreu i en lloc.
Al seu voltant, els
membres de la tripulació començaven a murmurar el nom de Yun-Harla amb una
barreja de sorpresa i temor. El sacerdot no era capaç de renyar-los per aquella
heretgia.
En Khalee Lah entrà
a la sala de control amb expressió lúgubre en la cara coberta de cicatrius.
-Què vols que fem
ara, Eminència?
El sacerdot s'ho va
pensar només un moment. Aquella decisió podia posar fi a la seva carrera, però
era l'única opció raonable.
-Dóna ordre de
retirada.
*
* *
Els supervivents van
tornar al port de Hapan i van sortir de les seves naus deixant anar aclamacions
i rialles, abraçant-se i donant-se copets a l'esquena. La Jaina somreia
lleument mentre baixava per la passarel·la de la Mentidera. La tasca que tenia en ment estava lluny d'haver conclòs,
però havia començat bé.
Algú la va hissar en
suspens i la va fer girar sobre si mateixa amb exuberància. En Kyp la va deixar
a terra de nou amb un gran somriure.
La Jaina va percebre
que s'aproximava en Jag Fel. La seva alegria es va mitigar quan es va tornar
cap al jove coronel.
-Ha estat sorprenent
-Va dir aquest-. Si alguna vegada penses que et cal un títol, pensa si
t'agradaria el de «comandant». Jo te l'oferiria de bona gana.
-Caram, a les noies
els hi acostuma a agradar que els hi diguin coses així -Va dir la Jaina amb
sequedat.
Una brillantor
d'estranyesa va apuntar als ulls d'en Jag. Abans que hi hagués pogut demanar
una explicació, va arribar al costat d'ells un personatge femení alt de pell
blava.
-Cap txiss estaria
disposat a volar sota el comandament d'aquesta dona -Va dir la txiss amb
fermesa-. Coronel Fel, em sorprèn que facis servir amb tan poca precisió el
títol de comandant.
En l'estat d'ànim
d'alegria fosca en què es trobava llavors la Jaina, no li va costar treball
menysprear els comentaris de la txiss. No seria la primera vegada que la
femella txiss (per no dir res del seu comandant humà) havia manifestat una
profunda arrogància innata. Per això, no li va donar gran importància quan va
veure que la Shawnkyr es portava a part a Jag per dir-li quatre coses en
privat.
Més tard, aquella
mateixa nit, els pilots van ser rebuts com a herois a l'àmplia plaça de la
ciutat. En Jag Fel no va assistir a la cerimònia. La Jaina somreia i ballava,
encara que no deixava de preguntar-se què li hauria dit la pilot txiss... i per
què havia d'importar-li a ella.
*
* *
Lluny d'allà, en les
estances dels Skywalker, a la base oculta dels Jedi, en Luke dipositava
acuradament al seu fill adormit en el seu bressol. Es va quedar dret davant seu
durant un llarg moment, contemplant la seva carona.
Es va apoderar d'ell
un vague temor, una por per aquell nen que arribava més enllà de qualsevol
inquietud que hagués sentit ell mai per la seva pròpia vida. En Luke va
explorar aquell sentiment seu a través de la Força, i va trobar que el seu
instint de Jedi sobre la qüestió li produïa una sensació gairebé neutra.
En Ben no corria cap
perill immediat, i l'aura de l'esdevenidor no planava sobre la por sobtada d'en
Luke. Aquella onada era una cosa diferent, alguna cosa que podia sentir
qualsevol pare, i que potser sentissin tots els pares.
En Han i la Leia van
entrar a l'habitació. La germana d'en Luke es va posar al costat d'ell i li va
passar un braç per l'espatlla.
-Ser pare és el més
terrorífic que se m'acut, fins i tot en les circumstàncies millors -Va dir amb
suavitat-. Quan fas viure a un nen temps perillosos, és pitjor encara.
En Luke va sentir el
dol i la culpabilitat que aguaitaven sota el to tranquil d'ella. No se li va
acudir cap resposta... quines paraules podrien consolar de la pèrdua de dos
fills? Per això, es va limitar a tornar-li l'abraçada, confiant que el seu
cunyat trobés la manera d'alleujar el moment.
En Han es va escurar
la gola i aparià un somriure forçat.
-No sé de què et
preocupes, Luke -Va dir-. Qualsevol cosa que vulgui apropar-se a Ben ha de
passar abans per la Mara.
-Per mi? -Va replicar
la Mara, seguint-li el joc-. No m'imagino com reaccionaries tu si algú envaís
l'espai de la Jaina.
El rostre d'en Han
es va tornar inexpressiu de sobte. La seva esposa es va apartar d'en Luke i va
córrer cap a ell.
-Què hi ha? Passa
una cosa dolenta?
-Recordo que jo vaig
començar aquella baralla -Va dir en Han pausadament-, i recordo per què. Els
ambaixadors de la Ta'a Chume van presentar una proposta de matrimoni en nom de l'Isolder...
no amb tu, Leia, sinó amb la Jaina.
La Leia va obrir els
ulls com llunes plenes.
-Vaja, això sí que
s'explicaria com et vas deixar els artells! Què oferien?
-Un tracte.
Nosaltres no intentàvem convèncer-la que no es casés amb l'Isolder, i ells no
lliuraven als refugiats.
-Això és ridícul -Va
intervenir la Mara-. La Jaina no accediria mai a un tracte d'aquest tipus.
Un cop superada la
primera impressió de sorpresa, la Leia no estava tan segura d'això.
-Jo vaig estar a
punt de fer-ho -Va dir.
-I què hi ha de la Teneniel
Djo? -Va preguntar en Han.
Els tres Jedi van
intercanviar mirades d'inquietud. La Mara va resumir la qüestió.
-Jo diria que té
problemes, tret que el seu ganxo d'esquerra sigui molt millor que el teu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada