20 La fugida de l’Spero
Va sonar el timbre
de la porta de l'oficina de la Leia. Ella no va aixecar la vista de les piles
de targetes de dades que hi havia a l'escriptori de la seva oficina del
consolat; els edictes de la setmana que anaven a ser sotmesos a votació a la
cambra del Senat Imperial precipitadament, abans de la setmana festiva d'any
nou. Si no acabava de revisar-los, qui sap quines noves i tiràniques polítiques
aprovarien les faccions del Nou Ordre. Havia de partir aviat cap a Raltiir, i
no podia permetre retardar-se en la seva paperassa del Senat. El timbre va
tornar a sonar.
-Ja he dit que no
vull que em molesti -va exclamar.
De tota manera, la
porta es va obrir lliscant cap a un costat. Una de les ajudants menors del
consolat va treure el cap.
-Les meves disculpes
per molestar-la, princesa -va dir, inclinant avergonyida el cap-. El jardiner en
cap Spero insisteix que ha de veure-la. Sembla força urgent.
-Fes-lo passar,
Maglenna -va dir la Leia, amb les celles arrufades per la preocupació.
L’Spero va entrar,
retorçant amb ansietat les mans i els tentacles del seu cap vermell agitant-se
amb por.
-Princesa, ha passat
una cosa terrible -tartamudejà-. Estava treballant en els jardins consulars i
vaig trobar una targeta de dades oculta a la jardinera principal. Bé, sabia que
no hauria d'estar allà, i vaig tractar de tornar-la al cap del personal
domèstic. Quan anava a fer-ho, un home estrany es va apropar a mi, va dir que
era d'Intel·ligència Imperial, i em va dir que estava sota arrest.
-Com has arribat
aquí? -va preguntar la Leia.
L’Spero es va posar
vermell.
-L’home estava al
costat de la bancada de flors-fong ancathianes -va explicar-. Tement poder
estar en perill, vaig xiular en la freqüència adequada, i les flors van expel·lir
el seu pol·len en un dens núvol al voltant de l'home. Els humans són
particularment sensibles al pol·len de la flor-fong, i va quedar momentàniament
atordit. Em vaig esmunyir per la porta del darrere del jardí i em vaig dirigir
amb cautela fins aquí. Si us plau, princesa, ha d’ajudar-me.
La Leia sabia que no
hauria d'haver permès que els agents rebels usessin els jardins consulars
d'Alderaan com a lloc de trobada, i per descomptat no aprovava que usessin la
jardinera principal com a punt de lliurament de targetes de dades. No obstant
això, el mal estava fet i l’Spero era un dels danys col·laterals.
-Maglenna? -va cridar
la Leia. La jove ajudant va aparèixer de nou en el llindar de la oficina-.
Porta l’Spero al turboascensor del consolat... el privat, adjacent a la sala de
conferències. Porta’l al sots-nivell 27 i deixa’l amb Hindred. Ell sabrà què
fer.
-On em van a portar?
-va preguntar l’Spero.
-A un lloc segur -li
va assegurar la Leia, aixecant-se del seu seient i prenent les tremoloses mans
de l’Spero entre les seves-. Hindred coneix una dotzena d'amagatalls segurs,
tant en aquest sistema com fora d'ell. Mentrestant, faré que els nostres agents
inventin alguns rumors per enganyar la Intel·ligència Imperial. No et
preocupis, amic, estaràs fora de perill.
L’Spero va fer una
reverència mentre la Maglenna li estirava la túnica.
-Tindrà la meva
eterna gratitud, princesa -va dir-. Si els nostres camins tornen a creuar-se de
nou, estaré en un gran deute amb vostè.
L’ajudant el va
instar a sortir de l'oficina i el va conduir al turboascensor privat de la sala
de conferències.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada