Viatge a la foscor (XIV)

Anterior

CAPÍTOL 14

En Zekk es va instal·lar al seient del pilot de la nau hapana capturada i es va inclinar per ajudar al seu copilot a posar-se les anelles de contenció. La Tenel Ka, com Zekk, estava enfundada en un vestit aïllant i tenia a mà un casc. Va rebutjar l'ajuda d'en Zekk i es va lligar amb habilitat, realitzant la tasca amb una sola mà amb més rapidesa del que era capaç en Zekk amb dos.

La mirada que va dirigir a Zekk tenia un lleu desafiament, i l'energia que projectava per mitjà de la Força tenia una mica de tallant. En Zekk va comprendre que allò tenia molt poc a veure amb el braç que li faltava. La Tenel Ka no s'havia tornat més competitiva des de la seva lesió, però en Zekk tampoc havia advertit que s'hagués tornat menys competitiva.

En Zekk va fingir que arrufava les celles.

-És això just? -Va dir en to de queixa humorística-. Tu has tingut més experiència en els navilis hapans.

-Resultats, no excuses -li va recomanar ella; però un lleu indici de somriure va apuntar als seus llavis quan es va tornar cap a la consola i va començar a encendre els motors.

La Jaina va treure el cap a la cabina, i el somriure de la seva cara era la d'aquella noia que en Zekk havia conegut feia molt de temps.

-Puja la música, i anem a ballar -Va dir la Jaina.

El pilot Jedi va somriure lleument, comprenent perfectament el que volia dir. El brunzit i el rugit dels motors de la nau hapana resultava sorprenentment benvingut després de l'estrany silenci del dovin basal.

El seu somriure es va afeblir mentre l'observava.

-Estàs segur que vols fer això?

En Zekk no veia moltes més opcions. Les dues naus seguien connectades, fusionades fermament per la substància estranya que havia segregat el casc de coral de la Mentidera. Estaven tan obertes unes a les altres com dues habitacions contigües. En Zekk sentia l'udol enganyosament temible d'en Lowbacca, mentre el wookiee conduïa als pirates captius pel portal cap a la nau yuuzhan vong.

I aquell era el problema, va reflexionar amb tot. Aquell pòrtic ovalat de dos metres entre les dues naus. La Tahiri afirmava que la nau yuuzhan vong era capaç de sanar-se a si mateixa, però amb la bretxa del navili hapanià no es podia fer res. Si es retirava l'altra nau, gairebé una cinquena part de la nau hapana quedaria oberta al buit de l'espai. Podien abandonar-la, és clar, però allò significaria perdre un vaixell de càrrega aprofitable i, el que era més important, perdre també els catorze caces de combat de curt abast que portava el vaixell de càrrega al celler.

En aquell moment, res d'allò li semblava tremendament important.

-Serà una aventura -Va dir, intentant mantenir un to de veu lleuger-. Mai havia volat en tàndem fins ara.

La Jaina es va acostar al seient del pilot per darrere i es va inclinar, recolzant la barbeta a l'espatlla d'en Zekk i passant-li els braços pel coll en una d'aquelles abraçades desenfadades d'amics que havien intercanviat tantes vegades al llarg dels anys.

-No és la cosa més estúpida que hem fet a la vida.

-Això no hi ha qui ho discuteixi -Va dir ella amb una rialleta, i es va incorporar. L'espetec ràpid de les seves botes es va deixar de sentir quan va passar pel portal a la nau yuuzhan vong.

En Zekk va fer una mirada a la Tenel Ka. La guerrera el va estudiar amb ulls grisos tranquils que veien massa. Ell va fer una ganyota i va apartar la mirada.

-És difícil viure entre els Jedi -Va dir ella, reconeixent el seu disgust-. Jo no he pogut vetllar a Jacen en privat.

-I jo no puc preocupar-me per la Jaina sense que tothom se n'assabenti.

-Preocupar-te? -La Tenel Ka va repetir aquesta paraula feble, rebutjant-la-. El que tens és por per ella. Tens por d'ella.

-No hauria de tenir-la?

-No és la Jaina que jo vaig conèixer a l'acadèmia; però qui no ha canviat amb aquesta guerra?

En Zekk no va poder negar-ho.

-Malgrat tot, no m'agrada.

-A ella tampoc -Va dir la Tenel Ka amb tranquil·litat-. La Jaina hauria sorgit com a líder amb el temps, amb independència de les circumstàncies. La batalla de Myrkr la va obligar a seguir aquest camí abans que ella tingués temps de considerar on podia conduir-la. El lideratge suposa trobar un compromís, un equilibri. Aquest equilibri és important, sobretot, dins de la pròpia líder. Ha de ser capaç de passar a l'acció i d'enfocar totes les seves decisions cap a un objectiu desitjat, sense deixar d'assentar-se en els principis.

En Zekk va observar a la dona guerrera.

-Has estat pensant en aquestes coses.

-Per extens -Va assentir ella-. La Jaina està afrontant la seva pèrdua a força d'ocupar-se de les coses. És una bona reacció, una reacció que li aporta cert grau de control. Però distanciant-se del seu propi dolor, també està perdent un equilibri important dins de si mateixa. He vist en què pot arribar a convertir-se un líder que no té aquest equilibri -Va afegir la Tenel Ka, més ombrívola-. Hem de vigilar-la amb cura.

En Zekk va apartar la vista.

-Hauràs de vigilar-la tu. Jo me'n vaig.

-Series capaç d'abandonar un amic?

-Com tu vas abandonar a Jacen? -Va replicar ell.

La Tenel Ka no va donar cap senyal d'acusar el cop.

-Sé que no has volgut dir això -Va dir amb calma-. Però també sé que si en Jacen estigués en perill de lliscar cap al Costat Fosc, jo estaria disposada a fer tot el que pogués per fer-lo tornar.

Era la primera vegada que un d'ells expressava amb paraules la seva inquietud sobre la Jaina. Van guardar silenci un moment, impressionats per aquella trista possibilitat.

-I si a ella no se li pot fer tornar? -Va preguntar en Zekk-. Jo he seguit aquest camí, i sé el que pot fer un Jedi Fosc. Si la cosa arriba fins en aquest punt, algú haurà de detenir-la.

-Per qualsevol mitjà que sigui necessari -Va assentir ella, expressant de nou en veu alta els seus temors comuns.

-I jo no podria fer-ho. Passés el que passés, jo no podria.

-Ja veig -Va dir la Tenel Ka, tornant la vista al capdavant-. Llavors, fas bé en marxar.

La Jaina es va posar la caputxa de cognició i va animar a posar-se en marxa a la Mentidera, que anava a la deriva.

La nau es va resistir, confosa per circumstàncies que no entenia i per la massa metàl·lica que tenia adossada. La Jaina va serrar les dents i va tornar a plantejar-se si aquell intent de salvament era prudent. Potser fossin capaços de volar i d'aterrar en aquella formació, però no podrien defensar-se bé si els atacaven.

Va aparèixer a la llunyania un trio de naus, de manera tan sobtada que la Jaina va tenir l'estranya sensació que les havia invocat ella amb els seus temors callats. Unes línies tènues de llum van sortir de l'hiperespai i van anar perdent velocitat convertides en punts enfocats que s'aproximaven ràpidament.

La Jaina va agafar el comunicador que havia muntat Lowbacca i va obrir la freqüència de salutació.

-Aquí la tinent Jaina Solo, de l'Esquadró Murri, a bord de la fragata yuuzhan vong Mentidera. La nau està sota control de la Nova República. No hi ha cap yuuzhan vong a bord. Repeteixo, aquesta no és una nau enemiga. No obrin foc.

-Tranquil·la, Mentidera. Hem vingut per acompanyar-te fins deixar-te fora de perill -Va anunciar una veu familiar; l'última veu que havia esperat o desitjat sentir la Jaina.

-Kyp Durron -Va dir ella amb fredor-. Ja pots donar-te la volta ara mateix. Jo no et seguiria ni perquè em traguessis de la mar si m'estigués ofegant.

-Deixa'm parlar abans d'obrir foc. Els teus pares estan a Hapes, al centre de refugiats. Vaig dir a la princesa que et portaria fins allà. Ara pots fer-me tornar davant la Leia amb les mans buides; però tots sabem el camí que et pot fer prendre un ànim venjatiu.

Ella va absorbir en silenci el seu humor fosc, considerant les seves paraules i les possibles conseqüències de la seva presència. Els pares de la Jaina ja en tenien prou de què preocupar-se sense haver de carregar amb el dolor afegit que semblava seguir sempre a Kyp Durron, com el fum segueix a un tub d'escapament defectuós.

-No tornis a aprofitar-te de la meva família per cap de les teves estratagemes... si és veritat que estan a Hapes.

-Tinent Solo, aquí el coronel Jag Fel -Va intervenir una altra veu-. He vist la teva mare a Hapes, i la sol·licitud d'escorta me la va fer directament a mi el control d'aterratge. En Kyp Durron diu la veritat i vola sota el meu comandament.

Una sensació estranya, de neguit, es va formar a la boca de l'estómac de la Jaina, i una lleu onada d'alegria li va entrar al cor com una brisa de primavera. Va fer tot el que va poder per no fer cas a cap de les dues emocions.

-Sota el teu comandament? No m'ho crec -Va dir la Jaina taxativament-. Si en Kyp és capaç de torçar els pensaments d'un Jedi, és capaç de fer-te pensar el que ell vulgui.

-T'agraeixo la teva inquietud, però espero no ser tan feble de ment com per això.

-Jo també ho espero -Va respondre ella, una mica picada pel to glacial que havia adquirit la veu d'en Jag. Però la resposta d'aquest tampoc la va sorprendre del tot. Els pilots en general tenien fama d'orgullosos, i ella acabava de clavar-li una trepitjada en el seu orgull. Amb tot, si en Jag estava disposat a volar amb Kyp, era convenient que algú li digués que havia marcat el rumb per un vector perillós.

-Com tu vulguis. Però mentre m'estàs guardant les esquenes, no perdis de vista la teva tampoc.

Va desconnectar amb fermesa el comunicador i es va concentrar en pilotar la nau. La Mentidera es rebel·lava contra l'autoestopista mecànic que havia recollit, i la Jaina va mantenir amb la nau una discussió, silenciosa però aferrissada, esforçant-se perquè aquesta no es tragués de sobre al navili pirata. Per fi, la fragata sensible va acceptar una solució de compromís.

-Lowbacca, Ganner, podeu tornar a posar aquest panell en el seu lloc?

-No estaràs pensant d'abandonar-los? -li va preguntar l'Alema Rar.

-És el que vol fer la nau -Va respondre ella-, però es conforma amb què se li permeti curar-se. És una bona precaució.

En Lowbacca indicà a Ganner amb un gest que s'apartés, i tot seguit va envoltar amb els braços l'oval de corall i el va aixecar a pols. El va deixar davant el portal amb un fort cop i després el va empènyer amb l'espatlla fins a introduir-lo en el seu lloc. Immediatament, va començar a brollar de la paret que l'envoltava una substància espessa i fosca que va omplir l'esquerda i va tornar a fusionar el portal amb la paret.

La Jaina va encendre el comunicador.

-Zekk, si pots segellar la cambra per on es va irrompre, fes-ho. Només per si de cas.

-Ja està fet.

La Jaina va dirigir la seva atenció a la tasca de pilotar la nau, i de mantenir oberta una connexió mental amb l'altre pilot. Era inútil parlar, doncs faltaven les paraules per comparar una tecnologia amb l'altra. Els dos pilots es comunicaven per sentiments, per impressions, ajustant la seva velocitat i el seu rumb per igualar-los amb precisió. La Jaina havia comparat de broma el seu vol compartit amb una dansa, i aquella era precisament la sensació que produïa: la d'una dansa entre una parella de companys enormes i mal aparellats.

Tot va anar bé fins que van entrar en l'atmosfera de Hapes. La Mentidera va tremolar quan el dovin basal va fer els seus ajustos per la gravetat del planeta. Un cruixit grinyolant i sonor va anunciar que la calor i la turbulència de l'entrada en l'atmosfera estaven forçant el segell d'unió entre les dues naus. Els missatges que rebia la Jaina a través de la caputxa de cognició estaven embullats, com si la nau estigués confusa.

Tot d'una, la Jaina va començar a desconfiar de les possibilitats que tenien. Va tornar la vista enrere. Tenia a la seva esquena la Tahiri, qui semblava que solia ocupar aquest lloc cada vegada amb més freqüència.

-Tahiri, tu ja has volat en aquestes coses. Com aterràveu?

-En general, ens estavellàvem -Va reconèixer la noia.

La nau tremolava i donava cops de cap en aproximar-se a terra.

-Està aterrida -Va comprendre la Jaina-. Creu que la nau a la qual està unida l'arrossega cap avall.

-Deixa'm provar a mi -es va oferir la Tahiri, donant una empenta a l'estil Lowbacca perquè aquesta li cedís el seient del navegant. Es va posar la caputxa. Al cap d'un moment, va sacsejar el cap.

-És inútil. Ja no escolta.

-Has sentit això, Zekk? -Va dir la Jaina pel comunicador.

-Deixa'ns anar -Va respondre ell lacònicament.

La Jaina va retransmetre la seva intenció a la nau, i va donar després una estirada cap a un costat amb la fragata. El segell d'unió es va deixar anar a l'instant, i la Mentidera es va elevar apartant-se de la nau pirata.

Amb el cor a la gola, va observar com la nau danyada descendia en espiral fins a terra. Tot just li faltaven uns metres per estavellar-se quan Zekk va aconseguir sortir de la caiguda en espiral. Va fer un viratge ascendent amb la nau, i després va reduir la velocitat fins a quedar surant quan es van encendre els motors de repulsors. El vaixell de càrrega va baixar fins a la plataforma d'aterratge i va prendre terra amb un cop fort, però fora de perill.

Per alleugeriment de la Jaina, la Mentidera es va calmar i va seguir a la seva antiga companya fins a la plataforma. Quant la fragata yuuzhan vong va prendre terra, ella li va suggerir que descansés, i després es va arrencar la caputxa.

Quan va haver acabat d'apagar la nau, els altres Jedi ja hi havien baixat. En arribar a l'escotilla oberta, va veure que estaven reunits, dempeus, en un grup compacte. Diversos oficials militars hapans supervisaven la descàrrega dels caces de combat del celler de càrrega del navili capturat. Altres s'emportaven als pirates.

La Jaina va baixar precipitadament per la passarel·la i va buscar amb la vista a Zekk.

-No tenies una altra opció -Va dir ell abans que ella hagués tingut temps de parlar-. En la meva nau estàvem dues persones; a la teva, vint. Jo hauria fet el mateix.

La Jaina fer que sí amb agraïment. Abans que hi hagués respost, la Tahiri va agafar del braç a una oficial del port que passava per allà.

-Com podem aconseguir un retrotrineu? Tenim una víctima a bord. Hem de portar-ho amb els seus pares, al camp de refugiats.

La dona es va deixar anar i va assenyalar amb la mà la zona coberta d'herba que estava més enllà del port. Hi havia fileres de ferits sobre lliteres blanques. Molts dels cossos havien estat coberts amb llençols.

-Ho lamento, però la vostra situació no és única, ni molt menys.

La Jaina aclucà els ulls. Es va plantar al costat de la Tahiri, va plantar cara a l'oficial i va moure la mà amb un gest lleu i subtil.

-Localitza al Han i la Leia Solo en el camp de refugiats, i informeu-los que ha arribat la seva filla.

L'oficial va obrir molt els ulls, degut només en part a la subtil coacció Jedi.

-Aquesta víctima de la que has parlat... no serà l'Ànakin Solo, veritat?

Allò va fer-la vacil·lar.

-Esteu assabentats?

-I qui no? -Va respondre ella, gairebé amb to de veneració-. L'HoloRed, el que queda d'ella, ha estat reproduint gairebé sense parar, des de la batalla, la crida de la princesa Leia al poble de Coruscant. Vaig a donar-los avís, és clar!

La dona es va posar de camí precipitadament. La Tahiri, regirant-se inquieta, va tornar la vista cap a la nau yuuzhan vong. Sentia onades d'impaciència i de repugnància, i un desig gairebé frenètic de marxar d'allà. Però la Jaina no es veia rondant pel camp de refugiats amb aquella càrrega tan especial.

-Potser hauríem d'esperar aquí als meus pares -Va proposar la Jaina.

En els ulls de la Tahiri van brillar flamarades verdes.

-Com pots pensar tan sols a deixar-hi a l'Ànakin un nanosegon més del que és imprescindible?

La Jaina va estar a punt d'observar que a l'Ànakin ja no podien importar-li aquelles coses. Però li resultava difícil oblidar el trist impuls que l'havia portat a recuperar el cos del seu germà de la mónnau, amb gran perill per a si mateixa i per als altres Jedi.

Va reprimir la seva impaciència.

-Siguem pràctics. No podem passejar-nos per Hapes amb un retrotrineu. Els meus pares voldran que hi hagi un funeral... bé, almenys la meva mare ho voldrà, i ella s'encarregarà de que tot es faci de manera digna i com cal.

L'oficial va tornar precipitadament, seguida d'un retrotrineu i de dos ajudants de rostre ombrívol.

-Doncs tenen un aspecte més aviat digne -Es va aventurar a dir la Tahiri.

-Està bé -Va accedir ella-. Poden baixar-lo de la nau.

Els hi va explicar on trobarien el cos del seu germà. A la poca estona, van sortir de la nau, a banda i banda d'un trineu cobert de teles blanques. A la Tahiri se li van inundar els ulls.

La Jaina es va tornar bruscament i es va apartar diversos passos de la jove Jedi. Es va creuar de braços i es va recolzar contra la Mentidera, amb la vista perduda al lluny, per sobre del port bulliciós.

Al cap de poca estona va advertir que es dirigia cap a ells un lliscant de dues places. La Leia va saltar a terra gairebé abans que s'hagués aturat el vehicle i va córrer cap a la seva filla, amb els ulls brillants d'alleujament.

Es va aturar bruscament quan va percebre el retrotrineu, i va empal·lidir.

-Hem portat l'Ànakin amb nosaltres -Va dir la Jaina-. Al Jacen no vam poder portar-lo. Ho sento.

La Leia va respirar fondo per tranquil·litzar-se i va alçar el cap fins a recuperar el seu port imperiós habitual. La Jaina va veure de reüll que la Tahiri imitava el gest de la dona gran, com si les formes externes li poguessin servir de recipient per recollir una mica de la força de la Leia.

La Leia es va avançar i va abraçar a la seva filla.

-No et preocupis pel Jacen -Va dir amb suavitat-. A vegades pot semblar fràgil, però sap sobreviure.

La Jaina es va posar rígida, sorpresa pel comentari de la seva mare. La Leia era tan sensible a la Força com qualsevol Jedi ben entrenat, i la Jaina la considerava un model d'elegància sota la pressió. Com era possible que hi hagués bloquejat allò?

Va buscar amb la mirada el rostre del seu pare. En Han la va mirar alternativament a ella i a la Leia, amb ulls cautelosos. Va haver de llegir la veritat als ulls de la Jaina, doncs de sobte va perdre el color a la cara, que li va quedar grisa, demacrada i... envellida.

I, de sobte, la Jaina va tenir un motiu més per odiar els yuuzhan vong.

Va desviar la mirada de la cara desfeta d'aquell home que era, al mateix temps, el seu pare i l'heroi de la seva infància. Es va deixar anar suaument de l'abraçada de la seva mare, sense retirar les mans de les espatlles de la Leia.

-Mare, Jacen ja no hi és. Tots ho hem percebut.

«D'una manera o d'una altra», va afegir per dins.

La dona gran va negar amb el cap.

-Segueix viu -Va afirmar, en veu baixa però amb una convicció implacable.

La Jaina es va quedar completament sense paraules durant un moment. Es va apartar, perquè la Leia pogués fer front almenys a una de les tristes realitats que tenia per davant.

La dona es va quedar dempeus durant un llarg instant, mirant fixament la figura immòbil, coberta de draps blancs, del seu fill menor. Amb els ulls carregats de llàgrimes no vessades, va estendre una mà tremolosa per retirar el drap que cobria el rostre de l'Ànakin. Una gota li va deixar un rastre humit per la galta, i ella se la va netejar mentre obria i tancava els ulls amb força. Han, que també tenia els ulls brillants, es va posar al seu costat i la va agafar de la mà. Però quan la Leia va alçar la vista cap a la Jaina, pestanyejant per reprimir les llàgrimes, va dir amb veu ferma.

-Va ser dur?

La Jaina va mirar cap al cadàver.

-Diguem que no l'hi va posar fàcil als altres.

-Així era ell -Va dir la Leia, amb un somriure trist i apagat-. Però et preguntava per tu. Jo he passat un temps breu entre els yuuzhan vong, de manera que tinc alguna idea del que pots haver hagut d'afrontar... del que potser estigui afrontant ara mateix en Jacen. Però vaig sobreviure, i tu també. I en Jacen sobreviurà també. Hem de creure-ho.

La Leia va passar un altre llarg moment contemplant al seu fill caigut. Li va acariciar suaument la galta, i després es va inclinar per besar-li el front. Per fi, es va girar i va emprendre el camí de tornada a peu. El seu espòs i la seva filla es van creuar una mirada d'impotència, van arribar fins a ella i van seguir caminant al costat d'ella.

-Parlant d'en Jacen -Es va aventurar a dir en Han, amb una certa tremolor a la veu-. Jo tampoc vull creure-ho, però... Hi ha d'haver alguna manera d'assegurar-se. Potser en Luke pogués...

-No -Va dir la Leia amb fermesa. No podrà. En Jacen és viu. Ho sé. Senzillament, sóc incapaç d'explicar per què ho sé, ni com.

-Tots hem percebut la presència d'en Jacen -Va dir la Jaina-. Semblava... un comiat -Va afegir amb prudència.

-Jo també ho vaig sentir. Però tancar-se no és el mateix que apagar-se. La mort de l'Ànakin la vaig percebre. La d'en Jacen, no.

-Jo tampoc, i sóc la seva germana bessona -Va respondre ella, i va respirar a fons-. Mare, crec que has de considerar la possibilitat que t'ho estiguis negant a tu mateixa. La intuïció d'una mare és forta, però també ho és l'instint de mitja dotzena de Jedi ben formats.

-No comencis a ficar-te amb la teva mare -Li va advertir en Han-. No comencis una altra vegada, i ara menys que mai.

La Jaina mirà al seu pare amb incredulitat.

-No em miris com si hagués donat un cop de peu a un ewok -Va dir en Han-. He sentit explicar alguns dels comentaris que has fet; que no s'esforça per ser Jedi; que no ha complert com a mare. S'ha acabat això -Va concloure, apuntant-la amb un dit.

Pare i filla es van quedar plantats l'un davant l'altre durant uns instants amb expressions idèntiques d'indignació. Després, la Jaina va moure el cap en una expressió lacònica d'assentiment.

-Està bé; pot ser que en els dos últims anys jo hagi dit algunes coses de les que no m'enorgulleixo. Però t'agradaria a tu que et jutgessin pels tres o quatre comentaris pitjors que has fet des que va començar aquesta guerra?

El silenci d'en Han va ser més expressiu que qualsevol paraula.

-No em jutgis per uns pocs comentaris estúpids -Va repetir ella amb suavitat. La Leia i ella es van mirar als ulls-. Alguna cosa em diu que la mare segurament no em jutja d'aquesta manera.

La seva mare va somriure apagadament.

-Jo era més jove que tu ets ara quan vaig entrar al Senat -Va dir-. Gairebé immediatament després, vaig començar a aprofitar el meu càrrec com a tapadora de la meva tasca amb la Rebel·lió. En Bail Organa em va intentar dissuadir. Jo li vaig dir covard.

-Doncs ja ho veus -Va dir la Jaina, com si allò ho aclarís tot.

En Han va tornar la mirada de la seva dona a la seva filla. La semblança entre les dues no havia estat mai tan forta com llavors. Va sacsejar el cap amb perplexitat.

-I jo que creia que els vong em tenien en inferioritat numèrica -Va murmurar.

La Jaina el va embolicar en una abraçada ràpida i forta.

-Cuida de la mare -Va murmurar la Jaina al seu pare.

En Han la va apartar de si sense deixar-la anar de les mans i va fer una ullada al grup de joves Jedi d'aspecte solemne que s'anaven reunint al voltant del cadàver de l'Ànakin.

-No et quedes?

-Ja m'he acomiadat -Va dir la Jaina. Es va deixar anar de les mans del seu pare, va creuar una altra mirada amb la seva mare, i tot seguit es va allunyar a pas viu sense mirar enrere.

En Han va sortir darrere d'ella per pur instint. La Leia el va detenir bruscament posant-li una mà al pit.

-És filla teva. Ha de resoldre la seva pèrdua a la seva manera i al seu degut temps.

En Han reflexionà sobre això. L'expressió del seu rostre era la d'un home que s'ha mirat a un mirall i no li ha agradat el que ha vist. Va fer una ganyota i es va passar una mà per la cara.

-És filla meva -Va reconèixer-, i jo sóc idiota.

En els seus ulls es llegia la necessitat de disculpar-se per tot el que havia dit i fet en els mesos següents a la mort d'en Chewbacca. La Leia aparià un somriure inestable.

-No siguis massa dur amb tu mateix -li va dir.

-Sí, bé... -Va respondre ell, i va quedar en silenci, tornant la mirada a poc a poc, contra la seva voluntat, cap al trineu cobert de draps.

-Espero que l'Ànakin vegi les coses de la mateixa manera que les veu la Jaina -Va dir per fi. -No m'agradaria gens pensar que m'ha jutjat (o, pitjor encara, que s'ha jutjat a si mateix) per les tres o quatre coses més estúpides que he dit des que va començar aquesta guerra.

-Ho sap -Va dir ella-. I no ho ha fet així.

Ell la va mirar amb expressió malenconiosa.

-Sembles molt segura d'això. Estàs segura d'això d'en Jacen també, oi?

-Sí.

En Han s'ho va pensar, va assentir amb el cap.

-Amb això en tinc prou -Va dir.

A la Leia li va vessar d'alegria el cor. Va caure en els braços d'en Han (l'últim refugi segur de tota la galàxia) i va enfonsar la cara en el seu pit per ocultar les llàgrimes que ja no era capaç de contenir.

Següent