divendres, 19 de febrer del 2016

Aliança Letal (XX)

Anterior



CAPÍTOL 20

En Shigar havia vist l'espaiport en els plànols del palau, però no hi havia estat allà abans. Es va moure ràpidament i amb cura a través dels passadissos del palau, comptant les cantonades i fixant-se en els punts de referència mentre evitava als guàrdies i als cordons de seguretat. Perdre o ser arraconat era l'última cosa que necessitava. L'Stryver ja s'hauria anat lluny però coneixia la superfície millor. Si hi hauria una altra confrontació, en Shigar volia tenir l'avantatge.
També en la seva ment estava el benestar de la Larin. De nou va debatre la saviesa de dur-la a Hutta. Hi havia estat de gran ajuda, i bona companyia, també, però ara estava ferida, possiblement mutilada, i això feia els seus projectes de futur encara més ombrívols. Ell va jurar assegurar-se que la seva mà era atesa apropiadament, però era suficient? L'amabilitat que va assumir que tenia cap a ella s'havia convertit en crueltat intolerable?
Tenia por del que la seva Mestra pensaria quan veiés a on li havia portat el seu judici.
El més important, llavors, era tenir èxit amb l'Stryver. El palau sencer estava agitat, el que era d'esperar després de les explosions en els nivells inferiors, una lluita en la cambra segellada de seguretat, droides sense escrúpols corrent salvatges pels passadissos, i el col·lapse multinivell que havia engendrat l'Stryver. Les alarmes de conflicte se sobreposaven salvatgement, creant una batalla de dringar al cap que en Shigar va fer el que va poder per ignorar. Només podia imaginar com s'ho estava prenent la Tassaa Bareesh.
Els guàrdies de l'espaiport estaven en alerta màxima. En Shigar va agafar a un sentinella de la seva patrulla normal i va usar la Força per persuadir-lo que li revelés l'estructura de comandaments del lloc. Ja hi havia hagut prou morts aquest dia. A més, qualsevol evidència de lluita alertaria a l'Stryver de l'emboscada.
Encaasa Bareesh era un nebot petit de la matriarca del palau. Ell vigilava el servei de seguretat d'un oficial a dues plantes de distància, i era destacable que només mirava ocasionalment les vistes de les càmeres. Era una qüestió simple convèncer l'Encaasa que un membre de la tripulació completament no relacionat volia abordar-lo en la seva nau, però havia oblidat el codi de seguretat. En Shigar va imaginar a l'indolent hutt colpejant amb desgana els seus dits grossos en els controls correctes i llavors acomodant-se en la seva llitera. Ni tan sols un avís de la mida del palau podria alterar-lo.
L'entrada principal a l'espaiport va lliscar obrint-se. En Shigar la va travessar, mirant darrere d'ell per qualsevol senyal del mandalorià. Cap, encara. Les portes es van tancar, deixant-li només a l'àrea de desembarcament circular.
En Shigar havia preguntat al guàrdia a quin embarcador havia estat assignat el Primera Sang, i es va dirigir directament cap allà. La porta umbilical de l'espaiport estava oberta, revelant la pell grisa de la nau de l'Stryver a l'extrem allunyat. En Shigar no era tan imbècil d'anar a qualsevol lloc prop d'aquest portal sent convidat a entrar. Seria un parany per a ximples amb seguretat.
En el seu lloc va esperar a prop, amb una vista completa del Primera Sang i l'entrada de l'espaiport, amb el seu sabre làser desactivat però agafat fermament preparat. L'Stryver havia d'anar a per la seva nau en algun moment, i en Shigar estaria preparat.
Va buidar la seva ment de totes les preocupacions; cada preocupació per la Larin i la seva missió, cada dolor i sofriment; i es va aixecar preparat per a l'acció.
El so dels propulsors activant-se el va treure del seu tràngol. Una de les naus estava escalfant els seus motors per a l'enlairament. Ell va envoltar l'àrea de desembarcament per identificar-ne qual, però el so no venia de cap de les escotilles d'aire tancades. Venia de l'embarcador de l'Stryver.
Això li va sorprendre. Hi havia suposat que l'Stryver estava viatjant sol. No hi hauria, per tant, ningú dins de la seva nau per escalfar-la per ell. O Shigar s'equivocava en això, o Stryver l'havia activat remotament.
El gemec del propulsor va continuar augmentant el seu volum. Això no era només escalfar. La nau anava a punt d'enlairar-se.
Maleint sota el seu alè, en Shigar abandonà la subtilesa. Aproximant-se a l'escotilla d'aire exterior de la nau, ràpidament la va examinar per veure-hi punts febles i només en va trobar un. La porta estava xifrada per als senyals biomètrics de l'Stryver; alçada, alè, proporció d'extremitats, i així; però també tenia una anul·lació, només en el cas que l'Stryver estigués greument ferit en el curs d'una missió. Si perdia una extremitat principal, per exemple. Aquesta anul·lació podia ser piratejada per algú prou llest.
En Shigar no era tan bon pirata com la Larin, però havia vist aquest tipus de trucs abans. Les naus mandalorianes havien estat objectius dels Jedi des de la Gran Guerra, i li havien ensenyat una vegada i una altra la millor forma de desarmar-les. Treballant ràpidament, va teclejar una sèrie de codis dissenyats per reiniciar la funció d'anul·lació per a l'ús per defecte comú. Quan va teclejar, la porta es va lliscar per obrir-se.
Ni un moment massa aviat. Els propulsors estaven en un to de crit i la nau estava surant lleugerament sobre el sòl. En un altre segon, hauria estat ben amunt sobre el palau.
En Shigar va saltar lleugerament a l'escotilla d'aire i va escombrar cap endavant per ella. En el moment en què les seves botes van tocar terra, però, un sistema de seguretat secundari es va activar. Xocs elèctrics poderosos viatjaven a través del seu cos, fent que els seus músculs tinguessin irresistibles espasmes. Va caure cap a un costat, incapaç si més no de cridar. La seva mandíbula estava encaixada oberta en un crit silenciós.
El pilot automàtic va elevar la nau ben amunt de l'espaiport i va ajustar la seva trajectòria. En Shigar se sentia a si mateix rodant per l'escotilla d'aire oberta, però no podia moure ni un dit per salvar-se.
Els xocs elèctrics van cessar en el moment en què va sortir de l'escotilla d'aire. Això era una cosa per agrair mentre queia com una pedra a la teulada de sota.

* * *

No sabia quant de temps havia estat inconscient. Minuts probablement. El temps suficient perquè el seu cos indefens fos recollit per un equip de seguretat de teulades, afermat amb manilles als canells i turmells, i emmordassat de bona manera. Quan va despertar, estava sent transportat a través del palau a les espatlles d'un esquadró de gamorreans. Ni el seu sabre làser ni el seu comunicador estaven a l'abast.
En lloc de lluitar, es va concentrar en cobrir les moltes rascades del seu cos i cops. No sabia quant havia caigut, però afortunadament hi havia acabat sense cap os trencat. Un crani brunzint, sí, i un cop aixafant la seva dignitat, però res pitjor. De moment, estava agraït simplement per estar viu.
Els seus captors el sacsejaven en un trot brusc a través del palau. Ell va memoritzar els girs però sense un punt d'inici no tenia forma de saber exactament on anava. La seva impressió general, però era que l'opulència augmentava al seu voltant, no disminuïa. Quan va arribar a un gran espai ple de gent xiuxiuejant i parlant, amb una veu alta retrunyint en huttès sobre totes elles, va endevinar a l'instant on era.
Els gamorreans es van aturar al centre de la sala del tron ​​de la Tassaa Bareesh, i amb un grunyit coordinat el van tirar a terra. El silenci radiava al seu voltant conforme la gent percebia la seva presència. Ell va grimpar estranyament per posar-se dempeus i va mirar al voltant.
Una enorme multitud d'éssers li tornaven la mirada, xiuxiuejant i assenyalant. No va veure menys de vint espècies diferents en un cop d'ull ràpid, des d'entrompats kubaz fins a cathars felins, amb bípedes ocupant una pronunciada minoria. Els seus exòtics orígens contradeien el seu propòsit unificat: mimar i empolainar a la que controlava els seus destins.
-Bona nai kachu -va rugir la matriarca del palau-, dopa meekie Seetha peedunky koochoo!
En Shigar es va girar per encarar la Tassaa Bareesh. Ella estava escampada pesadament en un llit-tron horriblement ornamentat en un extrem de la sala, i decorat gairebé tan ornamentadament com ella. Ell no sabia prou sobre els hutts per llegir la seva expressió, però la tremolor de la seva boca sense llavis i la bava que escampava mentre parlava deixava poc a la seva imaginació.
Un droide de protocol A-1DA es va arrossegar cap endavant en les seves rodes giratòries.
-Tassaa Bareesh desitja que entenguis totalment la certesa que seràs castigat, Sith traïdor.
En Shigar va considerar les seves opcions. Hi havia almenys dues dotzenes d'armes apuntades cap a ell. Darrere de la multitud, guàrdies armats corrien enrere i endavant, responent a diverses emergències desenvolupant-se en el palau.
Ell va fer una reverència tan cerimonialment com podia, a causa de les manilles.
-He de corregir a la seva senyora. De fet sóc un Jedi.
-Stoopa dopa maskey kung!
Ell va ignorar l'insult.
-Difícilment l'he traït quan no teníem un acord entre nosaltres. A part d'entrar al seu territori sense permís, no li desitjo cap mal.
La Tassaa Bareesh va retrunyir amenaçadorament, canviant a un dialecte diferent ara que se n'havia adonat que podia entendre almenys alguna de les seves paraules.
-Tassaa Bareesh diu: Les teves intencions eren robar-li. Per això, has de morir.
-Si em mires, veuràs que no porto res amb el que no vingués.
-Tassaa Bareesh diu: Els teus còmplices s'han endut el premi.
-L'ordinador de navegació? L'última vegada que el vaig veure estava en mans d'un mandalorià, no un Jedi.
-Tassaa Bareesh diu: La teva traïció només és superada pels teus jocs de paraules. Ell te'l va robar després que tu ens el robessis.
-Està molesta -va dir en Shigar-. El seu judici està ennuvolat. Fa un moment pensava que era un Sith. Potser la mentida que creu que estic dient sigui realment la veritat.
La multitud va mussitar en consternació. Clarament poca gent era prou agosarada per qüestionar el judici de la Tassaa Bareesh en la seva pròpia cara.
La matriarca hutt va grunyir quelcom llarg i desenvolupat que no necessitava realment traducció. El droide ràpidament va parpellejar els seus ulls blaus rodons i va fer un valent esforç de totes maneres.
-Tassaa Bareesh està molt enutjada. Ella ha, ah, ideat diverses formes d'utilitzar-te per a l'entreteniment.
En Shigar no va discutir el punt. Hi havia acabat de comptar els guàrdies i les sortides, i va arribar a la conclusió que esperava. No hi havia manera de lluitar de camí cap a fora, i no podia comptar amb reforços. Hauria de parlar. Fins i tot hauria de fer un tracte.
Aquest pensament li posava malalt l'estómac.
-El seu enuig és perfectament justificable -va dir ell-. El seu palau ha estat atacat, i la propietat i la informació que planejava vendre ha estat robada. Ha estat privada del benefici que mereix. Ningú negaria que té dret a buscar venjança, a fer un exemple d'aquells que han causat la seva vergonya i dany significant. -Ell va fer una reverència de nou-. Tot el que li prego és que culpi a la gent adequada.
Una altra explosió va sacsejar el palau, causant un gran enrenou a la sala del tron. Els enormes ulls de la Tassaa Bareesh es van posar en blanc al voltant de les vores mentre feia un gest amb la mà perquè s'acostés a un twi'lek. El seu comunicador estava clacant amb urgència. Ràpidament van conversar, massa en silenci perquè en Shigar pogués escoltar-ho. Llavors l'enuig va treure el millor de la matriarca. Ella va despatxar al twi'lek lluny d'ella i va rugir al traductor.
-Tassaa Bareesh desitja que entenguis que l'espaiport ha estat atacat -va dir el droide, el seu reduït cap inclinant-se obsequiosament.
-Per qui?
-Pels Imperials. La llançadora de la República ha estat destruïda.
En Shigar va considerar no dir res. En aquest moment no necessitava fer-ho. Les accions dels Imperials havien guanyat la discussió per ell, amb la seva descarada violació del Tractat de Coruscant. Però en un altre nivell encara estava en aigua bullint. Tassaa Bareesh podria executar-lo només per ser una irritació, i un recordatori inconvenient de la seva pèrdua. Havia de donar-li una raó per perdonar-lo, no per matar-lo.
Havia d'apel·lar al seu sentit dels negocis.
-Tots dos som víctimes aquí -va dir ell, escollint les seves paraules amb un compte exquisit -. Matar-me no li retornarà l'ordinador de navegació, i farà un enemic del Consell Jedi. En qualsevol cas, acabaria pitjor encara. Deixar-me amb vida, però, li ofereix una forma de pal·liar la seva pèrdua.
-Tassaa Bareesh pregunta: Com?
En Shigar empassà. Un mal gust enfilà cap a la seva boca.
-Intento seguir al mandalorià on sigui que vagi. Ha ferit tant el meu orgull com a la meva companya, i pagarà per aquests crims. La informació que ha robat pot ser que ja no sigui de valor, per si sola, però cada nou món ofereix oportunitats d'intercanvi i explotació. En agraïment per alliberar-me, m'asseguraré que aquestes oportunitats arribin a vostè primer, abans que a ningú més.
La matriarca cantussejà un discurs gairebé massa baix perquè l'oïda humana l'escoltés. Els seus ulls no s'apartaven de la cara d'en Shigar, però tenien un tint interior ara.
-Tassaa Bareesh està considerant la teva oferta -va dir el droide, mirant enrere i endavant entre ells.
-Ho suposo.
Ella va retrunyir alguna cosa, i el traductor va dir:
-Tassaa Bareesh es pregunta com intentes seguir al mandalorià quan no tens una nau, menys encara cap direcció.
-Sóc un Jedi. -Es va tocar el front, esperant amagar el fet que no tenia ni la menor idea de cap punt-. Tenim les nostres maneres.
Una nova onada de murmuris es va escampar entre la multitud.
-Tassaa Bareesh diu que les teves maneres són insuficients. La inversió és massa arriscada.
-Però...
El traductor va alçar una mà de metall.
-Ella diu que per protegir la seva inversió en aquesta aventura, se l'ha de permetre proveir-te amb assistència.
- «Ha»? -L'elecció de les paraules li van fer aturar-se. A què li estaven forçant, exactament? - Expliqui'm més.
La matriarca es va recolzar en el seu tron. Els seus ulls reduïts a franges.
-Tassaa Bareesh et proveirà un transport. El seu nebot farà els arranjaments necessaris. Si acceptes l'oferta, hauràs de marxar immediatament.
En Shigar es va preguntar què passaria si rebutgés la seva oferta. Desconfiava de la satisfacció sobtada de la matriarca. Feia només uns moments havia estat traient fum amb ira per la manera com els seus plans havien estat arruïnats. Havia estat fingit, o era això el que feia veure?
-Està bé -va dir ell, seguint els seus instints. Viure ara era millor de morir. Aquesta era la línia de fons. I si tenia una mica de sort, seria capaç de fer alguna cosa per ajudar la Larin també, assumint que encara estigués viva-. Accepto l'oferta.
La matriarca va trencar en un somriure enorme i desagradable. Un dit gros li va assenyalar.
-U wamma wonka.
-Tassaa Bareesh diu...
-Sé el que ha dit. -Ell va empassar un altre desagradable sabor.
Ella va fer petar els dits i els guàrdies van deixar anar les seves armes. Un gamorreà es va escórrer endavant per tornar-li el seu comunicador i el seu sabre làser. Els va fixar al seu cinturó i va fer una reverència. La multitud el mirava, en silenci ara.
-Gràcies -va dir ell-. Ha estat un plaer fer negocis.
A mesura que els guàrdies se'l van emportar de la sala del tron; com a convidat ara, en lloc de presoner; el so del riure de la hutt, baix i lúgubre, feia ressò un cop i un altre a través de les sibarítiques sales darrere d'ell.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada