Viatge a la foscor (XIX)

Anterior

CAPÍTOL 19

-Em sembla increïble que hàgim aconseguit per fi que aquesta monstruositat filla de Sith es posi en marxa i saludi -Va murmurar la Jaina, contemplant fascinada el víllip que havia aconseguit sintonitzar per fi.

Li tornava la mirada la seva pròpia imatge, una mica deformada i amb l'aspecte que podria tenir si es veiés a través d'una boira espessa i després d'haver-se pres diverses copes d'aiguardent corellià. Els llavis es movien en sincronia amb els d'ella, i la veu, que sonava més profunda, aspra i amenaçadora d'alguna manera, parlava a duo amb la d'ella amb precisió. La Jaina va aixecar la vista cap a Lowbacca i va somriure. La criatura yuuzhan vong desfigurà el gest, convertint-lo en alguna cosa francament sinistre.

La Jaina va parpellejar, impressionada per aquella transformació.

-Vaja. Esperem que els yuuzhan vong també em vegin així -Va dir a Lowbacca, assenyalant al seu víllip amb un gest del cap.

El wookiee va mirar successivament del reflex a l'original i va inclinar el cap, confús. Va arronsar les espatlles, ja que ell no advertia gran diferència.

La Jaina no es va donar per ofesa, atès que la idea que tenien els wookiees dels éssers humans solien expressar-se en termes d'olor. Va passar suaument una mà pel seu víllip. Quan aquest es va invertir convertint-se de nou en una massa informe, la Jaina es va apartar de la taula i es va despertar.

-Seguirem amb això demà. He d'organitzar diverses coses abans que puguem donar els passos següents.

En Lowbacca va tornar a decantar el cap i va grunyir una pregunta.

-T'ho explicaré tot demà al matí -Va dir ella, posant-se dreta-. Per què no dorms una mica i prepares les teves coses? Si tot marxa bé, sortirem d'hora. En una nau completament artificial -Va afegir, avançant-se a la pregunta que li faria probablement el wookiee-. Amb el seu metall, la seva ceràmica i els seus ordinadors, i totes les altres abominacions encantadores.

El wookiee va deixar anar un esbufec ​​de satisfacció i va recollir el víllip invertit. La Jaina li va donar uns copets afectuosos a l'espatlla i va sortir precipitadament de l'hangar, camí de la seva habitació al palau. No podia presentar-se davant l'antiga reina de Hapes per demanar-li un favor vestida amb una granota apedaçada de mecànic. La Ta'a Chume havia adoptat el costum de comentar l'aspecte de la Jaina, i la Jaina es figurava que si donava mostres d'haver prestat atenció als consells de l'anciana, allò podria facilitar les negociacions.

Més tard, la Jaina va sortir a la recerca de la Ta'a Chume, ben rentada i pentinada, i abillada amb un vestit hapanià prestat. Li va resultar més fàcil del que esperava aconseguir audiència: els primers criats del palau amb què es va trobar la van acompanyar directament a les estances de l'antiga reina.

Mentre la Jaina seguia els criats pels salons de marbre lluent, va considerar el que volia dir, probablement, la reacció d'aquests. Encara que la Ta'a Chume no fos la reina en el tron, sens dubte devia tenir moltes ocupacions. Els criats no l'acompanyarien directament fins a la seva senyora si no haguessin rebut instruccions de fer-ho així.

Sí; no hi havia dubte que la Ta'a Chume tramava alguna cosa.

Un somriure d'expectació va apuntar a la cara de la Jaina, i li va envair una sensació no molt diferent de l'emoció que sentia en encendre els motors del seu Ala-X per emprendre una missió.

Aquesta metàfora no va perdre la seva força quan la Jaina va entrar a la cambra de la Ta'a Chume. La Jaina sabia reconèixer un lloc de comandament, i aquell, tot i estar decorat amb sedes, obres d'art i ornaments rutilants, ho era.

La dona gran estava recolzada elegantment en un sofà, envoltada de prop d'una dotzena de persones. Alguns portaven l'uniforme de la guàrdia reial; altres prenien notes en datapad petits. Diversos criats es movien en silenci per la sala, portant el necessari abans que se li demanés. Un d'ells va retirar la capa de les espatlles de la Jaina i li va indicar amb una inclinació de cap que havia d'apropar-se.

La Jaina va aixecar el cap i es va endinsar a la sala. La Ta'a Chume advertí la seva presència i va fer una mirada a un criat d'aspecte solemne.

Pel que semblava, es tractava d'un senyal ben conegut per part dels cortesans, ja que tots van fer sengles reverències i van sortir immediatament de la sala. Tots menys un, un jove maquíssim, de cabell ros, al qual la Jaina recordava haver vist en el sopar del palau feia dues nits, sempre bastant a prop de l'antiga reina. El jove li va dirigir un llarg somriure pausat i es va dirigir a una tauleta auxiliar per portar una ampolla de vi i tres copes.

La Ta'a Chume es va treure el vel escarlata i li va somriure.

-T'has posat preciosa, estimada, tal com jo esperava. No són molts els joves disposats a seguir un consell. I has arribat en molt bon moment, doncs em disposava a prendre un refrigeri. M'acompanyaràs, oi?

La Jaina va ocupar el seient que li indicaven i va acceptar una copa d'alguna cosa que semblava or líquid. En el vi escumós giraven petits punts brillants. Ella va provar un glop.

-No es fa així -Va advertir el jove amb un somriure-. Deixa'm que t'ensenyi.

Es va asseure al costat de la Jaina i va envoltar amb les seves mans la mà de la Jaina i la copa.

-Es fa girar, així -Va dir, traçant un lent cercle amb les mans unides dels dos-. L'art és despertar-lo suaument i animar-lo a què adquireixi calor. Només llavors es manifesta la seva dolçor.

La Jaina mirà durant un instant de sobresalt la cara d'ell, massa propera a la seva i massa bonica. El seu primer impuls va ser posar-se a riure: hi havia vist actuacions més subtils i més convincents en els teatrets de carrer de Mos Eisley. Una mirada a la Ta'a la va convèncer que el riure no seria prudent. L'anciana els observava amb un tènue somriure i amb ulls penetrants i calculadors.

De manera que la Jaina va portar la copa fins a la taula i es va alliberar la mà d'una tirada.

-Gràcies -Va dir-, però mai he arribat a acostumar-me a que m'agradessin aquestes coses.

Un moviment ràpid, irònic, dels llavis de la Ta'a Chume va donar a entendre que el comentari de lleu menyspreu havia estat oportú.

-T'han presentat a Trisdin?

-A ell, personalment, no -Va dir la Jaina, dedicant al jove un somriure dolç i descaradament fals-. Però m'està donant la impressió que ja ens coneixem.

La Ta'a Chume va riure per sota el nas.

-Sospito que ell té una sensació molt semblant. Gràcies, Trisdin. Pots retirar-te.

El cortesà es va posar dret amb un somriure inexpressiu en el rostre, sense donar la menor senyal de sentir-se ofès, ni tan sols d'haver percebut cap ofensa. No obstant això, quan se n'anava, la Jaina va percebre una alenada d'una emoció fosca; més que de ràbia, es tractava de frustració profunda.

Va aprofundir una mica més, i va percebre en ell una astúcia innata que arribava molt més enllà del que podia donar a entendre la seva personalitat anodina. Va sentir per primera vegada una espurna d'interès pel jove, i el va veure sortir de la sala amb una mirada de curiositat.

-En Trisdin és bastant decoratiu, però no mereix el teu interès -li va dir la Ta'a Chume amb una certa cantarella d'acusació-. Ho has deixat clar admirablement fa un moment.

La Jaina va tornar els ulls a la cara de la reina.

-El fas vigilar? -li va preguntar.

-Naturalment. Per què ho preguntes?

-Té dins una mica més del que vol que vegi ningú. No sóc capaç de percebre res més concret -Va dir la Jaina, sacsejant el cap.

-Interessant -Va observar la Ta'a Chume. Va deixar la seva copa al costat de la de la Jaina-. I bé, què has vingut a parlar amb mi?

-Es tracta dels pirates que van portar a Hapes per sotmetre'ls a judici -Va començar a dir la Jaina-. Em preguntava si jo podria interrogar-ne a un o dos d'ells. En privat.

-Amb quina finalitat? -li va preguntar la reina, enarcant una cella castanya.

-Això seria llarg d'explicar -Va dir la Jaina, evasiva.

-Doncs jo tinc tota la tarda lliure...

La Jaina va assentir amb el cap i va emprendre l'explicació.

-Fa mesos, quan en Jacen i el meu oncle Luke viatjaven junts, es van trobar amb un campament yuuzhan vong on treballaven esclaus de moltes espècies. Els vong havien implantat en aquests esclaus una petita criatura semblant al corall, una mena d'instrument de control mental que els hi anava menjant la personalitat. Al Jacen el van fer presoner i li van posar l'implant. Per fortuna, l'oncle Luke li va extreure la criatura abans que hagués tingut temps de fer-li veritable mal, a part de deixar-li una cicatriu petita aquí -Va dir la Jaina, fent una pausa i tocant-se la cara per sota del pòmul.

-He sentit a parlar d'aquests implants. Continua.

-A Yavin IV, els esclaus tenien implants menys invasius. És possible que els yuuzhan vong descobrissin que els esclaus sense ment no eren tan eficients com els que conserven algun vestigi de les seves personalitats. A Garqi s'obligava als esclaus a lluitar. Segons em sembla a mi, tots aquests implants són variacions sobre un mateix tema.

La Ta'a Chume va fer que sí amb el cap pensativament.

-I si els yuuzhan vong són capaços de modificar aquestes criatures amb diversos fins, no podries fer-ho tu també? -Va dir.

-Això és el que jo penso -Va assentir la Jaina-. Si els pirates presoners han rebut implants (i jo aposto a què sí), m'agradaria poder retirar-los els implants i modificar-los.

-La idea és excel·lent fins a cert punt. Sens dubte, hauràs tingut en compte el problema més evident: si aquestes criatures mantenen un vincle mental entre els esclaus i els seus amos yuuzhan vong, no seran capaços de percebre qualsevol canvi els yuuzhan vong?

-Això és difícil de saber-ho. Els yuuzhan vong poden enviar ordres als seus esclaus per transmissió mental, però no sembla que siguin capaços de captar el que pensen els esclaus. Si ho fossin, l'Ànakin no hauria estat capaç d'infiltrar-se a la base de Yavin IV.

»D'altra banda -Va prosseguir-, hi ha variacions entre aquests implants, i és difícil saber el que poden i no poden fer. Simplement, hauré d'assegurar-me que no hi ha cap informació transmissible.

-Et consideres capaç d'aconseguir-ho?

La Jaina va dirigir a la reina un somriure pausat i tranquil. Després, va agafar la seva copa i va fer una ullada cap a la porta. Va emetre la Força, enviant una compulsió poderosa a la presència que percebia que es trobava allà a l'aguait.

En Trisdin va entrar gairebé al moment, deixant clar que havia estat escoltant darrere de la porta. La Ta'a Chume el va mirar amb ulls de gel.

El cortesà va anar a seure al costat de la Jaina i va embolicar entre les seves mans la mà de la Jaina i la copa.

-No es fa així -li va indicar amb un càlid somriure-. Permet-me que t'ensenyi. Es fa girar així. Has de despertar-lo suaument i animar-lo a què adquireixi calor. Només llavors...

-... Es manifesta la seva dolçor -Va intervenir la Ta'a Chume amb fredor-. Gràcies, Trisdin. Amb una vegada n'hi havia prou i sobrava. Deixa la porta una mica ajustada quan surtis. Vull sentir el soroll del teu pas que es perd a la llunyania. Que es perden a la llunyania ràpidament -Va afegir amb mordacitat.

En Trisdin va dirigir a la reina una mirada confusa i es va aixecar per fer el que li manaven. Les dues dones van escoltar durant uns moments la marxa del cortesà. La Ta'a Chume es va girar cap a la Jaina, mirant-la amb franc respecte... i amb força curiositat.

-Ho has deixat ben clar.

-Massa bé -Va dir la Jaina amb sequedat-. Vaig intentar esborrar de la memòria tot el que m'havia sentit explicar; però, pel que sembla, ho he fet des de massa enrere. Tal com has comentat tu, aquest truc de la copa no valia la pena de repetir-se.

-En qualsevol cas, és molt impressionant -Va dir la Ta'a Chume, pensant en veu alta-. Quant valdrien per a una reina aquestes habilitats!

A la Jaina li va venir a la ment una imatge de la Ta'a Chume com a Jedi. Se la va treure de sobre amb tota la rapidesa que va poder.

-He de saber què poden fer aquests sistemes de comunicació dels vong. T'asseguro que els pirates no recordaran res.

-Quina importància pot tenir, si estan a la presó?

-No la tindria... si seguissin a la presó.

-Ja veig -Va dir la Ta'a Chume amb un lleu somriure d'aprovació-. És un sistema prometedor per formar espies o sabotejadors.

-No em proposo canviar de bàndol als pirates. El que vull és tenir una via d'observació de la tecnologia yuuzhan vong. Hi ha moltes coses d'ells que no entenem, i la nostra manca de coneixement és l'arma millor de què disposen ells. Els científics de la Nova República han estat treballant, buscant respostes, i han realitzat alguns progressos. Aquests implants podrien ser una clau més per desentranyar el misteri de les seves comunicacions.

La reina va reflexionar sobre això.

-Però a tu et falten coneixements -Va concloure, dirigint-se un cop més al cor de la qüestió.

La Jaina va assentir, fent un gest de consternació.

-Sóc capaç de pilotar qualsevol cosa que funciona, i d'arreglar qualsevol cosa que no funcioni, sempre que es tracti de vehicles convencionals. No entenc la tecnologia vong. M'estava preguntant si es podria convèncer algú de Gallinore perquè m'ajudés.

-Gallinore -Va reflexionar la Ta'a Chume-. Sí; això podria donar resultat.

-He llegit que moltes de les criatures singulars de Gallinore van ser creades per bioenginyeria -Va prosseguir la Jaina-. Em sembla que els científics de Gallinore poden estar més propers als cuidadors yuuzhan vong que la majoria dels científics de la Nova República, quant a procediments i propòsits.

-Hi estic d'acord -Va dir la Ta'a Chume-. I tenen l'avantatge afegit de no ser científics de la Nova República. El que descobreixin ells, podràs comunicar-ho tu a la Nova República quan vulguis i quan s'hagin complert els teus propis propòsits... o no.

La Jaina va tornar la mirada a la reina durant un llarg moment, confirmant la seva observació amb el silenci.

La dona gran va somriure.

-Et proporcionaré les naus i els subministraments que necessitis per al viatge, a més d'unes cartes de presentació. T'acompanyarà el coronel Fel?

La Jaina va negar amb el cap abans d'haver tingut temps per pensar-s'ho. Senzillament, no li semblava bé ficar a Jag en allò.

-La Tenel Ka hi anirà, és clar. És una guia excel·lent.

La Jedi va torçar el gest.

-Dubto que aprovi la missió, o els meus mètodes -Va dir.

-No cal que els conegui. Però veig les dificultats que podries trobar-te si et veiessis obligada a dur a terme els teus plans en secret i sense ajuda. Hi ha algú en qui puguis confiar, algú que sigui més pragmàtic que la meva néta?

A la Jaina li va venir a la ment immediatament una imatge... un rostre prim, envoltat d'ones de cabells negres entremesclats de plata, i amb uns ulls verds que reien, manipulaven i enganyaven.

-Conec a algú -Va dir concisament-. Però no estic segura de poder-me fiar d'ell.

* * *

Al calabós jeien postrats tres homes que esperaven la justícia hapana sumits en un lúgubre silenci. Encara portaven posades les peces vermelles amb les que anaven vestits el dia que havien pujat a bord a aquella princesa rancorosa. Les seves diverses macadures i bonys donaven fe dolorosament de la resistència ferma i inesperada que els hi havia presentat la Jedi.

Es van sentir uns passos suaus al passadís. Els homes es van incorporar i es van intercanviar mirades d'avís. Havia arribat el moment de portar a la pràctica el pla que havien traçat entre murmuris. La fugida era perillosa i incerta, però l'alternativa era un judici ràpid i una execució lenta. Era poc probable que tinguessin una oportunitat millor.

El cap es va aixecar i va prendre posicions darrere de la porta amb moviments ferms que dissimulaven l'agitació que sentia a l'estómac. No gaire temps enrere, en Crimpler havia estat una promesa de les arts marcials corellianes, sempre invicte i cèlebre per la seva habilitat per prendre la mesura als seus rivals. Llavors va arribar la notícia de la invasió dels yuuzhan vong, el van allistar a l'armada hapana i el van enviar a què lliurés un combat que, segons opinava ell, no es podia guanyar. El desastre de Fondor no havia servit més que per confirmar el que ell ja sabia.

Per això havia desertat i s'havia dedicat a la pirateria, on podia aplicar de manera avantatjosa per a ell la seva habilitat per trobar les vulnerabilitats i per explotar-les. A la Tenel Ka l'havia infravalorat, i allò li feia mal encara. Entenia de veritat, per primera vegada, els sentiments antijedi dels fanàtics Ni'Korish que hi havia entre ells. Tal com veia en Crimpler les coses, no era possible vèncer en un combat si no eres capaç d'interpretar al teu adversari. I en això, segons ell, es devia que els yuuzhan vong s'estiguessin apoderant de la galàxia.

L'home que va entrar a la cel·la anava vestit amb el color de la guàrdia de palau, però no anava d'uniforme. En Crimpler li va prendre la mesura d'una ràpida ullada. Va jutjar que era alt i de complexió forta, però que no representava una veritable amenaça. Era fàcil detectar els músculs formats a base de suplements i de taules d'exercicis llepafils, i que en general resultaven pitjors que inútils. Al lluny podia semblar un guàrdia, i el més probable és que comptés amb això. El més probable era que es tractés d'un botxí. No seria la primera vegada que la família reial havia optat per saltar-se el judici i passar directament a l'execució.

En Crimpler va llançar a l'home una puntada alta, apuntant-li al nas. Per a la seva sorpresa, l'home va aconseguir bloquejar l'atac aixecant un avantbraç.

L'home es va endinsar a la cel·la apartant-se de la porta oberta, mentre aixecava les dues mans amb gest apaivagador.

-A la cara no -els hi va demanar-. Haureu de donar a això aparences de realitat, per desgràcia; però no em toqueu la cara.

En Crimpler va complir amb el que li demanava el guàrdia assestant-li una puntada lateral que li va donar per sota de les costelles i li va fer doblegar-se sobre si mateix. L'home va caure de genolls, respirant treballosament, i va aixecar una mà per indicar que n'hi hauria prou amb allò.

Però el pirata no ho veia tan clar. Va agafar un grapat de cabells rossos i lluents i va tirar de cap de l'home cap enrere.

-A què ve això? -li va preguntar-. Ens esteu tendint un parany?

La seva víctima va moure els llavis en silenci durant un moment mentre s'esforçava per cobrar alè.

-Heu de fugir -Va dir per fi-. Preneu el transport que està estacionat al costat del lloc de guàrdia, davant la presó. Codis d'accés i d'encesa -Va afegir, donant-se un copet a una butxaca petita de la seva guerrera.

En Crimpler va donar un altre estirada al pèl de l'home.

-Per què?

-Sou Ni'Korish -Va dir l'home sense més, com si allò ho expliqués tot.

I sí que ho explicava, en certa manera. Amb la guerra al lluny i una reina mare malalta en el tron, Hapes era un vesper d'intrigues polítiques. El moviment antijedi era una base política tan bona com una altra qualsevol perquè es recolzés en ella una dona ambiciosa que aspirava al poder, i a Hapes no faltaven dones com aquelles. En Crimpler es va preguntar per uns moments quina d'elles era propietària d'aquell peó en concret.

La seva curiositat va durar poc temps, i tampoc va durar molt la vida del guàrdia. En Crimpler llançà a un costat el cadàver de l'home i el va registrar. Allà hi havia els codis promesos, i també portava a les botes i en les mànigues diversos ganivets i un bastó atordidor petit.

En Crimpler va repartir ràpidament les armes i va mirar després amb atenció per la finestra de transpariacer amb barrots que era a la part alta de la paret de la seva cel·la.

-Aquest era un imbècil, però algú ha planificat les coses molt bé -Va pensar en veu alta-. És gairebé l'hora del dinar de la nit. La majoria dels guàrdies deuen estar fent la ronda. Anem.

Va passar per sobre del cos, va treure el cap a l'exterior i va mirar a un costat i a un altre. Els tres homes van córrer pel passadís silenciós. Quan van arribar a una cantonada, les rialles d'una parella de guàrdies que s'aproximava els van posar sobre avís sobtadament. Es van prémer contra una paret i van esperar el moment d'atacar.

En Crimpler va saltar contra els guàrdies llançant puntades amb els dos peus, que van arribar amb força les goles dels homes. Va caure contraient el cos cap enrere i aterrant suaument sobre les mans. Una ràpida empenta li va modificar l'impuls per convertir-lo en una gràcil tombarella cap enrere. Va aterrar sobre els peus, va rebotar un cop i va tornar a llançar-se de cara a l'atac.

Però els dos guàrdies estaven estesos, silenciats pel primer atac i rematats pels altres pirates, que van fer bon ús dels ganivets que el Ni'Korish traïdor havia tingut la consideració de deixar-los-hi.

Els dos pirates van despullar ràpidament als guàrdies dels seus uniformes i se'ls van posar. En Crimpler es va situar entre els dos, fent el paper de presoner mentre es dirigien decididament a la garita de vigilància.

Hi havia sis guàrdies asseguts al voltant d'una taula de sàbacc. En Crimpler va bolcar la taula i va abatre a tres. La resta del combat va ser gairebé igual de ràpid. Els pirates, sortejant els cossos, van sortir a l'embarcador.

-Tres naus -Va murmurar un dels homes-. Em sembla que això està massa ben organitzat.

A Crimpler se li havia passat pel cap el mateix; però no hi havia manera de tornar enrere.

-Ja ens ho explicaràs quan escriguis les teves memòries. Som-hi!

Els homes van córrer cap a les naus. En Crimpler pujà a un Ala-E atrotinat i va començar a posar en marxa els motors. Però va sentir que els seus moviments s'alentien estranyament, com si s'estigués movent dins de l'aigua o com si estigués dins d'un malson.

Va veure amb temor creixent que els altres dos pirates s'enlairaven sense oposició. A ell se li havien detingut els dits com si se li haguessin pegat als controls amb la gelatina blorash dels yuuzhan vong.

La portella de l'Ala-E es va obrir, i en Crimpler va veure la cara d'un home prim, d'ulls verds.

-És en aquest a qui volies? -Va preguntar l'home a algú que estava fora del camp de visió limitat d'en Crimpler.

Uns dits petits li van explorar el coll i van trobar el petit bony que assenyalava el lloc on els yuuzhan vong li havien posat aquell fragment de corall... aquella cosa que el marcava com a un bantha ben encebat i que l'identificava com a col·laborador de confiança.

-Aquest servirà.

La veu era jove i femenina, i en Crimpler va captar un indici d'una cara bonica, amb ulls grans de color de brandi, que apuntaven per sota d'un serrell de cabells castanyers lluents. En aquella cara, en aquells ulls, no hi havia res que pogués explicar el calfred de temor que va recórrer el cos immòbil d'en Crimpler.

Llavors li va sobrevenir el dolor, i la foscor va començar a oprimir-li la ment com un puny enorme i despietat.

La seva reacció, cosa estranya, va ser d'alleujament. El seu instint no li havia traït, almenys aquella vegada! La noia era perillosa, allò havia quedat clar. En Crimpler encara era capaç de prendre la mesura a un adversari, com el que més. Va assaborir aquell pensament i se'l va portar amb ell cap a la foscor.

* * *

La Ta'a Chume va deixar caure l'informe en un flascó de vi vermell fosc i va contemplar com s'anava dissolent el delicat plastifí fins a esdevenir una massa informe i mullada. Era poc probable que ningú fos capaç de desxifrar el missatge, que estava redactat com si es tractés d'una carta d'un admirador, en forma de poesia molt formal, plena de conceptes altisonants i de codis sofisticats.

Per a l'antiga reina, el missatge era inconfusible. La Jaina havia tingut raó sobre en Trisdin. Un examen més atent de les coses d'en Trisdin li havia revelat que aquest era un espia de l'Alyssia, una de les nebodes de la Ta'a Chume. Una remor propalada hàbilment havia convençut a Trisdin que els pirates que havien atacat a la Tenel Ka eren, en realitat, uns botxins capaços de treure del mig a l'actual reina mare i a la seva hereva Jedi, si tan sols podien escapolir-se de la presó per intentar-ho una altra vegada. Segons el missatge que es dissolia, s'havia trobat el cos d'en Trisdin a la cel·la buida dels pirates.

Així doncs, en Trisdin havia mort com el traïdor que era en realitat. La Ta'a Chume havia observat que la millor manera de manejar als homes era deixar-los que seguissin les seves inclinacions naturals.

Manipular al jove perquè «alliberés» als pirates havia estat una manera molt convenient de lliurar-se ell, alhora que afavoria els propòsits de la nova protegida de la Ta'a Chume.

Ara que la Jaina estava a una distància segura de Hapes, havia arribat el moment d'actuar. La Ta'a Chume va agafar una fina fulla de plastifí i va començar a redactar una altra resposta, igualment críptica. Era hora d'enviar a un altre ambaixador perquè resolgués un altre problema; un problema que la Ta'a Chume ja havia afrontat abans, i que havia significat un dels seus pocs fracassos, un fracàs que ella havia lamentat amargament.

Feia vint anys, en Han Solo s'havia negat a cedir la seva princesa a la família reial hapana. En aquesta ocasió, la Ta'a Chume pensava assegurar-se que prengués una decisió molt diferent.

Següent