dijous, 11 de febrer del 2016

Viatge a la foscor (XXIII)

Anterior



CAPÍTOL 23

El dia següent al retorn de la Jaina, en Jag Fel va visitar l'hangar de la Mentidera. La Jaina va aixecar la vista del seu treball i va fer mala cara.
-Sí, em vaig emportar a un dels teus pilots. Però en Kyp ha tornat, en bastant bon ús. Si tens alguna queixa, presenta-la-hi a ell -Va afegir, indicant amb el polze cap a on estava en Lowbacca. El wookiee, en veure's al·ludit, es va posar dret, va creuar els braços immensos i va clavar en Jag una mirada de desafiament.
El pilot va mirar al wookiee i va tornar a dirigir-se a ella.
-He vingut a portar-te un encàrrec de la teva mare.
Li va explicar breument l'atac que havia patit en Han i la decisió de la Leia de marxar de Hapes.
-On han anat?
-Va dir que es reunirien amb Luke Skywalker i que tu sabries el lloc.
-Té sentit -Va dir la Jaina distretament-. Va quedar molt malferit el meu pare?
En Jag li va descriure les lesions i li va repetir el diagnòstic de l'androide mèdic.
-La meva mare es deuria d'haver d'emportat una sorpresa -Va murmurar la Jaina-. Sempre deia que el pare tenia el crani més dur que el casc d'un destructor estel·lar.
A Jag li van tremolar els llavis.
-Alguna cosa així comentar.
La Jaina va sacsejar el cap i va deixar anar un llarg sospir.
-Coneixent al meu pare, allò va haver de començar per un malentès d'alguna classe. Parlaré d'això amb la Ta'a Chume.
-Potser hauries de pensar-t'ho millor -Va dir en Jag amb prudència.
A la Jaina li va tornar la ira. Va recolzar els punys en els malucs.
-Ah, sí? I això per què?
-No em refio de l'antiga reina mare. Francament, em sorprèn bastant que tu sí confiïs en ella.
Un soroll metàl·lic agut va fer-los aixecar la vista cap a la passarel·la que estava per sobre d'ells. Allà hi havia la Tenel Ka, amb la cara inescrutable. Al cap d'un tens moment de silenci, es va girar i va marxar sense dir paraula.
En Jag va torçar el gest.
-Ha estat una falta de tacte inescrutable.
-Jo en el teu lloc no em preocuparia. Qui escolta el que no deu, sent el que no vol -Va observar la Jaina.
-Pot ser; però he de parlar amb ella.
Es va acomiadar de la Jaina amb un gest del cap i va córrer darrere de la princesa hapana.
-Altesa, unes paraules -li va cridar.
Ella es va aturar i es va girar cap a ell.
-Em dic Tenel Ka -li va recordar.
-Per descomptat. Volia disculpar-me per l'insult cap a la seva família. No tenia intenció de xafardejar ni d'ofendre.
La Jedi el va mirar un moment, i després es va donar la volta.
-Acompanya'm -li va dir, girant el cap. En Jag va arribar fins a ella i es va posar al seu costat-. Em vas seguir des de l'hangar, que era exactament el que jo esperava que fessis. Us vaig veure a la Jaina i a tu junts en el sopar diplomàtic. Sembla probable que ella atribueixi més valor a la teva opinió que a la meva.
-Jo no ho he notat així -Va dir ell, amb un somriure carregat d'una ironia considerable. -És possible que la consideració de la Jaina Solo sigui un d'aquests misteris que només són capaços de percebre els Jedi.
-Últimament, la Jaina ha estat... difícil -Va reconèixer la Tenel Ka. Li va explicar la seva recent discussió amb la Jaina i les seves inquietuds per la influència que exercia la Ta'a Chume sobre ella.
Va relatar també a Jag, en poques paraules, les coses que se seguien explicant sobre la Ta'a Chume: que probablement estava darrere de la mort de la promesa del seu primer fill, i possiblement també estigués darrere de la mort subsegüent del seu fill.
-Potser la meva àvia sigui una dona gran, però no et prenguis la Ta'a Chume a la lleugera -Va concloure-. Amb ella, sempre hi ha alguna cosa més del que es veu. El que m'inquieta és que en els seus plans actuals hi ha probablement molt més del que adverteix fins i tot la pròpia Jaina.
-Ja veig -Va dir ell pausadament-. L'atac contra en Han Solo em va desconcertar. Encara que sé que el príncep Isolder va ser pretendent de la Leia, no sé per què la Ta'a Chume arribaria a aquests extrems pel seu fill.
La Tenel Ka es va aturar un moment, com dubtant a on dirigir-se. Després, va assentir breument amb el cap i va indicar a Jag que seguís caminant al seu costat.
Van prendre un lliscant cap al palau i es van dirigir a les riques estances de la reina mare.
-Aquesta és l'habitació preferida de la meva mare -Va dir la Tenel Ka, empenyent una porta immensa.
En Jag va suposar per un moment que l'estada estava buida. No hi havia cap soroll, ni sensació de cap presència viva.
-Allà -Va dir la Jedi en veu baixa, indicant una butaca gairebé oculta en una alcova tancada amb cortines. Allà hi havia enfonsada una petita figura immòbil que mirava fixament al capdavant.
La Tenel Ka es va avançar per a entrar a l'habitació i es va inclinar cap a la butaca.
-Tenim una visita, mare -Va dir amb suavitat.
La dona va alçar els ulls castanys cap a Jag i es va girar per a mirar per la finestra. No va tornar a prestar atenció, encara que la Tenel Ka va parlar de la situació apurada dels refugiats, de la preocupació del Consorci per un atac dels yuuzhan vong, i dels intents de reconstruir la flota. Cap d'aquells temes va travessar el sopor profund en què estava sumida la reina que ocupava el tron ​​de Hapes.
La Tenel Ka va guardar silenci per fi. Es va inclinar cap endavant i va tocar amb el seu front la de la seva mare, com si així pogués cedir a la dona gran una part de la seva determinació, de la seva claredat de pensament. Va donar un ràpid petó a la seva mare a la galta, es va aixecar i va sortir sense mirar a Jag.
Ell la va seguir fins a la porta. Quan es va haver tancat a l'esquena, ella es va recolzar a la porta i va deixar que se li tanquessin els ulls plens de dolor.
-I aquesta és la dona que ha de dirigir la defensa de Hapes -Va dir amb tristesa-. Entens per què vol substituir-la la meva àvia?
-La Princesa Leia no acceptaria mai aquest paper.
La Tenel Ka va obrir els ulls bruscament.
-Creus que és això el que està passant?
-Quina altra interpretació existeix?
-Conec a la meva àvia. Ella no renunciarà mai del tot al tron. Potser tingui pensat regnar per segona vegada, per mitjà d'algú més jove i més manejable que la meva mare o que la princesa Leia.
En Jag va anar captant a poc a poc el que volia dir la Tenel Ka. Per a sorpresa d'aquesta i d'ell mateix, es va posar a riure.
-Fins a cert punt, la lògica dóna a entendre que estàs descrivint a la Jaina Solo. Però només fins a cert punt! El seu nom no evoca precisament el concepte de manejable.
-Cert -Coincidí la Jedi-. Però, amb tot, la qüestió mereix tenir-se en compte.
En Jag va intentar visualitzar la Jaina en el paper de monarca regnant, però va renunciar de seguida.
-Suposem que accedeix a una cosa així. Què faria per aconseguir el tron?
-Com la Ta'a Chume no va tenir filles, l'hereu legítim del tron ​​és el príncep Isolder. Regnarà la seva esposa.
Al cap d'un moment, en Jag va caure en el compte que estava bocabadat com un Mon Calamari. Va tancar la boca tan bruscament que li van esclafir les dents.
-El Príncep Isolder accediria a això?
-Potser no li quedi opció -Va dir la Tenel Ka amb pessimisme-. Si ella decideix que aquest és un bon camí per aconseguir el poder, trobarà la manera de seguir-lo.
-Tant poder té la Ta'a Chume?
La Jedi li va dirigir una mirada ombrívola.
-No parlava de la meva àvia -Va replicar.

* * *

La Jaina estava plantant cara al tossut wookiee.
-No veig quina altra cosa podem fer -li va dir.
En Lowbacca va mirar la nau, que ja estava disposada, i va grunyir un argument.
-A Hapes no hi ha gent com la que necessitem. Això és tecnologia experimental, i és fonamental que ho fem bé. No hi ha tècnics millors que els de Kashyyyk -Va dir la Jaina, nomenant el món natal dels wookiee.
En Lowbacca es va escurar la gola i es va creuar de braços. A la Jaina començava a faltar-li la paciència.
-Està bé. T'ho diré d'una altra manera. La teva família deu al meu pare una vida. El meu pare no sembla disposat a reclamar el deute en persona, de manera que la reclamo jo en nom seu.
En Lowbacca va grunyir, confús. La Jaina li estava posant al davant una opció difícil, i ella ho sabia. Estava posant al seu amic en el compromís de complir amb un deute, obligant al mateix temps a alguns dels seus a sortir al pas d'un atac dels yuuzhan vong. La Jaina, que coneixia la cultura guerrera dels wookiees, tenia confiança en el resultat.
Amb un altre grunyit llastimós, en Lowbacca va pujar a la nau hapana que estava esperant, i es va posar de camí per portar amb ell a alguns dels millors tècnics del seu clan, que haurien de córrer un greu perill.

* * *

L'Ala-X d'en Kyp lliscava en silenci per l'espai amb els controls enfosquits i consumint l'energia justa perquè funcionessin els sistemes de suport vital. Fins i tot en Zero-U, el seu androide astromecànic i aspirant a veu de la seva consciència, estava apagat.
Va veure passar veloçment dues petites naus hapanes que es dirigien cap a les coordenades d'un salt curt per l'hiperespai. En Kyp va esperar fins que van haver desaparegut, i va encendre llavors els motors fent que la nau les seguís.
El seu Ala-X va sorgir entre una furiosa tempesta de foc. Diversos coralites yuuzhan vong envoltaven les naus hapanes. Els rajos de plasma es llançaven a la foscor com urpes ensangonades.
-Dues naus -Va murmurar en Kyp-. Només dues, contra tot això!
Va donar una ràpida batzegada a babord per esquivar un raig que venia cap a ell, i després va fer un viratge tancat per caure sobre un dels coris. Dues naus enemigues es van allunyar volant de manera erràtica i descontrolada.
-Sembla que hi ha un cert excés de confusió en aquest implant, Jaina -Va dir en Kyp mentre encenia el comunicador per parlar amb Zero-U -. Apuntar al blanc.
REBUT.
Van saltar a la seva pantalla de control unes icones blaves que es van anar reunint i enfocant cada vegada més. Va brunzir un sensor d'avís, i una única llum va parpellejar per un compte enrere del tres al un. En Kyp va prémer el botó en el dos.
Un torpede de protons va caure al cel i va sortir acomiadat cap a una de les naus confoses. La seva llum blava va passar al costat d'un torrent de plasma, donant el llamp daurat un color verd espectral. En Kyp va escorar la seva nau, fent-la girar per evitar el foc enemic.
El seu projectil va donar en ple blanc, i el coralita va explotar en fragments de corall fosc. En Kyp es va apartar del raïm de metralla i va triar el seu blanc següent. Al cap d'uns moments, una altra brillant explosió s'obria sobre el cel.
El seu comunicador va cruixir.
-Avantguarda Tres, ets tu?
En Kyp va reconèixer la veu d'un dels millors reclutes hapans d'en Jag Fel.
-Seth! Què diantre estàs fent per aquí?
-No ho saps?
En Kyp no ho sabia en aquells moments. Aquells no eren exploradors enviats en parelles pel coronel Fel. Aquells dos homes havien estat enviats com a víctimes a un sacrifici.
-Retireu-vos. Jo us cobriré.
-Cobreix-nos, però procura no volar tots els coris. Per descomptat que no vull tornar a fer això una altra vegada.
Un raïm ràpid, sincopat, de rajos de plasma va sorgir de dos dels coralites, convergint cap al caça de combat hapanià. La petita nau va desaparèixer en una flamarada de foc blanc.
En Kyp murmurà una maledicció i es va apartar per protegir la nau que quedava. Tot i la petició d'en Seth, va acabar amb tres coralites més dels yuuzhan vong abans de poder seguir fins a la base al caça de combat hapanià danyat.
A l'hangar, en Kyp va baixar d'un salt de l'Ala-X i va convocar mentalment amb fúria la seva «aprenenta».
-No cal que cridis -Va anunciar una veu femenina tranquil·la.
La Jaina entrava a l'hangar. Va deixar-lo de costat i es va dirigir al pilot supervivent.
-Li has donat a algun?
-A un. Potser -Va dir l'home, fent una mirada a Kyp.
La Jaina va assentir i es va retirar. En Kyp la va agafar del braç, i els dos Jedi es van intercanviar mirades irades.
-Estan recollint dades -Va dir ella per fi-. Dades importants.
-A quants pilots has enviat? Quants han tornat?
-Molt probablement, un percentatge major que els que estaven a les teves ordres -Va replicar ella.
-A la guerra mor gent. Jo ho accepto, i els pilots que volen amb mi ho accepten. Però jo no he sacrificat mai les seves vides deliberadament. Com són les dades de seguiment?
-Van millorant.
-De manera que tenies una bona idea de quants coris estaven patrullant en aquest sector. I vas enviar a dos homes.
-Encara no tenim els implants suficients, ni les armes per enviar-los que justifiquin enviar-ne a més -Va al·legar la Jaina-. Tu hauries pres la mateixa decisió.
-El que ens condueix al punt següent. Pel que sembla, aquests pilots creuen que aquesta missió l'he ordenat jo.
La Jaina es va limitar a arronsar-se d'espatlles.
-Tu et vas fer servir del meu nom i de la meva experiència quan et va convenir. Jo sóc aquí per aprendre del Mestre.
Una dona alta i esvelta venia cap a ells, i a un gest del seu cap els guàrdies es van afanyar a dispersar el petit grup de pilots i mecànics que s'havia format a l'hotel.
-Els temps durs exigeixen prendre decisions dures, jove -Va dir la Ta'a Chume amb severitat-. La selecció d'un líder és una qüestió difícil, i no s'ha de fer mai a la lleugera. Però, un cop escollit, dedicar constantment a interpretar les decisions del líder és pitjor que no tenir-ne cap.
En Kyp va parpellejar i es va girar cap a la Jaina.
-Qui és aquesta? -Va preguntar.
-L'antiga reina de Hapes -Va respondre la Jaina escaridament-. Ta'a Chume, et presento a Kyp Durron, Mestre Jedi. M'està entrenant.
Per algun motiu, això va semblar divertit a la dona.
-Si tens alguna cosa que valgui la pena ensenyar, et suggereixo que deixis de queixar-te i et dediquis a això.
Dit això, la Ta'a Chume es va dirigir a la Jaina.
-Vaig a passar un o dos dies fora del món. Tornarem a parlar a la meva volta.
Va marxar amb pas altiu, i en Kyp es va dur a part a la Jaina.
-Dius que ets aquí per aprendre. Doncs escolta això amb atenció, i procura gravar-t'ho en la ment. A partir d'ara, hauràs de demanar-me el vistiplau a tot el que facis. No donaràs per fet que els meus actes, del passat o del present, justifiquen els teus.
-Au, si us plau -Va replicar la Jaina amb sorna-. Ja només et falta dir-me: «Fes el que bé dic, no el que malament faig».
-Aquesta és la idea general.
A la Jaina se li va esborrar l'expressió burleta.
-Parles de debò.
-Tan seriós com un detonador tèrmic. Comença a posar-me al dia.
La Jaina fer que sí amb el cap.
-Resumint breument. El yammosk es comunica amb les naus menors per mitjà d'algun tipus de telepatia. Les naus que en depenen es mouen, s'escuden i s'orienten per mitjà de fluctuacions gravitacionals. Aquestes són tant creades com rebudes pels dovin basal. Cadascuna d'aquestes criatures té una empremta genètica, una veu característica i única, formada pels seus senyals gravitacionals. Quan el dovin basal capta informació, ells saben de quina nau procedeix. Em segueixes de moment?
-Continua -Va dir en Kyp, assentint.
-La Danni Quee va descobrir la manera de bloquejar el senyal d'un yammosk. Nosaltres hem anat un pas més enllà.
Va descriure el procés que havia aplicat Lowbacca per aïllar i definir la pauta de la signatura de la nau capturada.
-La pauta és molt subtil. Ara mateix, podem alterar-la per mitjà dels implants de corall.
-Sí; acabo de veure una demostració -Va observar en Kyp.
-Hem après molt dels coris que hem aconseguit espatllar. El que fem ara és intentar que el cori es confongui tant que perdi contacte del tot amb el yammosk.
-Jo diria que ja ho heu aconseguit.
-Anem al pas següent, llavors. Sembla que tots els coris volen i s'escuden pràcticament de la mateixa manera. El que depèn d'una informació única és l'orientació. En Lowbacca ha estat treballant amb un petit aparell mecànic, un repulsor, que podria imitar el codi gravitacional de la Mentidera. Aquest aparell reemplaçaria la «veu» d'una altra nau, el que ens permetria crear esquers que farien caure als vong en paranys. Els yuuzhan vong estan buscant la Mentidera. Nosaltres ens anem a encarregar que la trobin i la destrueixin... no una vegada, sinó diverses vegades.
Ell se la va quedar mirant un moment, i va deixar anar després una xiulada prolongada.
-Això és bo. M'apunto.
El somriure que li va tornar ella li va recordar a un gat de grans ullals depredador.
-Tu primer, Mestre Durron.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada