Aliança Letal (XXVI)

Anterior

CAPÍTOL 26

L'especialista Pedisic va mirar amunt mentre l'Ax entrava a la plataforma de quarantena. L'espai havia estat transformat. Grans peces d'equipament flotaven sobre la taula de dissecció, connectades per gruixuts cables a les matrius del processador principal del creuer. Les restes de l'hexe havien estat escampats com un tapís delicat, revelant detalls intricats de la seva estructura i funció. Els murs de les cel·les que el feien robust al mateix temps que lleuger estaven enfilats amb metall brillant, suggerint que realitzaven funcions clau al mateix temps que proveïen de suport intern. Va veure diversos globus de la mida del puny, ous platejats arraulits contra components més familiars. Les cames havien estat eliminades per complet de les juntes d'aspecte complex i amuntegades com astes de metall en un atuell de transpariacer.

-Tinc molt del que informar, senyora -va dir l'especialista. S'havia arremangat les mànigues, i els seus braços estaven tacats de marró i negre fins als colzes.

-Llavors fes-ho. -L'Ax es va posar dreta amb les seves mans en els seus malucs en un extrem de la taula. Hi havia estat generosa. L'especialista havia tingut més d'una hora. Si Darth Chratis no hagués estat tan conversacional en la seva disciplina, l'Ax hauria tornat molt abans.

-Bé, el primer que puc dir-li és que aquesta cosa, el que sigui que és, no està acabada. -Pedisic va seleccionar una eina de punta fina de les moltes que envoltaven el seu espai de treball i va apuntar mentre parlava-. Miri aquí: la seva neuro-xarxa va ser interrompuda abans que es completés una instal·lació completa dels seus reflexos analògics. I aquí: hi ha un assortiment complet de sentits a punt de posar-se en línia en la seva regió dorsal, però estan completament desconnectats de l'ordinador central. El sistema d'informe només ha crescut aquí i ha de unir encara en aquests dos.

-Vols dir que va ser alliberat massa aviat, abans que estigués preparat?

-Hi ha evidència que suggereix que va continuar desenvolupant-se després que abandonés la fàbrica que el va construir. Suggereixo que aquesta cosa s'hauria acabat a si mateixa, donat el temps.

L'Ax va recordar com de ferotgement que la cosa havia lluitat. I ni tan sols estava completa!

-Com hauria estat la forma final?

-És impossible de dir-ho. El banc de dades principal no conté ni una sola mostra. En el seu lloc hi ha moltes, amb un munt de formes de transició. I hi ha un component biològic, també, el que trobo bastant desconcertant. Aquesta cosa marró ha de realitzar alguna funció, d'una altra manera no estaria present en aquestes quantitats. Potser actua com un agent aleatori, animant-lo a adaptar-se més fluidament. És difícil d'analitzar, tot i així, perquè ha estat perjudicat severament.

Ella va mirar-la amb retret, com si la culpés de la condició de la mostra. En aquest cas, l'Ax era completament innocent. El Jedi o el mandalorià havien fet la feina per ella.

I en qualsevol cas, era irrellevant.

-Així que has accedit al cervell, llavors.

-Sí. Just fa un minut.

-Com de llest era? Podia pilotar una nau, per exemple?

-No és probable, senyora, però si ho necessités, podria canviar-se a si mateix per poder-ho fer. Com els ocells fan créixer noves parts en els seus cervells a la primavera per aprendre cançons noves. És només una qüestió de...

L'Ax va fer un gest perquè callés.

-Estan les dades codificades?

-Naturalment, però el xifrat està basat en un sistema Imperial que va caure en desús fa quinze anys.

Quan la Lema Xandret va fugir de l'Imperi, va recordar l'Ax.

-El crackejaré aviat. No es preocupi, senyora. El fet que la cosa està incompleta va fer més fàcil entrar. Tot el que he de fer és mapejar l'arquitectura i trobar el meu camí.

L'Ax no li va prestar atenció a les especificacions. I no hi havia estat al corrent que semblava preocupada. Si aquesta especialista no podia fer la feina, aconseguiria un altre.

-Tot el que vull saber és d'on va venir aquesta cosa -va dir ella-. I vull saber-ho ara.

L'especialista Pedisic va assentir.

-Sí, senyora. Amb el seu permís, continuaré amb el meu examen.

L'Ax va assenyalar amb un moviment ràpid d'índex que l'especialista havia de tornar a la feina.

Mentre l'Ax esperava, va caminar per l'espai atapeït, llegint dades crues i arribant a les seves pròpies conclusions. Res del que va veure contradeia les opinions de l'especialista, i hi havia molt més per absorbir del que podia haver embotit en aquesta conversa curta. Els globus contenien els processadors primaris de l'hexe, on les dades sensorials convergien, va ser intercanviat, i va provocar diverses respostes ambientals. Les armes a cada mà eren una mica diferents en principi a la tecnologia estàndard de blàster, però destacablement miniaturitzats i integrats en una extremitat capaç d'agafar i suportar el pes al mateix temps. Aquest hexe no tenia sistema de camuflatge que analitzar, i desafortunadament la defensa d'electromirall estava massa danyada per fer enginyeria inversa. Seccions senceres del seu cos havien estat fregides fins a convertir-se en cendres.

-He crackejat el codi, senyora -va dir l'especialista.

L'Ax es va afanyar a fer una ullada sobre la seva espatlla. Movent-se per un holopad hi havia una llista de símbols; els maons a partir dels quals la ment de l'hexe i totes les seves accions van ser construïdes. Cap dels comandaments, regles de llenguatge, i algoritmes, però, li semblaven remotament familiars.

-Aquests controlaven l'hexe? Al droide, vull dir.

-Sí.

-Podríem usar-los per controlar altres?

-Em temo que no. Aquestes ordres en particular són generades en el propi dispositiu; un sistema intern únic i pur per coordinar les seves moltes parts. Cada droide tindria un sistema diferent, així que el que hem guanyat és simplement el llenguatge d'aquest droide, que està ara mort.

-Està bé, però ho has traduït, en aquest cas?

-Sí.

-Llavors troba'm el que estic buscant. El temps s'acaba. -Tinc un mandalorià que fregir, va dir silenciosament per a si mateixa, i si fallo, vas a pagar-ho, moltíssim.

L'especialista es va inclinar sota la secció de l'hexe que hi havia exposat, remotament operant manipuladors capaços de les mesures més diminutes de les que qualsevol humà podria fer. Les dades es movien vertiginosament en totes les direccions per l'holopad, massa ràpid perquè l'Ax els seguís. El seu cap aviat li feia mal de concentrar-se tant en una cosa que realment no entenia.

-Tens un minut -va dir a l'especialista.

-Senyora, l'he trobat -va dir la Pedisic-. Nom, coordenades hiperespacials...

-Dóna-me-les. -Una maror sobtada de nerviosisme la va omplir-. Ara!

On ets, Mare?

L'especialista Pedisic va recitar una llarga llista de nombres. L'Ax va tancar els ulls, visualitzant bruscament on encaixava la localització en el disc galàctic.

No ho feia. Estava ben al mig de la Vora Mitjana, enmig del no-res.

L'Ax va obrir els seus ulls.

-Estàs segura que això és el que hi ha al seu cap?

-Positiu, senyora. Tot i que no té sentit, no? No hi ha res allà fora. Res en absolut.

Bé, l'Ax es va dir a si mateixa, això no era del tot veritat. Hi havia nanes fredes i gegants de gas orfes i tot tipus de bèsties estel·lars estranyes. I era un món sense descobrir, després de tot, fet per a fabricants de droides traïdors escapant dels Sith. No era irraonable que aquesta gent desesperada per guardar la seva localització en secret hagi viatjat pàrsecs fora del seu camí per enfosquir qualsevol risc de persecució.

Però què havia portat a la Lema Xandret en aquest refugi aïllat en primer lloc? Què li havia incitat a buscar en aquesta direcció? La probabilitat que ella prengués una nau en un salt llarg cap a enlloc i que només arribés a un món habitable era mínima.

-Executa les coordenades a través dels registres Imperials -va dir a l'especialista-. Imagino que trobarem alguna cosa allà.

La sol·licitud va anar als bancs de dades de la nau. L'Ax colpejava amb el seu dit sobre la taula de dissecció com si esperés una resposta. Va prendre més del que esperava, i va tenir el temps suficient per observar només quant s'assemblava el residu orgànic fermentat a la sang seca...

Amb un repic, l'holopad va produir una sola línia d'informació.

-Ara, això realment és impossible -va dir l'especialista.

-Prova de nou.

L'especialista va repetir el procediment des de zero, extraient les dades imbuïdes i alimentant amb elles als registres.

El mateix resultat va tornar.

-Ha de ser un engany -va dir l'especialista-. Una localització falsa per apartar-nos del rastre.

-No ho crec -va dir l'Ax. Tot en això sembla erroni, però això mateix em diu que és correcte. Et vaig dir que trobaríem alguna cosa, no?

-Però és un forat negre -va dir l'especialista.

-Ho sé. Puc llegir-ho amb els meus propis ulls.

L'Ax va sentir com si aquesta estrella morta, distant l'hagués atrapat i agafat amb la seva irresistible gravetat. Estava tan absolutament segura que era allà on trobaria la Lema Xandret, constructora de droides que va parlar amb veu pròpia.

-Crec que serà millor que em donis el nom, ara -va dir ella-. Ens anirem tan aviat com la ruta sigui traçada.

Següent