Aliança Letal (XLIV)

Anterior

CAPÍTOL 44

La Cínzia Xandret mirava fora del seu tanc a la noia que havia d'haver estat.

-No la miris -murmurava la seva mare.

-Per què no?

-No és real.

-Sembla prou ​​real.

-Però ella no ets tu.

-Ella sóc jo com hauria d'haver estat.

-Tu no ets ella. Tu mai seràs ella. Ella és una mentida i ella és malvada. Ella és...

-Calla, mare.

El murmuri va cessar. L'atenció de la Cínzia va tornar a les dues persones de fora del tanc, una dona madura amb els cabells marró amb flocs grisos i la seva més jove companya, ambdues vestides amb vestits d'armadura tacats de sang, ambdues estranyes, almenys per al complex. A una la va reconèixer. Ella havia vist la seva cara tota la vida. Era la seva pròpia.

-Qui ets? -La dona més gran de les dues semblava atordida i sorpresa-. Ets la Cínzia?

-Sóc el seu clon -va dir ella. No hi havia res a guanyar ocultant la veritat, i no hi havia cap mal només per parlar-. La meva mare va agafar una mostra de teixit de mi abans que s'emportessin. Ella em va tornar a fer una altra vegada. La mateixa filla, però millor, més pura.

-Això explica per què sembles més jove -va dir la dona. Ella va mirar a la seva companya, que semblava incapaç de parlar-. Em dic Satele Shan. A què et refereixes amb... més pura?

-El fluid que respiro suprimeix la meva habilitat amb la Força. Hi ha alguna cosa en ell... un metall, crec, o un extracte d'alguna cosa que s'alimenta de metall. Em manté fora de perill.

-Fora de perill? -Ara va parlar l'altra Cínzia-. Morta, més aviat.

El desdeny en la seva pròpia cara; bella, estava contenta de veure-la, amb l'addició d'un parell d'anys més; era simplement horrible de suportar.

-Veus? -la seva mare murmurà-. Ella creu que ets un monstre. Crida els droides, ara. Ha de ser detinguda!

-No -va dir la Cínzia-. Deixa'm parlar amb ella abans. Vull saber el que li va passar. Vull saber per què és aquí.

-Ella ha vingut a destruir-ho tot. Això és el que fan. Prenen i destrueixen. No et mostraran cap amabilitat, just com no li van mostrar cap a ella.

-T'he dit que callis, mare. A més, ja no confio en els droides. Tu saps per què.

Això va fer efecte. Les espirals arremolinant-se del fluid al seu voltant es van silenciar.

-Has viscut aquí tota la teva vida? -la dona anomenada Satele Shan preguntà.

-Sí. Puc accedir a totes les càmeres del complex. Moltes estan automatitzades, ja saps. Els droides són els meus ulls i oïdes.

-Tu els controles?

-Si vull fer-ho -va dir ella, encara que estava menys segura d'això ara del que ho havia estat.

-Llavors tu ets responsable del que està passant allà fora? -va preguntar l'altra Cínzia.

-Per ser sincera -va dir ella-, no sé el que està passant allà fora. Semblen bastant ocupats, tot i així. Estan dissenyats per a protegir-me, i la definició de protegir és una mica vaga. Imagino que en aquest moment això significa no explicar-me les coses. En el que sigui que estiguin, estic segura que la seva intenció és bona.

-Hauries de fer una ullada, Cínzia -va dir la Satele Shan-. Els hexes estan matant gent.

-Estàs segura?

-Positiva.

-Ells només farien això si fossin atacats. Per què els ataqueu?

-Són una amenaça per a la galàxia sencera.

-No et crec -va dir ella. El pensament era completament massa absurd.- Només estàs tractant de distreure'm. Aquest és un dia crucial. Les dues Cínzies finalment es troben! He estat esperant això, bé, des que vaig néixer. A la fi estem juntes! Vull escoltar-ho tot de la teva vida. Vull saber si ens agraden les mateixes coses, pensem el mateix...

-Jo no sóc tu -va dir la versió més vella de si mateixa-. Em dic Eldon Ax.

-No diguis això.

-Diré el que vulgui. Ets un monstre, un error. Hauria de matar-te ara, només per existir.

L'altra Cínzia va produir una espasa vermella brillant i la va alçar entre elles.

-Veus? -va xiuxiuejar la seva mare-. Ella et farà un gran mal si li deixes, potser fins i tot et mati!

-No siguis cruel -va dir la Cínzia a ambdues a la seva mare i a la seva bessona-. No té per què ser així.

-Tens raó -va dir la Satele Shan, posant una mà sobre el braç de l'altra Cínzia-. No actuïs precipitadament.

-Sí. -L'espasa vermella baixà-. Necessitem el que sap... sobre els hexes, sobre la Lema Xandret.

-Com va morir la teva mare? -va preguntar la Satele Shan.

-Els droides la van matar -va dir la Cínzia-, i als altres també, però no està realment morta.

-No ho diguis -va xiuxiuejar la veu a la seva oïda-. No les ho diguis!

-Per què la van matar els hexes?

-No volien signar un tractat amb ningú. Quan la nau se'n va anar...

-La nau que es deia com tu?

-Sí... Mare la va construir abans de fer-me a mi, i a ella no li va sortir un altre nom. Els droides no volien que la gent vingués aquí, mai. No era segur per a mi. -Ella gairebé es va allunyar avergonyida pel pensament del que havia passat després, però es va forçar a si mateixa a no fer-ho. La revelació era important, si ella i ella mateixa anaven a tornar-se'n una-. Els droides van matar a la meva mare per evitar que enviés més naus. Els altres van tractar de detenir-los, així que els droides els van matar també. Va ser tot molt estúpid, en realitat. Mare havia d'haver sabut com se sentirien els droides.

La Satele Shan va assentir lentament.

-Així que ella no era a la nau?

-No aquests eren Kenev i Marg Sar.

-Per què no va anar amb ells, si era la seva líder?

-Ells no tenien líders. No volien viure com ho havien fet abans. Volien un canvi.

-Està bé, però Kenev i Marg Sar mai van tornar, no? Es van matar a si mateixos quan la nau va ser interceptada per un corsari. Van volar la nau.

Això era un xoc. El fluid onejà sobre la seva pell, i ella es va abraçar a si mateixa fortament.

-Hauran volgut mantenir la càrrega en secret -va dir ella, pensant-ho.

-La fàbrica de droides?

-La Planta. Així és com en diem.

-Alguna cosa va interferir amb l'explosió -va dir la Satele Shan-. La planta no va ser destruïda.

-Hi ha d'haver estat un dels droides. No voldrien morir, fins i tot encara que haguessin de fer-ho.

-Això és el que ens ha portat aquí, Cínzia. Vam venir per trobar la teva mare, per preguntar-li el que volia dir al món exterior. Això és tot.

La Cínzia va esperar que la seva mare digués alguna cosa. Per una vegada, tot i així, estava en silenci.

-No crec que vulgui parlar amb vosaltres -va dir la Cínzia.

-Vas dir que era morta.

-Ho està, majorment. Els droides es van emportar el seu cos, probablement per reciclar-lo. Però encara és aquí, parlant-me.

-No ho diguis!

-Ella no vol que parli amb vosaltres tampoc.

Les dues dones de l'exterior del tanc van intercanviar una mirada de preocupació.

-No estic boja -va dir la Cínzia, sentint-se insultada.

-No veig com podries no estar-ho.

-Només és que no ho entenem -va dir la Satele Shan, silenciant a l'altra Cínzia.

-No, no ho feu. La meva mare em protegeix. Això és pel que els hexes són com són. Ella es va posar a si mateixa dins d'ells, també.

-Vam esbrinar això. Tant la seva carn com la seva filosofia. Són flexibles i decidits al mateix temps, combinant les millors qualitats de les màquines i els orgànics en una criatura. La teva mare devia d'haver estat força brillant per pensar de fer això.

-Encara ho sóc -va xiuxiuejar la Lema Xandret.

-Diu que encara ho és.

-No veus com els hexes podrien ser una amenaça? -va dir la Satele Shan, ignorant el seu comentari-. Ells no reconeixen cap líder i volen que els deixin sols. No volen morir i volen protegir-te. Quina millor manera de mantenir-te fora de perill que destruir tots els altres, incloent a la teva mare?

-Té lògica -va admetre ella, recordant com li havien desobeït també. Cínzia els havia pregat que deixessin sola a la Lema Xandret original, però no hi havia hagut manera de fer-los retrocedir, no una vegada que la seva creadora els va trair. La mare de la Cínzia els havia programat massa bé.

-És dement -va mussitar l'altra Cínzia.

-Heu d'entendre'ls -va insistir ella-. Si el que dieu és cert, llavors té sentit. Seré dura per dir-los que deixin d'atacar als vostres amics.

-Creus que pots fer-ho? -va preguntar la Satele Shan.

-Puc intentar-ho. Però heu de prometre que us anireu i mai tornareu.

-No crec que això sigui possible.

-Per què no?

-El teu món és massa valuós. Massa gent sap que hi és ara.

-I? No tenen per què venir aquí. Teniu la galàxia sencera. Només vull un món. És massa demanar?

-Per alguns ho és.

-Bé, llavors. Estem en un punt mort.

-Sí. Això em temo.

A la Cínzia no li agradava la forma en què l'altra jo la mirava. Hi havia una fúria i dolor en aquestes característiques familiars. Ella mai podria imaginar veient-se així, amb aquest sorprenent pèl.

-Per què els hexes et protegeixen a tu -va preguntar l'altra Cínzia-, i no a mi?

-Perquè no et coneixen. No sembles exactament com jo, ni vius com jo, aquí dins. Sembles com una de la gent que se't va emportar.

-Sóc una de la gent que s'em va emportar.

-Però tu ets jo, també, encara que tractis de negar-ho. No tens per què ser de la manera que ets ara.

-De quina altra manera puc ser? No recordo res més.

-De veritat?

-Sí, de veritat. I quin sentit té intentar-ho? Els droides em mataran de totes maneres.

-Potser si els hi donem a provar el teu codi genètic. Potser llavors no et matarien.

-Llavors només seríem jo i tu en una galàxia plena d'hexes. És això el que vols?

Ella va moure el seu cap.

-Jo només vull que tothom se'n vagi. Tots els altres, vull dir. No tu. Tenim massa del que posar-nos al dia.

-No tinc res a explicar-te.

-Però en tens! On vius, el que fer. No sé res d'enlloc. Tot el que conec és Sebaddon, on vaig ser clonada. Pots explicar-me sobre on vaig néixer.

-No recordo res d'això -va dir l'altra Cínzia-. Tot el que conec és l'Imperi.

-El què?

La Satele Shan la va mirar amb una sorpresa franca.

-Mai has escoltat sobre l'Imperi?

-No. Hauria?

-Què hi ha dels Sith? La República? Els mandalorians?

La Cínzia va moure el seu cap irritada.

-Deixa de presumir. Em fas sentir estúpida.

-No estic presumint. Només estic sorpresa que hagis estat tan aïllada aquí. No em sembla just que la teva mare et fes això.

-Està tractant de tornar-te contra mi -va xiuxiuejar la veu-. Vés amb compte amb aquesta.

-Mare diu que he de tenir cura de tu. Per què és això?

-Potser té por que t'allunyi d'ella. Et prometo que no intentaré fer-ho, Cínzia. -La cara de la Satele Shan era tan inexpressiva com la d'algú intentant esforçar-se a no tenir una expressió-. Està la teva mare amb tu ara? En el tanc?

-Sí.

-És ella un altre clon?

-No exactament.

El fluid es va arremolinar al seu voltant, agitat i salvatge. La Cínzia va ser allunyada d'una tirada del vidre, cap al centre del tanc.

-He dit, que no parlis amb elles! Per què mai m'escoltes?

-Jo sempre t'escolto, Mare.

-Però mai fas el que et dic. Et vaig dir que no els hi diguessis res sobre mi!

- Ho haurien endevinat de totes maneres. Per què posar-los-hi més difícil?

-No ho entendran, Cínzia. Has de dir als droides que se les emportin. Ells t'obeiran aquesta vegada. Saps que ho faran. Quan hi ha una amenaça clarament definida, han d'actuar contra ella.

-Just com van actuar contra tu.

-Sí! Fins i tot jo! La lògica era impecable. Vaig ser estúpida per tractar de lluitar contra ells.

La Cínzia va recordar els dies que van portar en aquell terrible moment massa bé. No els havia suprimit per complet.

-Crec que ho veies venir, Mare. Tenies por dels droides. Em vas donar les anul·lacions amb l'esperança que ells m'escoltessin, però no les vaig utilitzar. -Ella va recordar la seva passivitat amb una intensitat dolorosa. A vegades se sentia malament per no intervenir-. Els droides són els meus protectors. Tu ets la meva protectora. Encara us tinc a tots dos. Va estar malament no fer res?

-Encara sóc aquí, Cínzia. Això és cert. Tots et protegirem, junts.

-Però, i si tenies raó Mare? I si els droides s'havien tornat massa poderosos? Això significaria que estàs d'acord amb la Satele Shan i que no hauria de discutir amb ella. Hauria d'escoltar-la també. Potser hauria de fer servir les anul·lacions per detenir els droides ara, abans que sigui massa tard.

-No, Cínzia, no ho has de fer!

El fluid la va embolicar més fort que mai. Fins i tot encara que ella lluitava, no podia agafar el vidre.

-Mare, deixa'm anar!

-No!

-No puc quedar-me parada i deixar que fereixin gent innocent. Tu no ho hauries volgut.

-Haig de mantenir-te fora de perill!

-Però jo he de... tu has de...

Densos corrents es van tancar al voltant del seu coll i van omplir la seva boca, silenciant les paraules. Ella es va ennuegar i va tossir, incapaç d'omplir els seus pulmons.

-Cínzia!

El crit va venir de fora del tanc.

-Ajudeu-me, -va tractar de cridar.- Salveu-me!

Amb un destrossar de vidre i un gran devessall, el tanc va explotar. La Cínzia va ser arrossegada i llançada en una onada de líquid retorçant-se. La seva mare estava cridant. Ella estava cridant, també. Una cosa dura bufetejava contra la seva carn baixant per la seva esquena i cames. Per primera vegada a la vida, es va sentir amb tot el seu pes. No podia moure's. No podia respirar. La pressió al voltant de la seva gola es va alleugerir, només per ser reemplaçada per una altra.

-No pot aconseguir el suficient oxigen -va dir algú. El so estava malament. Així com la llum-. No està acostumada a respirar aire.

-Què fem? -Aquesta era l'altra Cínzia-. Hem de mantenir-la amb vida.

La Cínzia va agitar lleument un cop de mà.

-Mostra... de gens... -ella va assenyalar a la màquina que alimentaria amb el patró genètic de l'altra Cínzia cap a la memòria col·lectiva dels hexes-. Prometeu... salveu...

-Fem tot el que podem per tu -va dir la Satele.

Ella va moure el seu cap.

-Salveu... la Mare...

-Ella està en la sang, cert? -va dir l'altra Cínzia-. Vaig creure que t'estava matant. Vaig creure que t'estaves ofegant.

-Prometeu-lo!

-Està bé, està bé. Ho prometo.

La Cínzia no podia alçar-se, però encara podia agafar.

-La seva filla... la seva filla...

L'altra Cínzia es va acostar, arrossegada cap al focus per les últimes de les seves forces.

-Digues-m'ho... Tot.

* * *

El cos de la noia sense pèl, macilent es va quedar tranquil. La Mestra Satele va moure el seu cap. A part de regalimar i degotar del fluid carmesí, el laboratori estava en silenci.

L'Ax va caure sobre els seus malucs i va posar les seves mans sobre la seva cara. Què acabava de passar? Havia estat tractant de matar la noia o de salvar-la? No una noia qualsevol, és clar: el seu propi clon. Això ho convertia en assassinat, suïcidi, o fratricidi?

Ella sospitava que mai ho sabria.

-Ho sento -va dir la Mestra Satele, tocant-li lleugerament en l'espatlla-. El xoc la va matar. Amb l'equip adequat, podríem haver...

L'Ax va arronsar les espatlles i es va aixecar massa ràpid. Imaginava que escoltava una veu des de les profunditats de la seva memòria, plorant i demanant la seva atenció. Ella la va ignorar.

El mostreig de gens estava exactament on la Cínzia havia assenyalat que estaria. L'Ax va creuar cap a ell i va ficar la mà al seu conducte de diagnòstic. La freda màquina li va picar, va beure la seva sang, brunzí per a si mateixa, i llavors bipejà inquisitivament.

L'Ax va sentir un breu moment de pànic. La màquina volia la confirmació d'alguna cosa. Una contrasenya? Una frase de comandament? Un codi?

Ella va recordar tot el que la Cínzia havia dit en els seus últims moments. Ella li havia fet prometre que salvaria el que quedava de la Lema Xandret. Hi havia alguna cosa més en el que hagués emfatitzat? Res en absolut?

- «La seva filla» -va dir l'Ax.

-La màquina bipejà en confirmació.

-Què vol dir això? -va preguntar a l'habitació en general-. Els hexes creuen ara que jo sóc ella? Sóc immune a ells? Obeiran les meves ordres ara?

La Mestra Satele no tenia respostes, i tampoc ningú més. La forma en què el fluid del tanc tirava dels seus turmells no li deia res que volgués saber. Hi havia nodrit i suavitzat la Cínzia al mateix temps; just com Darth Chratis ho havia fet amb la pròpia Ax. La Cínzia s'havia alliberat per l'única via oberta per a ella. L'Ax esperava tenir més opcions.

Només hi havia una forma d'esbrinar com reaccionarien els hexes a ella.

-Agafem-ne un i vegem el que passa.

Següent