Aliança Letal (IV)

Anterior

CAPÍTOL 4

La Larin Moxla estava dreta en els Jardins del Senat, en un pas ple de gom a gom alineat de bancs. Era a l’hora baixa, i el cel era ple de llums. Se sentia incòmodament exposada, i va ser colpejada per allò amb què s'havia acostumat als districtes antics. Només havien passat uns mesos des que l'havien expulsat de l'Esquadró Estrella Negra, i ja el cel boirós dels nivells superiors li semblava massa gran, la gent massa refinada, els droides massa nets, i els edificis massa nous. Dóna-li un any, va pensar ella, i ella seria completament un amb l'escòria de la societat.

El seu sentiment d'alienació només va ser confirmat quan un quartet d'oficials de Seguretat del Senat van caminar pel seu costat, tres homes twi'lek, zabrak, i humà i una dona nikto baixa i fornida. Els OSS van captar la seva mirada i es van aproximar.

-T'has perdut? -va murmurar el twi'lek-. Sembla com si t'haguessin tirat d'esquena a un sarlacc.

-Dues vegades. -Parlotejà la dona nikto, no de forma amable.

La Larin volia allunyar-se. Estaven parlant-li de soldat a soldat, usant tons familiars, de broma, però el seu cor no estava en això.

-Gràcies, nois -va dir ella-. Estic bé, i no em quedaré aquí per molt temps. -Ella estava esperant que en Shigar tornés de parlar amb la Satele Shan, i això era pel que ella havia dit que s'haurien de trobar.

-No et preocupis -va dir l'humà amb una picada d'ullet- només intenta no espantar ningú.

-Espera -va dir el zabrak, fent-li una ullada.- Et conec?

-No ho crec -va dir ella.

-Sí, et conec -va dir ell-. Ets la Moxla Tòxica, la kiffar que es va xivar del Sergent Donbar.

La Larin va sentir la sang pujant al seu cap.

-Això no és assumpte teu.

-Ei, sí? Tinc un cosí en les Forces especials que no estaria d'acord -va dir el zabrak, just a la cara.

Ella va mantenir la seva mirada, alleugerint la urgència de retirar-se, o donar-li un cop de cap d'una envestida ràpida i sòlida que havia de tallar el seu front fins a l'os amb les seves banyes, però que amb seguretat el deixaria gelat.

Però llavors, probablement tindria encarregada una baralla per tractar a continuació. Els jardins estaven plens de testimonis, bé, honorables testimonis que no dormien en un magatzem abandonat i rentaven a mà les seves robes de les restes de deixalles.

-Afluixa, Ses -va dir el twi'lek al zabrak-. T'has tornat a prendre massa fizzbrews en el menjar.

-Quan has escoltat coses sobre el teu cosí, en qualsevol cas? -va afegir la dona nikto, agafant-li del braç i allunyant-lo amb fermesa-. L'última vegada que vaig sentir parlar d'ell, et devia diners.

L'humà li va llançar a Larin una mirada de disculpa mentre el trio portava al seu amic borratxo lluny, però no abans que ell pogués cridar sobre la seva espatlla:

-Repta de tornada al teu forat, Moxla Tòxica. No volem als de la teva classe aquí dalt!

La Larin va observar al zabrak anar-se'n amb la seva cara cremant. Com va poder aquest poca cosa entrar en els OSS, i a més conèixer a algú en les Forces Especials? No semblava possible.

Però barrejat amb la seva fúria hi havia un sentiment de vergonya profunda. Sí, s'havia xerrat del seu oficial comandant. Sí, estava fingint ser una soldat en una disfressa pobrament fabricada. Però res li va venir a la lleugera. Tenia els seus motius.

La Larin es va girar per encarar el distant Temple Jedi. Abandonat en ruïnes i segellat des del saqueig de Coruscant, era una presència ominosa, ombrívola contra els llums de les carreteres aèries i els gratacels. Com el destí, sempre present.

* * *

En Shigar va esperar durant cinc minuts abans que la seva Mestra aparegués com del no-res just al seu costat. Mai l'escoltava arribar, però havia après almenys no quedar estupefacte com en els primers dies del seu aprenentatge. Això, suposava ell, era el cor de la seva lliçó particular: algunes coses mai es podien anticipar, però ell podia controlar la forma en què reaccionava a elles.

Ells es van quedar dempeus per un moment en els claustres buits, mirant amunt, al cilindre imminent, platejat, que era el Centre de Justícia Galàctica. Les seves llums cremaven brillants, i mai parpellejaven ni una vegada.

-Has posat alguna cosa en moviment, Shigar -va dir ella.

-Veu això en el futur, Mestra? -La premonició de la Gran Mestra Satele Shan era llegendària, i mai s'equivocava.

Ella va moure el seu cap.

-Aquesta vegada no. He rebut això fa un moment del Comandant Suprem Stantorrs.

Ella li va passar a Shigar un panell de dades, i ell va llegir el paquet d'informació desplegat allà dues vegades. Contenia tot allò descobert sobre en Dao Stryver, la Lema Xandret, i el Cínzia en les hores prèvies. Algú havia estat ocupat, va pensar ell.

-Els hutts amb certesa reconeixen una oportunitat quan la veuen -va dir ell, enrotllant les noves dades al voltant de tot el que ja havia esbrinat sobre el mandalorià, el Sol Negre, i l'atac a la Larin Moxla.

-El Cínzia dóna a Tassaa Bareesh dos jocs pel preu d'un -va dir la seva mestra.- Per a les administracions de la República i l'Imperi, la preocupació primària és l'origen de la nau. D'on va venir importa molt més que el seu propòsit o el que contenia. Tots sabem que la República està desesperada per recursos, i qualsevol món nou ajudarà a la seva causa. No cal dir que el Comandant Suprem Stantorrs perseguirà aquest assumpte amb més profunditat, en aquest únic terreny.

»Des del punt de vista del Consell Jedi, però, la situació és precisament a la inversa. Els hutts estan subhastant quelcom més que només informació: hi ha el carregament de la nau per considerar, també. L'objecte que estan venent presumiblement té algun valor reconeixible, però encara no sabem el que és. Podria ser qualsevol cosa. No podem ignorar la possibilitat que hagin ensopegat amb alguna cosa crítica per a l'Orde Jedi; un artefacte, potser, o una arma. Es parla de moltes en registres antics però encara són inexplicables; només un pot marcar la diferència en la guerra contra l'Emperador.

-Podria albergar un artefacte Sith -va dir ell sabent prou bé que les forces de l'enemic tenien els seus propis arsenals, tan antics com els de l'Orde Jedi.

-Això també és una possibilitat. Hem, per tant, de fer el que estigui al nostre abast per assegurar-nos que aquesta cosa que tenen els hutts; sigui el que sigui; no caigui en males mans.

-Ja està en males mans -va dir ell.

-Això és veritat, però Tassaa Bareesh només reconeix un bàndol: el seu. No temo que usi aquesta troballa directament contra nosaltres. Tot i així, necessitem saber més sobre ell, i aviat. Aquí és on entres tu, Shigar.

En Shigar va estudiar la cara de la seva Mestra. Hi havia sentit que la conversa era més que una xerrada ociosa, però no hi havia esperat tenir un paper actiu en la situació.

-Faré qualsevol cosa que desitgi, Mestra.

-Aniràs a la cort de la Tassaa Bareesh i descobriràs tot el que puguis sobre el Cínzia i els seus continguts. Vas a viatjar d'incògnit per minimitzar el nostre interès aparent en la venda. M'informaràs directament del que trobis, i jo decidiré el que fer amb aquesta informació. Te n'aniràs aquesta tarda.

La seva veu era brusca i de veritat, contradient la significança de les seves paraules. Aquesta era una tasca gran, tallant a través del gruix d'un complex nus polític. Si fracassés, el resultat seria molt dolent per a l'Orde Jedi, i potser entorpiria al complet els esforços de la guerra. La responsabilitat era considerable.

Arribant tan aviat després de la seva decepció d'aquell matí, però, era impossible silenciar una veu molesta, dubitativa.

-Està segura que sóc l'elecció correcta? -va preguntar ell, arrossegant les paraules com si fossin de plom.- Després de tot, el Consell creu que no sóc apte per a les proves. Hi ha d'haver algú millor qualificat que pugui fer això per vosaltres.

-M'estàs dient que no vols anar, Shigar? Que no estàs preparat?

Ell va inclinar el seu cap per ocultar el seu orgull i inseguretat barrejats.

-Confio en el seu judici, Mestra, millor que en el meu.

-Bé, perquè crec que el meu raonament és sòlid. El teu rostre és desconegut a Hutta; ho tindràs per tant més fàcil per passar desapercebut. I tinc fe en tu. Recorda-ho. Estic segura que aquest és el camí traçat per a tu.

-Llavors has vist alguna cosa!

Ell va tractar de llegir la seva expressió en els llums intermitents de la ciutat. Ella podia haver estat entretinguda, preocupada, o completament en blanc. Era difícil de dir. Potser les tres coses alhora.

Ell es va jurar a si mateix que seria el seu orgull.

-Què hi ha de la situació aquí; les bandes, la pobresa?

-Aquesta és la responsabilitat de les autoritats locals -va dir ella, fixant-lo amb una mirada ferma-. Estan fent el que poden.

Ell va sentir l'advertència en la seva veu. El paper dels Jedi a la galàxia els va portar a l'exterior, a Tython; li ho havien dit moltes vegades abans, els molts problemes socials de la República no haurien de ser els seus, fins i tot si aquesta vegada estaven involucrats els mandalorians. Fins que Mandalore es declarés enemic particular d'algú, podia ser considerat més o menys neutral.

-Sí, Mestra.

-Vés ara. Hi ha una llançadora esperant.

En Shigar va fer una reverència i se'n va anar allunyant caminant.

-Sigues amable, Shigar -va afegir la seva Mestra.- Alguns camins són més durs que pels que tu has estat.

Quan ell es va girar, la Satele Shan se n'havia anat, esvaïda en la nit com si mai hagués estat del tot allà.

* * *

Amb alleujament, la Larin el va veure caminant a través del pas cap a ella. Ell se n'havia anat per menys de mitja hora, però se sentia molt més llarg que això. Després de la trobada amb els oficials de seguretat del Senat, no havia parlat amb ningú i va evitar captar la mirada de ningú, sentint-se més fora de lloc que mai. Quan ell va tornar, ella s'ho va prometre a si mateixa, i quan ell hagués acabat d'assegurar-li que havia parlat amb la seva sobre la situació d'allà baix i que ella faria alguna cosa sobre això, la Larin es podria esvair cap avall en el seu forat de nou, just com el zabrak li havia aconsellat.

No era que pensés que el zabrak tenia raó. Al contrari.

Ella simplement no sabia on encaixar ja allà dalt. Almenys havia alguna cosa a fer en els districtes antics. Fins i tot des del seu acomiadament, s'havia proposat a si mateixa protegir els febles i els privats de drets civils, aquells que fins i tot els justicars ignoraven, tant com els seus escassos recursos li ho permetessin. Al contrari que els justicars, ella estava més interessada en quelcom més important que el territori, i si això significava treballar sola, així seria.

-Com va anar? -va preguntar a Shigar quan ell hi va arribar.

-Bé. Crec.

-Estàs segur d'això?

Ella no el coneixia prou bé per ser capaç de dir què li pertorbava, però no es veia ni remotament content. El seu front estava seriós, i els galons blaus de les seves galtes estaven torts sense forma pels músculs de sota. Potser la confirmació que havia estat esperant no anava a arribar després de tot.

-Haig d'anar a un lloc -va dir ell-. Caminaràs amb mi, part del camí?

-Segur. On anem?

-Port Est.

-Vaig pensar que acabaves d'arribar a Coruscant.

-És cert. -Ell la va mirar, com sorprès que ella ho hagués recordat-. He estat viatjant tota la meva vida des que la Mestra Satele em va portar amb ella, de totes formes.

Ells van caminar a pas lleuger a través de la nit temperada. Una brisa lleugera corria els seus dits a través del seu pèl curt, i ella va recordar una cosa bona de viure a la part superior: el clima. L'última vegada que alguna cosa li havia plogut a sobre va ser quan una canonada d'aigües residuals va esclatar dos nivells per sobre.

-No he vist a un altre kiffar en anys -va dir ella per trencar el silenci.- Vas ser a Kiffu durant l'Annexió?

-No. El Mestre Tengrove, el Vigilant Jedi d'aquest sector, em va trobar l'any abans. Estava a Dantooine quan va passar, ajudant a la meva Mestra a excavar a través d'algunes ruïnes.

-Vas trobar alguna cosa interessant?

-No ho recordo. -Ell la va mirar de nou-. Què hi ha de tu? L'Annexió, vull dir.

-Vaig estar allà, encara que no ho recordo amb claredat. Era massa jove. Els meus pares em van ficar en una llançadora i em van portar fora del món abans que arribés la pitjor part. La llançadora em va portar a Abregado-rau, on una família local em va adoptar. Ja havien pres a un munt de nens després del Tractat de Coruscant, però sempre hi havia un buit per a un altre. Era una casa de bojos.

-Què els hi va passar als teus pares?

-Van morir a la presó de Kiffex.

-Ho sento -va dir ell.

-No ho sentis. Això només és més història antiga. Què hi ha dels teus?

-Morts, també; d'un accident del segellat de buit en una llançadora Fresiana, tot i que, res a veure amb l'Annexió.

Van caminar en silenci per una estona de nou, ell mirant fixament endavant i ella avall, als seus peus amb botes. Ella sentia l'habitual barreja d'alleujament i malenconia quan sorgia el tema del sacrifici dels seus pares. Ella no ho havia sabut en el seu moment, però ho havia esbrinat després quant els hi havia costat la seva escapada miraculosa. Amb les naus de guerra Imperials omplint el seu planeta llar, havien d'haver subornat un armer Imperial per supervisar la llançadora d'escapament, a més del pilot de la llançadora i qui sap quants guàrdies de l'espaiport? Ho havien donat tot, només per salvar-la.

I com s'ho havien pagat?

-He d'anar a Hutta -va dir finalment. -Un dels càrtels ha descobert alguna cosa. Necessito esbrinar què és.

-Està relacionat amb aquest mandalorià?

-Això sembla. Però ara està fora de Coruscant i no us molestarà de nou.

-Estàs segur que no tornarà?

-Tan segur com puc estar-ho.

-Bé, això és una cosa -va dir ella amb més satisfacció de la que realment sentia. Ara havia complert tot el que s'havia proposat fer aquest dia, podia retirar-se raonablement al seu santuari en els districtes antics i tornar a fer el que millor feia. El problema era, que no estava del tot preparada per deixar lliure a Shigar Konshi. Li recordava el que era que t'assignessin una nova missió: objectius, recursos, restriccions, límits. Trobava a faltar els dies en què tot estava esmoladament definit i inequívoc.

-Has estat abans a Hutta? -li va preguntar.

-No. No a la superfície. És vil i perillós. Vaig estar allà en una operació encoberta fa dos anys. Vam estar molt a prop de no poder tornar a sortir.

-Has fet treball encobert?

-Més del que m'agradaria pensar. -Ella no li havia explicat res sobre les forces especials i els Estrelles Negres. Fins on Shigar sabia, ella era només una soldat normal, prenent-se un descans temporal del seu deure.

-Què hi ha sobre colar-se? -li va preguntar ell, visiblement seduint-la-. Et van ensenyar aquest tipus de coses, també?

-El més bàsic. Vaig aprendre molt més d'una noia anomenada Kixi quan vaig arribar aquí. Ara puc fer-ho fins i tot adormida.

-I estàs familiaritzada amb algunes de les bandes més dures que controlen el submón. Fins i tot passaries per un d'ells, amb un petit rentat.

-Ei, vigila. -Ella li va llançar un cop de puny a la seva espatlla, el qual ell va esquivar amb una facilitat sorprenent.

Ell va parar de caminar, no estava fent broma del tot, i ells es van quedar encarats l'un en l'altre.

-Podries venir amb mi -va dir ell, com si la idea se li acabés de passar pel cap-. A Hutta, vull dir.

-Vaig pensar que mai m'ho demanaries -Va dir ella.

Ell no va riure.

-Ho dic de debò. Acabes de donar a entendre que necessito un guia allà, i puc utilitzar aquesta ajuda amb seguretat. És un gran treball.

-M'explicaràs el que estaríem buscant? No m'agrada que em portin a cegues, mai.

-Ni tan sols jo sé el que és. No encara. Sé tan poc com tu.

-Bé... -Ella va pretendre pensar-s'ho, encara que ja havia pensat la seva resposta mentre ell li havia estat preguntant sobre les seves qualificacions en les operacions encobertes, just com ell havia estat volent preguntar des que va acabar de parlar amb la seva Mestra. Això era el que havia tingut problemes en escopir tot el temps. Ella podia veure-ho perfectament ara. No volia preguntar-ho directament per por que es posés a la defensiva. I potser es va imaginar que ella no volia preguntar-li per por a semblar desesperada. D'aquesta manera, semblava que havien tingut la idea junts. Ningú necessitava ser rescatat. Eren un equip.

La seva transparència tant l'entretenia com la feia sentir-se més càlida cap a ell. No tenia opció si no d'anar a Hutta, només per salvar-li del que li estava esperant allà. Amb seguretat, els Sith eren un treball dur, però els hutts se'l menjarien viu si el capturaven en el seu estat.

-Està bé -va dir ella- però amb una condició.

-Quina és?

-Deixa de pensar que m'estàs fent un favor.

Ell es va posar vermell.

-Està bé.

-I m'has de comprar un menjar apropiat. He estat vivint de concentrats durant setmanes.

-Això són dos favors.

-Pensa en aquest últim com una bona direcció de tropes. No vols que perdi la concentració durant el treball, no?

-Suposo que no. -Ell va somriure d'una manera que li feia semblar fins i tot més jove del que era-. Anem-hi, Moxla. No arribarem més a prop estant aquí aturats.

Ella va saludar de manera efusiva.

Van caminar cap a la nit, i en tres gambades els seus passos havien caigut de manera inconscient en el temps.

Següent