CAPÍTOL
34
El transport VT-22 tritllejava i
s'agitava tant que la Larin amb prou feines podia escoltar el compte enrere.
Era que quedava un minut o deu? Ella va comprovar l'interior del seu casc, que
desplegava diferents vistes del planeta de sota, el seu camí cap a ell, i els
molts, molts hexes en el seu camí. Dos minuts; aquesta va ser la resposta. Ella
va resistir la urgència de comprovar per quadruplicat el seu perfil aerodinàmic
i el seu jet-paracaigudes abans que el casc s'obrís sota ella i la deixés anar
cap al buit. Millor utilitzar aquest temps per respirar profundament i
calmadament, i per recordar qui havia estat una vegada.
-Nahrung; mantingues un ull sobre
aquests escombrats orbitals -li va dir al sergent pel canal privat de l’escamot-.
Si veus quelcom que sembli un complex central, marca-ho. -Nova informació
s'estava colant a cada segon des del transport i els seus escortes mentre
s'aproximaven a la superfície del món-. Ozz; vigila el clima. És el teu treball
assegurar-te que no aterrarem enmig d'un volcà. -Ozz era un Imperial, curt de
paraules però amb voluntat per seguir les seves ordres tan lluny com semblés-.
Mond; el teu esquadró és el primer a baixar. Vés en calent, sense presoners.
Vull que posis els teus millors tiradors primer. Jopp, per exemple. Vegem si és
tan bo disparant un rifle com ho és amb la seva boca.
-Sí, senyora -va dir el Sergent Mond.
El zabrak, Ses Jopp, va mussitar alguna cosa massa en silenci per captar-ho.
Ell no havia fet sinó que insubordinar-se des que s'havia creuat en el seu camí
de nou. Reforçar la cadena de comandament era la millor forma de tractar amb
gent com ell.
-Quan estiguem a baix, la primera
prioritat és destruir la fàbrica. Apunteu a les línies de subministraments,
línies d'energia, cintes transportadores, elevadors pesats; qualsevol cosa que
sembli essencial. No us atureu a comptar les morts. Hi haurà multitud d'hexes
per a tothom. I recordeu; es redissenyen ràpid, així que no doneu res per fet,
fins i tot si no s'estan movent. No sabem exactament què estan construint allà
baix. Tracteu tot amb precaució fins que ho feu volar cap al cel.
-Vint segons -va arribar l'anunci des
del pont del transport.
Les portes de la plataforma es van
obrir, deixant entrar la llum del forat negre. Va passar gairebé en silenci, ja
que no hi havia atmosfera a l'exterior. Només les vibracions mecàniques
arribaven a través del seu vestit i l'arnès sostenint-la al seu lloc, afegint
un gemec baix a l'enrenou general.
-Deu segons.
El transport va rotar per portar les
portes de la plataforma directament alineades amb el planeta de sota. Centenars
de tropes van contenir l'alè col·lectivament davant la vista. Sebaddon semblava
prou imponent als holoprojectors. Rius de lava, serralades de muntanyes gairebé
foses, i pegats de miralls de llacs plans; que ara sabien que eren peces de
metall brillant, congelades sòlides; eren clarament visibles a través de la
boirosa atmosfera.
-Cinc segons.
Una última accelerada va posar al
transport a la trajectòria correcta. El seu destí era el pol, en un camí
completament diferent al d'aquells que es dirigien a l'equador. Shigar estava
entre l'última cohort, i fins i tot en aquest moment, amb la veu fent el compte
enrere dels segons individuals, tenia temps de pensar en ell, i de sentir un
flaix sobtat de vergonya i dolor.
-Un.
-Anem-hi.
Tot d'una no tenia pes i el transport
s'estava elevant per sobre d'ella, els elevadors propulsors llampant,
allunyant-se ràpidament mentre queia. Al seu voltant hi havia soldats adoptant
la mateixa posició que ella, amb la cara cap endavant, braços i cames inclinats
cap enrere en línies rectes. No hi havia frec encara, i no hi hauria per uns
minuts, però l'atmosfera era impredictible. Havia escoltat que les extremitats
i fins i tot els caps eren arrencats per simples errors de telemetria. La
desacceleració quan arribés seria aclaparadora.
-Bon llançament, gent -va arribar el
Comandant Cha, només un ésser amb vestit entre tants. Munts de droides de
batalla TRA-9 penjaven sense moviment entre ells, tan silenciosos com pedres-.
Ara trobeu als vostres companys d'esquadró i estrenyeu la vostra formació.
Manteniu el comunicador en silenci en tot moment. Entrant en apagada
d'informació... ara.
Les vistes del casc de la Larin de
sobte es van simplificar conforme la xarxa de companyia quedava llargament
dorment. Per presentar la il·lusió que els objectes caient eren runes
innocents, no hi hauria xerrada interna ni alimentació de dades de les naus de
dalt. Romandria així fins que la terra estigués a uns segons de distància. Fins
llavors, excepte emergències, eren només ella i les dades recol·lectades.
Ella se sentia estranyament aïllada,
descendint entre tanta gent sense intercanviar ni una sola paraula. Altres
soldats caient, identificats per marques gruixudes negres en els seus cascos i
packs de paracaigudes, s'agrupaven en grups de deu o dotze, i aquests grups al
seu torn queien en les seves pròpies formacions. Ella es va quedar on era, i va
deixar que els seus esquadrons caiguessin al seu voltant. Un sistema bast de
codi de colors havia estat improvisat per assegurar-se que les tropes
barrejades no tenien les seves línies de comandament enredades. Com el de la
resta dels tinents, d'ascens nominal o d'un altre tipus, el casc de la Larin
era verd; els dels tres sergents eren blaus. El del Comandant Cha era taronja,
mantenint-se per si mateix en el centre de la formació.
Des de lluny a l'altre costat, va
veure una altra figura amb casc verd que va alçar els polzes cap a ella. Ella li
va tornar el gest, sabent que era Hetchkee.
Un dels sergents es va aproximar, els
jets de posició bufant per portar-li al contacte físic amb ella. Era Nahrung.
Ells es van tocar les seves plaques facials.
-Quadrant del mapa 20-J -va dir la
seva veu amortida-. Aquesta és la meva millor aposta.
Ella va demanar l'última passada rebuda
abans de l'apagada. La referència de quadrícula mostrava una X artificial, un
complex gegant d'algun tipus, amb nombrosos tributaris més petits corrent en
totes direccions. Els sortidors del forat negre exercien llargues ombres sobre
el paisatge polar, ombres que havien de venir de xemeneies; o posicions
d'armes.
-Servirà -va dir ella-. Bon treball.
Una cosa brillant i ràpida centellejà
al costat d'ells: un míssil, seguit de tres més en una ràpida successió. El
bombardeig de les naus de darrere d'ells, suavitzant el que hi havia endavant.
Nahrung es va allunyar a la deriva, i ella va reprendre la posició preparada.
El seu monitor estava parpellejant: gairebé era hora de colpejar l'atmosfera.
Conscient que tots la miraven, ella
es va impulsar prop de l'esquadró d'en Mond. En Jopp estava en el seu punt.
Ella va anar al costat d'ell, llavors es va moure a una fracció endavant,
esperant enviar-li un missatge: que, mentre que li havia posat en la línia de
foc, no tenia por de ser-hi amb ell.
-Fongs grocs i blancs florien de la
terra de sota seu.
Els primers dits d'atmosfera la van
tocar, xiulant lleument, balancejant-la gairebé acuradament de costat a costat.
Llavors ella va colpejar cap
endavant, sentint-se com si hagués colpejat un mur de maons. Ella va rugir en
desafiament davant l'aire que cridava passant-la, afegint el seu propi soroll a
l'aldarull eixordador. La seva primera experiència de Sebaddon la va atordir i
la va colpejar, agitant cada os en la seva cavitat. El seu cervell es sacsejava
i la visió s'esborronava. El temps es va tornar sense sentit. No tenia sentit
comptar els segons quan cada un la sobrepassava, i res canviava.
Havia d'acabar, i ho va fer,
finalment. L'agitació i els crits es van alleugerir. Les lectures de la
temperatura externa del seu vestit se sortien del vermell. Les vistes ja no
eren perfectes del buit, ja que estaven a l'atmosfera ara. La neta formació al
seu voltant gradualment es va reformar.
En lloc de comptar els segons des del
llançament, ella estava estudiant el compte enrere d'un altímetre. La superfície
del planeta estava a tan sols uns quilòmetres de distància. S'havien desviat de
la ruta, probablement a causa d'un vent d'alta altitud més fort del que
s'esperava, però no era un desastre. Núvols de fongs gegants li donaven un punt
fix visual del seu objectiu. El sistema de guia intern del seu vestit ho
confirmava.
Clicant dues vegades sobre la ràdio
del seu vestit, va advertir al gran grup que es preparessin.
Ells no es van immutar, inclinant-se
en un angle de quaranta-cinc graus.
Quan clicà un cop més, els perfils
aerodinàmics es van moure netament, com ocells en un estol obrint les seves
ales al mateix temps. Les ales no es van obrir del tot encara; un desplegament
complet els hauria fet miques, fins i tot en aquestes pressions rarificades. Mentre
la seva altitud i velocitat queia, podrien lentament desplegar-se a la seva
màxima extensió. A cent metres des de la terra, els seus jets-paracaigudes
farien efecte, permetent controlar els seus aterratges al segon. Encara
s'estaven movent molt ràpidament. Un aterratge inassistit resultaria en una
mort segura.
En Jopp va bufar a ràfegues més a
prop seu, agafat per les turbulències. La fàbrica mestra estava directament
sota ells, tot just a uns cinc-cents metres de distància. La informació
entraria en qualsevol segon. La Larin va comprovar els sistemes d'objectiu del
seu vestit i va desbloquejar el rifle que havia agafat del magatzem d'armes del
mestre de caserna. Els hexes no es quedarien asseguts mandrosament davant
l'acostament dels equips d'assalt. Estarien ocupats treballant en alguna cosa,
estava segura, però no hi havia manera de dir encara que havia de ser. Ella
només hauria d'estar preparada per a qualsevol cosa.
La seva PVE[1] es va aclarir i va
refrescar-se amb la comunicació de dades des de dalt. L'objectiu va aparèixer
amb perfecta claredat, revelant el que hi havia sota el fum pel radar.
-Ja sabeu el procediment, gent -va
dir el Comandant Cha-. Mantenir-se baixos i junts fins que assoliu els vostres
objectius, llavors disperseu-vos. Si les comunicacions s'aturen, seguiu les
bengales. Si no podeu veure les bengales, moveu-vos el que pugueu. Això no és
un llibertat per a tot. Qualsevol cosa amb sang no és un objectiu viable.
-Ja heu sentit a l'home -va dir la Larin-.
En Jets-paracaigudes en trenta segons. Vigileu l'onatge. No socarrimeu el cap
de ningú que vagi abans que vosaltres.
Ella va fer un escaneig ràpid de la
resta del camp de batalla.
El Primordial estava encara intacte, encara que sota setge des de
diverses direccions alhora. Alguns dels hexes orbitals havien enllaçat els seus
cossos per formar una arma d'energia com la que en Jet havia abatut abans.
Míssils des de sota havien reparat els forats en les defenses orbitals, i
semblava haver-hi algun tipus de rebombori prop de la lluna. Una de les VT-22
Imperials havia estat infectada i estava de camí cap avall. La seva estela
ferotge era visible per satèl·lit, excavant un raig negre a través de
l'atmosfera superior del globus i a punt d'impactar prop de la localització que
se sospitava de l'IC.
Ràpidament, sense voler saber-ho
realment, va comprovar el manifest de la nau del darrere. El seu cor es va
enfonsar. En Shigar havia estat en aquest transport. Ara realment li feia mal
pensar en el que havia passat a la sala de preparació. Si hagués estat l'última
vegada que es veien l'un a l'altre, com podria viure amb això?
Un xiulet a les orelles li va dir que
era hora que accionés el seu jet-paracaigudes. Ella va fer la informació
supèrflua, i va enviar els seus sentiments a una banda per concentrar-se en la
maniobra que ja arribava. El jet era més petit que un propulsor modificat
actualitzat per a assumptes estàndard del vestit de l'armadura de la República.
Portar-ho baix seria com domar un cavall salvatge.
-Enceneu!
A la seva ordre, el grup va il·luminar
el cel. Espurnes de flames apuntant cap avall apunyalaven la superfície de
Sebaddon. Els perfils aerodinàmics platejats reflectien la llum, transformant
als soldats en ferotges àngels que eren visibles des de baix. La informació va
confirmar que almenys alguns dels munts alts eren posicions d'armes. Potser
estaven balancejant per rastrejar-los, a ella i les seves tropes, ara mateix.
Ella es va preparar per als primers trets fins i tot mentre tractava de
mantenir el seu balanceig sota control.
No era l'única amb problemes. Les
comunicacions eren plenes de crits i xiscles d'advertència conforme els soldats
lluitaven per mantenir la posició. Gairebé dues col·lisions entre els soldats
Imperials i de la República van propiciar un intercanvi de dures paraules, a
les quals el sergent Ozz va fer una aguda parada. L'última cosa que
necessitaven ara era que sorgís una lluita interna.
Llavors les posicions van començar a
disparar, i tot era caos. Raigs d'energia blava resplendien sobre ells,
abrasant l'aire. Dos dels seus soldats van morir en el primer intercanvi,
agitant-se fora de control en boles de flames. La Larin va tornar el foc, fins
i tot mentre lluitava per volar en el jet. Ella dubtava que algun dels seus
trets donés en el blanc.
El bombardeig des de dalt va arribar
gairebé immediatament, cridat pel Comandant Cha. Una posició va explotar,
afegint una altra bola de fum a la qual ja hi havia prop de la fàbrica mestra.
Un somriure salvatge va dividir la
cara de la Larin. S'havia oblidat de com de bonic que podia ser el combat aeri.
Una explosió a curta distància li va
desfer del seu somriure. Hi havia estat colpejada! El seu jet va parpellejar, enviant-la
virant bruscament pel cel. El seu perfil aerodinàmic assotava en serpentines darrere
d'ella.
Maleint la seva pobra sort, va
lluitar per controlar el seu descens i només va tenir èxit en posar-se en un
gir. Les seves mans, agitant-se, van atrapar al soldat més proper, desesperades
per alguna cosa sòlida al que agafar-se. El soldat va vacil·lar, i en aquest
moment fugaç, va recordar qui era. Ses Jopp.
Va vociferar sobre que la lleialtat
inapropiada era una cosa. Deixar caure a un soldat company a la seva mort era
una altra. Ella sabia que canviaria d'opinió; i ell ho va fer en un instant. La
seva mà dreta la va agafar, ajustant l'adherència per coincidir amb el moment
en què el seu braç estava més a prop seu. Massa tard.
El jet-paracaigudes de la Larin va
fallar, i ella va caure com una pedra des del cel.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada