Viatge a la foscor (V)

Anterior

CAPÍTOL 5

La Jaina estava esfondrada al seient del pilot, tan esgotada que no era capaç de dormir. Va sentir una presència que s'aproximava, es va girar i es va trobar amb la Tekli, la jove sanadora chadra-fan.

La petita femella peluda semblava pertorbada; els quatre orificis nasals del seu morro elevat estaven dilatats com si estigués ensumant l'aire a la recerca de perill. Tenia les grans orelles rodones plegades cap enrere, en forma de mitges llunes abaixades, i els seus moviments ràpids, gairebé furtius, li donaven més aspecte de rosegador que l'habitual.

La Jaina es va incorporar penosament.

-Com està la Tahiri?

-Dormida -Va dir la sanadora amb un sospir-. Té en el seu lloc l'os trencat del braç, i li he apedaçat les ferides el millor que he pogut. Però no envejo els seus somnis.

Somnis. La Jaina va fer una ganyota només de pensar-ho.

-Per què córrer riscos? Quant tingui ocasió, vaig a entrar directament en trànsit sanador.

-Segurament serà el més prudent.

La Tekli es va quedar dreta en silenci, amb les mans de llargs dits entrellaçades amb força. Semblava com si estigués intentant ordenar les seves idees, o potser fer provisió de valor.

La Jaina es va allisar amb una mà el cabell castany regirat, amb gest cansat.

-No estem en un sopar diplomàtic. Què et sembla si tirem el protocol per la borda i parlem del que tens a la ment?

-Has posat rumb a Coruscant.

-Això és.

-És prudent? Pilotem una nau enemiga. No podem comunicar-nos amb les torres de la ciutat per transmetre la nostra identitat i les nostres intencions.

La Jaina es va creuar de braços.

-Quantes naus yuuzhan vong creus que té la Nova República?

La petita chadra-fan va parpellejar.

-No ho sé.

-Dos, que jo sàpiga. Potser ara les dues estiguin mortes i inutilitzades. Sembla que no viuen molt de temps sense rebre les atencions regulars dels cuidadors, dels tècnics de manteniment vong. És probable que la Nova República s'alegri tant d'apoderar-se d'una nau viva i d'un pilot viu, que ens donin permís per aterrar.

-Com l'hi van donar a la suposada heretge yuuzhan vong, la sacerdotessa Elan?

La Jaina va deixar anar un llarg sospir.

-Ja t'entenc. Com podrà saber la Nova República que no estem fingint rendir-nos? No saben si estem realitzant una missió suïcida per deixar anar alguna arma biològica a Coruscant.

-M'ha passat pel cap. Sens dubte, a altres se'ls pot ocórrer.

La Jaina va fer una mirada a Lowbacca, que seguia furgant amb delicadesa en el naucervell de la fragata.

-Què et sembla, Lowie? Hi ha alguna possibilitat de canviar el destí d'hiperespai d'aquesta cosa sense que surti a velocitat subllum?

El wookiee la va mirar fixament amb incredulitat, i després va alçar els ulls al cel i va sacsejar el cap amb indignació.

Ella no li va donar importància.

-De manera que sorgirem en l'espai de Coruscant i ens mantindrem apartats de les vies principals mentre programem un altre salt d'hiperespai. Hi deu haver algun lloc on puguem aterrar aquesta roca d'una sola peça, en comptes de com una pluja de grava. Després, podem obrir-nos camí fins a algun centre de població i enviar comunicacions des d'allà.

Les orelles baixes de la chadra-fan van tornar a desplegar-se adquirint la seva forma rodona habitual.

-Sí. Molt millor.

-Tens pensat alguna destinació?

En Lowbacca va bordar un suggeriment.

-Gallinore -Va repetir la Jaina, pensativa-. Això està en el cúmul estel·lar Hapes, però està relativament a prop. Si tenim molta cura, és probable que puguem entrar sense que ens detectin.

La Tenel Ka va aixecar vivament el cap.

-Conec bé Gallinore -Va dir-. Es pot fer.

-Però estaríem travessant territori yuuzhan vong -Va observar en Ganner-. És probable que ens topéssim amb zones molt minades de dovin basal.

-Bona observació -Va assentir la Jaina-. Aquest salt ens ha portat a través de territori en mans enemigues. Però la pregunta és aquesta: com travessen el camp de mines les naus yuuzhan vong?

En Lowbacca va assenyalar la naucervell i va deixar anar una sèrie vigorosa de grunyits i brams.

La jove pilot va arrufar les celles.

-Què vols dir amb que la nau els va envoltar, sense més? Com funciona això?

El wookiee va arronsar les espatlles. La Jaina va considerar les possibles conseqüències d'allò amb cara de preocupació profunda. Al cap d'un instant, es va treure de sobre la introspecció.

-Algú té alguna cosa a afegir? Alema? Tesar? I tu, Zekk?

-La pilot ets tu -Va respondre en Zekk-. Però ja veig el que vols dir: hem d'arribar a un consens abans que sorgeixi la necessitat d'entrar en acció. Gallinore sona bé. Quant de temps ens queda a l'hiperespai, Lowie?

El wookiee va aixecar la seva enorme urpa peluda i va emprendre un compte enrere a partir del cinc. La Jaina va prendre la caputxa de cognició i va tornar a posar-se-la al cap.

La van inundar a l'instant les imatges de llum; no es tractava de l'aparició esperada, sobtada, de línies d'estrelles borroses, sinó d'un multivers de llums giratòries que llançaven espurnes frenètiques.

El cel sobre Coruscant cremava de naus de transport fugitives, d'Ala-E i Ala-XJ veloços, d'esquadrons de coralites estranyament indisciplinats. Breus explosions brillants sorgien i s'apagaven, seguint-se les unes a les altres en una ràpida cadència.

En Lowbacca va començar a deixar anar un udol de protesta.

-Ja sé que no és culpa teva -Va cridar la Jaina mentre donava una batzegada per esquivar diversos feixos rosats que sorgien dels canons de làser dels Ala-X -. No estem perduts. Això és Coruscant.

-Això era Coruscant -Va murmurar en Zekk, amb veu apagada per la impressió i el dolor.

En Ganner el va apartar i es va deixar caure al seient de l'artiller.

-Vés posant-los davant, Jaina, i jo els trauré d'en mig.

Un petit estel blau es dirigia cap a ells. El projectil es va apagar a pocs metres de la nau. Immediatament després, un atac secundari, una cortina de foc de làser, va afectar el casc de corall. La fragata es va estremir. Una pols fina i negra va ploure sobre dels Jedi.

-Eren naus de la Nova República -Va dir en Ganner amb veu ombrívola-. No puc tornar-los el foc!

En comptes d'això, va enviar un raig de plasma cap a un cori yuuzhan vong. L'Alema Rar es va abalançar sobre ell, subjectant-li el braç amb les dues mans i traient-li d'una tirada la mà del guant d'objectius.

-Ens hem presentat a la festa amb la roba equivocada -Va recordar-li -. Si segueixes fent això, ens dispararan uns i altres!

La Jaina va obrir la ment, va arribar fins a on arribaven els sensors de la nau, que eren considerables. La informació la va embolicar. Les dades eren aclaparadores; la conclusió, irrefutable.

Coruscant s'havia perdut, i les naus fugitives de la Nova República estaven en gran inferioritat numèrica respecte de la força invasora.

La twi'lek tenia raó: qualsevol intent d'ajudar no serviria res més que per despertar les ires dels yuuzhan vong, i per posar els Jedi supervivents entre el foc creuat dels dos bàndols.

Va fer una ullada a Lowbacca i va inclinar el cap encaputxat amb gest d'interrogació. A la cara del wookiee es va reflectir per un instant el mateix conflicte d'idees d'ella mateixa. En Lowbacca va comentar, amb poc convenciment, que l'enemic del meu enemic és el meu amic.

Abans que la Jaina hagués tingut temps de respondre, li va arribar a la ment, a través de la caputxa, l'espurneig d'una advertència. Va tornar vivament la mirada cap a un torpede de protons que venia cap a ells traçant una línia blava lívida.

-Alguna cosa em diu que avui no farem molts amics -Va respondre mentre esquivava el projectil de la nau de la Nova República.

La Leia va fer una ganyota veient que un Ala-X dolorosament familiar arribava com una fletxa i se situava en el rumb de vol del Falcó.

-Estàs segur que en Kyp Durron no estava connectat a aquest yammosk interceptat? -Va dir amb aspror.

-Mira -Va dir en Han amb to de confiança. Va donar un copet al panell de control. Un míssil d'impacte va sortir disparat cap a la nau del pilot Jedi. Com si ho hagués estat esperant, en Kyp va imprimir un gir brusc al seu Ala-X. El míssil d'en Han arribà de ple al cori que perseguia a Kyp. Una de les comissures dels llavis d'en Han va dibuixar un lleu somriure.

-Això li ho vaig ensenyar jo.

-Presumeixes o confesses?

-En Kyp està combatent en el mateix bàndol que nosaltres -li va recordar ell-. No tots estan d'acord amb els seus mètodes, però no hi ha ningú més entregat que ell.

La Leia va tancar els ulls en sentir-se envaïda per onades d'aquell dolor sempre present, seguides de prop per la por crua que li produïa el fet de saber que podia perdre a dos fills més.

-Molt cert. En Kyp va estar més que disposat a lliurar a la teva filla per a la causa.

En Han va guardar silenci durant uns instants, mentre sortejava un cementiri flotant de naus recentment mortes, al que dedicava molta més atenció de la necessària.

La Leia va comprendre massa tard la fona ferida que li havien produït les seves paraules. En Han havia perdut a Chewbacca a Sernpidal. En Han tenia prou de supersticiós en la seva manera de pensar com per considerar que el cementiri d'aquell planeta era una mena de camp vedat per a la sort dels Solo. La missió de la Jaina a Sernpidal havia estat a punt de ser un fracàs, amb prou feines s'havia pogut evitar la tragèdia.

Va fer una ullada al seu espòs. L'expressió lúgubre d'aquest i els seus ulls velats portaven a la memòria aquells mesos terribles després de la mort d'en Chewbacca, i la lluita d'en Han per acceptar la vulnerabilitat dels seus éssers estimats. Quan a la Leia li havia arribat la notícia ardent de la mort de l'Ànakin, havia quedat massa sumida en el seu propi patiment com per a exposar-li-ho al Han de manera delicada; de fet, creia recordar que li havia llançat la notícia terrible com si fos un maó de durciment. Ara mateix, l'aspecte d'en Han era com si ella li hagués donat un fort cop en ple front.

La Leia es va omplir de remordiments. Ella no havia estat l'única que havia perdut un fill.

Va tocar suaument al Han al braç.

-El dol fa que la gent es comporti de manera egoista i estúpida.

Ell li va dirigir una mirada ràpida de desconfiança.

-Estem parlant de mi?

-Aquesta vegada, no -Va dir ella, i sospirà-. Ho sento, Han. La Jaina pot tenir cura de si mateixa, i és probable que la missió de Sernpidal acabés per tenir efectes positius per a la guerra. Però això no altera el fet que en Kyp mentís a la Jaina. El que és pitjor: es va servir de la Força per alterar el seu judici. Simplement, no em refio d'ell.

-En Luke sí es refia d'ell.

-En Luke és... -Va començar a dir ella, però es va interrompre, pensativa.

-Optimista -Va dir en Han amb un esbufec-. Des de quan has començat a esmorteir els cops?

La seva esposa li va respondre amb un somriure melancòlic i es va tornar de nou a l'ordinador de navegació.

-On anem ara? -Es va preguntar en veu alta, amb els dits disposats sobre els controls, vacil·lant.

Un cori fora de control es dirigia cap a ells, girant sobre si mateix. Dels canons del ventre del Falcó van sorgir ràfegues de foc amb les que en Luke Skywalker va reduir el navili a runes. Un bloc gran de corall va xocar contra els escuts frontals. Els llums de la cabina es van apagar, per tornar-se a encendre després de manera insegura.

-A qualsevol lloc que no sigui aquí -Va dir en Han-. No m'entenguis malament: m'alegro que portem a bord al Luke i la Mara. Al teu germà no se li donen malament les armes, però no és... bé...

-No és com tu? -Va suggerir la Leia. En Han va aconseguir una imitació raonable del seu vell somriure confiat.

-No m'agrada presumir.

La Leia va començar a introduir coordenades per a un salt de hiperespai breu. Els dits li van fallar i es van detenir quan la va envair una sensació estranya... una presència que havia percebut a través de la Força, però una presència que més semblava un núvol de tempesta que s'arremolinava que un ésser humà. Va arrufar les celles intentant interpretar allò.

El toc a l'espatlla li va fer donar un bot.

-Estàs com tres voltes massa tensa -Va observar ell.

Tot d'una, li va arribar la resposta. Es va incorporar en el seu seient, apartant-se d'en Han.

-Jaina!

El rostre d'en Han va perdre el color.

-No estarà...

-No -Es va afanyar a dir la Leia-. Però segueix en perill. Només que ara és a prop. Dóna la volta, dirigeix-te de nou cap a la batalla.

Mentre en Han feia virar al Falcó, els ulls castanys de la Leia recorrien el cel tèrbols. Una fragata yuuzhan vong serpentejava entre la confusió, perseguida de prop per diversos Ala-X. Alguns coralites van convergir cap a la fragata, envoltant-la d'un comboi protector. Diverses parelles de naus heterogènies es van apartar a mesura que la situació es convertia en una lluita caòtica de nau contra nau.

La Leia va saltar a l'explicació més lògica i evident. La Jaina havia tornat de la seva missió i s'havia dirigit al lloc més proper de l'Esquadró Murri. Així ho faria ella. Tal com estaven les comunicacions, era possible que no hagués pogut transmetre un missatge.

Mentre els pensaments de la Leia cobraven forma, una coralita va deixar anar un tir de plasma i va donar de ple a un dels Ala-X. La Leia va sentir que en aquella sensació nebulosa de la Jaina es produïa un arravatament de fúria quan el pilot de la Nova República es dissolia amb la seva nau; i, després, una sensació més freda i més fosca va ocupar el seu lloc.

Va arrufar les celles en un gest de preocupació, en localitzar l'aroma acre de la venjança en la nau de la seva filla.

-Allà -Va dir, assenyalant la fragata i la petita flota d'Ala-X deteriorats que la perseguien amb tossuderia-. La Jaina està allà.

En el rostre d'en Han va aparèixer un somriure. Es va inclinar cap al comunicador.

-Kyp, estàs a punt d'unir-te a l'Esquadró Murri.

L'única resposta que va sortir de l'Ala-X del Jedi va ser un comentari d'incredulitat realitzat per un androide Q9.

-La Jaina està amb aquests Ala-X, intentant abatre aquesta roca de mida mitjana, la que s'esforça per evitar l'enfrontament -Va explicar en Han-. Què et sembla? És possible que una nau yuuzhan vong es mogui tan de pressa i maniobri tan bé, sense deixar d'usar els seus escuts?

-Anem a descobrir-ho.

En Kyp es va distanciar i va fer un ampli viratge, dirigint-se cap a la fragata des de la part superior. Del seu Ala-X van brollar feixos de llum vermella que van assotar la nau enemiga. Els dovin basal van absorbir la major part dels trets d'en Kyp en pous de gravetat en miniatura, i van esquivar gairebé tots els altres amb una sèrie de moviments hàbils i econòmics.

-No està malament -Va murmurar en Han, arrufant les celles, mentre contemplava la nau yuuzhan vong mitjana.

Tot d'una, la fragata enemiga s'apartà i va traçar un bucle tens i ascendent.

La Leia va agafar el braç d'en Han.

-S'està posant directament en la teva línia de foc!

-Sí.

La lacònica resposta d'en Han li va merèixer una mirada incrèdula d'enuig. Es va alliberar de la mà de la Leia i va buscar l'intercomunicador intern de la nau.

-El gran és meu, Mara. Tu pots tirar a qualsevol altra cosa que es creui en el nostre camí.

-El Capità ets tu -Va respondre la seva cunyada.

El rostre de la Leia es va aclarir de sobte quan va comprendre el curs dels seus pensaments.

-Jaina? En aquesta nau enemiga?

-Hi ha una manera de descobrir-ho.

En Han va disparar un míssil a la fragata, esperant una fracció de segon més que el que havia esperat amb Kyp. La nau yuuzhan vong es va apartar hàbilment com si el pilot hagués estat esperant l'atac. El míssil d'en Han va arribat a un dels coris que seguien la seva estela en actitud protectora. Una singularitat d'escut es va empassar el primer assalt, però la Mara va rematar la tasca amb un ràpid atac 1-2.

-Aquesta és la Jaina -Va dir en Han amb fermesa-. Hi ha milers de pilots capaços d'arribar d'aquí allà en un Ala-X, però quants sabrien fer ballar un tros de roca com si fos una ballarina twi'lek?

-Han...

-Dos -Va dir ell, responent a la seva pròpia pregunta-. I jo sóc l'altre.

La Leia, dubtant encara, va buscar la confirmació en la Força. Va tornar a emetre la Força cap a la Jaina. Un cop més, no va percebre aquella energia viscuda, impetuosa, que havia associat sempre a la seva filla, sinó una presència com un núvol de tempesta... freda, imminent, despietada.

La Leia va arrufar les celles. La ira conduïa al Costat Fosc. Ho havia sentit dir moltes vegades. No obstant això, les emocions que es desprenien de la seva filla li resultaven familiars de manera inquietant, i s'assemblaven molt a la impressió que tenia la Leia del seu propi pare; no de l'Ànakin Skywalker que li havia suplicat perdó, sinó en la seva encarnació anterior, vivent, com Darth Vader.

La Leia no havia considerat mai la possibilitat que la Jaina, la més pragmàtica i la menys complicada dels seus fills, pogués lliscar cap a la foscor. Va tornar a emetre la Força cap a la Jaina de nou, amb més insistència. Va percebre a través de la Força el dolor rebutjat de la seva filla, les seves sensacions escudades acuradament... i la seva set no reconeguda de venjança. A la Leia se li va ocórrer que el gel pot ser tan mortal com el foc.

Si aquella idea resultava certa, hauria perdut un altre dels seus fills, i en aquesta ocasió amb un destí més terrible que la mort.

-Decideix-te -Va dir en Han de manera contundent-. Els yuuzhan vong poden atribuir la maniobra d'aquesta fragata al yammosk interceptat, però la Jaina haurà de triar bàndol tard o d'hora.

La Leia es va treure de sobre ràpidament els temors i va sintonitzar la freqüència de salutació amb el sistema de comunicació.

-Aquí la Leia Organa Solo, a bord del Falcó Mil·lenari. La fragata yuuzhan vong pròxima està comandada per la meva filla, la tinent Jaina Solo. El seu escorta yuuzhan vong no és conscient. Feu alto el foc, i veurem que la fragata fuig i que els coralites no.

Hi va haver un moment d'indecisió, i després els Ala-X perseguidors es van apartar.

Va sonar l'intercomunicador.

-Leia, estàs segura d'això? -Va preguntar la Mara-. Tot i que no m'agrada gens reconèixer-ho, no sento la Jaina allà fora.

La Leia va fer una ullada al Han, que va assentir amb el cap i va dir:

-Estem segurs.

La fragata yuuzhan vong, amb el camí obert, va adquirir una ràpida acceleració i va desaparèixer en l'hiperespai. El Falcó va fer el mateix, donant el salt curt que havia programat la Leia.

En Han va enfonsar les espatlles. Va buscar la mà de la Leia; la va agafar.

-Hem fet el que havíem de fer, no? Vull dir, en deixar marxar a un possible enemic...

El que donaven a entendre les seves paraules sense saber-ho va estar a punt de partir el cor de la Leia. Va mirar al seu marit als ulls i va veure escrit en ells aquell moment poc comú de dubte de si mateix.

-Aquesta era la Jaina -Va afirmar ella, tant responent com defugint la pregunta d'ell.

La mirada d'en Han es va tornar més penetrant.

-Llavors, per què sembles tan preocupada?

La Leia va estar temptada per un moment de comunicar-li els seus dubtes, per veure si podien dissipar-se en quan els expressés en paraules. Però, si s'equivocava, plantar aquella llavor en la ment d'en Han seria un acte d'egoisme, fins i tot de crueltat. Ella no acusaria mai al Han de favoritisme, però la Jaina havia estat sempre la filla a la qual ell havia entès millor, la qual havia heretat el seu talent i els seus gustos, la noia que havia aprofitat totes les oportunitats possibles per seguir-lo de banda a banda. En Han patiria un mal terrible si aquella guerra li prenia la Jaina. Havia perdut a altres en combat i podria arribar a acceptar-ho amb el temps. Però això... això no ho arribaria a comprendre mai.

-I bé? -Va dir en Han, animant-la a parlar-. Què passa?

La Leia va optar per una veritat a mitges.

-Jacen no estava amb la Jaina. A ell encara el percebo -Es va afanyar a afegir-, però no estava amb ella.

En Han va assentir, assimilant-ho.

-Llavors, haurem de confiar que els dos trobin el camí de tornada.

Ella va parpellejar, sorpresa de nou per l'oportunitat involuntària dels comentaris d'ell.

-Tens raó. Ja són més grans i saben valer-se per si mateixos. Però no és fàcil deixar que segueixin el seu camí.

-No, no ho és -Va dir en Han. Va intentar esbossar un somriure confiat i li va sortir una imitació bastant reeixida, encara que francament asimètrica-. Des de quan va necessitar cap de nosaltres que les coses fossin fàcils?

La Leia va seguir la broma amb agraïment. L'humor servia per deixar de banda el dolor atordidor, ni que fos durant el temps que es trigava a somriure.

-En això tens raó, noi volador. Si necessités alguna prova d'això, tindria prou amb recordar que seguim casats.

Ell es va inclinar cap endavant, va tocar amb el seu front la d'ella.

-Que jo recordi...

La força d'en Han la va envair, barrejada amb una dolçor que ella temia que havien perdut feia molt de temps. La Leia va aixecar la cara fins que els llavis dels dos van estar a un murmuri de distància.

-Torna a recordar-m'ho.

Davant el finestral del general Soontir Fel rugia una tempesta, la primera de la temporada dels monsons d'hivern. La pluja gelada queia a través dels núvols grisos tèrbols i repicava contra els finestrals de transpariacer. El gel cobria les plataformes d'aterratge i penjava dels ràfecs dels barracons dels txiss en caramells que formaven fileres ordenades, com armes disposades en una armeria. Els pilots, alts, de pell blava, caminaven amb seguretat per les passarel·les relliscoses, ajudats de les seves botes amb soles de claus i de la seva naturalesa atlètica.

Següent