Aliança Letal (XII)

Anterior

CAPÍTOL 12

En Dao Stryver va usar una xarxa densa, adhesiva, treta d'un filtre del seu canell esquerra per lligar a l'Ula i a Jet en els seus seients. El menjador al qual els havia portat estava buit, contenint només cadires i una taula, però a joc amb el palau de la Tassaa Bareesh eren fins exemples de materials i un disseny preciós, i per tant massa robustos perquè els presoners els trenquessin.

El cap de l'Ula li feia mal pels efectes secundaris del Nucli de Reactor, però es va adonar d'una lluentor metàl·lica revelada quan l'Stryver va soldar la porta per tancar-la. Duracer, probablement, també a joc amb el palau d'un hutt. Tot tipus de celebritats criminals conscients de la seguretat havien d'haver menjat en aquesta habitació. I mort aquí, possiblement.

L'Ula va comprovar els lligams i els va trobar inamovibles. Els seus dits s'estaven adormint.

-Saps com em dic -va dir el mandalorià, dempeus sobre ell-. Com?

Tractant sense èxit de suprimir un tartamudeig, l'Ula va descriure l'informe rebut pel Comandant Suprem Stantorrs de la Gran Mestra Satele Shan. Aquí va ser on el mandalorià va ser identificat per primera vegada per a ell. No tenia objeccions a revelar l'extensió de la saviesa de la República, ja que això asseguraria a Stryver el poc que s'havia descobert sobre ell o sobre la Lema Xandret.

-Em deslligaràs ara? -li va preguntar l'Ula.

-L'únic motiu pel qual encara ets viu és perquè no hi ha honor en matar-te; ni avantatge, tampoc. -El mandalorià es va alçar enorme sobre ell-. Això podria canviar fàcilment.

L'Ula va recórrer al seu control i va tancar la boca.

En Jet estava assegut a la cadira al costat de l'Ula, mirant impertorbable al seu captor.

-Suposo que em coneixes d'alguna cosa -va dir ell-. Vaig arruïnar la reputació de la teva germana? Si és així, em temo que ella era bastant fàcil d'oblidar.

L'Striver no va cedir a la seva provocació.

-Capità Nebula, m'han dit que eres tu qui va parlar amb la tripulació del Cínzia.

-Qui va dir això?

-Un company de tripulació teu anomenat Shinqo.

-Ell diria qualsevol cosa per apartar el teu blàster de la seva cara.

-Precisament la meva estimació. El que em va dir és cert?

-Com saps que sóc diferent a ell?

-Jo seré qui ho jutgi.

-Per què vols saber-ho? Què és tan important com per recórrer mitja galàxia per esbrinar-ho?

-Només contesta a les meves preguntes, Nebula. Què et van dir?

-Vols dir «què» o «quant»?

L'Ula no entenia per què en Jet estava fent les coses més difícils del que havien de ser.

-He escoltat la gravació -va dir l'Ula-. No li van dir res.

El mandalorià es va girar cap a ell.

-Quines van ser les seves paraules exactes?

-Que estaven en una missió diplomàtica i no volien ser abordats.

-van mencionar cap nom?

-Cap.

-Podria haver estat editada la gravació?

-Suposo que podria, però...

-Calla. -L'Stryver es tornà girant-se cap a Jet.- El nom de Lema Xandret et diu alguna cosa?

-Si és la teva germana...

La boca del blàster de l'Stryver es va enterrar a la gola d'en Jet.

-No juguis amb mi. Era una fabricant Imperial de droides que va desaparèixer fa quinze anys estàndard. Va ser esmentat el seu nom per algú a bord de la nau?

-No -va dir en Jet.- I no hi va haver supervivents, si creus que estava a bord. Shinqo et va dir això, estic segur.

-Em va dir que hi va haver restes i que les hi vau donar als hutts.

-Per què faria una cosa així?

El boom esmorteït d'una explosió va colpejar el sòl, fent que l'Ula saltés. La pols plovia des del sostre. L'Stryver va apuntar el seu rifle a la porta, preparat per disparar a qualsevol que la travessés, però l'explosió venia de molt més lluny. Una segona ràpidament va seguir a la primera, i els llums van parpellejar. En la distància, les alarmes van començar a sonar.

-El palau està sota atac -va dir el mandalorià-. No hi ha temps per prevaricacions. Si saps què va sobreviure a l'explosió, has de dir-m'ho.

Hi havia alguna cosa en la veu del mandalorià, una urgència en augment que va fer a l'Ula parlar més que només per autoconservació.

-Ho he vist -va dir ell-. Està en una caixa cuirassada no molt lluny d'aquí.

-Què és?

-Hi ha dues coses, i totes dues estan a la venda. L'ordinador de navegació del Cínzia...

-Intacte?

-Això m'han dit.

-I l'altre objecte?

-No sé el que és.

-Descriu-lo.

-Platejat, tubular, sobre un metre d'alt... fabricat amb metalls rars i algun tipus de component orgànic. Sense insígnies. Saps el que és?

El mandalorià va jugar amb la seva armadura i va projectar un diminut holovídeo dels terrenys del palau.

-Hi ha set caixes cuirassades de màxima seguretat en l'enclavament de la Tassaa Bareesh. Digues-me quina conté aquests dos objectes.

-Per què? -va preguntar en Jet. Només és ferralla espacial.

-Tu no creus que sigui així -va dir el mandalorià.

-Vendria qualsevol cosa, o ho intentaria.

-Si em deixes anar la mà -va dir l'Ula- et mostraré quina caixa cuirassada és.

-Tu no vas darrere d'aquest planeta misteriós també, no? -li va preguntar en Jet, posant en blanc els seus ulls mentre l'Stryver afluixava la xarxa que lligava la mà esquerra de l'Ula-. A no ser que; Ah! Sí. A no ser que vulguis l'ordinador de navegació per un motiu completament diferent.

L'Stryver el va ignorar.

-Assenyala -va dir ell, sostenint l'holovídeo cap a l'Ula.

-Apropa'l una mica més. Aquell d'allà, crec.

A mesura que el mandalorià estudiava el pla, l'Ula va lliscar la seva mà a la butxaca i va treure el blàster ocult.

Es va escoltar a si mateix parlar amb calma i sense por, com si estigués fora del seu propi cos, observant el que passava.

-Deixa la meva altra mà -va dir, apuntant el blàster a l'estómac de l'Stryver-. Preferiria que parléssim com iguals.

L'Stryver va empènyer l'holovídeo cap als ulls de l'Ula, cegant-lo. L'Ula va prémer el gallet, però l'Stryver era massa ràpid. Amb un balanceig del seu altre braç, va colpejar el blàster. L'únic tret va descarregar sense danys contra el sostre.

-Bon intent. -En Jet va riure mentre l'Stryver relligava la mà de l'Ula a la cadira-. Mai has tractat amb gent d'aquesta classe abans, no?

L'Ula estava tenint problemes a veure-li la gràcia. La por havia arribat xocant contra ell. Els seus ulls estaven encara enlluernats, i la seva mà semblava que estigués trencada.

-Com pots saber-ho?

-Els mandalorians no creuen que tinguin iguals.

* * *

La Larin es va colar en una altra capa del programa de seguretat del palau i va conduir una altra cerca. El nom d'en Dao Stryver encara apareixia només una vegada: la seva nau, el Primera Sang, estava amarrada a l'espaiport privat del palau. Mentalment, es va colpejar a si mateixa per no veure una cosa tan òbvia com això, però no va perdre cap temps en això. L'arquitectura dels programes de seguretat del palau era encara més barroca que el propi palau. Fins i tot si hagués pensat en buscar el nom del mandalorià, hi havia una possibilitat que no hagués aparegut la primera vegada.

-Alguna cosa? -va preguntar el sergent Potannin, que estava fent una ullada preocupat sobre la seva espatlla.

Ella va moure el seu cap. Les recerques del nom de l'Ula Vii tampoc li havien mostrat res.

-M'estàs bloquejant la llum. -En Potannin estava tractant d'ajudar, però no era en Shigar-. Cridaré si trobo alguna cosa.

Tirant d'un altre algoritme de desencriptació del seu repertori, la Larin va provar amb una altra ruta.

Darrere d'ells, el twi'lek, Yeama, va entrar a la suite de l'enviat perdut i va esbossar una reverència. El cop del seu front romania en un vermell brillant sobre el verd de la seva pell.

-La Meva senyora ofereix les seves profundes disculpes. La caça dels segrestadors i d'aquells que van atacar als seus sentinelles començarà immediatament.

La Larin va xifrar la vista de l'holoprojector perquè en Yeama no pogués veure el que estava fent a la infraestructura de seguretat de la seva senyora.

-Teniu un mandalorià solt pel palau -va dir ella-, i no ho sabíeu?

-Ell és un de molts. No els agrada ser vistos de massa a prop.

-Ara ja saps per què. Potser us ho pensareu dues vegades sobre el tipus d'escòria amb què tracteu.

En Yeama es va tensar.

-I tu ets...?

-Importa qui sóc? Us estic ajudant a trobar l'Enviat. Què esteu fent vosaltres?

El twi'lek es va tornar d'un color poc saludable, fins i tot per a la seva espècie.

-Tot el que està a les nostres mans, naturalment...

-Bé, llavors vés-hi. Nosaltres estem ocupats aquí.

En Yeama es va retirar i la Larin va desxifrar allò que estava mirant.

-Hi ha tota una altra capa aquí baix -va mussitar ella, meravellada davant la complexitat del sistema. O havia evolucionat peça per peça, com si cada nou desenvolupament afegís un nivell extra al que ja hi era, o havia estat dissenyat per l'enginyer de programari més paranoic de la galàxia.

Encara no hi havia sort amb Dao Stryver, de totes maneres. I l'Enviat Vii no produïa ni un senyal. Si dos homes s'estaven movent pel palau, cap dels patrons de reconeixement del sistema de seguretat els estava rastrejant.

La Larin estava començant a desesperar-se. Aquest era l'únic treball que havia de fer, mentre que en Shigar atenia a la resta de la missió, i ella estava fallant. Provar-se a si mateixa capaç no era la qüestió; sabia que ho era, o ho havia estat, almenys, o d'una altra manera mai hauria estat en les forces especials. Marcar un gol en el tauler era la cosa principal, després de tant de temps a la banqueta.

En desesperació, va provar «Jet Nebula».

Instantàniament un resultat va aparèixer. No només una localització, si no una etiqueta codificada que va reconèixer com una crida d'ajuda d'un contrabandista.

-Tinc alguna cosa. -En Potannin es va afanyar cap a ella-. Vas dir que l'Enviat Vii estava amb aquest personatge Nebula, no? Bé, l'he trobat, almenys.

En Potannin va colpejar les seves mans i va somriure sense humor.

-Bon treball, Larin.

Ell es va girar cap a l'esquadró d'escortes i va donar una sèrie d'ordres. La meitat es quedaria; l'altra meitat aniria amb ell. La Larin va haver de lluitar contra el reflex d'obeir. Si seguís enllistada en els Estrelles Negres, en Potannin seria superior a ella.

-Vaig amb vosaltres -va dir conforme el seu grup es reunia, comprovant les armes i l'armadura lleugera.

Ell va assentir.

-Anava a demanar-t'ho, Larin. Gràcies.

-Ni ho mencionis, Sarge.

-Pren nota, i lidera el camí.

La seva cara estava cremant conforme s'afanyaven a través dels passadissos, el ressò dels seus peus esmussats els precedia, fent que la multitud s'apartés. Això li era massa familiar, ella es va dir a si mateixa; massa familiar. No es podia permetre pensar que estava de tornada a la cleda. Si esbrinaven qui era, es tornarien contra ella, just com ho havien fet els matons de Coruscant. Millor romandre apartada, pel bé del futur.

Gairebé havien arribat a la situació en el seu holopad quan una explosió va sacsejar el terra sota ells, seguida per una altra poc després. Ella va fer-los parar, preguntant-se si estaven caminant cap a un parany, però les explosions no venien de prop. Els llums van parpellejar per un segon, llavors van brillar. Els generadors del palau, va imaginar; danyats o per sabotatge o per accident.

Els habitants del palau es van afanyar a trobar refugi. No van cridar o van entrar en pànic. Simplement es reunien amb les seves pertinences i els seus éssers estimats i anaven a un altre lloc. Aquestes coses no eren poc comuns a Hutta, va percebre la Larin.

-Gairebé ja hi estem -va dir ella, assenyalant amb la mà perquè l'esquadró seguís endavant. Ella es movia més acuradament d'acord s'aproximaven a la localització marcada. Només perquè algú hagués volat la planta d'energia no significava que hi hagués una trampa davant.

La quadrícula del mapa es correlacionava amb una cuina de mida industrial però bastant buida. La Larin va retrocedir i va deixar que en Potannin liderés el camí. El seu esquadró es va dispersar silenciosament per comprovar qualsevol espai ocult, comunicant-se únicament per gestos. Estaven ben entrenats i eren eficients, encara que no van trobar res excepte un droide abatussat que s'havia refugiat del xivarri. Després d'escanejar-lo buscant municions, el van deixar sol. Va tornar a la cantonada on havia estat rondant, observant-los en silenci.

-No hi ha senyal de l'Enviat Vii -va dir en Potannin, dient allò obvi-. Estàs segura que és la localització correcta?

-Sóc positiva. La marca deia que en Nebula era aquí i en algun tipus de perill.

-Devia haver estat aquí en algun moment, per deixar aquesta pista, però ara ha estat portat a una altra banda.

-No hi ha evidències de lluita...

Una pertorbació va distreure-la de la recerca. El droide havia caminat fora del seu cantó i estava gesticulant salvatgement.

-Que algú faci callar aquesta cosa, d'acord? -va bordar en Potannin.

-No, espera. -La Larin es va aproximar, mirant de prop cada moviment que feia-. Reconec els senyals que està donant. Són de la guerra civil. Està dient... -Ella va buscar en la seva memòria per a una traducció correcta. Havia passat molt temps des que va fer "La Història i Usos dels Llenguatges Militars" durant el seu entrenament de les forces especials-. Està dient que ell va deixar la marca perquè nosaltres la trobéssim. No nosaltres específicament, si no qualsevol que pogués ajudar-lo. Reforços. Va seguir al seu Mestre; Nebula, suposo; via transponedor d'algun tipus, probablement ocult en les robes d'en Nebula o en el seu cos. Està tractant d'organitzar un rescat, però... però no té els recursos per completar l'objectiu de la seva missió.

El droide va assentir, i ella es va dirigir a ell directament.

-Qui ha capturat a Nebula? Un mandalorià?

La resposta va ser un sí.

No m'estranya, va pensar la Larin, el droide havia estat buscant reforços.

-Nebula és l'únic presoner?

La resposta va ser un no.

-Saps on són?

Un emfàtic si. El droide va dur-la al voltant de la cantonada, on hi havia raspat un mapa detallat a la paret de metall. Ella va reconèixer el lloc de les seves pròpies dades. Era un menjador a menys d'una dotzena de metres.

-Crec que podem ajudar-nos l'un a l'altre -li va dir al droide, que va assentir solemnement-. Armes preparades -li va dir a l'esquadró-. Aquest mandalorià és gran i perillós. Si el teniu a l'abast, dispareu. Però compte amb els presoners. No ens podem permetre fer mal a l'Enviat.

El droide li va donar uns copets ferms en la seva espatlla amb un dit quadrat, de metall.

-O a Nebula -va afegir la Larin.

Van treure els seus fiadors i van anar al seu voltant. Només quan estaven en moviment, amb el droide liderant el camí, es va adonar que ella havia donat les ordres, no Potannin, qui havia obeït amb la resta del seu esquadró. Això li feia sentir al mateix temps culpable i contenta, encara que tècnicament, suposava, no tenia rang ara, el que significava que no tenia superiors pels quals preocupar-se. Aquest era el pensament al qual es va aferrar mentre corria per enfrontar-se a Dao Stryver per segona vegada.

* * *

Era el torn de l'Ula de tenir el rifle del mandalorià recolzat sobre el seu mentó. Ell va arquejar la seva esquena el que va poder mentre arribava, però el canó el seguia, enterrant-se profundament en la seva gola. Estava tan a prop de l'Stryver ara que podia escoltar el brunzit de la quantitat de mecanismes del seu vestit, fins i tot un xiuxiueig d'aire a través del seu respirador conforme el mandalorià agafava alè per parlar.

-Contesta en aquesta pregunta amb molt de compte, Enviat Vii -va dir l'Stryver.

L'Ula va assentir. Després del seu solitari acte de desafiament, no tenia intenció de fer una altra cosa a part del que li demanaven. La seva vista encara guspirejava per l'efecte enlluernador de l'holoprojector empès contra la seva cara.

-Ho faré.

-Vas senyalar una ubicació al mapa. Era la caixa cuirassada que vas indicar la correcta?

-Sí.

-Conté les restes recuperades del Cínzia?

-Sí. -Ell va assentir tan vigorosament com va poder per convèncer-lo de la seva sinceritat.

La pressió del rifle va cedir. L'Ula es va llançar cap endavant, el pit pesat. No se n'havia adonat que havia deixat de respirar.

-I tu? -va preguntar l'Stryver a Jet.- Tens alguna altra pregunta?

-Què? Jo? -El contrabandista va observar l'arma de prop. Estava apuntant directament al seu pit-. Només una. Ara què? No puc evitar comentar que t'has segellat aquí dins amb nosaltres...

Alguna cosa va colpejar contra la porta segellada. L'Stryver i els seus dos captius es van girar per mirar-la. El cop va arribar de nou, i una lleu veu cridant:

-Obre!

El mandalorià es va girar i es va entretenir amb el seu vestit, guardant el seu rifle i pressionant botons amb ràpids moviments practicats.

-Puc assegurar -va dir l'Ula- que tinc poc valor com a ostatge.

L'Stryver no va dir res. Mentre una línia vermella brillant va començar a incidir per la porta reforçada, el mandalorià es va allunyar d'ells i va mirar amunt. Un gemec creixent arribava del seu pack a l'esquena.

-Et suggereixo que tanquis els ulls -va dir en Jet, girant el cap cap a l'Ula i escudant-se el millor que va poder amb la seva espatlla.

Hi va haver una espurna de llum. Fum i enderrocs omplien l'aire. El gemec es va convertir en rugit, i en aquell moment la porta va rebentar.

L'Ula va mantenir les seves parpelles tancades en un núvol de partícules punxants. Va escoltar crits i foc de blàster, i va sentir cossos movent-se ràpidament al seu voltant. Una cosa va xocar contra ell, i va sentir mans enguantades treballant en els seus lligams.

-Tot sortirà bé, senyor -va dir una veu familiar-. Et tenim cobert ara.

Potannin! L'Ula podria haver plorat.

Quan va obrir els ulls, el fum s'havia aclarit juntament amb les espurnes de l'holoprojector, i en Dao Stryver no estava enlloc. Dos membres de l'escorta de l'Ula muntaven guàrdia sobre la porta, mentre que dos més buscaven entre les restes. El droide que l'Stryver havia deshabilitat estava alliberant a Jet. Una soldat en una malgirbada armadura blanca estava mirant per un forat gegant al sostre, el seu rifle preparat.

L'Stryver mai havia tingut intenció de sortir per la porta, va entendre l'Ula. El seu pla sempre havia estat anar per dalt.

La soldat malgirbada es va girar cap a ell.

-Què et va dir l'Stryver? Et va dir el que estava buscant?

-Ha anat a buscar l'ordinador de navegació -va dir en Jet, fregant-se la pols dels seus ulls.

-Per què? Van els mandalorians darrere el mateix que nosaltres?

-No crec que sigui l'única raó. L'ordinador de navegació no només mostraria l'origen de la nau, no? Mostraria també el seu destí previst.

El casc del soldat es va inclinar lleugerament.

-Quina diferència hi ha per a qualsevol?

-No per a qualsevol, imagino. Només per a ell.

La soldat va assentir.

-Ets Nebula o l'Enviat?

-Digues-me Jet.

L'Ula s'esglaià davant els seus peus, lliure per fi de la xarxa enganxosa del mandalorià.

-Ula Vii, al teu servei. Gràcies, a tots, per rescatar-nos. A tots dos.

-És el nostre deure, senyor -va dir en Potannin amb una salutació brusca.

-Jo -va afegir la soldat-. Sóc aquí només per la diversió.

Amb això, ella es va treure el casc, revelant a la dona més bella que l'Ula Vii havia vist mai.

Següent