24 Escapada de caça
En Boddu Bocck es va
ajupir ocultant-se en els matolls de la jungla. Va comprovar els projectils de
la seva ballesta energitzada, i després es va acariciar la seva barba rogenca,
contemplant el terreny tropical al seu voltant. En Bocck només estava a
escassos quilòmetres del límit de Ciutat Equador, però aquesta distància seria
tota una lluita salvatge. A fora hi havia rodians de la jungla provincial,
rodians que no rebien massa bé als intrusos tafaners. Tot formava part de la
problemàtica.
El caça-recompenses
va estudiar el seu entorn. Estava amagat entre les arrels d'un gran arbre
selvàtic cobert de molsa arrissada. Al nord -cap on es dirigia- hi havia una
mena de canal, un d'aquests llargs estanys d'aigua estancada que es formen entre
els trossos de terra als quals s'agafen els arbres. Probablement podria
saltar-lo si prenia impuls, però no volia abandonar la seva cobertura en aquest
moment. No podia veure a través del líquid fangós. Els rodians locals
probablement haurien posat allà un parany, ja fos alguna mena de verí químic de
contacte, pinxos i estaques, o alguna mena de criatura. Almenys això és el que en
Bocck hauria fet si fos un rodià protegint el seu territori. Els d'aquesta zona
es mostraven paranoics davant d'altres clans rivals i els rufians enviats per
Navik el Roig. I després de les seves últimes visites, en Bocck estava segur
que també li miraven a ell amb recel.
Al sud hi havia uns
quants pedrots coberts d'enfiladisses, i després més arbres selvàtics. Molta
cobertura per a una partida de caça rodiana assedegada de sang. Molta gent
pensaria que disparar alguns rodians en el seu propi territori era una
insensatesa, però en Bocck sabia que era una manera efectiva d'allunyar-los del
seu enclavament per caçar. I quina millor manera per a un caçador de
recompenses de posar a punt les seves habilitats, de convertir-se temporalment
en la presa de la més infame espècie caçadora de la galàxia?
En Bocck havia
disparat a molts rodians de la jungla provincial en viatges previs. No
semblaven molt diferents als rodians de la ciutat; les seves robes estaven una
mica més gastades, però seguien sent extremadament intel·ligents en la caça, i
seguien usant blàsters. No eren bàrbars; eren simplement clans exiliats, grups
que havien estat perseguits en les ciutats, i puristes que creien en els
mètodes antics i violents en lloc dels nous i industrialitzats. Tots tenien
bones raons per protegir el seu terreny.
Portava observant
una roca durant gairebé deu minuts quan una de les enfiladisses va tremolar. Hi ha un rodià ocult darrere d'aquesta roca,
va pensar Bocck, amb uns quants col·legues seus a prop. Això no seria fàcil. Va
examinar el terra entre les arrels de l'arbre selvàtic que li servia
d'amagatall; un parell de branquetes, humus humit, i un parell de pedres de la
mida d'un puny. En Bocck va agafar les pedres en una mà i després va mirar per
sobre de l'arrel a l'estany estancat. Si tenia raó i hi havia algun tipus de
parany en l'aigua, aquest pla podria funcionar...
Amb un gir de
canell, les dues pedres van creuar l'aire, i després van caure una darrere
l'altra a l'aigua. Fent botzina amb la seva mà lliure al costat de la seva
boca, Bocck va fer un crit de sorpresa en direcció a l'estany.
Quan es va tornar
cap a les roques cobertes d'enfiladisses, Bocck va saber que els seus caçadors
havien mossegat l'ham. Assumint que la seva presa havia caigut en el parany de
l'estany, tres rodians amb rifles blàster van saltar dels seus amagatalls i van
córrer cap a l'aigua. En Bocck disparà tres descàrregues de ballesta, cadascuna
de les quals va trobar el seu objectiu en un desafortunat rodià. Ara que l'atac
inicial havia acabat, podia prendre carrera per saltar l'estany.
Fins i tot mentre
saltava sobre l'aigua, en Bocck seguia sense poder veure res sota la seva fosca
superfície, però aviat es va adonar que havia d'haver estat observant l'altra
riba. Un rodià solitari havia aconseguit esmunyir-se en aquest costat mentre
Bocck estava observant les roques. El rodià va aparèixer de sobte des de
darrere d'un arbre i va colpejar-lo a la panxa amb alguna mena de bastó fet amb
forta fusta de la jungla. Va caure d'esquena sobre el suau humus prop de
l'estany, i després va rodar sobre si mateix a temps d'evitar el bastó
descendent que li llançava el rodià. En Bocck va agafar l'extrem del bastó i va
estirar per acostar al seu oponent. Usant l'impuls del rodià, Bocck deixà anar
el bastó, va agafar al seu atacant pel cinturó, i el va llançar a l'estany.
En Bocck havia estat
en la veritat sobre l'aigua aparentment innòcua; en lloc de surar a la
superfície, el rodià va semblar quedar-s'hi enganxat, immòbil i sense vida,
empalat en les esmolades estaques que aguaitaven just sota la superfície...
Un tret va convertir
en estelles part d'un arbre proper. Bocck es va aixecar i es va girar per disparar
al rodià que s'ajupia buscant cobertura darrere d'una de les roques; va deixar
anar un grall quan el projectil de la ballesta energitzada li va penetrar al
pit. Llavors Bocck va començar a caminar, travessant la gruixuda jungla rodiana
com si hagués nascut i crescut allà.
Uns quilòmetres més
i en Bocck arribaria als afores de Ciutat Equador. Allà aconseguiria un
transport al seu hotel just a temps per a un bany relaxant, un exquisit sopar i
una partida de sàbacc nocturna. Era un dia perfecte en les seves vacances
anuals d'entrenament a Rodia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada