18 Fora de l'equació
El cap de l’Snoova
va tornar a donar voltes. Els records van tornar vagament al seu adolorit
crani. Acabava d'acabar una reunió amb Astèria, alguna cosa sobre una
recompensa per un treball de rutina. Va ser just a l'exterior de la seva mansió
fortificada quan van saltar sobre ell; sis matons amb piques atordidores i
bastons de xoc. Recordava haver fumut un bon tall a un d'ells. Devia d’haver-hi
més en les ombres del carreró, perquè va sentir la fiblada de projectils
tranquil·litzants. Llavors el carrer es va posar del revés i es va desmaiar.
El wookiee va
bellugar el cap, més vigorosament aquesta vegada, i va examinar la cel·la al
seu voltant. No era massa alta; de fet, quan per fi recuperés l'equilibri, l’Snoova
estava segur que ni tan sols podria posar-s’hi dret. En aquest instant, no
podia ni estirar les cames a terra. La porta reforçada al costat dels seus peus
tenia un petit finestró de transpariacer prop de la part superior, on
ocasionalment captava l'espurna d'un rostre borrós observant-lo. Va tractar de
llevar-se, però va descobrir que era lleugerament difícil sense fer servir els
braços...
L’Snoova va
necessitar un temps per adonar-se que els seus braços penjaven per sobre d'ell,
amb els canells emmanillats amb un grilló metàl·lic subjectat al mur amb una
pesada baula de duracer. Gruixudes manyoples metàl·liques li tancaven les mans
en forma de puny perquè no pogués estendre les seves urpes. Per assegurar que
no usés les manyoples com armes, havien estat encadenades entre si i subjectades
a la paret metàl·lica de la cel·la. Va tractar de trencar les cadenes amb els
seus braços, i després va donar unes quantes fortes estirades per intentar
arrencar la baula subjectada a la paret, però sense èxit. Quan més s'aclaria la
ment de l’Snoova, menys li agradava la seva situació.
La porta de la
cel·la es va obrir finalment fent-se a una banda, després que diversos
mecanismes de tancament van haver xiulat i espetegat en desbloquejar-se. Ningú
va entrar -amb prou feines hi havia espai-però l’Snoova va distingir una figura
dreta al llindar, un twi'lek d'avançada edat i bastant serè, vestit amb
cridaneres robes i joies. Darrere del twi'lek hi havia diversos guàrdies
d'altres espècies alienígenes, tots ells brandant brunzidores piques atordidores.
Els guàrdies semblaven ansiosos per deixar-li anar descàrregues.
El twi'lek es va
aclarir la gola i va parlar:
-Si us plau, accepta
les meves més humils disculpes pel tracte que se t'està donant, amic meu.
L’Snoova va
contestar rugint alguna cosa denigrant sobre el llinatge del twi'lek, i després
va seguir grunyint mentre agitava les seves manyoples encadenades. Si el seu
captor tingués cabell, s'hauria agitat amb els seus esbufecs. De fet, les joies
del twi'lek cascavellejaren sota la fètida brisa de l'alè de l’Snoova.
-M'han dit coses
molt pitjors, caçador -va respondre el twi'lek amb calma-. I sí, les teves
manyoples estan destinades a evitar que infligeixis danys innecessaris al meu
personal i instal·lacions.
L’Snoova va deixar
anar una altra andanada d’udols i rugits.
-El fet que vagis o
no a recordar la meva cara per l'eternitat no em concerneix. De moment, només
cal dir que els nostres propòsits requereixen que prèviament ens ocupem de tu,
o et deixem «fora de l'equació», com us agrada tant dir a vosaltres, els
caça-recompenses. En una realitat alternativa, diguem que el teu bessó va a
realitzar una visita a Coruscant. De moment, si us plau, accepta l'hospitalitat
que som capaços d'oferir a un wookiee furiós. Se t’alimentarà i es tindrà cura
de tu, i eventualment, quan els nostres propòsits ho permetin, se t’alliberarà.
No temis; se't compensarà generosament per les teves molèsties... un cop hagis
estat transportat lluny d'aquest camp d'esclaus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada