Viatge a la foscor (X)

Anterior

CAPÍTOL 10

La nau yuuzhan vong es desplaçava per l'espai a tota marxa, seguint el senyal amb prou feines perceptible que emetia la càpsula de salvament. En Zekk anava al timó. La Tahiri portava posada la caputxa de navegació, donant indicacions a Zekk en funció de la informació que li arribava de la naucervell. Les petites mans se li posaven blanques de la força amb què agafava el control, però conservava la veu ferma i segura.

La Jaina i en Lowbacca mantenien un conciliàbul, apartats dels altres.

-La Tahiri i tu heu fet un gran treball; però tinc una altra endevinalla per a tu -deia la Jaina-. La Danni Quee va trobar la manera de controlar les comunicacions dels yammosk. És l'única explicació de la confusió dels yuuzhan vong a Coruscant. Tens idea de com ho va aconseguir?

El wookiee va emprendre una llarga explicació, la major part de la qual estava molt per sobre del que podia entendre la Jaina.

La Jaina va aixecar una mà per interrompre aquell flux d'informació desconcertant.

-Com saps tot això?

En Lowbacca va titubejar, i va bordar després una resposta.

L'havien reclutat perquè treballés en l'equip de recerca dirigit per la Danni Quee i la Cilghal. Allò va semblar lògic a la Jaina. La científica sensible a la Força i la sanadora Mon Calamari havien encapçalat un dels molts intents de comprendre la tecnologia yuuzhan vong. Abans d'arribar a l'Acadèmia Jedi, en Lowbacca havia tingut dues passions: la informàtica, i l'estudi de la complexa vida vegetal de Kashyyyk. Aquesta última passió havia estat el que l'havia portat a endinsar-se tot sol en els perillosos nivells inferiors dels boscos del seu món natal durant el seu ritu de pas a la primera edat adulta, i a enfrontar-se a la mortal planta Syren. Aquesta combinació d'habilitats informàtiques i de coneixements biològics (a part de la seva ànsia d'acceptar desafiaments impossibles) el feia estar ben dotat per a aquells estudis.

En Lowbacca va deixar anar uns quants lladrucs aguts.

-Que et van fer desmuntar naus capturades? No m'estranya que sabessis enredar amb la mónnau -Va murmurar la Jaina, recordant una entremaliadura que havia fet Lowbacca amb un petit centre neuronal-. De manera que saps com va interceptar la Danni Quee el yammosk.

El wookiee va negar amb el cap i va deixar anar un gemec llastimós. No hi havia estat present quan la Danni havia realitzat el descobriment.

-Amb la base que tens, series capaç de reproduir els resultats?

En Lowbacca va reflexionar, i va deixar anar un lladruc afirmatiu.

-Però pots arribar un pas més enllà?

El wookiee va escoltar amb fascinació creixent el pla que li descrivia la Jaina. El riure li sacsejava les espatlles peludes quan es va dirigir al dovin basal.

La Jaina el mirava estranyada. En Lowbacca va tornar al cap d'uns moments a pas viu i portant a les urpes un objecte d'aspecte familiar.

Va lliurar a la Jaina un petit globus, mentre li grunyia una sèrie d'instruccions. A ella li va sortir a la cara un breu somriure maliciós quan va entendre el que havia trobat en Lowbacca. Va alçar la mà i li va regirar afectuosament els cabells del cap, i va tornar després a la feina.

-Això és el que jo crec? -Va preguntar en Ganner, observant el víllip amb repugnància.

La Jaina va somriure al Jedi major i es va tornar cap a Zekk.

-Deixa'm el teu seient.

En Zekk va cedir el seient del pilot a la Jaina, i aquesta es va instal·lar en ell, es va posar la caputxa i va començar a acariciar aquell globus de forma estranya.

-Estàs segura que és bona idea? -Es va aventurar a preguntar en Zekk-. Pots parlar i pilotar al mateix temps?

L'única resposta de la Jaina va ser un esbufec ​​burleta.

-No sabem qui respondrà -Va insistir en Zekk.

-És veritat; però el més probable serà que ens assabentem d'alguna cosa que valgui la pena. Com més puguem aprendre sobre aquesta nau, més probabilitats tindrem de sobreviure.

La capa exterior del víllip es va retirar, i el teixit interior va començar a canviar de forma, adquirint la semblança del yuuzhan vong que s'havia «sintonitzat» amb aquell víllip. Al cap d'uns moments, la Jaina tenia a les mans una cara horrible, marcada per uns llavis amb serrells i un garbuix de cicatrius.

Ella coneixia aquella cara. Tots els que tenien accés a l'HoloRed a la galàxia la coneixien. Aquell era el Mestre Bèl·lic Tsavong Lah. No feia molt de temps que havia enviat una comunicació per tota la galàxia convocant a la destrucció dels Jedi i exigint a Jacen Solo. La Jaina havia vist reproduir moltes vegades aquell holovídeo, però cada vegada que tornava a veure'l li bullia la sang de nou.

-S'ha completat el sacrifici? -Va preguntar el Mestre Bèl·lic.

La Jaina es va acostar més el víllip a la cara i va enviar a l'enemic del seu germà un somriure amb tall de ganivet.

-Encara no.

El víllip es va arrugar en un gest amenaçador.

-Havies de posar-te en contacte amb mi quan haguessis complert amb el teu deure, Nom Anor, i no abans. Resa per no estar comunicant amb mi per informar-me d'un nou fracàs.

La Jaina va mirar als seus amics. En els ulls castanys li brillava una cosa semblant al seu antic ànim.

-Apa, que bo -Va dir amb sorpresa-. Aquesta és la nau d'en Nom Anor! Però el víllip no deu estar sintonitzat amb ell; en cas contrari, és de suposar que en Tsavong Lah notaria la diferència.

En Ganner va alçar els les mans al cel.

-Jo què sé, Jaina. T'he conegut amb millor aspecte, per descomptat.

-I tu segueixes semblant el protagonista d'un holovídeo. És això just? -li va replicar ella de bon humor-. En tot cas, en Lowbacca opina que aquest víllip és un mitjà perquè el pilot de la nau, sigui qui sigui, informi a l'almirall de la flota. Ben pensat, sembla lògic. Jo no entenc del tot com funcionen els víllip, però, pel que he sentit dir, sembla que permeten a una persona determinada parlar amb una altra persona determinada. Però què passa si es trenca aquesta connexió per víllip? Deuen tenir algun mitjà per comunicar-se amb una nau, i no només amb una persona. En Lowbacca va trobar a bord aquesta cosa, que vivia en una cisterna hidropònica. Pot ser que sigui la nau mateixa la que sintonitza el víllip, i que la connexió del pilot amb la nau permeti la comunicació.

-Qui està aquí? -Va preguntar el Mestre Bèl·lic.

La Jaina va tornar a prestar atenció al globus.

-Deixa'm que t'ho expliqui d'aquesta manera: m'estic posant en contacte amb tu per informar d'un nou fracàs -Va dir, tornant-li les seves paraules anteriors.

Els cruels ulls d'en Tsavong es van entretancar.

-No ets en Nom Anor. Ni tan sols ets un yuuzhan vong: el víllip t'està traduint -Va tòrcer el gest en una ganyota furiosa quan se li va presentar la resposta lògica. -La Jeedai!

-Ho has encertat a la primera -Va dir ella en to de burla.

La imatge d'en Tsavong Lah va passar un llarg moment sense fer més que dirigir-li una mirada de ràbia. Després, els seus llavis amb serrells es convertir en una ganyota desdenyosa.

-I suposo que em crides per oferir-te a tu mateixa en lloc del teu germà.

-Per què em molestaria? Sé que no anàveu a deixar-lo anar.

-Molt cert; però estàs tu tan segura de la teva pròpia motivació? -Va dir ell per provocar-la-. Ets la bessona menor, la qual cauria en el sacrifici. Potser convingui als teus propòsits que l'espasa del teu germà no s'acosti a la teva gola.

La Jaina va començar a entendre en què consistia aquell «sacrifici».

-Lluitaríem l'un contra l'altre?

-Naturalment! Així és com es fa.

A la Jaina li va venir a la ment una imatge de l'època en què en Jacen i ella havien estat captius a l'Acadèmia Fosca, obligats a seguir l'entrenament del Costat Fosc. Els hi havien fet combatre amb sabres làser molt abans que estiguessin preparats per manejar aquelles armes, i a mantenir combats a mort contra un enemic ocult en un holograma. L'havien fet enfrontar-se contra Darth Vader. Allò havia estat un símbol del seu passat, i un presagi del seu futur. Però, pel que sembla, en Jacen s'enfrontava al mateix enemic aparent. Fins que es van apagar els sistemes d'ocultació per holograma, cap dels dos s'havia adonat del prop que havien estat de matar-se mútuament.

Malgrat tot pel que havia passat abans i després d'allò, l'horror d'aquell moment li seguia tornant en somnis.

La seva ment volava, intentant improvisar un pla. Se li va acudir que potser podia ser seguir el corrent al Mestre Bèl·lic en les seves idees.

-Així és com es fa sempre -Va assentir, permetent que el record de l'Acadèmia Fosca li carregués les paraules de temor-. En Jacen i jo som bessons. Aquest és el nostre destí.

-Ho entens, però fuges del destí?

Ella va inclinar el cap fent una reverència. Una expressió de sorpresa va parpellejar a la cara reflectida en el víllip, indicant que el seu gest de respecte s'havia traduït d'alguna manera.

-Tens raó, Mestre Bèl·lic. La nau d'en Nom Anor està inutilitzada. Ja no puc fugir més.

-Quina és la teva situació? -li va preguntar ell-. Evidentment, portes posada la caputxa de pilot. Pregunta a la nau.

-Un moment, si us plau.

Va deixar el víllip acuradament, i després va mirar a Ganner i va marcar amb els llavis les paraules «crida a Lowbacca».

El Jedi corpulent va fer que sí amb el cap i va arrencar a córrer a la recerca del wookiee. Pocs moments més tard, un gran puny pelut va treure el cap al passadís central i li va fer un senyal amb el polze cap amunt.

-Allà hi anem -Va murmurar la Jaina, i va tornar a dirigir-se al víllip.

-No aconsegueixo que la nau em doni una resposta -Va dir amb to defensiu i amb un cert matís gemegós-. Hi ha alguna manera de localitzar la situació de la nau per mitjà del yammosk que la controla?

-En Nom Anor és un agent independent. La seva nau no respon a cap yammosk. Però de vegades un yammosk pot captar una nau perduda; els dovin basal tenen una forta inclinació a vincular-se.

-Aquest dovin basal està malalt -Va dir la Jaina amb inquietud-. Si es vincula, podria mantenir-se viu el temps suficient perquè jo...

No va concloure la frase. Una ganyota desdenyosa va apuntar a la cara reflectida d'en Tsavong Lah quan aquest va interpretar el sentit que volia donar a entendre la Jaina. Evidentment, creia que aquesta volia guanyar temps, aconseguir la reparació que necessitava, amb l'esperança d'evitar ser capturada.

-He enviat a agents perquè s'encarreguin del sacrifici. No tinc cap dubte que et segueixen de prop. Et trobaràs amb ells d'aquí a poc temps.

Abans que la Jaina hagués tingut temps de respondre, el víllip va tornar al seu estat informe.

-I ara, què? -Va preguntar en Ganner.

El somriure de la Jaina era lleu i ferina.

-Vindran a nosaltres.

* * *

El Mestre Bèl·lic va deixar el víllip ofensiu i va vociferar una ordre. Va arribar gairebé corrent un subordinat que portava un segon víllip, més gran que l'anterior.

En Tsavong Lah va acariciar el globus. No hi va haver resposta.

-Amb l'altra mà, Mestre Bèl·lic -li va suggerir l'assistent.

Ho va fer així, fent cas omís d'aquell nou recordatori de com de tènue que era el seu últim implant. Un víllip, ben sintonitzat, no reconeixia el tacte del seu membre trasplantat!

El globus va canviar de forma per mostrar una cara semblant a la seva en forma i expressió. El guerrer reflectit era més jove, i tenia la carn llisa i clara, encara que no menys coberta de cicatrius. El rostre gris angulós estava cobert de complicats tatuatges negres. Una banya petita li sortia del front alt i ample.

-Mestre Bèl·lic -Va proclamar en Khalee Lah, inclinant el cap en senyal de respecte.

-He trobat a la femella -Va dir el Mestre Bèl·lic sense més preàmbuls-. S'ha brindat a rendir-se... es tracta d'un truc, és clar, d'un intent llastimós de guanyar temps per escapar. Persuadiràs al yammosk que va a bord de la nau sacerdotal perquè es vinculi amb la fragata i accepti en aquesta nau addicional dins de la seva família de comunicacions.

-Per descomptat, Mestre Bèl·lic.

-Informa a Harrar que pot posar-se en contacte directament amb la Jeedai mitjançant el víllip de la nau de la nau Ksstarr...

Una expressió de sorpresa va creuar la cara del jove guerrer.

-Posseeix un víllip de comandant?

-El té en qualitat de préstec -li va esmenar en Tsavong Lah-. Quan s'hagi realitzat el sacrifici dels Jeedai, te'l passarà a tu, juntament amb el seu rang i honors corresponents. Procura que aquest dia arribi aviat.

El seu fill va inclinar el cap en una reverència profunda.

-És un honor per a mi, Mestre Bèl·lic; però ho faria així i tot sense pensar en la recompensa. El meu ascens personal és cosa insignificant comparada amb el servei que es deu als nostres Déus.

El Mestre Bèl·lic va rebre en silenci aquestes paraules piadoses.

-Vés, i fes.

El jove guerrer va fer una altra reverència, i el víllip es va invertir ràpidament. En Tsavong Lah va arrufar el llavi inferior mentre contemplava el víllip.

-Sembla que en Harrar està fallant en més d'un sentit -Va dir en veu baixa.

* * *

La Jaina volava amb regularitat cap a la Tenel Ka, seguint les indicacions que li passava la Tahiri. No va advertir que el víllip començava a canviar. La maledicció ombrívola que va deixar anar en Zekk en veu baixa va tornar a dirigir la seva atenció cap a l'esfera de comunicacions vivent.

Aquesta representava un rostre prim, d'aspecte gairebé estètic, no tan cobert de cicatrius cridaneres com el del Mestre Bèl·lic. Tenia el cap embolicat en un drap lligat de manera complicada.

-Harrar, Sacerdot de Yun-Harla, la Deessa Mentidera -Va dir amb laconisme la imatge-. Tindré l'honor de presidir el teu sacrifici.

-L'honor és meu -Va dir la Jaina secament. I va afegir-: I gràcies pel suggeriment. No sabia com anomenar aquesta roca. Això de Mentidera li queda força bé.

-Això no és adequat. No és possible. Imposar nom a una nau és una qüestió més profunda del que podries saber de cap manera.

-Requereix una afinitat especial, un sintonització profunda -Va dir la Jaina-. És aquesta una de les coses que avui no podria saber de cap manera?

El rostre del yuuzhan vong es va inundar de fúria pura.

-Els trucs irrisoris que tinguis en la ment no et serviran de res. La sintonització s'ha transferit. La meva capacitat per parlar amb tu indica que el yammosk de la meva nau està en contacte amb el teu dovin basal. Qualsevol control menor que tinguis sobre la Ksstarr

-La Mentidera -li va corregir la Jaina.

-... Serà superat -Va concloure ell, fent cas omís de la interrupció.

La Tahiri va deixar anar un lleu panteix. Va tenir el mèrit de no llevar-se la caputxa de navegació.

-Estàs establint contacte? -Va repetir la Jaina, fingint alarmar-se.

-Ja està fet.

La Jaina va tornar el víllip cap per avall, fent que s'invertís i trenqués el contacte amb el sacerdot. Es va tornar cap als seus amics amb un somriure triomfal. L'ona de consternació i de condemna la va castigar com un cop físic.

-Abans que digueu res, deixeu-me que us ho expliqui. En Lowbacca ha estat jugant amb els sensors de la nau. Nosaltres rebem el seu senyal, però estem bloquejant el nostre.

-No pots estar segura d'això! -Va protestar en Zekk.

-Estic segura -Va intervenir la Tahiri-. Les naus yuuzhan vong manipulen la gravetat. Així és com es desplacen, com s'escuda, fins i tot com funciona la seva navegació. Estic connectada en aquesta cosa. He de saber-ho.

-Segueix -La va animar en Ganner.

-Els sensors recullen informació a partir de les variacions dels camps gravitatoris. Cada nau té la seva pauta, que és com una mena de signatura.

-Això és -Va intervenir la Jaina-. En Lowbacca va utilitzar algunes peces del Vespa per muntar una disrupció mecànica. El dovin basal no sap que els senyals que envia al yammosk estan embrollades.

-Sembla factible -Va dir en Ganner, encara amb dubte en la veu-. Però, si t'equivoques, els yuuzhan vong podrien seguir-nos fins a Hapes. Estaríem posant en perill un món, un sistema, que no està en condicions de defensar-se.

-Saben que ens dirigim allà -Va assenyalar la Jaina-, de manera que un atac yuuzhan vong contra Hapes es pot donar per descomptat. Hauran de preparar-se per a la defensa, tard o d'hora.

-Hauran? -Va preguntar en Ganner, mirant-la amb aire especulatiu-. No haurem?

-Jo he d'estar en una altra part. Els altres sou lliures de venir o de quedar-vos, a voluntat.

-Aniràs a per Jacen -Va afirmar ell.

Ella va arronsar les espatlles.

-És que hi havia cap dubte?

-Quin és el teu objectiu, Jaina? -Va dir en Zekk en veu baixa-. Evidentment, no és sobreviure. No esperaràs rescatar-lo... ni tan sols tu podries ser tan... optimista -Va afegir, improvisant una resposta davant la tempesta que s'anava arremolinant als ulls d'ella-. Tal com jo ho veig, només et queda la venjança.

-Que condueix al Costat Fosc -Va dir ella amb impaciència-. Estalvieu-me els arguments: i els he sentit tots. Moltes vegades. Tal com jo ho veig, els Jedi tenim la responsabilitat d'actuar. Actuar! No podem permetre'ns el luxe dels debats filosòfics. Va ser el cisma entre en Jacen i l'Ànakin, les seves vacil·lacions constants sobre «el que ha de ser un Jedi» el que els va enfonsar a tots dos.

-Això no és just -Va xiuxiuejar la Tahiri-. És cruel.

-Ah, sí? Vegem els fets. L'Ànakin ha mort. En Jacen va ser capturat. Si els Jedi supervivents seguim vacil·lant, serem destruïts, i els yuuzhan vong hauran vençut.

Els altres van guardar silenci durant un llarg moment, reflexionant sobre la dura lògica d'ella.

L'Alema va ser la primera que va prendre la paraula.

-Nosaltres els twi'leks tenim una dita: «si et negues a decidir, es prendrà la decisió sense tenir-te en compte».

-Cal fer la feina -Va assentir en Ganner.

-Hora d'anar de caça! -Va exclamar el barabel amb veu nasal des del seu lloc a la popa.

-Us caldrà una sanadora -Va dir la Tekli amb un sospir de resignació.

La Jaina es va tornar cap a Zekk amb un interrogant a la mirada.

-Jo em quedaré a Hapes, o aniré on més em necessitin -Va dir en Zekk en veu baixa, amb un món de pesar en els ulls.

«Qui podria necessitar-lo més que en Jacen?». La Jaina va reprimir l'onada d'ira i va acceptar la decisió d'en Zekk amb un gest concís del cap. Però no va fer cap intent d'escudar-li les seves emocions.

Va sentir per un moment que en Zekk vacil·lava, va sentir que la força de la visió d'ella podia més que les creences arrelades d'ell.

Se li s'amuntegava la temptació, forta i ferotge. Alliberaria a Jacen d'alguna manera, però seria més fàcil si tenia al seu costat als altres joves Jedi. Si era capaç de convèncer a Zekk, podria portar-los a tots al seu costat.

Sota el seu control.

Aquest era la fi lògica del camí que havien seguit els seus pensaments; però, la Jaina el va defugir de seguida. Es va apartar d'en Zekk ràpidament i subtilment, esperant que ell no advertís que havia estat ella i no ell la que li havia fet posar en dubte aquests valors que tant li havia costat adquirir. El desconcert que va arribar a través del sentit de la Força va donar a entendre a la Jaina que ho havia aconseguit, que ell no s'havia adonat del que gairebé li havia fet ella.

Es va treure la caputxa de pilot i se la va llançar a Zekk.

-Necessito estar una estona a soles -Va dir bruscament, apartant-se dels altres Jedi.

Els seus passos la van portar a la càmera petita on havien deixat el cos de l'Ànakin. Ningú la va seguir, però ella va percebre l'alleujament dels altres veient que ella per fi donava passos per «afrontar el seu dol».

I potser hauria arribat el moment. Després de la primera onada terrible de la pèrdua, la Jaina s'havia limitat a guardar les seves emocions. Allò no era tan diferent, en realitat, dels anys que havia passat protegint-se del bombardeig constant de les emocions d'altres persones.

Va titubejar al llindar, mirant fixament aquell desconegut callat que jeia a la llitera yuuzhan vong. Semblava estar en repòs, i la seva forma immòbil s'assemblava poc a la imatge que la Jaina tenia gravada a foc en la ment. Li havien netejat la brutícia de la batalla, li havien embenat les ferides terribles, per a cobrir-lo després amb robes netes, draps i cuir que havien rescatat d'algun lloc.

Els trets eren els de l'Ànakin. La seva altura, la seva forma. Però li havien tancat els ulls de color blau de gel, i tenia ben raspallat el cabell castany rebel. La Jaina es va acostar i, sense pensar-ho, va estendre la mà i li va regirar els cabells amb aquest gest de germana gran que havia fet tantes vegades.

Uns passos suaus a la seva esquena li van anunciar la presència de la Tekli.

-Millor -Va assentir la chadra-fan-. Sembla que aquest era l'aspecte que tenia sempre.

La Jaina es va tornar cap a la petita sanadora, amb els ulls secs i el cor fred.

-T'agraeixo el que has fet aquí. No volia que la nostra mare el veiés com estava.

Es va tornar i es va allunyar amb calma, vivament conscient del sentiment de dol que emanava de la chadra-fan. El va acceptar amb agraïment: semblava bé que algú fos capaç de sentir dol per l'Ànakin.

Malgrat el mur que havia aixecat al voltant del seu cor, la Jaina va percebre que el dol de la Tekli no era només per l'Ànakin, sinó també per ella.

* * *

En Harrar va deixar a un costat el víllip i va aixecar la vista cap al jove guerrer, que recorria d'un costat a un altre la sala com un llamp contingut que buscava on caure.

-La Jeedai ha trencat el contacte -Va dir en Harrar.

En Khalee Lah es va dur dos dits al front.

-He donat el meu jurament de sang de portar-la, però juro davant teu i davant de tots els Déus que passarà els seus últims dies amb dolor, i que morirà sense honor!

El sacerdot va descartar aquest vot agitant una mà amb impaciència.

-T'has fixat en les seves paraules? A mi em va semblar que, en anomenar Mentidera a la nau, podia estar aplicant el costum d'assignar a les naus els noms dels seus pilots.

-La creus capaç d'aquesta subtilesa? -Va dir en Khalee Lah amb menyspreu.

-És bessona. Això deu significar alguna cosa, fins i tot per a una infidel; en cas contrari, els Déus no estarien tan desitjosos d'aquest sacrifici.

-És Jeedai i és bessona -Va assentir el guerrer-; però, Eminència, guarda't de caure en l'heretgia que atribueix massa poder en aquests Jeedai. Aquesta femella no és ni una lleu ombra de Yun-Harla.

-És clar que no -Va assentir el sacerdot, encara que li quedava un dubte estrany-. Acompanyeu-me -Va dir, i va sortir a consultar amb el seu guardià del yammosk.

Van arribar fins a la cambra on estava allotjat el monstruós controlador bèl·lic.

-Heu establert contacte amb la Ksstarr? -Va preguntar.

El guardià va fer una reverència.

-L'hem establert, Eminència.

-Vull confirmar-ho.

-I tant!

El guardià es va fer a un costat, permetent a Harrar que posés una mà sobre aquell ésser de múltiples tentacles que es recargolava.

Al cap d'un moment, en Harrar va aixecar la mirada a la cara del guardià.

-El vincle està confirmat. No us ha semblat estrany que la Ksstarr no hagi enviat al seu torn cap comunicació en absolut?

-Està malalta -Aventurà el guardià.

-Està en silenci! -Va exclamar en Harrar. Es va girar cap a Khalee Lah i va esperar que el guerrer captés el que volia dir allò.

L'horror va envair la cara coberta de cicatrius.

-No és possible -Va dir, amb veu apagada per la impressió. Malgrat la seva menor alçada i dels dictats del protocol, en Khalee Lah va apartar al sacerdot i va posar la seva pròpia mà sobre els sensors neurals.

-Això és impossible -Va repetir, tot i la veritat que estava revelant el yammosk-. La Jaina Solo ha bloquejat al yammosk d'alguna manera: la informació li arriba a ella, però no torna a la nau sacerdotal!

En Harrar se'l va endur a part.

-Em vas aconsellar que no comparés en aquesta humana amb la nostra gran i astuta Yun-Harla, i amb raó. Però potser haguessis de tenir present la possibilitat que ella és una mica més del que consideraves possible.

En Khalee Lah es va quedar plantat un moment, amb port orgullós, amb aflicció a la cara marcada. Després, va inclinar el cap en senyal d'assentiment brusc.

-Potser -Va reconèixer.

Següent