14 Un dia més de treball
Els
patrullers motoritzats van passar rugint per un carrer lateral de Mos Eisley,
amb el Gran Gizz i el seu lloctinent cuirassat, Spiker, liderant la marxa. Els
altres membres de la banda els seguien, amb els motors de les seves barredores
modificades esquinçant l'aire i aixecant la pols del migdia com una estampida
de banthes rabiosos.
Van trobar a Whizzer
en un petit pati on convergien diversos carrerons. El vell twi'lek empenyia
pesadament un carretó repulsor amb una caixa metàl·lica de mida mitjana sobre
ell. Abans que l'ancià pogués aixecar les mans per la sorpresa, els motards li
van envoltar, revolucionant els seus furiosos motors i cridant insults al twi'lek.
El Gran Gizz va alçar la mà i els motoristes van callar.
La moto d’en Gizz va
rugir, separant-se del cercle format pels patrullers motoritzats i apropant-se
a la caixa d’en Whizzer. Gizz va mirar llargament als ulls tremolosos del twi'lek,
amb el seu cabell salvatge onejant a la brisa ardent i plena de pols.
-Ei, Whizzah -va cridar
a la cara de l'ancià. El twi'lek va semblar arrugar-se sota els càustics vapors
del ranci alè d’en Gizz-. T’estàvem buscant. Jabba ens diu que li deus alguna
cosa. Vol la pasta... i vol la seva espècia.
En aquest moment els
altres motoristes van esclatar en estridents crits de «Dóna-li l'espècia, cap
de cuc!», I «Sí, paio, crèdits, deixa anar els crèdits!».
Quan es van calmar,
Gizz es va apropar fins i tot més a la cara d’en Whizzer.
-Què hi ha a la
caixa, Whizzah? -El cap de la banda de motards va observar amb lasciu plaer
l'òbvia incomoditat del twi'lek-. Vas a ensenyar-m'ho, o vols que el Gran Gizz
faci que un dels seus motards et trenqui una d'aquestes cues cranials tan
xules?
En Whizzer va
retrocedir amb una ensopegada, balbucejant excuses.
-Només anava a
vendre aquesta caixa a una contrabandista, una que marxa als Mons del Nucli...
Ella em pagaria els crèdits que li dec a Jabba. –El seu front s’amarà amb gotes
de suor. Doneu-me tan sols uns quants dies, i tindré els diners d’en Jabba i un
altre carregament de ryll, i tindrà tot el que vol, us ho juro. Deixeu que
segueixi amb els meus negocis i ho arreglaré tot.
En Gizz va deixar
anar un grunyit, enviant una altra glopada d'alè tòxic a la cara d’en Whizzer.
Va llançar la mà, va atrapar al twi'lek pel coll de la seva armilla, i el va
atreure cap a si.
-Jabba no accepta
excuses –va grunyir-. El Gran Inflat només vol el que li deus.
En Gizz va allunyar-lo
d'una empenta, i el vell twi'lek gairebé xoca contra la seva caixa.
En Gizz va fer petar
els dits.
-Spiker! Vine aquí
-va bordar.
L'imponent motorista
de l'armadura dentada va passar la cama sobre la seva barredora i va avançar al
costat d’en Gizz. Cada superfície del seu cos estava coberta d'armadura, cada
peça de la mateixa eriçada amb punxes de metall.
-Arrenca-li el cap,
Spiker.
Spiker es va acostar
a Whizzer i va aixecar el braç per colpejar-lo. Un sol cop serviria per
arrencar el rostre del twi'lek del seu crani. Spiker va llançar un cop... i el
va detenir sobtadament, deixant les punxes dentades només a un centímetre de la
cara espantada d’en Whizzer.
-És broma, ancià -va
xiuxiuejar Spiker, i llavors va esclatar en una d'aquestes rialles agudes i malaltisses-.
El ryll, està en aquesta caixa que té aquí? -va preguntar, assenyalant amb el
seu casc de punxes la caixa de metall del carretó repulsor.
En Whizzer va assentir
lentament.
-Ei, Gizz -va
exclamar Spiker, tornant-se cap al seu líder-. Whizzer té l'espècia just aquí.
No interferim en els seus negocis... potser si et dóna una mostra, podries
donar-li uns dies més de termini per pagar el seu deute. Així tu tindries dos
dies més per planejar al mil·límetre cada un dels desagradables detalls de com
vas a ocupar-te d'aquesta escòria twi'lek si no paga.
Més rialles
maníaques van seguir a l'amenaça.
El Gran Gizz va
somriure mostrant els seus ullals recargolats.
-Sí, dóna-li al Gran
Gizz una mica i no li direm a Jabba que ens hem trobat amb tu.
Whizzer semblava
estar d'acord, encara que no va dir res. Va deslligar les corretges de la caixa
i va aixecar la tapa. La caixa era plena fins a la vora d'una pols blavosa. El
Gran Gizz es va inclinar sobre ella, va introduir la seva mà enguantada en la
pols, i es va emportar un grapat de ryll al seu rostre demoníac. Esnifà i llepà
la pols blava de la seva mà, abocant gran part de la mateixa per la seva
armilla i la seva barredora. Quan va acabar, el Gran Gizz va tornar a seure al
seient de la seva barredora amb una expressió satisfeta a la cara.
-Sembla que hem
acabat amb tu, Whizzer -va dir Spiker, entre rialles-. Però assegura't que tens
tot el que li deus a Jabba la setmana que ve, o Gizz aquí present et farà
alguna cosa que ni tan sols jo puc imaginar.
Spiker va tirar cap
enrere el seu espinós cap mentre deixava anar una altra riallada. Va saltar
sobre la seva barredora i va seguir a Gizz allunyant-se pel carreró. Els altres
motards van donar veloces voltes al voltant d’en Whizzer durant uns instants,
cridant «Sí, la setmana que ve!» I «Gizz t'atraparà!». Una vegada que la banda
es va anar bramant pels polsosos carrerons de Mos Eisley, Whizzer es va netejar
la suor del front i immediatament es va desmaiar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada