Viatge a la foscor (VI)

Anterior

CAPÍTOL 6

Malgrat el brunzit regular de la unitat de calefacció de la sala, el fred se li ficava a Fel en les articulacions. Li bategava un dolor fantasma a l'ull que li faltava, tot i el pegat fosc que es posava de vegades. Se sentia vell i cansat per primera vegada a la vida, sobretot quan considerava els desafiaments que tenia per davant.

S'acostava un hivern dur, va meditar el general, un hivern que podia durar diversos anys corellians. La base txiss, l'última de moltes que havia establert en Fel al llarg dels anys, es trobava en un entorn especialment dur, en un món inhòspit. La major part dels seus assessors no coneixien cap motiu pel qual algú prengués la decisió de muntar-hi una base.

En Fel confiava que els yuuzhan vong es guiessin per la mateixa lògica.

Es va apartar del finestral per observar l'oficial que estava davant del seu escriptori, en rígida actitud de ferms. El jove portava l'uniforme negre de gala de la falange domèstica del síndic Mitth'raw'nuruodo, i insígnies de coronel. Portava curt el pèl negre, deixant al descobert en tota la seva extensió la cicatriu que li arribava des de la cella dreta fins més amunt de l'arrencada del pèl. Un floc prim de pèl blanc seguia la línia de la cicatriu, com subratllant la maduresa que havia arribat massa d'hora, i comprada molt cara.

-Això ja ho hem debatut abans, coronel -Va comentar en Fel-. Aquesta falange està compromesa amb els mateixos objectius que has abraçat tu. Vam respondre a Garqi. Vam combatre a Ithor. El comandament imperial va retirar a l'almirall Pellaeon després d'aquella debacle, per motius que ells tenien per bons. En vista del resultat d'aquella acció i de la retirada del suport imperial, veig que val poc comprometre esquadrons de la falange.

-No hi estic d'acord -Va dir el jove coronel, fent una reverència amb què recalcava que les seves paraules no eren més que una expressió de la seva opinió, però no una falta de respecte-. Estic disposat a reconèixer que ningú, ni la Nova República, ni les forces imperials, ni els txiss, seria capaç d'oposar-se a les armes biològiques que van destruir Ithor. La presència d'aquesta falange domèstica no va tenir cap repercussió sobre aquell resultat. No obstant això, Ithor va ser l'únic món que va quedar completament destruït. Els invasors han aplicat tàctiques més convencionals en les seves conquestes posteriors.

-I en això rau el problema. Quin èxit vas tenir, amb els teus aliats de l'Esquadró Murri, a l'hora de repel·lir qualsevol d'aquestes conquestes per mitjà de "tàctiques convencionals»?

El jove va prémer els llavis.

-Els meus dos esquadrons van ser retirats poc després d'Ithor, senyor. No vam tenir temps ni ocasió de marcar una diferència apreciable. No és una excusa, senyor, és un simple fet.

-Dos esquadrons -Va repetir el general-. Vint-i-quatre Punyents i una nau balisa. Quanta diferència podria haver marcat aquesta força a Ord Mantell? O a Duro? Hi ha centenars de mons, milers potser, sotmesos al control dels yuuzhan vong.

-Dit sigui amb respecte, senyor, em van destinar a aquesta casa perquè servís i defensés els ideals del Gran Almirall Thrawn.

-Ideals entre els quals em permeto assenyalar que no es comptava l'estupidesa -Va observar el general amb fredor-. Esperava quelcom millor de tu... la qual cosa no és rar entre un pare i el seu fill.

El coronel Jagged Fel va acceptar la reprimenda amb una lleu reverència i un somriure apagat i irònic.

-Et vas formar amb tàctics txiss -Va seguir dient el baró Fel-. Digues, tenim les naus, les armes, el personal, o si més no els coneixements necessaris per fer front en aquests invasors?

-No els tenim -Va reconèixer en Jag-. Em dónes llicència per parlar lliurement?

El baró va aixecar una mà en gest d'assentiment.

-Els savis txiss arriben a la conclusió que els yuuzhan vong han hagut de passar generacions viatjant entre galàxies. No és probable que aquests invasors considerin les anomenades Regions Desconegudes com una perspectiva temible.

-Hi estic d'acord. Però el parlament txiss no ho està, ni tampoc els líders imperials. La invasió ha anat escombrant en un curs constant cap als mons del nucli galàctic, fent pensar a molts que els invasors deixaran de banda per complet tant el territori txiss com l'imperial.

Quan en Jag va assimilar això, aclucà els ulls de color verd pàl·lid i va estrènyer la mandíbula.

-Aquesta Falange no s'ha regit mai per les idees dels senadors txiss, lligats a les tradicions, ni per la dels polítics imperials, als quals interessa sobretot el seu poder personal. Per ventura s'ha proclamat un holocub de canvi de política durant la meva última absència?

El general va arquejar les celles. En Jag va inclinar el cap en una reverència amb què reconeixia que havia estat inconvenient, però no es disculpava.

-La societat txiss fa com què el síndic Mitth'raw'nuruodo no existeix, però saben molt bé que estem aquí fora. Envien els seus fills i les seves filles a les acadèmies i a les bases d'aquesta falange. Estaven més que disposats a acceptar la protecció i la tecnologia que els oferien les conquestes i les aliances d'en Thrawn, i estan disposats a acceptar el que podem fer per ells, nosaltres, successors dels objectius del gran almirall.

-Però podríem fer més -Va dir en Jag. Va donar un pas endavant amb expressió intensa, oblidant-se de la seva formalitat-. Ja saps amb el que ens hem trobat allà fora. Els yuuzhan vong poden haver pres desprevinguts a Borsk Fey'lya i als seus, però els txiss portem molt de temps esperant alguna cosa d'aquesta naturalesa. De fet, hem rebutjat a enemics que podrien haver escombrat la galàxia, deixant poc per a destruir en aquests nous invasors!

El baró aclucà els ulls i va arrufar els llavis considerant les paraules apassionades del seu fill.

-Parles de tu mateix com d'un txiss més. És això el que et consideres?

En Jag va parpellejar, desconcertat per aquella sortida aparentment incongruent.

-Em resulta difícil considerar-me una altra cosa -Va dir amb prudència-. Em vaig criar entre els txiss, em vaig formar amb ells. Vaig fer meves les seves regles, les seves normes i les seves expectatives.

-Vas complir aquestes normes i fins i tot les vas superar, i gràcies en això ara ets Cap dels teus antics camarades txiss -Va seguir dient el seu pare-. El rang porta aparellada una responsabilitat. El curs d'acció que proposes manifesta poc sentit de la responsabilitat envers els pilots que estan sota el teu comandament.

La cara d'en Jag no va manifestar cap opinió al respecte, però el seu port va tornar subtilment a la seva antiga actitud militar.

-Senyor, si m'ho permet, li demanaré que enumeri clarament els meus defectes, perquè jo pugui abordar-los.

-Saps detenir els yuuzhan vong?

En Jag va estar a punt d'arrufar les celles.

-No, senyor.

-Llavors, vés a assabentar-te de com fer-ho. Torna a informar-me. Quan haguem dominat millor la tàctica i l'estratègia, tornaràs a tenir els teus esquadrons, i alguns més.

En Jag va obrir molt els ulls i va fer una ràpida mirada al rostre del seu pare.

-Sí, senyor!

El baró va fer una ganyota i va donar un copet a un petit cub de metall que estava sobre el seu escriptori.

-Potser no t'alegris tant de sentir aquest informe. Aquest holovídeo acaba d'arribar dels nostres agents en el nucli galàctic. Conté, entre altres coses, un enregistrament de la crida de la Leia Organa Solo als defensors de Coruscant. Els animava a què no es rendissin com no s'ha rendit ella, malgrat la mort recent d'un dels seus fills.

Aquest cop, la mirada d'en Jag es va posar plenament en el general.

-Quin d'ells?

En Fel arquejà una cella.

-Com dius?

-Quin dels fills de l'ambaixadora Solo va caure en combat?

-Ànakin, crec. El fill menor.

En Jag va fer que sí amb el cap pensativament, i en el seu rostre es va reflectir una cosa molt semblant a l'alleujament.

-Hi ha notícies dels altres dos?

Una brillantor reflexiva va treure el cap a la mirada del baró.

-Coneixes als bessons Solo, suposo?

-A Jacen, no. La Jaina Solo és pilot a l'Esquadró Murri.

-Ah. M'estava preguntant per què una notícia tan important com la caiguda de Coruscant t'havia deixat com si res.

Un lleu color va inundar la cara d'en Jag, i una lleu expressió de sorpresa li va brillar als ulls. El baró Fel va sospitar que el seu fill tampoc tenia ben clar aquest assumpte. Bé, aviat aprendria.

En Jag es va apartar ràpidament d'aquella tangent poc característica i va tornar a un rumb més familiar.

-De manera que Coruscant no només ha estat atacat, sinó que ha estat capturat?

-Això sembla. El que ens porta a la teva propera missió. En els últims anys, la Nova República s'ha caracteritzat per la dissensió creixent. La pèrdua de la seva seu central podria polaritzar-los durant molt de temps.

El baró va quedar en silenci. Va passar un llarg moment observant al seu fill.

-Volaràs directament a l'interior d'un remolí.

En Jag va tornar la vista amb gest significatiu cap al finestral i cap a la tempesta de gel que es veia rere d'ell.

-És per al que m'he entrenat, res més.

-Llavors, queda acordat -Va dir en Fel. Es va posar dempeus i va lliurar al seu fill un únic holocub-. Això conté les últimes dades militars, així com les especificacions de les noves naus que dirigiràs. Et deixo a tu la selecció dels pilots.

-Shawnkyr Nuruodo, la meva segona al comandament, m'acompanyarà.

Quan el general es va disposar a protestar, en Jag redreçà vivament el cap.

-M'has amonestat sobre la responsabilitat, senyor, i amb raó. És un honor per a mi fer d'explorador del síndic Mitth'raw'nuruodo, però prefereixo no posar en perill els pilots txiss sense necessitat. El més probable és que necessitem a tots ells aquí.

-I a Shawnkyr?

Un ràpid somriure va moure els llavis d'en Jag.

-Shawnkyr és digna membre d'una falange de renegats, senyor. Si jo li ordenés que es quedés enrere, no ho faria.

-Ja veig. El cap prudent sempre procura donar ordres que tenen possibilitats de ser complertes. Per què creus que t'envio a tu?

Va estendre la mà. Es van donar una ràpida encaixada de mans, i després en Jag va retrocedir un pas i va oferir una reverència rígida i formal.

El baró Fel va observar al seu fill mentre s'encaminava a la porta. Quan es va haver quedat a soles, es va ensorrar en el seu seient, amb les espatlles enfonsades i expressió ombrívola i afligida.

No hi havia manera de mantenir a Jag apartat del conflicte creixent. En Soontir Fel ho entenia, doncs coneixia bé a Jag. També sabia, per la seva llarga experiència, el que hauria d'afrontar probablement el jove. Enviar al seu fill de vint anys, tan prometedor, a un combat aparentment impossible, era una càrrega aclaparadora per a ell.

En Davin tenia aproximadament l'edat d'en Jag quan l'havien enviat a la seva última batalla, i la seva germana Cherith era més jove encara.

En Soontir Fel es va aixecar i va començar a passejar-se per l'habitació. Mai havia defugit el seu deure, i no anava a fer-ho ara. Però en la seva llarga carrera mai havia hagut d'afrontar res tan difícil com allò: enviar al seu tercer fill a servir, i molt probablement a morir.

* * *

La Jaina es va estrènyer contra el seient del pilot mentre la nau yuuzhan vong robada accelerava cap a la velocitat de la llum. Els llums palpitants, frenètics, que assenyalaven l'última batalla de Coruscant es van allargar en línies difuses, i després van desaparèixer.

* * *

La calma i la foscor de l'hiperespai els va acollir. La Jaina es va arrencar la caputxa del pilot i es va fregar vigorosament el cap amb les dues mans. Allò no va servir de gran cosa per esborrar les imatges de la mort de Coruscant. Encara li bategava el cor al pit al ritme caòtic de la seva destrucció, i encara li ressonava a les orelles la cacofonia de la batalla. Va deixar tot això de banda com va poder, i es va girar cap a Lowbacca.

-Bon treball. On anem?

El wookiee va respondre amb un lament apagat i amb alguna cosa que s'assemblava sospitosament al gest d'arronsar les espatlles.

-Que no ho saps? -Li va preguntar la Tenel Ka, avançant amb ràpides gambades-. Com que no ho saps?

En Lowbacca va deixar anar un esbufec ​​defensiu, clavant la mirada en els ulls grisos i desafiadors de la Tenel Ka. La Jaina va posar una mà a l'espatlla del wookiee.

-Saltar a l'espai obert ha estat el millor que podíem fer en aquestes circumstàncies. En Lowbacca ens ha fet guanyar temps perquè tots puguem decidir els passos següents. Junts.

-Faré venir als altres -Va dir la Tenel Ka amb to tallant.

Va tornar als pocs moments amb els altres Jedi. Envoltava amb el seu únic braç la cintura de la Tahiri d'una manera que era en part suport, en part abraçada de germanes.

La Tahiri estava revestida gairebé per complet d'embenats i pegats de bacta, però totes les cures de la Tekli no havien servit per reduir el dolor nu dels seus ulls ni la pena que irradiava. La sanadora chadra-fan seguia a les dues com una petita ombra bruna, amb els grans ulls negres fixos en la seva pacient.

La Jaina es va cenyir més el seu escut personal i va fer una mirada objectiva a la jove Jedi.

-Tens millor aspecte.

-Millor que què? -Va dir la Tahiri.

El to de veu de la noia estava marcat per l'amargor, i sorgia d'ella la ira com si fos vapor. A les cicatrius del seu front, empremtes de la seva captivitat a Yavin IV, s'havien sumat una cremada lívida i un tall, petit però profund. Pel que semblava, s'havia negat a què li tractessin aquestes ferides.

En Zekk i en Ganner es van creuar una ràpida mirada d'inquietud en la qual es llegia la volta a un tema ja familiar. La Jaina, adonant-se'n, va sentir una onada d'irritació. La Tahiri sobreviuria... havia sobreviscut. Ella no era l'única que havia perdut a l'Ànakin. Tots havien perdut alguna cosa. Donar voltes a les seves pèrdues no serviria per resoldre els problemes que tenien per davant en aquell moment.

-La nau no va bé -Va dir la Jaina sense preàmbuls-. A jutjar pel que rebo per la caputxa de pilot, i pel que ha descobert Lowbacca mirant aquí i allà, crec que podem arreglar-la i alimentar-la.

-Alimentar-la? -Va intervenir en Ganner-. Hauria fer-me por preguntar què menja?

-Només si ets una pedra -Va replicar la Jaina-. Hem d'aterrar la nau el més aviat possible. La qüestió és on?

-Encara que només hem faltat uns quants dies, en tornar ens trobem als yuuzhan vong en la pròpia Coruscant -Va observar l'Alema Rar-. Com podem saber quins mons estan ocupats i quins no?

-Aquezt suggereix que anem a Barab I -Va dir en Tesar. El Jedi rèptil va ensenyar els ullals, en un gest que la Jaina va suposar que es tractava d'un somriure felí-. El món natal dels barabels no ze troba a la ruta de la invazió. Això ez bo. Però zi vénen els yuuzhan vong, això ez millor.

La Jaina començava a aprendre a captar l'humor negre que es tancava en la parla dels barabels, i va suposar que encara faltava el cop final de l'acudit.

-Explica't.

Una expressió maliciosa va apuntar a la cara escamosa d'en Tesar.

-A Nal Hutta, els vong zon invazors. Què diem que zon a Barab?

-Preses? -Va proposar ella.

En Tesar va tornar a ensenyar els ullals i li va donar un copet amistós a l'espatlla.

En Ganner va alçar els ulls al cel.

-Ara que ja ens hem esplaiat, què us sembla una proposta seriosa? -Va dir-. Lowbacca va parlar de Gallinore. En vista que hem arribat fins aquí sense xocar amb cap mina dovin basal, jo voto pel mateix.

-Sembla lògic -Va assentir en Zekk-. Els yuuzhan vong no s'han dirigit en aquest sistema encara, que jo sàpiga. Però hi ha una altra cosa que hem de considerar. Hapes està més a prop que Gallinore. A més, està més poblat, i seria més probable que poguéssim tornar al servei actiu abans si no haguéssim de recórrer un planeta inhòspit.

-Molt cert; però és menys probable que els habitants dels planetes inhòspits disparin a les naus yuuzhan vong que veuen en el cel -Va observar l'Alema Rar.

En Zekk ho va reconèixer assentint amb el cap.

-He estat rondant una mica per la nau, i he trobat una cosa que sembla una càpsula de salvament. Si som capaços de descobrir la manera de llançar-la, un de nosaltres pot anar per davant per preparar el camí.

Tots van tornar la vista a la Tenel Ka amb expectació.

-Si es decideix així, aniré jo -Va accedir aquesta-; però heu de saber algunes coses sobre Hapes. En el món natal del meu pare hi ha un corrent tradicional d'opinió antijedi.

En Ganner va deixar anar una breu rialla mancada de humor.

-És una postura bastant estesa en aquests temps. Ens sentirem com a casa.

-Hi ha alguna cosa més -Va començar a dir la Tenel Ka. Els altres van fer una mirada a la Jaina i van apartar la vista ràpidament. La Jaina va aixecar el cap per afrontar de ple la qüestió-. El Centràlia -Va dir nomenant la superarma que havia destruït accidentalment centenars de naus hapanes-. Va ser l'Ànakin qui va muntar l'arma, i va ser un parent dels Solo qui la va disparar. Estic segur que no pocs hapans culparan d'aquesta pèrdua a tots els Solo i a qualsevol d'ells. De manera que, posarem les cartes del sàbacc sobre la taula. Quina classe de recepció és probable que hi tinguin als Solo i als Jedi?

La dona guerrera va dedicar uns moments a considerar aquesta qüestió.

-Una recepció interessant -Va dir per fi, sense el menor matís d'humor.

L'Alema va esbufegar i es va creuar de braços.

-Genial. Tantes emocions me n'aniran bé.

Els altres van expressar també el seu assentiment, sense el sarcasme twi'lek. La Jaina es va reservar fins al final, guanyant temps per considerar altres possibilitats.

La seva última visita a Hapes havia estat animada per l'intent d'assassinat de l'antiga reina mare, l'àvia de la Tenel Ka, atemptat que havia inclòs a la pròpia Tenel Ka i als bessons Solo. Aquest fet no havia estat una experiència única. En els seus divuit anys de vida, la Jaina podia comptar, probablement, més amenaces contra la seva vida que la seva mare pentinats. La gent intentava matar-la... així eren les coses, sense més. Això no era un factor important per als titubejos de la Jaina. L'inquietava més que el cúmul estel·lar Hapes pogués resultar un terreny difícil per organitzar un atac contra els yuuzhan vong.

No tenia idea d'en què podia consistir aquest atac. L'únic que sabia era que perdre la custòdia d'en Jacen només anava a ser l'últim que farien en les seves vides molts yuuzhan vong.

-Jaina? -Va dir en Ganner, demanant el seu vot.

-Em prenc seriosament les reserves de la Tenel Ka -Va dir ella, a manera d'explicació del retard de la seva resposta-, però estic amb Zekk. Hi ha dotzenes de mons que tenen tanta por a les represàlies dels yuuzhan vong que no accepten a refugiats de cap tipus. Encara que fóssim en una nau de la Nova República, podrien rebutjar-nos en més d'un lloc. Podríem ser capaços d'aterrar en un món poc poblat, però serà difícil marxar d'allà. Amb els contactes de la Tenel Ka, podrem aconseguir les naus i els subministraments que necessitem per tornar a actuar.

-Sona Bé -Va assentir en Ganner-. Anem a veure què treu en net Lowbacca d'aquesta càpsula de salvament.

El wookiee va deixar anar un grunyit que sonava a indecisió. La Jaina es va tornar cap a ell.

-Que ho has sentit? Què vols dir amb això?

En Lowbacca va fer un gest que representava posar-se la caputxa de cognició. Va emprendre una llarga explicació sobre la naucervell i sobre com aquesta interpretava la gravetat d'un objecte i se servia d'aquesta dada per als seus càlculs de direcció. La càpsula de salvament, fins i tot quan era al seu lloc a la fragata, mantenia una gravetat interna complexa que era percebuda per la naucervell, increïblement sensible.

Un principi d'entesa va germinar en la ment de la Jaina.

-De manera que estàs dient que la navegació d'aquesta nau es basa en el seu reconeixement de cada planeta, de cada asteroide, i de tota la resta que troba com a entitat discreta, basant-se en la gravetat singular de cada ens?

El wookiee va reflexionar, i va deixar anar un lladruc afirmatiu.

-I les petites fluctuacions gravitacionals? -Va preguntar la Jaina-. Com les que produeix una nau yuuzhan vong per a la seva propulsió.

En Lowbacca va decantar el cap i li va fer una mirada interrogadora.

-Abans que llancem la Tenel Ka, vull estar segura que podem seguir el rumb de la càpsula de salvament -Va explicar la Jaina-. Pel que dius, em sembla que es faria així.

En Lowbacca, intrigat, va marxar a posar a prova aquesta teoria. Els altres Jedi es van dispersar per atendre als seus deures respectius o per tenir el descans que tanta falta els feia. La Jaina va acceptar la proposta d'en Zekk de cedir-li els comandaments una estona i es va dirigir a un dels petits nínxols de corall que servien de cabines.

Quant va estar sola, va deixar que li sortís a la cara un lleu somriure triomfal. Si les seves sospites resultaven encertades, una nau yuuzhan vong podia identificar una altra nau en funció de la seva signatura gravitacional singular. La Jaina confiava que Lowbacca trobaria la manera d'aïllar el «senyal» d'una nau. El seu amic era tossut, fins i tot més del que és normal en un wookiee. Quan se li ficava una idea al cap, no hi havia manera de treure-se-la, ni tan sols amb un detonador tèrmic. I quan ho aconseguís, la Jaina hauria avançat un petit pas més per trobar al seu germà.

-Anem a per tu -Va prometre mentre es tendia a la llitera dura i estreta. -Et trobaré, Jacen, t'ho prometo.

Va fer una breu pausa, controlant la respiració fins que va ser capaç de dominar el garbuix d'ira, de dol i de culpabilitat que li evocava el fet de pensar en els seus germans.

-I, quan et trobi, hem d'arreglar unes quantes coses -Va afegir, carregant les seves paraules de la brusquedat i la ira justes per captar l'atenció d'en Jacen, fos on fos.

Va esperar alguna resposta, algun senyal minúscul que l'hagués sentit el seu germà bessó. De què hi era.

Silenci.

La Jaina va abandonar l'intent amb un sospir. Va començar a preparar-se pel tràngol Jedi, un estat de somni profund i sanador.

El seu últim pensament conscient va ser l'agraïment per què cap somni pogués seguir-la en la foscor.

Següent