Aliança Letal (XLVI)

Anterior

Sisena part

PREPARATIUS PER A LA GUERRA

CAPÍTOL 46

La Larin mai havia conegut al Comandant Suprem Stantorrs abans, i amb prou feines sentia que l'havia conegut ara, fins i tot després de mitja hora d'informes a la seva oficina. Hi havia tants auxiliars apressant-se, portant missatges i crisi sobtades que necessitaven una decisió instantània que rarament tenia la seva atenció per més d'uns pocs segons en cada estona. Fins i tot quan ho feia, el trobava molt difícil de llegir. En lloc d'observar la seva severa cara de duro, es va concentrar en els seus llargs dits. Toquerejaven, s'arrissaven, es plegaven, i descansaven de formes que, esperava, li donés una vista del que estava pensant.

-Dius que vau ser seguits allà?

-Sí, senyor -va dir ella-. Els Hutts van emplaçar una balisa localitzadora en el Foc d'Auriga.

-Sabies això abans de deixar Hutta. Crec recordar haver-ho llegit en algun lloc.

-És correcte, senyor. -Tot això havia estat en el seu informe, i no en tenia cap dubte en els altres nombrosos informes sobre l'incident, que no va deixar que cap senyal d'impaciència es colés per la seva guàrdia. Si volia escoltar-lo d'ella cara a cara, així seria. Ell era el Comandant Suprem, després de tot-. Vam creure que la balisa estava amb Jet Nebula, però després va aparèixer en la càpsula que va utilitzar per expulsar l'Enviat Vii.

-Aquest «Jet Nebula». És una persona real?

-Sí, senyor. Els seus pares van tenir un estrany sentit de l'humor, diu ell.

-Què, sí? -Un auxiliar li havia presentat un panell de dades davant d'ell. El seu índex esquerre apunyalà alguna cosa a la pantalla-. Aquest, és clar. Estava Tassaa Bareesh en persona present en la seva expedició a Sebaddon?

-No, senyor. Va posar a algú més al càrrec, un substitut anomenat Sagrillo.

-Ell és qui va clamar ser l'amo del planeta i va declarar intrusos les forces unides restants.

-Sí, senyor. En el moment, ell estava millor armat que nosaltres. Sa senyora no anava a córrer riscos.

Les puntes dels dits del Comandant Suprems es van ajuntar per formar un triangle davant d'ell.

-Puc imaginar la seva sorpresa quan els vostres reforços van aparèixer.

No només els nostres reforços, volia dir, si no els dels Imperials també. Havia estat només una qüestió de temps abans que tots els altres arribessin. L'estrany sentit de l'humor de l'univers es va assegurar que tots arribessin més o menys de forma simultània.

Ella va recordar aquestes hores estressants molt bé, fins i tot encara que no hagi estat al pont amb els oficials sènior i els negociadors. Havia estat a baix en la càrrega de la tripulació, intercanviant històries amb Hetchkee i Jopp i els altres que havien sobreviscut a l'assalt per terra. Es van detenir per observar a través dels ports de vistes mentre les naus centellejaven dins i fora de l'hiperespai al voltant del forat negre. Hi havia hagut diverses col·lisions, deixant restes girant desemparades en la impossibilitat de caminar pel pou de gravetat, i diverses naus exteriors havien caigut a males cap als sortidors mateixos. Havien esperat amb les ments i cossos enverinats pel cansament de la crida a les armes, que amb seguretat havia d'arribar. Les naus de la República que van quedar de la missió original serien arrossegades finalment, i cada soldat disponible seria desesperadament necessari.

Llavors de sobte tot va estar darrere d'ella. El Commenor havia saltat a l'hiperespai, deixant que les naus recents i els seus comandants sortegessin el desastre. I això va ser l'últim que ella havia vist de Sebaddon i els seus hexes. Cada tros de dades de la campanya havia estat esborrat; per algun tipus d'exòtic de pols electromagnètic, li havien dit. Tot el que quedava era recol·leccions confuses i informes com el que ella va omplir en tornar.

Molt pocs d'ells esmentaven a Dao Stryver. Durant la confusió el mandalorià havia desaparegut com si ho hagués fet en les profunditats del propi forat negre, per no tornar a ser vist des de llavors.

-Creus que la Capitana Pipalidi va actuar responsablement en la subsegüent confrontació? -li va preguntar Stantorrs.

La Larin va escollir les seves paraules amb cura. L'assumpte del seu reallistament i ascens encara estava molt indecís, i ella no volia posar en perill cap oportunitat que li pogués quedar.

-Crec que va fer el que va poder en una situació difícil, senyor. Ningú podria culpar-la per això.

-El servei no requereix el millor que un pugui, si no el millor possible. És això el que la Capitana Pipalidi va oferir?

Era la mateixa pregunta amb paraules diferents, i l'Stantorrs no li semblava com algú que es repetís a si mateix molt sovint.

-Això crec, senyor. Cada instal·lació del planeta estava en flames. Totes les nostres tropes havien estat evacuades. La missió ja li havia costat a la República més recursos dels que es podia permetre, i quedar-s'hi hauria malbaratat fins i tot més. La retirada va ser per tant l'acció més assenyada a prendre.

Les mans del Comandant Suprem van anar a descansar cap per avall a l'escriptori davant d'ell.

-És bo escoltar-ho, Moxla, perquè estic pensant en ascendir la Pipalidi a Coronel sobre una oposició prou ferma; el tipus de gent que creu que li devem tot als Jedi, si pots imaginar-ho; i està bé ser recolzat per l'opinió d'algú en qui pugui confiar. No m'equivoco en pensar que puc confiar en tu, no és així, Moxla?

Ell indubtablement coneixia la seva història amb els Estrelles Negres, així que no tenia sentit prevaricar ara.

-Senyor, sempre pot confiar en mi perquè parli si crec que un oficial superior no està donant la talla.

-Això és el que vaig pensar. I això és exactament el que necessito. Hi ha... què? No pot esperar?

Un altre auxiliar, aquesta vegada xiuxiuejant a l'orella del Comandant Suprem.

-Està bé. -Les seves mans van descansar impotentment a la seva falda-. Bé, ho faré breu, Moxla. Els OSS amb els que vas lluitar a Sebaddon; era un grup desastrós, però van mostrar un munt de valentia. Necessitarem formar un nou esquadró de Forces Especials amb ells, i volem que siguis part. No podem esborrar el teu registre, però podem afegir una recomanació o dos, post factum, per empolainar-lo una mica, i canviar alguna de les paraules. Mantindràs el rang que et va donar, amb un ascens nominal per descomptat, i tindràs la primera elecció de les tropes. Què dius en això?

La sorpresa va treure el millor de la seva llengua.

-Uh, sí, senyor.

-No sembles particularment entusiasmada, Tinent Moxla.

No li va portar molt trencar amb ella mateixa. Qualsevol cosa era millor que estar asseguda al voltant de Coruscant sobre la seva panxa, esperant que caigués la destral. O la deguda guerra amb l'Imperi sorgiria algun dia, o l'habilitat de la República per mantenir la pau en els seus propis mons fracassaria. D'aquesta manera, estaria just en el gruix, on podia fer algun bé. Ella estaria treballant; i si tenia sort, seria capaç de portar a alguna gent, en la qual confiava absolutament, amb ella. Ses Jopp, per exemple. Ella va espetegar en atenció i va saludar amb un entusiasme apropiat.

-No podia haver escollit a ningú millor -va dir ella-. Doni'm un mes, i el seu esquadró estarà tan polit com el seu escriptori.

-No em facis començar amb això, Moxla -va dir ell amb un sobtat cop dels seus punys en la superfície de fusta greel-. Res està tan net com sembla. -Un altre auxiliar es va aproximar i el Suprem Comandant la va despatxar amb la mà-. Vés-hi, Moxla. Tens la meva absoluta confiança.

La Larin va saludar de nou i va marxar cap a la porta. Els auxiliars van partir davant ella, observant amb ulls que no donaven res.

-Com va ser? -va preguntar l'Ula, trobant-se amb ella a l'avantcambra de l'exterior i igualant pas per pas pel passadís.

-Molt bé, considerant-ho -va dir ella.- Vas tenir alguna cosa a veure amb això?

-Improbable -va dir ell-. He fet torn de portafolis en la recol·lecció de dades.

Així que no estava sent modest aquesta vegada.

-Ho sento, Ula.

-No, està bé. Trobava el meu antic treball una mica massa... estimulant.

Ell va somriure, i ella es va trobar somrient amb ell. Ula, encara actuant com a enviat llavors, havia cuidat d'ella en tornar a Coruscant, engreixant el camí cap a l'atenció del Comandant Suprem assegurant-se que els oficials sènior no la despatxaven, o es quedaven amb el mèrit de les seves accions. La Capitana Pipalidi havia d'haver jugat un paper en això, també. Que la capitana fora ascendida suggeria que tenia l'oïda de l'Stantorrs en moltes coses que tenien a veure amb Sebaddon, i la Larin havia ajudat amb seguretat a què tot l'assumpte no es convertís en un complet furgar i furgar.

-Què faràs ara? -li va preguntar Ula.

Ella no va contestar immediatament, recordant com l'Ula havia netejat la seva mà ferida en el Foc d'Auriga, i com de content que havia estat de veure-la quan la llançadora els havia recollit del món en flames. Ella va flexionar els seus nous dits; un prostètic apropiat a la fi, quirúrgicament agafat a ella, indistingible d'una mà real; i es va preguntar qui cuidaria d'ell en el seu nou rol.

-He de veure algú ara mateix -va dir ella-, i després sembla que estaré en moviment per un temps. Però m'agradaria posar-me al dia amb tu quan torni.

El seu somriure es va tornar més ampli.

-Puc esperar.

-Això suposant que encara estiguis per aquí, és clar.

-La probabilitat que me'n vagi a algun lloc és molt petita, ara.

-Genial. Podem beure Nuclis de Reactor i parlar dels vells temps.

-Estic segur que tindrem moltes més coses del que parlar en aquells dies.

-De què, de les estadístiques de natalitat i mortalitat del Sector Quatre?

-Per començar.

A la sortida de l'edifici, es van aturar i es van mirar l'un a l'altre. Era la seva imaginació, o ell semblava més jove, més lleuger, del que ho semblava abans? Era probablement el somriure, va decidir ella. Ella volia que es quedés així quan estava al seu voltant.

Ella va estendre el braç i va agafar la seva mà esquerra amb la seva. Els seus dits artificials van prémer lleugerament. Quan ella es va allunyar caminant, sabia que ell l'estava mirant, de camí avall per les escales cap a la plaça de sota.

* * *

En Shigar l'estava esperant al Cenotafi dels Innocents, caminant cap enrere i endavant davant del primer grup d'arbres asaari. L'aspecte pertorbat del seu front encaixava perfectament amb el cel gris fosc de dalt. Estava de tornada en els marrons Jedi, amb un nou sabre làser gronxant-se en els seus malucs, però semblava una persona completament diferent de la que ella havia trobat en els districtes antics no fa massa temps. Ell es va moure amb rigidesa, encara tenint cura d'una ferida en el seu lateral. El seu pèl, més curt tallat per Darth Chratis a Sebaddon, penjava laci sobre la seva cara. Observant-lo, la Larin gairebé es va penedir d'anar.

Ell va alçar la mirada mentre ella s'aproximava. Les marques blaves del clan en les seves galtes semblaven esvaïdes i gastades.

-Encara estàs en el teu uniforme. Aquest és un bon senyal.

-Creus que m'arrencarien la roba i em llançarien nua al carrer? -Ella es va aturar davant d'ell.

-I ara estàs somrient. Les coses han d'haver anat bé.

-Ho van fer.

-M'alegro, Larin.

-Bé, igualment. Hola, de totes maneres.

-Hola. Anem per aquí.

Ell la va portar a un grup d'arbres plantats com un homenatge a la gent que havia mort durant el saqueig de l'Imperi al Temple Jedi. Un sapling per cada víctima havia crescut en un petit bosc, amb grutes i bancs perquè la gent passés un moment en contemplació. Es van asseure costat a costat, prop però sense tocar-se, i va semblar per un llarg moment que Shigar no anava a dir res en absolut. Les branques murmuraven sense descans sobre ells, movent-se cap enrere i davant de formes que no tenien res a veure amb el vent.

-Vull preguntar-te una cosa -va dir ell finalment.

-I jo vull dir-te una cosa, així que estem en el mateix. Vols ser el primer?

-No particularment, però ho faré si vols que ho faci.

-Dispara.

-Vaig fer bé, de portar-te amb mi?

Això la va sorprendre. Hi havia temut que fos sobre la revelació que havia canviat d'opinió i que volia reconsiderar la possibilitat d'un romanç entre ells. Si ell hagués dit això, s'hauria vist forçada a trobar paraules que expliquessin la forma en què s'havia sentit en aquest front, i dubtava que existissin tals paraules. Sabia exactament d'on havien vingut aquests sentiments, però no hi havia esbrinat del tot el que eren ara. I llavors estava Ula, a qui definitivament tenia intenció de buscar quan tornés.

-Suposo -va dir ella-, depèn del que vulguis dir amb «fer bé».

Ell va fer una ganyota.

-Això no ajuda realment.

-Bé, deixa'm dir-te el que anava a dir, i potser això ajudi. És això: Gràcies.

-Per què?

-Només gràcies.

-Per què?

Ella va posar els ulls en blanc.

-Vas a fer que t'ho expliqui, oi?

-Si no és massa problema. -Ell va fer un gest amb els seus llavis que havia d'haver estat un somriure.

-És bastant simple, en realitat. Vas venir a per mi quan les coses eren el més fosques que podien ser. No tenia seguretat, ni família, ni propòsit... ni vida, en realitat. Em vas oferir totes aquestes coses. Parlant relativament, és clar. Mai m'he enfrontat a res com els hexes abans, i sempre m'he enorgullit de mantenir la majoria de les meves extremitats intactes. Però l'essència hi era. Teníem la missió; teníem rols per jugar. I et tenia a tu.

Ella va alçar una mà per detenir-lo que parlés sobre ella.

-Sé que no et tenia, en cap sentit possessiu, però representaves més per a mi que només un paio amb el qual em vaig topar. Ets kiffar com jo, i no hi ha molts de nosaltres per aquí ara, així que això et fa família. I vas cobrir les meves espatlles quan les coses es van posar dures, així que això t'hi fa; et fa com del meu esquadró, suposo. Eres tot el que trobava a faltar, sense si més no ser capaç de dir-ho.

-Estic afalagat -va dir ell.

-No ho estiguis -va dir ella-. No va ser res que tingués a veure amb tu. Qualsevol altre kiffar atractiu, ben armat hauria fet el paper. -Ella va somriure per treure pes a les seves paraules, i ell va somriure en resposta.

-M'alegro -va dir ell-. Això em fa sentir com que vaig fer el correcte.

-Bé, pensa això ara, però el dia que estigui en la mira de l'Imperi i sense munició, que sàpigues que seràs el primer a qui culpi. Almenys tindré un esquadró apropiat amb mi llavors, així que això és una cosa feta.

Ella estava sorpresa per l'allau sobtada d'emoció. Realment estava agraïda, però no sabia com expressar-ho, excepte amb una broma.

-De veritat pensaves que desitjaria no haver-hi anat? No recordes quina olor acostumava a fer?

-Encara em dóna malsons.

-A més, reconec que tu tens molt més del que preocupar-te ara.

Ell es va posar seriós.

-Què vols dir?

-Bé, el fet que estiguis preguntant-te sobre el que vas fer em diu que has entrat en un món nou per complet d'inseguretat. Fer el correcte no sempre és tan fàcil en el món real, no?

Ell va estudiar l'herba en els seus peus.

-No.

-Així que vas aprendre aquesta lliçó, el que vol dir que probablement et convertiràs en un apropiat Cavaller Jedi ara, però en el procés has arribat a la xocant realitat que mai res serà blanc i negre de nou. Tot és gris.

-No del tot -va dir ell.- Encara hi ha una mica de negre.

-Però el blanc és difícil de trobar, oi? -Ella va posar la mà prostètica sobre la seva espatlla-. Ets un guerrer ara. Finalment només veuràs en dos colors: negre i vermell. Millor acostumar-se a això, si vas a quedar-te a la línia del front.

-Tinc elecció?

-Segur que la tens. Amb la vida que has tingut, sempre has tingut elecció.

-Encara creus que ho he tingut fàcil?

-No, amic meu. No. -L'espurna de ràbia en els seus ulls verds profunds havia arribat massa ràpid. Ella es va preocupar per això. Però ella sabia que havia dit prou. No era el seu treball posar el seu cap en forma a cops-. Tots saben que el Clan Konshi va tenir un tracte injust quan el miraves de prop.

Això va posar la ràbia de tornada al seu lloc, on podia coure fins que trobés una altra sortida. Ella compadia a la següent persona que es trobés amb ell a l'extrem equivocat del seu sabre làser.

-Hauria d'anar-me'n -va dir ell. El Consell segur que ha d'haver acabat de deliberar ara mateix.

-Aquesta és la vida en els temps de guerra -va dir ella-. Un bon munt d'esperar entre els nostres episodis de ser disparats.

-No t'oblidis d'esquivar, Larin.

Ells es van aixecar i es van mirar a la cara l'un a l'altre.

-No t'oblidis de mantenir-te buscant el blanc -va dir ella, posant els seus braços al voltant d'ell i donant-li una encaixada ràpida-. Està en algun lloc allà fora. Només has de trobar-lo.

Ell va assentir.

Van deixar el Cenotafi dels Innocents per camins separats. Ella no va mirar enrere.

Següent