10 L'única en el seu tipus
La Guri va entrar al taller d’en Simonelle. En diverses taules de treball jeien droides replica d’humans en diversos estats de terminació, però encara no estaven coberts amb l’acurada i perfecta pell. Enormes ordinadors que cobrien les parets programaven els processadors del Verb-cervell dels droides sense acabar. La Guri va mirar al seu voltant en el caos electrònic, recollint els components de droides d'un banc de treball i examinant-los com ho faria un nen amb un trencaclosques.
En Simonelle va aixecar la vista de la seva
taula de treball d'un racó.
- Guri, has tornat,
-va dir, gratant-se la mata de tentacles de barba que creixia de la barbeta i
aixecant-se les ulleres de microaugment dels seus ulls -. Has disgustat al teu
mestre?
La Guri se li va
acostar, amb una gelada brillantor en els seus ulls.
- No, Simonelle, he
satisfet molt al Príncep Xízor. Ell espera que als seus nou milions de crèdits
se’ls troben donat un bon ús.
- Sí, sí, - va
roncar en Simonelle, deixant les ulleres de microaugment a la taula de treball
-. Com pots veure, he començat la construcció d'altres com tu, Guri. Els
droides que vaig construir abans de tu eren tan primitius. Vaig aprendre molt
quan et vaig construir. Ets única.
- I seguiré sent
única, -va dir la Guri. Amb la velocitat del llampec va colpejar el cap de
l'enginyer amb la mà oberta. Atordit, l’Ingoià va ensopegar cap enrere en una
consola d'ordinador. La Guri va agafar-li el coll amb les dues mans i el va
començar a prémer. La sang brollava dels ulls, nas i boca d'en Simonelle. En
qüestió de segons tot havia acabat. Satisfeta d'haver dut a terme les ordres
d’en Xízor, la Guri va deixar caure el cos a terra.
-El meu príncep no
té la intenció que disminueixi el valor de la seva adquisició única, -va dir -.
Seguiré sent l'única del meu tipus. Crear d’altres amb les meves habilitats
comprometria la meva utilitat cap meu amo. Això no pot ser permès.
La Guri es va tornar
i va caminar directament cap a l’holocàmera de seguretat a la cantonada del
taller. Va treure suaument la targeta de dades del registre de la matança i va
apagar la unitat.
En una habitació
distant, en Simonelle mirava la vídeo-pantalla que mostrava el trossejat droide
replica Ingoià tombat als peus de la Guri. La pantalla va quedar en negre. Almenys ella no ha vaporitzat el laboratori,
va pensar, acariciant-se distretament el coll. No és una forma molt afectuosa
per a un "nen" de tractar al seu "pare", però no tenia més
elecció venint d'un amo com en Xízor.
Si tan sols el
príncep sabés que els seus nou milions de crèdits també havien gastat en un
altre droide rèplica, aquesta vegada un Ingoià... En Simonelle es va aixecar de
la cadira, ja estava planejant on aniria a la clandestinitat i durant quant de
temps. Després de tot, no tenia sentit fingir la seva pròpia mort, només per
tornar a la vida poc després...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada