CAPÍTOL
41
L'Ula va observar la plataforma
propulsora alçant-se des del pol sud del planeta amb alguna cosa que
s'aproximava a la sorpresa. El ganxo celestial era enorme i estava ben
defensat, i els hexes l'havien construït gairebé amb gens de temps. Si l'Stryver
encara necessitava convèncer algú de la realitat de la seva teoria del
creixement geomètric, la prova estava just al davant d'ell.
-Què està fent un ganxo celestial en
el pol? -va preguntar en Jet. Seria inútil, flotant aquí.
-Per què?
-Per que el millor lloc per arribar a
òrbites superiors està a l'equador, i això és el que volen fer. No?
L'Ula només va arronsar les espatlles.
Els ganxos celestials tenien diversos usos, no només com a punt de parada per
l'òrbita, com solien ser emprats, penjant sense moviment sobre punts en la
superfície d'un planeta. Podien proveir de defensa o actuar com a desplegament
de riquesa. Qui sabia el que volien els hexes? Ell encara estava aprenent el
que podien fer.
-Apunteu en aquesta cosa -va ordenar
a la flota combinada, només per assegurar-se-. Feu-la caure!
El Primordial va enviar un bombardeig poc entusiasta en direcció al
ganxo celestial, però estava clar que en Kalisch estava mantenint un poder de
foc significant en servei. El Commenor
no va enviar res en absolut.
-No m'has escoltat, Capitana
Pipalidi? Necessitem aturar aquesta cosa abans que arribi a l'atmosfera
superior.
-I jo necessito assegurar la
seguretat de les naus que em queden -va dir la líder del contingent de la República-.
Si el Primordial torna les seves
armes contra nosaltres mentre mirem a una altra banda, estarem indefensos.
-Si els hexes escapen, estem tots
perduts.
-En el cap d'en Kalisch així és.
Ell va colpejar el panell
d'instruments en frustració.
Jet va mirar-lo amb retret.
-Ei, pren-t'ho amb calma.
-És tan... tan sense sentit! Quin
sentit té lluitar els uns contra els altres? Tot el que han de fer és cooperar
una mica més i tindrem una oportunitat.
-Són massa semblants. Aquest és el
problema. Ho veus en les cultures primitives quan els cismes divideixen les
religions en sectes similars però no idèntiques. S'odien els uns als altres més
que a l'enemic.
-De què estàs parlant? L'Imperi no és
una cultura primitiva.
-No, però el principi és el mateix.
Jerarquies similars, amb un llinatge dominant d'alts sacerdots; creences
similars però pràctiques diferents; competint pel mateix territori...
-Para -va dir Ula-. No ajudes.
-Només tracto d'assenyalar per què
mai anava a funcionar.
-Per això no hauríem si més no d'haver-ho
intentat?
-Tot mereix ser provat una vegada. I
sé que m'he equivocat en diverses ocasions. Desafortunadament, aquesta no
sembla ser una d'elles.
-Llavors com li donem la volta? Què
podem fer per evitar que els hexes surtin?
-Sempre hi ha un Pla B.
-Quin és?
-Esperava que en tinguessis un.
L'Stryver es dirigia al nord, lluny
del pol sud. L'Ula va projectar la trajectòria del mandalorià a través d'un
mapa de la superfície del planeta i va trobar la probable localització de l'IC
al final d'ella. Aquesta porció del mapa era un desastre d'activitat. L'Ula va
utilitzar el satèl·lit i les dades ajustades per ampliar més de prop.
Una cosa s'alçava d'un llac de lava,
llaurant el cràter on el lloc d'aterratge havia estat disposat.
-Un altre ganxo celestial? -va dir
ell, assenyalant a la imatge.
-Està en el punt correcte -va dir en
Jet,- però no ho crec. El disseny no és correcte, i no sembla tenir la
capacitat propulsora que necessitaria per enlairar-se de terra.
Una escotilla circular s'irisà en
obrir-se al cim de la cosa, com un enorme iris. Un altre espai es va obrir a
dalt amb els hexes directament a sobre.
L'Ula va esperar, però res va sortir
de l'escotilla.
-Això no té cap sentit -va dir ell.
-Aquí està l'Stryver de nou -va dir
en Jet, assenyalant a un senyal lluminós solitari envoltant al nouvingut.
-M'imagino que està caçant aquests
focus subespacials -va dir l'Ula-. Aquest ha de ser un dels grans.
-Com el del ganxo celestial. -En Jet va
assenyalar al sud del planeta-. El qual s'està movent, en qualsevol cas.
Ell tenia raó. El ganxo celestial
s'havia elevat des del pol i estava accelerant ponderosament cap al nord.
L'Ula va pensar ràpid. Si el ganxo
celestial es mantenia accelerant sense fre ni aturador i romania en aquesta
direcció...
-Són dues meitats d'una cosa -va
cridar ell-. El ganxo celestial era al pol perquè era on la fàbrica mestra el
va construir. Ara està anant a agafar a l'IC i emportar-se-la del món.
Apostaria al fet que els motors s'estan construint a la lluna, mentre parlem.
Estan preparant-se per alliberar-se. Hem de detenir-los!
-Crec que tens raó -va dir en Jet,- i
estic d'acord en que això és seriós. Intenta-ho amb Kalisch i Pipalidi un cop
més. Potser canviïn d'opinió.
L'Ula sabia que no tenia sentit. La
flota s'estava trencant. Els trets que disparaven els caces passant
perillosament a prop dels navilis capitals del bàndol contrari. Estava clar que
les línies s'havien traçat i els comptes presos. Tot el que portaria era un
error perquè entrés en erupció la guerra oberta.
-Si només hi hagués una forma de
fer-los fer el que es necessita -va dir ell.
-Sabia que tenies la talla d'un
emperador.
-Com pots fer broma en un moment com
aquest?
-Qui està fent broma? -En Jet girà el
seu seient i li va dir a Ferralla-. Hora del Pla B.
El droide va inclinar el seu cap malmès.
Una sèrie de noves pantalles van parpellejar dins i fora de l'holoprojector
principal mentre el droide enviava una sèrie d'ordres a través dels ordinadors
principals del Foc d'Auriga.
-No em diguis -va dir l'Ula-. Que vas
crackejar el codi dels hexes però t'has quedat assegut, esperant perquè la
resta de nosaltres ho esbrinem per nosaltres mateixos.
-Creu-me, no hi hauria esperat. A
més, no hi ha res que pogués guanyar fent-ho. Una vegada que el codi sigui crackejat,
els hexes estan morts, i jo em quedo sense diners.
-Llavors què faràs?
-Alguna cosa noble i probablement
bastant estúpida. A canvi, necessito que facis alguna cosa per mi.
-Només demana-ho.
-Necessito que pretenguis que mai va
ocórrer.
L'Ula el va mirar.
-Mira les pantalles -va dir en Jet.
La flota combinada s'estava trencant,
però no en les línies de la Facció. El Primordial
estava portant a un contingent mixt a una òrbita més baixa, aquí per apuntar a
l'IC amb més precisió. El Commenor es
dirigia a la lluna amb una comitiva més petita i dos esquadrons de caces. Totes
les lluites internes van cessar abruptament.
Les comunicacions no havien caigut,
però estaven sospitosament en silenci. Ningú estava donant ordres per coordinar
els moviments de la flota. Només estava passant.
-Tu estàs fent això -va dir l'Ula, en
xoc.
-Ho està fent Ferralla. Té un bon cap
sobre les seves espatlles.
-M'has utilitzat per infiltrar-te a
les xarxes Imperials i de la República. Vas crackejar els seus codis. Ara t'has
quedat amb elles!
-El Fi justifica els mitjans, cert?
-Això és el que va dir l'Stryver. No
estic segur d'estar d'acord.
-Estar viu és sempre millor que estar
mort. Aquesta és la meva regla d'or.
-Però què ve després?
-Les Flotes canvien els seus codis.
Els assumptes tornen a la normalitat.
-Si els deixes anar.
-Per què no ho faria? No estic boig
pel poder com tu. Hi ha d'haver diners per construir un imperi, però mai al
cim. Només acabes en el costat equivocat d'un cop d'estat, o una invasió, o el
rifle d'un franctirador. El teu Emperador ho aprendrà finalment, a les
dolentes.
L'Ula estava atrapat. Hi havia traït
a la República, després de tot, però hi havia traït a l'Imperi al costat
d'ella. I ara estava del tot sense poder. Tot el que podia fer era seure i
observar; i preguntar-se si intervindria si l'oportunitat sorgia. En Jet
estava, després de tot, fent la feina que ell havia fracassat en fer. Qui era
ell per ficar-se en el seu camí?
Potser en Jet, també, estava
desafiant els seus instints bàsics i tractant de fer el correcte.
Una veu va cruixir des del planeta en
una freqüència de la República. L'Ula la va reconèixer a l'instant.
-... Més alts ara així que la
interferència no serà tan efectiva. Sóc la Tinent Moxla trucant al director
Vii. He pujat a un elevador a la part posterior del ganxo celestial i estic
col·locant transponedors en els punts vulnerables. Colpegeu-los com pugueu. Si
us plau respon. Fes-me saber que està arribant. Estem més alts ara així que la
interferència no serà tan efectiva. Sóc la Tinent Moxla trucant al director...
-És un enregistrament. -En Jet va
reduir el volum-. Veig els transponedors. Si ha fet bé la seva feina, podem
colpejar al ganxo celestial amb tot el que tingui el Primordial i treure-la del treball abans que arribi a l'equador.
-Què hi ha de la Larin?
-Potser ja està fora.
-No ho sabem, podem?
-No. Així que què vols fer?
-Realment m'estàs donant opció?
-No realment, només veient si pots
sortir-te'n amb un argument decent.
Punts diminuts de llum brillaven a l'holoprojector
conforme el Primordial llançava cada
míssil que tenia de camí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada