Aliança Letal (XXI)

Anterior

CAPÍTOL 21

-Et trobes bé?

La Larin es va girar per mirar al contrabandista. Havia fugit de si mateixa per un moment, fugit de les ruïnes de la cambra segellada de seguretat i de la fàbrica de droides rebentada, fugit del clam de la seguretat del palau excavant a la runa, fins i tot fugit del tret a l'atzar ocasional en la seva direcció d'un houk ambiciós, actualment estacionat en el forat que el curt de mires d'en Yeama havia fet a través de la paret. Ara hi havia tornat, i les vistes no eren boniques.

La resposta va arribar a ella a la fi.

-Et trobes bé?

-Sí.

Ells estaven ajupits de genolls, encara aplicant pressió sobre la seva mà ferida sota la seva aixella dreta. El vestit havia segellat la ferida el millor que va poder, deixant-li res més que pogués fer sobre això ara. Ella ho sabia prou bé, havent estat ferida en combat abans. Un cop, va ser atrapada en un intercanvi de guerrilla urbana on havien enviat l'esquadró de Forces Especials Estrella Negra per tractar amb ells. Ella encara somiava de vegades amb la forma en què les granades de fragmentació havien trencat el grup, instantàniament reduint a dos dels seus amics a trossos. Ella s'havia protegit de la major part, però fins i tot així la pell de la cama dreta i el lateral havien estat escorxades, juntament amb un bon tros de múscul. Hi havia necessitat un període estès en un tanc de bacta perquè li recreixés el teixit, i tres mesos de rehabilitació per restaurar la seva flexibilitat al complet.

Això era diferent, tot i així, i no era només perquè els dits no poguessin recréixer. Als Estrelles Negres, havia tingut molts motius clars per lluitar: entre ells enfortir la causa de la República, reforçar els principis de llibertat i igualtat entre tots els éssers de la galàxia, i avançar en la seva pròpia carrera. Ella pensava que era totalment normal en aquest aspecte. Per quin altre motiu s'unia un a les forces especials si no era per ser un heroi en el bàndol del bé?

Ella sabia ara que no tothom era com ella. Cada barril contenia una poma podrida o dos. Ella també sabia com d'importants eren almenys dos d'aquells principis per a ella. Més importants, combinats, que l'últim. Sacrificar la seva carrera per defensar-los semblava el correcte a fer, en aquell moment.

Sense la seva carrera, tot i així, era molt difícil lluitar per cap causa. I ara la seva situació era completament confusa. Era envair un estat sobirà; encara que un de compost de criminals i assassins; la millor manera de reforçar la llibertat i la igualtat? Com ajudava lluitar amb mandalorians i Sith per un ordinador de navegació malmès a la República? A qui li devia la seva lleialtat ara, si no a si mateixa o els seus col·legues?

Ella no tenia respostes bones per a cap d'aquestes preguntes, tot i així havia perdut els dits de la mà esquerra lluitant per elles. Això feia el dolor pitjor, d'alguna manera.

-Què li ha passat al teu droide? -Li va preguntar a Jet a resposta.

-Ferralla? Està en algun lloc sota aquest munt -va dir el contrabandista, assenyalant la pila de maçoneria que va quedar després de la detonació termal. S'havia armat a si mateix amb un blàster deixat anar per algun dels soldats morts de l'exterior-. No et preocupis. Estarà de tornada quan estigui preparat.

-Reconec el seu model -va dir ella, aferrant-se als fets com si això ho expliqués tot-. J-8-O, classe soldat. És per això pel que parla amb senyals de batalla. Però estaven desfasats, no?

-Potser -va dir ell-. El vaig trobar en un abocador fa dos anys. El seu vocodificador era mort, i quan vaig tractar d'arreglar-lo, es va trencar de nou. Això demostra com de llest que és. Ha esbrinat que si no respons a les ordres, ningú pot demostrar que les hagis escoltat.

-És una tàctica de supervivència força bona -va dir ella-, per qualsevol en l'exèrcit.

Ells van sortir de la caixa cuirassada per veure si alguna cosa havia canviat a fora. El houk va disparar alguns còdols a prop, però va fallar per més d'un metre. L'últim escorta supervivent d'en Potannin va retornar el foc des de l'altre costat de l'avantcambra. Va fallar, també. La Larin podia haver apuntat millor, fins i tot amb una sola mà.

-Com et dius, Soldat? -va dir a ell.

-Hetchkee, senyora -va respondre. Era un jove kel dor, i la seva cara estava majorment oculta darrere d'una màscara facial i ulleres dissenyades per protegir-lo d'una dura atmosfera d'oxigen.

-Qui et va dir que em diguessis «senyora»?

-Ningú, senyora.

Ell òbviament no sabia res del seu passat. No anava a ser ella la que li informés.

El so d'excavació es va tornar més alt.

-Larin -va dir en Jet, inclinant-se més a prop-, creus que ens han deixat perquè tinguem cura del nadó?

-En quin sentit?

-En el que Algú va a haver d'explicar aquest desastre a la Tassaa Bareesh i aquest també hauria de ser el teu sentit.

-No et preocupis -va dir ella-. Ell tornarà.

-Qui? El teu amic Jedi o l'Enviat Vii?

La Larin va mirar al voltant. No se n'havia adonat que l'enviat se n'havia anat; encara que ara que ho pensava, va recordar a Jet dient-li alguna cosa sobre l'Ula trobant-se amb ells en la llançadora. No se li havia ocorregut preguntar-se quan i com anaven a arribar-hi. L'Ula se n'havia anat abans que les forces de seguretat haguessin segellat la seva única sortida.

-Em refereixo a Shigar -va dir ella-. Els Cavallers Jedi sempre compleixen les seves promeses.

-I què et va prometre exactament?

Ella va reprimir una resposta malcarada. Què estava dient Jet? Segur, en Shigar pot ser que no li hagués promès realment que tornaria a buscar-la, però ella sabia que ho faria si pogués. I mentre que les forces de seguretat de la Tassaa Bareesh s'acumulaven fora, no hi havia una altra cosa que pogués fer excepte confiar en ell. Ella s'havia rendit d'intentar contactar amb ell amb el comunicador feia un temps.

Ella es va aixecar.

-Suggereixo...

El so d'una explosió distant la va tallar. El sòl va vibrar, i una pluja de pols va caure sobre ells des de dalt.

No hi havia manera de dir d'on venia aquesta última explosió, així que va acabar el que havia de dir.

- Suggereixo que vegem aquesta cosa mentre tinguem ocasió de fer-ho.

Ella va creuar cap a la fàbrica de droides de miniatura i va donar un cop d'ull a l'interior. Els cilis platejats arremolinats estaven quiets ara, així que es va sentir segura suposant que era morta. Va tractar de donar-li la volta per veure la base, però estava fermament fixa pels fils com cables que havien menjat cap a terra de la caixa cuirassada com arrels d'un arbre.

Un tros de l'aliatge platejat s'havia fos durant la lluita de foc a la caixa cuirassada. Ella el va agafar i el va sospesar a la mà. Era sorprenentment pesat.

-Deixa'm que aclareixi això -va dir ella-. Aquesta cosa era al Cínzia. Tu el vas trobar entre les restes i el vas portar a Hutta. La Tassaa Bareesh el va tancar aquí. Semblava inert però no ho era. Va enviar aquestes coses de fils cap a terra i va començar a rapinyar metall. Es va infiltrar en el sistema de seguretat. Va començar a construir els droides.

-L'Ula els va anomenar hexes.

Era un nom tan bo com qualsevol, per ara.

-Potser només un o dos hexes al principi, per defensar-se. Els va mantenir ocults a l'interior, com un niu o un ou. Si mires dins d'un dels hexes, veuràs que no són del tot sòlids. Tenen una estructura de bresca. Així que dos podien cabre aquí dins, si estiguessin col·lapsats per sota. -Ella va apuntar als cilis amb el canó del seu rifle-. Dos serien suficients per agafar una nau.

En Jet la va mirar a ella, no al niu de droides.

-Creus que estava esperant que algú guanyés la subhasta i se l'emportés?

-Ho crec. Els hexes haurien emergit, sobrepassat a la tripulació, i tornat de manera segura a la seva llar.

Ell va assentir lentament, pensant en la seva proposta.

-Crec que ho tens en part -va dir ell-. Donat el temps suficient, vaig considerar que els hexes podien haver escapat d'aquí amb el seu propi llamp. Adona't de com van sorgir de la caixa cuirassada en el moment en què tothom va començar a lluitar per ella. La porta es va fondre com mantega, probablement gràcies a cables com aquests. Si tots haguessin esperat només un dia més, crec que el nostre niu d'aquí hauria acabat estant buit.

-Potser tens raó -va dir ella.

-És només una suposició -va dir ell rebutjant-la.

-Heus aquí una altra -va dir ella, tornant a la vora de la porta-. Si la teoria de l'instint de tornar a casa és certa, llavors els hexes han de saber el camí a casa.

La cara d'en Jet es va il·luminar.

-Així que si podem treure'l d'aquí amb un dels seus cervells, no necessitem l'ordinador de navegació després de tot!

Ells li van fer un cop d'ull al cos de l'hexe doble estirat a terra de la caixa cuirassada. El canó làser havia rebentat un forat just a través dels dos abdòmens units. Els interiors estaven ennegrits i fosos, totalment insalvables.

La cara d'en Jet va caure.

-Ben pensat, en qualsevol cas.

La Larin es va inclinar cap enrere contra la paret i va tancar els ulls. En Shigar segur que s'estava prenent el seu temps. El seu sucre en sang estava baix, i el dolor sense fi l'estava marejant.

El tros de metall de la fàbrica encara estava a la seva mà bona. Ella el va deixar anar en un dels molts compartiments ocults del seu vestit. Almenys no tornarien amb les mans buides.

Una pertorbació a l'exterior la va distreure.

-Algú ve! -va cridar l'Hetchkee.

La Larin va recolzar el canó del seu rifle a la part posterior de la seva mà esquerra i el va apuntar cap a la porta. El munt de runes a l'extrem allunyat de la cambra segellada de seguretat s'estava movent. Algú estava arribant clarament a través d'ell; Però era l'Stryver, la Sith, o el droide lleial d'en Jet?

Una mà esgarrinxada taronja, sortint de la grava per trobar una biga caiguda, aviat va contestar la pregunta.

-T'ho vaig dir -va dir en Jet amb una expressió de satisfacció.- Per aquí, company! - Va encoratjar al droide.

Ferralla es va alliberar a si mateix de la runa i va coixejar per unir-se a ells, totalment tranquil. El houk havia parat de disparar. En lloc de reafirmar la Larin, això la va preocupar. No hi havia manera de saber el que estava passant fora del seu reducte espontani. Ella va assumir que els hutts no els deixarien lliures per molt.

-Bon treball, Hetchkee -Va dir ella, tornant a la seguretat de l'interior de la caixa cuirassada-. Crec que tindrem més companyia aviat, així que roman en alerta.

-Sí, senyora. -Si el soldat estava preocupat per aquesta prospectiva, no ho demostrava.

Ferralla estava comunicant-se amb Jet per una sèrie de senyals ràpids.

-Males notícies -traduí el contrabandista-. Stryver va marxar amb l'ordinador de navegació.

-És la fi, llavors -va dir ella, incapaç d'ocultar la seva amargor. El rastre s'havia refredat. Qualsevol esperança que pogués haver albergat sobre redimir-se per mitjà d'una missió voluntària reeixida estava ara oficialment morta-. Què és el que vol amb aquesta colònia, en qualsevol cas? No té ja prou soldats Mandalore?

-No té la Tassaa Bareesh prou diners? -El seu somriure cínic es va il·luminar de nou-. Crec que l'Stryver volia l'ordinador de navegació per dos motius. Per esbrinar els orígens del Cínzia, i per ocultar la seva destinació. Això tindria sentit si Mandalore fos part d'això just des del principi.

Ella el va mirar durament.

-Podries tenir raó. L'Stryver sabia sobre el Cínzia molt abans que ningú més. Va ser ell qui anava per aquí fora fent les preguntes que ens van posar al corrent.

-I el Cínzia estava en una missió diplomàtica, però ni l'Imperi ni la República havien escoltat parlar d'ell. Pots dir-me un altre dels grans jugadors de la galàxia en aquest moment?

Ella li va atorgar el punt. Fins i tot si els mandalorians no havien actuat com un cos unit des de la guerra, no era inconcebible que ho fessin de nou, per honor, o el preu just, o només perquè necessitaven una bona guerra.

-Per què van atacar aquestes coses a l'Stryver, llavors?

-No ho sé.

-I qui va salvar el niu de la destrucció quan la tripulació del Cínzia es van fer esclatar?

-No ho sé, tampoc.

Ella va moure el seu cap.

-Cada vegada que ho miro, es va tornant més boja la cosa.

-Tassaa Bareesh no tenia ni idea, no?

El so de la runa movent-se va venir des de fora de la caixa cuirassada. La Larin es va afanyar cap a la porta abans que Hetchkee pogués cridar. La massa gegant de pedra bloquejant l'entrada allunyada s'estava movent. Darrere del cruiximent de les pedres i el ferrocret, podia escoltar un xiuxiueig i martelleig que només podia venir de droides remenadors de runes.

-Està bé -va dir ella-, han arribat. Si tens alguna altra idea brillant, Jet, ara seria el moment.

-Has complert la quota del dia, em temo.

-Bé, llavors, serà millor que t'uneixis a mi en esperar que en Shigar aparegui aviat. D'una altra forma, veurem com és en realitat l'hospitalitat de la Tassaa Bareesh, darrere de tots els estampats.

-Suposo que podríem intentar fer una darrera rasa -va dir ell.

-I anar on?

-Bé, està la meva nau.

- Pensava que estava confiscada.

-Oh, això. Un petit tecnicisme.

-Com sortir d'aquí vius.

Ell li va picar l'ullet.

-Un home pot somiar, no?

La lleugeresa enfront de probabilitats impossibles sempre encoratjava el seu esperit. Li va sorprendre quant s'havia acostat al contrabandista en el poc temps que van estar junts. Potser les seves cel·les estarien prop l'una de l'altra a les masmorres de la Tassaa Bareesh. Potser serien confinats en contenidors adjacents.

Amb un cruixit eixordador, els droides van travessar la runa. Una vegada que el camí es va haver buidat, van retrocedir per permetre a les forces de seguretat del palau que passessin. Hi havia dotzenes d'ells, tots amb armes i armadures pesades, grimpant al llarg de les bigues exposades a terra amb la vista apuntant a la caixa cuirassada.

La Larin gairebé va riure. La Tassaa Bareesh havia enviat un exèrcit per capturar només a quatre persones! Hauria estat absurd si ella no hagués estat al costat equivocat de l'equació.

-Què creus, Hetchkee? -va cridar al soldat kel dor-. Podem intentar rendir-nos a ells, si vols. No hem fet res dolent, si ho penses. El teu cap en realitat estava convidat.

-No crec que estiguin d'humor per preocupar-se per això, senyora.

Això era prou veritat. Les files de weequay, houks, niktos, i gamorreans semblaven com si esperessin que un exèrcit sencer de Sith, Jedi, i mandalorians sortissin de la caixa cuirassada i es fessin amb la fortuna de la seva senyora. Si tan sols sabessin que només hi havia tres persones i un droide. No se li havia si més no ocorregut a la Larin tractar d'obrir les altres tres caixes cuirassades.

-Està bé, llavors -va dir ella-. Espera fins que puguis veure el vermell dels seus ulls.

El seu nombre oposat contra l'equip de seguretat deia el mateix, a jutjar per l'estrenyiment sobtat de les seves files. Un enorme weequay va alçar la seva mà dreta per donar el senyal d'atac.

En aquest moment, el comunicador de la Larin va brunzir.

Ella es va quedar gelada, incapaç de disparar i contestar al mateix temps. Què era més important: els últims trets que seria capaç de disparar en la seva vida, o l'última comunicació que rebria?

El weequay s'havia quedat gelat, també. Un twi'lek de pell blava va aparèixer a l'extrem allunyat de l'habitació, fent gestos i cridant alguna cosa en un llenguatge que ella no podia entendre.

-Pots sentir-lo? -va preguntar a Jet.

Ell va moure el seu cap.

-Sembla important, tot i així, sigui el que sigui.

Ningú va anar a per ells en el moment, així que va agafar l'oportunitat d'apartar el seu rifle i assolir el comunicador.

-Larin, sóc jo -va dir en Shigar-. On ets?

-Just on em vas deixar. Digues-me que tens un as sota la màniga.

-Hauria de tenir-lo. Us ha enviat ja algú la Tassaa Bareesh?

Ella va donar un cop d'ull a les masses dels guàrdies de seguretat.

-Es pot dir que sí.

-Vés on sigui que et portin. Sé el que té en ment.

-Vols que em rendeixi?

-No serà una rendició. Hem, ah, arribat a un acord, ella i jo.

A la Larin no li va agradar aquest moment de dubtes. I si estava sota coacció i fent-la arribar a un parany?

Ella li va preguntar:

-Recordes la temporada de tempestes a Kiffu, quan els arbres estàtics s'enlairen a l'aire?

-Què...? Sí, ho recordo. Els dracs-espurna els atreuen a les seves coves per robar la seva càrrega. No t'estic venent, Larin. Pots estar tranquil·la en aquest aspecte.

-Està bé -va dir ella, mantenint un ull prop del weequay líder. Ell es dirigia al twi'lek i brandava els seus enormes punys-. Estaràs on ens portin?

-Compto amb això.

Ella va apagar el comunicador i es va tornar cap a Jet. Ell ho havia escoltat tot.

-He d'admetre -va dir ell-, que prefereixo les resolucions que involucrin la xerrada abans que els trets.

-Així que creus que hauríem de fer això?

-Ho crec. I Ferralla està d'acord.

El droide semblava com si estigués del tot preparat per disparar de camí cap a fora, però va assentir amb rigidesa.

-Hetchkee! Baixa el teu rifle. Quan ho digui, marxem.

-Uh, sí, senyora.

-Espera el senyal. Si ho fem en el moment apropiat, crec que tenim una bona oportunitat de sobreviure a això amb una mica de classe.

El weequay va moure les seves mans per amunt una última vegada, llavors les va deixar caure als costats. El twi'lek semblava satisfet. El weequay es va girar cap a les seves tropes i va grunyir una sèrie d'ordres.

El servei de seguretat es va alçar als seus peus a la vegada, i va baixar les seves armes.

-Està bé -va dir la Larin-. És el nostre senyal. Baixeu els vostres blàsters, però mantingueu les mans als costats. No ens estem rendint.

Ella va caminar primer fora de la caixa cuirassada, i el twi'lek va anar a trobar-se amb ella.

-Sóc Sagrillo -va dir ell amb una curta reverència-. Per ordre de la Tassaa Bareesh, sou lliures de marxar.

La Larin va mantenir el seu alleujament completament ocult.

-Serà millor que em creguis.

-I jo? -va preguntar en Jet esperançat.

-Ai, Capità Nebula, la meva senyora encara té necessitat dels teus serveis. -El twi'lek va fer una reverència de nou-. Si m'acompanyeu, si us plau, tots vosaltres, us portaré on se us requereix.

La Larin va anar darrere del twi'lek, amb Jet al seu costat. Ferralla i Hetchkee els van seguir per darrere. L'únic so era un grunyit subterrani del weequay conforme el servei de seguretat s'anava davant d'ells. La Larin va considerar donar-li una salutació de comiat, però s'ho va repensar.

Ella mirà a Jet. A part de la lenta contracció i relaxació dels músculs de la mandíbula, no mostrava en absolut cap emoció.

Següent