Segona part
HUTTA
CAPÍTOL
7
La gloriosa joia del sistema Y'Toub
s'alçava com un cos ensangonat de la mar sense fons de l'espai. En Shigar aclucà
els ulls mentre la mirava, content per primera vegada que no haguessin trobat
un transport més opulent. La sala de passatgers de l'Oportunitat Seda Roja estava bruta, i les seves vistes tot just
comptaven com translúcides, però la brutícia encaixava amb les vistes. Hutta
semblava cada mil·límetre tan repugnant com suggeria la seva reputació, verd
florit i marró com un fruit deixat a madurar massa temps, ple de la podridura
del seu interior.
La Larin va seure al seu costat, i
les seves espatlles s'ajuntaven cada vegada que el vaixell de càrrega es
sacsejava sota ells. La seva cara estava oculta sota el casc de la seva
armadura cada vegada menys reglamentària, però ell podia dir, per la rigidesa
de la seva columna, que estava prestant molta atenció a tots al seu voltant.
Els droides i éssers inferiors que viatjaven amb ells ho justificaven. En
aquestes altures ja havia hagut dos baralles a ganivet, diversos jocs de
dejarik apanyats, nombroses disputes sobre el resultat de l'última Gran Caça, i
un vigorós cor, en un dialecte del que en Shigar mai havia escoltat abans, que
semblava que duraria per sempre.
Buscant calmar els seus nervis, va
tancar els ulls i es va concentrar en un fragment de forma estranya de
plastoide a la mà dreta que havia agafat dels carrers de Coruscant mentre
esperaven a pujar a bord de la seva llançadora. Res d'ell li era familiar, així
que no hi havia forma que la seva ment conscient pogués esbrinar els seus
orígens o propòsits. Determinant si res o tot això era on la seva habilitat
psicomètrica suposadament li havia portat.
Prop d'un de cada cent kiffar naixien
amb aquest particular talent de la Força, desxifrant l'origen i la història d'objectes
amb només tocar-los. El d'en Shigar anava i venia malgrat cada esforç seu, i
era aquesta pèrdua de control el que li havia tret almenys parcialment del
Consell Jedi quan va arribar el moment de permetre-li les seves proves.
Multitud de Cavallers Jedi no tenien habilitats psicomètriques de cap tipus,
però tots se suposava que coneixien íntimament les seves pròpies forces i
debilitats. Un talent descontrolat de qualsevol tipus era inacceptable.
En Shigar es va concentrar en la seva
respiració i va deixar que la Força fluís fortament a través d'ell. La vibració
del vaixell de càrrega i la xerrada dels seus passatgers es va esvair. Només
sentia la forma complexa de l'objecte en el seu palmell, i va examinar la forma
en què se situava en l'univers sense recórrer als seus sentits habituals. Era
vell o nou? Venia de prop o de lluny? Era preciós o un sol ús? L'havien deixat
anar deliberadament o sense cura? Va ser produït en massa o fet a mà? Hi havia
milers d'aquestes coses a la galàxia, o aquesta era l'única que mai havia
existit?
Mig sentia que les impressions anaven
i venien. Va veure la cara d'una dona; una dona humana, amb ulls marrons amplis
i una cicatriu distintiva en la seva barbeta. Va perseguir aquesta essència
mental tan lluny com anava, però res més li arribava. Ho va deixar anar, i es
va adonar llavors que havia vist en aquesta dona en els districtes antics,
mentre caminava per la seva ràbia per la decisió del Consell. Havia estat
venent aranyaratxes rostides a un abyssini amb un ull. La seva ment havia tret
la seva cara per la desesperació. No tenia res a veure amb el tros de
plastoide.
Un Cavaller Jedi és un Cavaller Jedi
en tots els aspectes, li havia dit el Mestre Nobil. Fins que controlés el seu
talent, seria difícil que es digués que tenia control sobre si mateix. En
aquest aspecte no tenia defensa.
Frustrat, va obrir els ulls i es va
posar el tros de nou a la butxaca. Tenia unes quantes butxaques ara,
principalment sota el seu pit i en la part frontal de les cuixes. Van afegir
diversos quilos a la seva massa corporal i dringaven quan caminava. La textura
i el tall poc familiars de la seva disfressa eren cortesia d'un mercat de
Klatooine, on ell i la Larin havien abordat l'Oportunitat Seda Roja cap a Hutta. Encara s'estava acostumant a
ell.
A través de la vista llardosa, la
cinquena lluna repulsiva del món, Nar Shaddaa, s'escapolia.
Gairebé estem, es va dir en Shigar a
si mateix.
-Ets una mica petita per ser una
caça-recompenses, no? -un contrabandista amb sis dits li va preguntar a la Larin.
Ella va girar el seu cap una fracció
mínima.
-I què? Tu ets una mica massa lleig
per ésser humà. -La seva veu va ser endurida artificialment pel vocodificador
afegit per potenciar la seva disfressa.
El contrabandista només va riure.
-No m'intimides, noia. He perdut la
nau jugant al pazaak en un antre que pertanyia a Fa'athra. Vaig a demanar-li
que me la torni, per la bondat del seu cor. Què en penses d'això?
El hutt anomenat Fa'athra era
àmpliament conegut com el més cruel i el més sàdic de tots.
-Penso que això et fa estúpid a més
de lleig.
El contrabandista va riure de nou, la
seva cara obrint-se com una ferida per exposar una varietat confusa de dents
irregulars. En Shigar estava preparat per intervenir si l'intercanvi es tornava
violent, però el contrabandista semblava satisfet amb la resposta de la Larin.
-Digues-li al teu amic d'aquí -va dir
el contrabandista, inclinant-se a prop- que si realment vol fer-se passar per
un corredor de rancors, haurà de raspar una mica la pell. Aquests paios tenen
una esperança de vida de menys de cinc minuts. No dures més que això sense cap
tipus de dany.
Ell es va girar per discutir amb algú
més, deixant que en Shigar i la Larin intercanviessin una mirada ràpida.
-Em posaré la màscara quan aterrem
-li va xiuxiuejar en Shigar. No va voler a Klatooine, disgustant-li l'aparença
grotesca que li donava i la pudor de cuir pobrament assaonat-. Pots dir t'ho
vaig dir llavors.
Ella només va assentir. Ell
s'alegrava de no poder veure la seva expressió.
* * *
L'espaiport de Bilbousa estava ple a
vessar amb cada classe d'espècie pensant i models de droide del que la Larin
havia escoltat. L'aire estava carregat d'espècies i un dens batibull de
llengües. A mesura que l'Oportunitat Seda
Roja tornava els seus passatgers amb cap pretensió de cortesia, es van
barrejar amb el corrent fangós de la vida com li convenia al seu personatge:
pressionant, empenyent, demanant pas, o simplement quedant-se quiets i esperant
una obertura.
En Shigar, ara abillat amb la cara
rondinaire d'un corredor de rancors, es barrejava perfectament.
Van negociar la pressió tan
gràcilment com era possible i van llogar un saltador per portar-los a Gebroila,
la ciutat més propera al palau de la Tassaa Bareesh. No hi havia necessitat de
passar a través de la seguretat o canviar de moneda. Totes les formes de
crèdits eren acceptades a Hutta. Després de comprovar que el xip d'en Shigar no
era fals, el conductor evociï els va portar temeràriament al corrent sense fi
del trànsit, provocant una dotzena de salvats per un pèl en potència. La Larin
va mantenir els seus ulls i la seva atenció a l'interior del taxi. La seva
missió era prou perillosa sense preocupar-se per les amenaces del dia a dia.
El viatge a Gebroila era un de llarg,
i es va sentir encara més llarg. La biosfera humida de Hutta estava enverinada
per mil·lennis d'abusos industrials, fent que fos perillós fins i tot respirar
allà. Aquelles poques espècies que van sobreviure a la conquesta del món dels hutts
havien mutat més enllà del reconeixement. Alguns, com el robust quimiollangardaix,
havien evolucionat amb l'habilitat de prendre sustentació dels compostos que
matarien a un animal normal. Altres van desenvolupar defenses químiques
perfectament elaborades i costoses, o ocupaven aquells pocs nínxols que no
estaven saturats de contaminants. Aquests nínxols estaven enèrgicament
disputats, fent dels seus habitants alguns dels més sanguinaris de la galàxia.
Els mateixos hutts eren un exemple
òptim de l'evolució en acció. Corpulents i similars als llimacs, els seus
ancestres havien d'haver estat preses fàcils en els seus mons d'origen. Però la
catàstrofe ambiental els havia forçat a tornar-se més forts en diversos sentits
alhora, desenvolupant músculs sorprenentment poderosos sota tots els seus
sacsons, i ments a joc amb ells. Eren els habitants originals del nínxol i ara
formaven part del cim de la cadena alimentària.
La Larin viatjava en silenci, li era
molt familiar del seu temps a les forces especials amb llargs períodes en què
res passava. Li hauria agradat fer plans per a la seva arribada a Gebroila,
però en Shigar estava en silenci, atrapat en els seus propis pensaments. Ella
el va deixar estar i va reflexionar l'assumpte ella mateixa. La seguretat al
voltant del palau estava clar que seria ferma, i no havien estat capaços de
comprar les ID adequades per entrar. En una cultura de mentides i falsedats,
demostrar l'autenticitat apropiada seria difícil; llevat que trobessin una
entrada posterior que no estigués vigilada des d'una dotzena d'angles alhora.
D'alguna manera, no pensava que fora a ser tan fàcil.
* * *
El palau era tan gran com la ciutat
veïna. En Shigar estava tant intimidat com calmat per la seva immensitat en
extensió. Seria més fàcil ocultar-se darrere d'una d'aquelles parets
ornamentades, entre els milers de servents, penitents, i altres enemics que
convergien on es concentrava els diners. Alhora, caldria ulls per tot arreu. No
es podien permetre ni una sola ensopegada.
En Shigar va pagar al conductor del
saltador i va afegir una propina substanciosa. El conductor era un esclau unit
per cadenes al vehicle que portava. Els evociï havien estat un cop amos de
Hutta, però ara eren l'esglaó més baix de la seva societat oportunista.
Innombrables generacions d'endogàmia els havia reduït a espècies pàl·lides,
malaltisses. Només fora de les ciutats romania el seu esperit lluitador, en la
forma de tribus rebels en els quals la vigor no els causava als hutts cap fi dels
problemes.
L'expressió del conductor
permanentment adolorida però plàcida, no va canviar conforme es va allunyar amb
el saltador del pati davanter del palau i va accelerar.
-Ara què? -va preguntar la Larin.
-Anem-hi a dins.
-Així de simple?
-Així de simple.
Ell va liderar el camí cap a una gran
elevació d'escales; la seva primera prova de la imposició de la Tassaa Bareesh
als seus hostes. Ella mai pujaria per aquest obstacle per si mateixa. Sens
dubte tenia equips de portadors de lliteres o trineus propulsors per portar-la
on ella desitgés. Forçant als visitants a fer el que ella no faria, abans que
ni tan sols entressin als seus dominis, i patissin per això, ella
automàticament els col·locava en un nivell social inferior.
La Larin estava en forma. No va
trencar el pas mentre s'enfilaven bruscament al nivell de la guàrdia,
sobrepassant a diversos altres grups al llarg del camí. Hi havia tres entrades
amb bases d'armes muntades en cadascuna. En Shigar va escollir la de més a
l'esquerra aleatòriament. Quatre guàrdies gamorreans en armadura els esperaven,
dos fora i dos a dins. Els seus ulls profunds li conferia a cada ésser que
s'aproximava la mateixa quantitat de sospita. Darrere d'ells, un dels grups que
havien sobrepassat va ser forçat a retrocedir baixant les escales, cridant amb
dolor.
-Estàs segur que vols fer-ho així?
-li va preguntar ella.
-Aquesta és la part fàcil -va dir
ell-. Observa.
Els guàrdies van creuar les vibrodestrals
mentre s'aproximaven. En Shigar es va aturar obedientment i els va dir en veu
calmada.
-No necessiteu veure els nostres
documents. Tenim l'autorització requerida.
Les vibrodestrals es van apartar,
permetent-los passar.
-Dos menys -Va cruixir el
vocodificador de la Larin.
En Shigar va repetir el truc mental a
l'altre costat de l'entrada. De nou les vibrodestrals es van apartar i ells van
caminar a través d'elles. Una porta més amunt, un grup sorollós d'ortolans van
fer el mateix, però amb IDs oficials.
-No semblis tan cregut -li va dir la Larin-.
Puc veure-ho fins i tot a través de la teva màscara.
Un droide de protocol platejat va
caminar cap a fora davant d'ells, seguit d'un parell de droides guàrdia TT-2G
amb ulls d'insecte.
-Per aquí, si us plau. El sobrecàrrec
Droog assignarà les vostres habitacions d'acord a les vostres necessitats.
-Està bé -va dir la Larin-. Sabem el
camí.
-Si ens permet verificar les seves
IDs -va dir el droide més insistentment-. El sobrecàrrec Droog s'assegurarà que
siguin acomodats apropiadament.
-De veritat, no necessites
molestar-te.
-No és molèstia, honrats hostes. Heu de
permetre'ns mostrar-vos l'hospitalitat apropiada.
Un fort èmfasi en la paraula heu va provocar que en Shigar mirés
amunt. Les bases d'armes en el costat interior de la paret els havien seguit
per apuntar-los. Els gamorreans clarament no eren les úniques barreres per
entrar al castell de la Tassaa Bareesh.
-És clar -va dir en Shigar al droide,
suprimint la més lleu senyal de preocupació en la seva veu-. No volem muntar un
escàndol.
El droide li va fer una reverència i
els va portar a un escriptori, darrere del qual s'asseia un hutt d'aspecte
malaltís amb profundes bosses sota els seus ulls. Estava ocupat amb els ortolans
sorollosos, que semblaven haver extraviat un dels seus passaports. Això era un
altre contratemps. Els hutts eren immunes a totes les formes de persuasió Jedi,
així que això no anava a funcionar aquesta vegada. En Shigar pensava
frenèticament. Lluitar camí endins no era una opció, donats els emplaçaments i
la necessitat de secret. Tampoc ho era lluitar camí a fora, ja que hi havia la
mateixa quantitat d'armes per aquest camí. Si no pensava en alguna cosa més
ràpidament, serien atrapats.
Finalment, el sobrecàrrec va saludar
els peripleens i va indicar a Shigar i la Larin que s'aproximessin.
-Kimwil Kinz i Mer Corrucle -va dir
ell, donant-li al hutt els noms falsos que havia aconseguit durant el viatge
cap a Hutta. Fent una cova amb les mans sobre el xip de crèdits, el va lliscar
sobre l'escriptori com si fossin algun tipus de documentació oficial. Indicant
a l'esquena dels ortolans, desapareixent en una pinya en el propi palau, va
afegir-. Estem amb ells.
Els ulls cansats del hutt li van
mirar amb una barreja d'hostilitat i desdeny. No hi havia manera de saber quin
camí prendria. Era automàticament lleial a la Tassaa Bareesh, qui l'havia
col·locat en aquesta posició de responsabilitat, o estava prou avorrit o
borratxo del seu poc poder propi per acceptar l'oportunitat que en Shigar li
presentava? El contingut del xip de crèdits era considerable; representava tot
el que li havien donat per dur a terme la seva missió. Si l'agafava, serien uns
diners ben invertits.
El sobrecàrrec va alçar el xip i el va
inserir en els plecs del seu cos.
-Serà millor que us doneu pressa
-ressonà en huttès-. Se'n van sense vosaltres.
En Shigar es va dur la Larin a part,
sentint-se exposat sota els emplaçaments i ple d'aversió pels hutts i la
corrupció que abraçaven tan predisposats. El més probable, és que el
sobrecàrrec els trairia uns minuts després de deixar-los passar, però si només
podia sortir de la seva línia directa de visió, ell i la Larin podrien
desaparèixer entre la multitud del palau per no tornar a ser vistos.
Van caminar vint passos sense
interferències. Cap a la primera entrada disponible, es va girar a l'esquerra,
llavors immediatament a l'esquerra de nou. Quan no va sonar cap so de
persecució darrere d'ells, va deixar escapar l'alè que havia estat contenint
entre les seves dents.
La Larin el va escoltar.
-Això va ser com ho havies planejat,
no?
-Precisament -va dir amb un fals
ànim-. No estaves preocupada, no?
-Ni per un segon. -Ella va moure el
seu cap-. Busquem qualsevol lloc tranquil fora del camí. Necessitem canviar la
nostra aparença.
Ells es van estrènyer contra un
nínxol i en Shigar agraït es va treure la màscara i una gran quantitat de la
seva armadura de cuir de cavalcar rancors, deixant-li només amb els pantalons,
botes, i una armilla atapeïda negra a la part superior. Es va sentir un cinquanta
per cent més lleuger i estava agraït per tornar a sentir-se lliure d'utilitzar
els seus braços. La Larin es va treure el casc i el va ancorar assegurat al seu
cinturó, llavors deposà la capa que havia estat portant i la hi va donar a ell
per cobrir les seves espatlles exposades. Sacsejant pols en les seves galtes i
fronts, ella va fer el que va poder per fer-los semblar tan bruts com tothom
que havien vist.
En Shigar ja se sentia prou brut tal
com estava, i no només per l'aire estancat, pudent de Hutta. Estaven dins, i el
primer obstacle real de la missió estava darrere d'ells. Ara podrien continuar
amb el descobriment del que la Tassaa Bareesh havia trobat al Cínzia.
Deixant la resta de la seva disfressa
enterrada ben fora de la vista, es van moure cap als salons del palau,
mantenint les orelles i ulls ben oberts tot esperant sorpreses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada