21 El dinar setmanal
En Garin es va
assegurar d'arribar a temps al Terrassa Cedriana; no convenia despertar
sospites arribant tard. Els altres del seu grup de dinar també acabaven
d'arribar, i es van saludar al vestíbul del restaurant amb abraçades i
encaixades de mans com si fossin vells amics de l'Acadèmia. Estava la Sharalon,
elegant amb el seu uniforme i oferint aquest seductor somriure... li va donar
un petonet a la galta. Es va tornar per donar-li a Drixar un copet a l'esquena.
L'oficial de seguretat del port estel·lar, un wroonià, va estrènyer
vigorosament la mà d’en Garin abans que el grup es tornés cap al droide
cambrer, que esperava prop del faristol de reserves.
-La taula habitual,
amics? –trinà el droide.
-Sí, BV -va dir la
Sharalon-. La que està al costat de la finestra.
-Per descomptat.
Seguiu-me, si us plau.
BV-1210 va conduir
el grup a través del laberint de taules i comensals fins a un reservat amb una
bona vista del bulliciós carrer de Bothawui que s'estenia sota ells. Tots van
començar a examinar el menú i a xerrar sobre les seves eleccions per dinar.
La seva trobada
setmanal per dinar al Terrassa Cedriana s'havia convertit en un ritual. Durant
el dinar tots mantenien converses superficials... però el seu propòsit real era
observar-se els uns als altres, llançar petites sondes aquí i allà durant la
discussió, i ocasionalment lliscar alguns fragments aparentment valuosos de
desinformació. Era poc més que una educada formalitat entre els espies que anomenaven
a Bothawui la seva llar.
BV va prendre la
comanda a tothom, començant per la Sharalon, després en Drixar i finalment en Garin.
L’adorable presència i la tranquil·la conducta de la Sharalon eren enganyoses;
en realitat era una agent de la Intel·ligència Imperial, i havia estat
responsable de la mort de diversos agents rebels que en Garin havia arribat a
conèixer. Des de la seva posició com a recepcionista principal a l'Hotel Reial
Bothan, podia monitoritzar les anades i vingudes d'altres agents rivals, i
preparar àrees de trobada segures, punts de lliurament i allotjament per als
seus propis agents. Estava a anys llum de la seva feina desenterrant i
eliminant espies rebels en els Mons del Nucli; Garin suposava que a la Sharalon
se li havia anat la mà en l'incident de Kuat i havia estat reassignada a
Bothawui per «refredar-la».
BV va tornar amb les
begudes que havien ordenat. En Drixar ja s'havia llançat a comptar un dels
jactanciosos relats pels quals els wroonians eren tan tristament cèlebres. Era
un oficial de seguretat a l’espaiport, la cobertura perfecta des de la qual
l'informant d'un sindicat del crim podia monitoritzar l'activitat i ajudar a
les tasques de contraban. Ni la Sharalon ni en Garin sabien per a qui
treballava (només havien conversat sobre aquest punt l'última setmana durant
una reunió vespertina no prevista després de la recepció de la Missió Comercial
Bothana). No obstant això, els dos agents tenien fortes sospites que treballava
per als hutts; si no, per a Jabba, almenys per a algú que manejava alguns fils
molt influents a l’inframón de l'Espai Hutt.
Per descomptat, hi
havia un quart membre en el seu petit grup de dinar, i representava als
bothans. Potser BV no estigués sempre a mà, però els tres agents creien que
tenia sensors d'àudio i vídeo augmentats, així com un enllaç de comunicacions
directe a un dispositiu d'escolta plantat en l'adorn central de la seva taula.
No s'havien molestat a retirar-lo. Allà, a Bothawui, tothom espiava a tots els
altres. El seu dinar allà s'havia convertit en un hàbit; trencar aquest hàbit
enviaria als altres grups un clar senyal que passava alguna cosa.
-Tinc entès que heu
contractat més personal a l'hotel -va dir en Garin, com un comentari
aparentment innocu a la Sharalon-. Algun dia hauràs de presentar-me.
Ella li va oferir un
somriure evasiu, però en Garin va detectar una lleugera expressió de disgust.
Els seus subordinats estaven millorant a l'hora de detectar nous agents
d'Intel·ligència Imperial tan aviat com posaven un peu a l’espaiport.
En Drixar va parlar
sobre cert carregament interessant de sensors i equip informàtic amb destinació
a Kothlis. La Sharalon alçà una cella, però no va dir res; però, la lleu
expressió de sorpresa indicava a Garin que l'Imperi no sabia res sobre el
carregament. Tampoc en Garin ho sabia, però almenys ell no va deixar que se li
notés.
-Ara que parles
d'ordinadors, tinc entès que la teva oficina està millorant els seus, Garin -va
dir la Sharalon, somrient darrere de la seva copa de chooss escumós.
-Amb els nostres
nous comptes en el Sector Corporatiu, hem d’expandir la nostra capacitat de
processament de dades -va respondre ell-. És sorprenent el que els ordinadors
poden fer avui en dia.
Mentre BV els servia
el menjar, en Garin va observar pel restaurant i l'exterior de la finestra. Al
carrer, va localitzar dos vigilants imperials que intentaven passar
desapercebuts mentre miraven les xarxes de notícies locals en una pantalla
pública. No estava segur de a qui tindria en Drixar seguint-los, però el més
probable era que fos el rodià assegut al taulell de sucs del restaurant.
El menjar va acabar
amb les bromes i rialles habituals. BV es va aturar al costat d'ells amb el
compte.
-Espero que la seva
experiència culinària hagi estat plaent, amics -trinà. La Sharalon va prendre
aquesta vegada la nota, picant-li múrriament l'ull mentre en Drixar no
estava mirant.
Aquesta nit en Garin
va revisar els diversos informes arxivats aquella tarda. Mentre estava dinant
amb els seus rivals, els seus pirates informàtics havien aconseguit copiar els
arxius de dades personals de la Sharalon, trobant algunes interessants dades
sobre un gran Moff viatjant d'incògnit per l’espaiport de Bothawui la següent
setmana, què era el que sabia sobre els moviments de naus capitals rebels pel
sector, i alguns detalls més, bastant compromesos, sobre la seva vida privada.
Alhora, algú que treballava per a Drixar havia causat, sens dubte, que fallés
el nou sistema de vigilància del local rebel ocult; es va acabar això de
«ocult». I la Sharalon havia estat ocupada després de dinar; els sensors i
l'equip informàtic amb destinació a Kothlis havien estat «desviats» a una
guarnició imperial en els Mons del Nucli. Sens dubte als bothans no els havia
agradat això...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada