Viatge a la foscor (XXIV)

Anterior

CAPÍTOL 24

L'Isolder caminava al llarg d'una filera de wookiees, tots ells concentrats en un garbuix de peces de metall petites escampades per les taules que tenien davant seu. Els tècnics peluts tot just donaven mostres d'advertir la seva presència.

-Què és exactament el que volies que veiés? -Va preguntar l'Isolder, tornant-se cap a la seva mare.

L'antiga reina va prendre un aparell petit i li va lliurar.

L'Isolder aclucà els ulls en advertir un senyal estrany gravat en el metall.

-He vist això abans, a l'expedient d'una espia yuuzhan vong, una tal sacerdotessa Elan. És el símbol de Yun-Harla, la deessa Mentidera dels yuuzhan vong!

-La qual, segons sembla, s'ha reencarnat aquí a Hapes -Va dir la Ta'a Chume-. Això és obra de la Jaina Solo -Va afegir, fent amb una mà un ampli gest que abastava tot el taller.

L'Isolder va observar l'objecte que tenia a la mà.

-Què és això? -Va preguntar.

-És un repulsor en miniatura, i el seu efecte sobre una nau tot just resulta apreciable a gairebé tots els efectes. Però modifica les pautes de gravetat úniques d'una nau yuuzhan vong el just per alterar la manera en què la perceben altres naus.

-No estic segur d'entendre la importància d'això.

La Ta'a Chume va deixar anar un sospir xiulant.

-La teva filla i els seus amics Jedi van robar una nau yuuzhan vong. L'enemic té força ganes de recuperar-la, com més als joves Jedi, i especialment a la Jaina Solo. No hi ha dubte que estan buscant la nau i que, amb el temps, vindran a Hapes. Això els confondrà, almenys durant cert temps. És una mesura provisional.

-Però és prometedora -Va reflexionar l'Isolder-. Combinant-la amb la flota hapana, podríem muntar una emboscada.

La reina va somriure lleument.

-Excel·lent suggeriment. Això és precisament el que cal: experiència, direcció madura. La Jaina té dots naturals per al lideratge i l'estratègia, però no té l'autoritat necessària per dur endavant els seus plans. El mateix que et passa a tu -Va afegir-. Jo he estat fent el que puc per recolzar la seva tasca, però el meu paper també és limitat. L'única que té autoritat plena per autoritzar un atac d'aquestes característiques és la reina mare.

L'Isolder arrufà les celles.

-És difícil que la Teneniel Djo faci tal cosa.

-Doncs llavors, substitueix-la. En temps vas voler la Leia, o vas creure estimar-la. La seva filla seria una reina el doble de valuosa.

-La Jaina? Si té l'edat de la meva pròpia filla! -Va protestar ell.

-És una mica més jove, de fet. Però té formació militar, experiència en combat, i sentit comú suficient per atendre als suggeriments. S'ha criat amb una diplomàtica, sap comportar-se en públic, i és molt atractiva. N'hi ha pitjors per a tu.

El príncep es va disposar a protestar, però va tancar la boca bruscament i va contemplar l'objecte que tenia a la mà.

Feia poc temps, havia pres en les seves mans el destí del Consorci de Hapes. El seu error de judici havia costat centenars de naus, milers de vides. La Ta'a Chume li estava brindant una altra oportunitat d'ajudar al seu món natal, una oportunitat de redimir el seu error... una mena de regència, d'exercir de supervisor d'una reina ben capacitada però amb falta d'experiència. Va dubtar que tornés a presentar-se-li una altra oportunitat com aquella.

-Ho pensaré -Va dir per fi.

* * *

En Lowbacca no estava al taller. La Jaina va preguntar per ell, i no va rebre més que mirades fredes i encongiments d'espatlles peludes per part dels tècnics wookiee. Per fi, es va dirigir a l'hangar de la Mentidera.

El seu amic hi era, però no dins de la nau. Estava assegut a la barana de la passarel·la superior. Allò li donava a entendre el seu estat mental. En els seus temps de l'acadèmia, en Lowbacca solia sortir sol a meditar, raó per la qual es pujava a la copa d'un arbre de les selves de Yavin IV. Allà a la ciutat real de Hapes, allò era el més semblant que podia trobar a les altes cobertes vegetals del seu món natal.

La Jaina va pujar silenciosament les escales i es va recolzar a la barana al seu costat.

-Quants has perdut?

En Lowbacca va deixar anar un curt bram que designava un nombre prou alt com perquè la Jaina fes una ganyota de dolor.

-Si hagués sabut que les naus wookiees anaven a trobar tanta resistència, hauria enviat una escorta.

El seu amic la va mirar per primera vegada, amb gest inconfusible de retret.

-Sé on hi ha la nau sacerdotal d'en Harrar, i la petita flota connectada al seu yammosk -Va replicar la Jaina-. No sé on poden estar tots els pedrots fills de Sith d'aquesta galàxia! De moment.

En Lowbacca li va estudiar la cara amb els seus ulls foscos, i va reconèixer que tenia raó en el que li havia dit amb un moviment del cap. Però seguia semblant atribolat.

-El que fem val la pena. És important. Lamento que morissin alguns amics teus, però hem de seguir endavant. Els cuidadors yuuzhan vong són ràpids. Descobriran el que estem fent, i llavors faran ells una altra cosa. La nostra finestra d'oportunitat és molt reduïda.

Es va inclinar cap a ell.

-Estàs amb mi?

En Lowbacca va baixar de la barana.

Una impressió d'ira va escombrar l'hangar com un vent poderós. La Jaina va sospirar.

-Aquest serà en Kyp.

El Mestre Jedi va irrompre a l'edifici i va pujar les escales. Els guàrdies que van acudir a tancar-li el pas van sortir acomiadats cap als costats, sense que els hagués tocat cap mà ni arma visible.

El wookiee es va avançar, i en Kyp li va enviar un xut psíquic que li va fer retrocedir, vacil·lant, al Jedi de pelatge pèl-roig i de dos metres i mig d'altura.

Va agafar la Jaina amb la mateixa energia fosca i la va fer tornar-se cap a ell.

-Has estat actuant a la meva esquena una altra vegada. Has estat enviant a pilots, a pilots hapans, en naus que emeten el senyal de la Mentidera. Això està a dos dits de ser una missió suïcida!

-Necessitem més temps -Va replicar la Jaina-. Estem a prop de trobar una manera de fer caure als vong en un parany. Mentrestant, aquesta petita distracció els manté ocupats. S'estan trobant amb la meva nau per tot aquest quadrant.

En Kyp es va passar una mà pels cabells.

-Hi ha un límit que separa la dedicació del fanatisme. Crec que t'ho has passat per diversos quilòmetres.

-Mira qui va parlar! -Es va burlar ella-. Els vong estan perseguint naus fantasmes en lloc de centrar la seva energia a atacar Hapes. Els pilots de caces de combat coneixen els riscos i saben que estan salvant a milers de no combatents.

-Els resultats no són suficients -Va replicar ell-. Per a tu, no.

Ella li va fer una mirada d'incredulitat absoluta.

-He sentit el que no has dit -Va dir amb estranyesa-. Has dit «per a tu, no». Però has pensat «per la néta d'en Darth Vader, no».

-Ara sóc responsable de tu -Va insistir en Kyp.

La Jaina va riure.

-Tant de bo pogués sentir-te l'oncle Luke! La perdició dels Jedi serà la paràlisi i la inactivitat, no la Força Fosca. No ho has dit cent vegades?

Ell va deixar anar un llarg sospir.

-Quan va partirà un altre pilot?

-Una pilot està encenent els motors ara mateix -Va reconèixer la Jaina.

El Jedi més gran es va tornar cap a la porta. La Jaina va treure el seu sabre làser.

En Kyp es va quedar paralitzat sentint l'espetec i el brunzit característics de l'arma Jedi tradicional. Es va tornar a poc a poc cap a ella, aixecant les mans en gest apaivagador.

-No vull combatre amb tu.

La fulla violeta de la Jaina es va alçar cap al seu coll.

-Canviaries d'opinió si n'hi hagués prou en joc.

-No siguis ridícula. Tu no voldries matar-me, fins i tot suposant que fossis capaç de fer-ho!

-A la idea no li falta el seu atractiu, però no és el que jo tenia en ment. Si jo venço, tu voles sota el meu comandament durant la resta d'aquesta batalla. Si guanyes tu, sóc teva. No faré res més a la teva esquena, no hi haurà més jocs. Mantindré oberts els canals, em comportaré com una veritable aprenenta.

Ell s'ho va pensar durant un llarg moment.

-Fet.

El sabre làser li va saltar del cinturó, va fer una volta en l'aire i li va caure a la mà. La fulla brillant xiulà cap a ella. La Jaina va saltar per esquivar aquell atac atrevit i va passar sobre el cap d'en Kyp. Aquest va rodar cap a un costat per esquivar un possible contraatac i va quedar amagat.

La Jaina va baixar les escales caminant cap a enrere, amb l'arma en posició de guàrdia alta. Ell va avançar, i es va llançar sobre ella clavant una ràpida estocada amb moviment de finta.

Ella preveient el seu moviment i es va fer a un costat per evitar-ho, i va canviar ràpidament de direcció per llançar al seu torn una altra estocada, aixecant el braç en un moviment de parada ascendent que va llançar el sabre làser d'ell cap amunt. Ella va girar hàbilment el canell per separar les fulles brillants, i després va fer un salt cap amunt.

En Kyp va baixar les escales donant una tombarella, es va girar i va atacar amb el sabre làser en alt i preparat. La Jedi més jove es va deixar caure a terra al seu costat i li va llançar dos cops ràpids de tempteig. Ell els va parar els dos. Es van separar i es van envoltar mútuament en cercles, prenent-se la mesura, intercanviant cops que eren cada vegada menys de tempteig en cada atac.

A la Jaina va començar a esborrar-se-li el somriure de confiança.

-No consentiré que impedeixis aquest proper vol.

Va esquivar girant sobre si mateixa l'atac que li llançava en Kyp amb un tall de dalt a baix, i va detenir l'arma d'ell amb una parada alta. Un gir ràpid la va posar cara a cara davant d'ell. Ell es va alliberar i va retrocedir un pas.

-Qui ha dit que volia impedir la missió? Vull realitzar-la jo.

La Jaina pestanyejà.

-Això vols?

-Si la missió és tan important, hi aniré jo mateix.

-Oblida't d'això. Els Jedi són massa escassos i valuosos per arriscar-los.

-Ho sé -Va assentir ell-; i precisament per això he d'anar.

Ella va retrocedir, encara en guàrdia, observant-lo amb desconfiança.

-Diguem, simplement, que m'estic prenent les meves responsabilitats de debò. No vull que la meva aprenenta cometi alguns dels errors que vaig cometre jo mateix.

El sabre làser de la Jaina es va avançar com un llamp, obligant-lo a ell a fer una parada.

-Quina aprenenta? Encara no m'has vençut.

-Et venceré -Va dir ell amb un somriure envanit-. I tots dos ho sabem. També sabem com de difícils que poden ser les expectatives. Tu has d'estar a l'alçada dels teus cèlebres pares, el que resulta, en diversos sentits, més difícil encara que fer oblidar un fracàs monumental.

-No pots comparar la meva situació amb la teva.

-Els dos hem perdut a germans.

-I potser que donar un bon cop als yuuzhan vong aporti algun sentit a les morts dels meus germans.

-Jo vaig intentar venjar al meu germà, i vaig acabar matant-lo -li va recordar en Kyp-. La teva mare creu que en Jacen segueix viu. I si té raó?

La Jaina va baixar el seu sabre làser. El seu rostre era tot un exemple de fúria i d'atordiment. El Jedi major va recolzar el pes sobre els talons, estabilitzant-se per a l'atac que esperava.

Però la Jaina va apagar la seva arma.

-Vols la missió? Doncs pren-la. Però més et val sortir viu d'ella. Tu i jo no hem acabat. Ni molt menys.

Va sortir violentament de l'hangar, mentre en Kyp la veia allunyar-se, pensatiu.

* * *

En Jag Fel havia entrat a l'hangar a temps de presenciar una part del combat i de la conversa. Va començar a comprendre la inquietud de la Tenel Ka per la Jaina, i mogut d'un impuls la va seguir corrent i va aconseguir arribar fins a ella al costat de la sortida posterior.

Va frenar, patinant, i de sobte es va adonar que no tenia idea de què li havia de dir. La Jaina el va mirar amb desconfiança.

-He vingut a agrair-te la teva ajuda -Va dir en Jag.

-De què m'estàs parlant?

-Es diu que has estat reclutant pilots hapans, fent-los volar una altra vegada -Va dir en Jag, que ja havia ordenat una mica les seves idees-. A mi em falten exploradors per cobrir aquesta zona. Qualsevol parell d'ulls és útil. I quan arribi el moment de lluitar, hi haurà més pilots formats i preparats.

* * *

Va semblar que a la Jaina se li fonia una mica del gel que li envoltava el cor. Per algun motiu, el comentari d'en Jag li alleujava en part la coïssor que li produïa la seva recent trobada amb Kyp.

-Tots fem el que podem.

-La teva família i tu heu donat més que la majoria -Va observar ell-. Perdona, però he escoltat el que et deia Kyp Durron. Sé com de difícils que poden ser aquests temps. Jo també he perdut a dos germans en combat.

La Jaina es va enfadar.

-Llavors, què em vols dir? Que la meva pèrdua no és més gran que la de qualsevol? Que l'Ànakin i en Jacen no tenen més importància que qualsevol altra víctima?

En Jag va comprendre massa tard que aquell no era el tipus de veritat que resulta fàcil d'assimilar a una persona que ha patit la pèrdua d'un ésser estimat.

-No era això el que volia donar a entendre.

La ira d'en Jag es va dissipar ràpidament.

-Oblida-ho -Va dir. Es va apartar el serrell dels ulls amb una bufada, un lleu gest que produïa una sensació increïble de cansament-. Llavors, per què has vingut? Tu no sols ser aficionat a la xerrada intranscendent.

I aquell era el dilema, va observar en Jag. No podia deixar-li anar sense més: «no et casis amb el príncep Isolder».

-Tens un do natural per al lideratge -Va prosseguir ell-. La gent et segueix, ho vulguis o no. Per a una persona com tu, la categoria social no té importància.

La cara de la Jaina es va quedar immòbil.

-Tot això és molt interessant -Va dir-, però on vols anar a parar?

-No volia més que expressar-te una opinió -Va dir ell, sentint-se terriblement matusser. -La categoria social amb la qual vas néixer et ve molt bé. Qualsevol cosa de més estaria de sobres.

-Ja veig -Va dir ella amb veu inexpressiva-. I això, dit pel fill del baró Fel (un aixafaterrossos corellià ennoblit), ve a valer el que la moneda ithoriana.

En Jag començà a sentir que també ell s'enfadava.

-Per què has d'ofendre't per tot?

-Per què tens tu que respondre a preguntes que ningú s'ha molestat a preguntar? -Va respondre ella acaloradament.

Per sorpresa d'en Jag, la Jaina es va girar i va fugir. Ell la va veure marxar, preguntant-se quin sentit podia haver entès ella en les seves paraules que ell no havia volgut expressar de cap manera.

* * *

Quant la Jaina va haver deixat enrere l'hangar, va deixar de córrer i va seguir caminant; però el cor li seguia accelerat, martellejant-li les orelles.

Què li passava a Jag Fel? Bé, era veritat que ella havia flirtejat una mica amb ell en el sopar diplomàtic; però per ventura li havia donat algun motiu perquè ell vingués a dir-li que el deixés en pau?

Que es conformés amb la seva categoria social. Sí, és clar. Que no aspirés a la d'ell, venia a voler-li dir!

Per algun motiu, la imatge d'una baronessa Jaina hauria d'haver-se-li entravessat a Jag; i aquest, com era un tipus sincer i d'honor, havia hagut de dir-li que no es fes il·lusions. Bé, doncs gràcies per l'aclariment; però qui li havia preguntat res?

La Jaina va respirar fondo per tranquil·litzar-se i va intentar desterrar a Jag Fel dels seus pensaments. Tenia l'efecte de distreure-la, i allò era l'últim que necessitava ella en aquells moments. La visita d'en Jag l'havia sorprès, però ella no estava tan sols segura que li importés prou com per estar enfadada.

Però, per si de cas ho estava, va donar un cop de peu a un retrotrineu aparcat.

Següent